CAÇA. Sanció per portar l’arma desenfundada en la zona de seguretat d’una carretera. La distància es mesura des del límit exterior i no des de l’eix de la via. (2000011/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornella Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000044/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000020/2022

SENTÈNCIA 55-2022

PARTS :

Apel·lant: COMÚ X

Representant: Sra. Marcos

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sra. Vara

Advocada: Sra. Vélez

Apel·lat: Sr. Pulido

Representant: Sr. Varesc

Advocada: Sra. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de juny de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000044/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Pulido va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme (en endavant CTU) número 276879/2020, de data 20/02/2020, per la qual es va desestimar el recurs d’alçada interposat per la part agent contra la aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia X. (en endavant POUP) en relació amb la classificació que l’esmentat instrument va fer de la parcel·la anomenada “P”, d’uns 425 m2 inclosa dintre de la UA-27A (es classifica com a sòl urbanitzable).

2.- En la sentència número 103/2021, del 27 de desembre, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la part agent i ha declarat la nul·litat de l’acte recorregut únicament pel que fa la classificació de la parcel·la de la part agent, que considera ha de classificar-se com a sòl urbà consolidat.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, COMÚ X estima, en substància,

que:

A la demanda es sol·licitava que es declarés que la parcel·la havia de ser classificat com a “sòl urbà consolidat, condicionat a la urbanització i construcció simultània en els termes que estableix l’article 31 de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (en endavant LGOTU) i, els articles 8.1.1.3, 9, 10 i 90 i concordants del Reglament d’Urbanisme (en endavant RU), i es disgregui de la UA-27-A del POUP X., per no tenir aquesta parcel·la ni condició ni naturalesa de sòl urbanitzable”, però dels referits preceptes se n’extreu que queda de forma opcional als Comuns la potestat d’autoritzar la urbanització i edificació simultània que sol·licita la part agent a la demanda.

La sentència estima el recurs únicament en quan a la classificació de la parcel·la, però no es pronuncia sobre les condicions que imposa i demana la pròpia adversa.

L’art. 25 de la LGOTU no és suficient per declarar imperativament un sòl com a urbà consolidat, com ha declarat les sentències d’aquesta Sala número 76/2008, 60/2012 i 90/2009.

LA UA-27-A perdrà la viabilitat econòmica amb la separació de la parcel·la de la part agent, amb cita de la sentència de la Sala Administrativa n1 60/2011, i el Comú ha volgut concentrar la cessió de sòl públic al costat del centre esportiu.

La parcel·la de la part agent no té la condició de solar, ni l’ha tingut mai des de la aprovació del POUP de l’any 2006.

L’aplicació de l’art. 25 LGOTU no suposa la classificació automàtica d’un sòl com a urbà consolidat.

La parcel·la està situada a la UA-27-A i es troba actualment i des de sempre en un estat d’urbanització totalment incomplert, sent necessari l’aprovació d’un planejament derivat, sigui un pla parcial o especial.

La parcel·la no compleix el requisit de façana mínima s’aplicarà a les parcel·les de nova creació, però no a la parcel·la de la seva propietat que era preexistent.

El fet que s’hagin de fer els embrancaments als serveis bàsics no vol dir que no existeixin les obres d’urbanització, i el propi informe pericial reconeix que en cas que faltés algun servei o que fes falta garantir el pas del nou carrer previst en el POUP X. que afectés a un petit tros de terreny, es podria preveure l’adquisició de la condició de solar mitjançant l’execució de la urbanització de forma simultània a l’edificació (pàg. 9).

La separació de la parcel·la -que és d’uns 425 m2- de la UA-27-A no dificulta ni impossibilita el desenvolupament de l’àmbit (d’uns 33.355,86 m2).

La part agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

4.- En la seva contesta, la representació del Sr. Pulido estima, en substància, que:

Es va fer una cessió anticipada d’una part de la finca (uns 70,34 m2) al Ministeri amb l’objecte d’implantar un vial d’accés a la UA-27-A, restant uns 429 m2 que compleixen els requisits de l’art. 25 de la LGOTU per ser classificat com a sòl urbà consolidat, i els art. 7 i 8 del Reglament Urbanístic, tal com va corroborar l’informe pericial judicial.

La condició de sòl urbà consolidat és el pressupost que habilita als seus propietaris a la urbanització i construcció simultània.

La classificació de la parcel·la com a sòl urbà consolidat ha estat provada per un pèrit judicial imparcial, i no dona marge d’actuació a l’Administració, i la conseqüència es que la parcel·la s’ha de disgregar de la UA perquè pugui desenvolupar-se de forma independent com a sòl urbà consolidat.

Per classificar el sòl s’ha d’estar a la realitat material de la parcel·la, sense que pugui quedar a l’arbitri de l’Administració.

El dictamen pericial (foli 11) reconeix que hi ha una parcel·la en les mateixes condicions que la que és propietat de la part agent que ha estat classificada com a sòl urbà consolidat.

El dictamen també reconeix que el Comú té altres alternatives per concentrar la cessió de sòl públic al costat del centre esportiu, com és la que ofereix l’art. 33 LGOTU.

El requisit de façana mínima s’aplicarà a les parcel·les de nova creació, però no a la parcel·la de la seva propietat que era preexistent.

El fet que s’hagin de fer els embrancaments als serveis bàsics no vol dir que no existeixin les obres d’urbanització, i el propi informe pericial reconeix que en cas que faltés algun servei o que fes falta garantir el pas del nou carrer previst en el POUP X. que afectés a un petit tros de terreny, es podria preveure l’adquisició de la condició de solar mitjançant l’execució de la urbanització de forma simultània a l’edificació (pàg. 9).

La separació de la parcel·la -que és d’uns 425 m2- de la UA-27-A no dificulta ni impossibilita el desenvolupament de l’àmbit (d’uns 33.355,86 m2).

La part agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La LGOTU va suposar un canvi significatiu amb la regulació urbanística anterior, i deixa a la competència dels comuns la qualificació del sòl, la redacció de llurs plans d’ordenació i urbanisme, dels plans parcials i especials i de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, de la rehabilitació i de la reforma interior, així com tot el procediment administratiu per atorgar les llicències per a totes les actuacions en la matèria que ho requereixin. Així, dins el marc d’una política nacional d’ordenació i de l’edificabilitat global establerts en la referida Llei, són els comuns els que qualifiquen el seu sòl parroquial i redacten llurs plans d’acord amb la seva pròpia especificitat, criteris de creixement i política urbanística comunal.

L’art. 25 de la LGOTU estableix que “Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualificats així pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d’accés rodat, conforme el Reglament d’urbanització i dels serveis d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d’enllumenat públic i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o les instal·lacions previstes pel planejament.”

D’altra banda, l’art. 67 de la LGOTU preveu que són instruments d’ordenació dels comuns, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, i els plans parcials i els plans especials.

Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació urbanística del territori parroquial, regular els diferents usos, intensitats i aprofitaments segons la classificació del sòl i les unitats d’actuació, i fixar les previsions dels serveis públics necessaris, i han de completar l’ordenació del sòl urbà consolidat i assenyalar les renovacions i les rehabilitacions que s’hi considerin necessàries. També han de regular les condicions d’incorporació del sòl urbanitzable al desenvolupament urbà.

I l’art. 71 de la LGOTU estableix que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general, com són la de definir els objectius del Pla referits a la parròquia; la qualificació urbanística del sòl, amb indicació gràfica i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) i la divisió dels sòls urbà i urbanitzable en unitats d’actuació; l’estudi justificat de l’edificabilitat global de la parròquia; l’estructura general del territori integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i pels sistemes generals de comunicació, les zones de protecció, els equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic, o la descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les edificacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualificades de fora d’ordenació, entre d’altres elements.

D’altra banda, l’art. 73 de la LGOTU estableix que els sòls urbà i urbanitzable són dividits en unitats d’actuació, i que cada unitat d’actuació té assignat, de forma específica i concreta, un tractament urbanístic, constructiu, d’aprofitament i d’usos de caràcter unitari, amb l’excepció de l’apartat següent.

L’art. 7 del Reglament d’Urbanisme disposa que:

“Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en alguns dels supòsits següents:

Sòl urbà consolidat: Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica.

Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s’entengui complert el requisit d’accés rodat cal que els vials existents s’adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d’urbanització. En el cas que determinades finques confrontants amb vials existents siguin classificades com a sòl urbà, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir la franja que pot ser edificable, en les condicions que el mateix Pla determini.

Sòl urbà no consolidat: Terrenys compresos en àrees pendents d’urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l’anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície.

Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà consolidat una vegada s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d’urbanisme que prèviament s’haurà d’aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics.

Terrenys amb una urbanització aprovada a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83, de ser inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa.”

Interessa especialment destacar que l’apartat 2 del mateix art. 7 determina que la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà, i que només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà.

A l’últim, l’art. 8 completa les previsions de l’article 25 de la LGOTU sobre el sòl urbà consolidat, i disposa que tenen aquesta condició els terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla ordena directament i els inclou en una unitat d’actuació de gestió directa.

Tercer.- Amb caràcter previ cal destacar que, amb anterioritat a la modificació del POUP, la parcel·la de la part agent estava situada també en una UA i classificada com a sòl urbanitzable. En altres paraules, la modificació ara aprovada no ha suposat cap canvi urbanístic en la classificació de la parcel·la. Tampoc consta que la part agent hagi portat a terme obres d’urbanització.

D’altra banda, les fotografies que es van incloure al dictamen pericial judicial (revers del foli 188 i foli 189) acrediten que la parcel·la propietat de la part agent limita amb la carretera i no està bastida.

Com s’ha vits, la controvèrsia entre les parts rau en determinar si la parcel·la de l’agent ha de tenir o no la classificació de sòl urbà consolidat i, en conseqüència, no s’ha d’incloure o no en la UA-27-A.

La sentència del Tribunal de Batlles considera que, com sigui que la parcel·la té els serveis esmentats a l’art. 25 de la LGOTU, el Comú ve obligat a que la modificació del POUP inclogui la parcel·la com a sòl urbà consolidat, i, en conseqüència, no la pot encabir en la UA-27-A que classifica els terrens com a no urbanitzats.

Doncs bé, aquesta Sala Administrativa té declarat (sentència 76/2008) que “la simple presència dels serveis mencionats per l’article 25 no és suficient per a justificar la classificació com a sol urbà consolidat. Pertany a l’autoritat competent per elaborar el POUP d’apreciar si la presència d’aquests serveis és natural a servir les “necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.".

En el mateix sentit la sentència 60/2012:

“Com ho ha jutjat repetides vegades aquesta Sala (v. per exemple, la sentència 39/2008 de data 5 de maig de 2008), la presència dels serveis públics és una condició necessària per la qualificació de sòl urbà consolidat, però és necessari que aquests serveis públics siguin suficients “per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament”.

La sentència, precitada, del 5 de maig de 2008 ha jutjat: “Això significa que els serveis bàsics dels que disposi el terreny del que se sol·licita la classificació com urbà consolidat s’han de valorar en funció de si són els adequats per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament”.”

De fet, el supòsit analitzat a la sentència 76/2008 presenta una gran similitud amb el que ara s’analitza, ja que en ambdós casos es tracta de parcel·les que limiten amb una carretera:

“En aquest cas, la CTU ha estimat per resolució de data 4 de maig del 2007 «la simple limitació amb la carretera no li permet adquirir la condició de sol urbà, tal com estableix l’article 7.2 del Reglament urbanístic» (veure foli 19).

Resulta de l’examen de l’expedient i principalment del plànol que figura en el foli 38, que el terreny anomenat «Prat Través» presenta una superfície important. Els serveis segon l’article 25 són implantats únicament al bord de la carretera. La CTU, per tant ha pogut deduir, sense cometre un error manifest d’apreciació que aquests serveis no eren suficients per servir les «necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament»."

I és que, com s’ha dit, la parcel·la propietat de la part agent limita amb la carretera, i d’acord amb el dictamen pericial judicial, els serveis passen per la pròpia carretera, tanmateix el dictamen no es pronuncia sobre si aquests són o no adequats per la edificació que es pretén bastir.

Pel que fa el fet que a la UA-27-A s’exclou la parcel·la situada al costat de la que és propietat de la part agent, cal dir que en les mateixes fotografies es constata que aquesta parcel·la està ja bastida, construcció que es va realitzar abans de la aprovació de la UA, ço que no succeeix amb la parcel·la de la part agent.

A més, si la tesi de la part agent prosperés, la resta de parcel·les situades en la UA-27-A i a tocar de la carretera podien pretendre també la seva classificació com a sòl urbà consolidat i la seva exclusió de la UA quan de fet en tots els casos (amb excepció de la parcel·la que ja està bastida), l’única diferència amb la resta és la seva situació al costat de la carretera. Però, com s’ha vist, l’art. 7.2 del Reglament, per evitar situacions com la que ara s’analitza, preveu expressament que la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà, i que només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà. De fet, allò que es vol evitar és que els propietaris de les parcel·les confrontades a les carreteres siguin de millor condició que els de la resta de parcel·les de la zona, o, el que és el mateix, es pretén que tots ells -propietaris amb parcel·les confrontats a les carreteres i els de parcel·les sense sortida directa a la carretera-, tinguin un tractament homogeni a l’hora de regular els aprofitaments i les càrregues urbanístiques.

D’altra banda, la UA-27-A preveu la construcció d’un vial que no està fet i que afecta a la parcel·la de la part agent, com es reconeix en el propi informe pericial judicial (foli 191 de les actuacions): “Dins de la unitat es preveu un vial de 10 metres d’amplada que ja està definit en el pla, aquest afecta físicament a la parcel·la d’autes”. També a l’informe que s’adjunta amb l’escrit de demanda (concretament al foli 21 de les actuacions) es reconeix que “l’existència del vial inferior previst en el POUM pot atorgar una volumetria més aprofitable en cas d’estar construït, ja que en aquesta situació el futur edifici regularia les seves alçades entre dos carrers i no només des de la carretera general”.

Pel que fa el conveni signat el 18/06/2008 (folis 25 i següents de les actuacions) entre l’agent i el Ministeri d’Urbanisme i Ordenament Territorial no afecta les previsions del planejament urbanístic, ja que les estipulacions del conveni no incideixen en la classificació urbanística de la finca, com no podia ser d’altra manera.

En definitiva, la sentència del Tribunal de Batlles ha de ser revocada.

Quart.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de costes.

Decisio

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme número 276879/2020, de data 20/02/2020, per la qual es va desestimar el recurs d’alçada interposat per la part agent contra la aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia X., es ajustada a dret.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.