SEGURETAT SOCIAL. Alta mèdica. Estabilització estat salut. Intervenció pendent no impedeix alta. Fernández CASS. (1000087/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000087/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000011/2021

SENTÈNCIA 50-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sarabia

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Macias

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Martin

Advocat: Sra. Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el deu de juny de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000087/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sarabia va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que es declarés com a no ajustada a dret la Resolució del Consell d'Administració de la CASS, de data 30/08/2019, per la qual se li va atorgar l'alta mèdica amb data 10/09/2019, amb suspensió de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, així com la Resolució del mateix Consell, de data 30/10/2019 que desestimava el recurs administratiu interposat.

2.- La sentència de 12/12/2020 del Tribunal Unipersonal del Batlle va desestimar la demanda.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència es fonamenta en el dictamen emès pel Olmo en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat d'alta mèdica.

Les lesions li causaven dolor i estava pendent d'operar-se, ço que impedia que es dones l'alta mèdica.

El propi informe del Olmo reconeix que l'agent tenia dolor al peu esquerre.

L'informe del Alcalá de 12/09/2019, aportat per l'agent amb el seu recurs administratiu, acredita que patia un dolor invalidant.

Desprès de ser operada del genoll la seva situació va millorar molt.

4.- La CASS fonamenta la seva oposició al recurs d'apel·lació en les al·legacions següents:

El dolor que refereix l'agent a la cicatriu del peu esquerre va ser considerat com una seqüela funcional també a l'informe del Olmo.

A l'informe dels metges de la CASS del mes d'agost de 2018 acredita que la lesió al genoll dret es trobava consolidada i la cirurgia podia ser diferida vista l'escassa repercussió de la lesió, conclusió que s'admet pel Olmo que manifesta que la lesió estava consolidada en data 28/08/2019, tot i la intervenció quirúrgica pendent.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió principal que formula la part apel·lant va encaminada al manteniment de la situació de baixa laboral, que va finir en virtut de les resolucions administratives impugnades.

Aquesta qüestió ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va iniciar un període de baixa mèdica derivada de malaltia comuna -un problema al genoll dret com a conseqüència del trencament de tendó al genoll dret als 15 anys- en data 29/08/2017, i fou donada d'alta el 25/11/2017, si bé l 05/01/2018 va tornar a estar de baixa per una tumoració a la planta del peu esquerre. A la revisió feta pels metges de la CASS el 28/08/2019 es va considerar que les seves lesions estaven consolidades i se li va donar l'alta mèdica amb efectes del 10/09/2019, amb suspensió del pagament de les prestacions per incapacitat temporal.

L'agent va interposar recurs administratiu, al qual va adjuntar diversa documentació mèdica, concretament l'informe del Esparza, de data 03/10/2019, en el qual refereix que està pendent d'una intervenció, circumstància que també es recull a l'informe del Recio de data 18/10/2019, i l'informe del Alcalá de data 12/12/2019, en el qual es diu que el dolor al peu és invalidant.

L'informe de la Comissió Mèdica de la CASS, de data 28/08/2019 (folis 142 i següents de les actuacions) recull que l'extremitat dreta de la pacient te un bon trofisme muscular i que ella mateixa declara que no li falla el genoll, ni és urgent operar-la i que pot reprendre la seva activitat fins que l'operin. I pel que fa la lesió del peu esquerre està consolidada amb seqüeles, segons l'informe del Sancho.

En seu judicial la Sra. Sarabia sosté que estava pendent d'una intervenció prevista pel dia 10/01/2020 -la data de la intervenció no va dir en via administrativa-, i que havia de restar en situació de baixa mèdica compte tingut que estava pendent d'una intervenció.

Es va realitzar una pericial judicial pel Olmo, de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, en el qual s'analitza la documentació mèdica obrant a les actuacions, i es descriu que la pacient camina normalment, sense cap tipus de coixesa, i no requereix cap bastó o crossa per deambular. Es reconeix que la pacient tenia una limitació de la mobilitat en abducció del 5è dit del peu esquerra i dolor a nivell de la pressió de la cicatriu que te a la regió lateral interna del mateix peu, però es conclou que la situació de la pacient en data 28/08/2019 estava estabilitzada, tot i que la pacient estigués a l'espera d'una nova intervenció quirúrgica al genoll dret.

La Sentència del Tribunal Unipersonal ha desestimat el recurs en entendre que la pericial confirma les conclusions de la CASS.

En el recurs d'apel·lació de la part agent s'afirma que sentència es fonamenta en el dictamen emès pel Olmo en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, per la qual cosa no pot valorar-se l'estat de les lesions en un moment anterior. Tanmateix, tot i ser evident que si la prova pericial es practica en seu judicial, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però això no impedeix que, mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats.

A més, el fet que la pacient estigués pendent d'una intervenció al genoll dret en el moment de l'alta mèdica no és obstatiu de la declaració d'alta. Allò rellevant és l'estabilització de les lesions en el moment de l'alta, i que la seva situació permetés l'activitat laboral. I a aquests efectes és una dada rellevant que la Sra. Sarabia realitza tasques administratives que no comportaven estar dempeus per temps perllongats. Una altra cosa és que la intervenció de genoll a la qual es va sotmetre a la pacient suposés una milloria de la seva situació.

A l'últim, tot i que, certament, al propi informe del Olmo es reconeix que l'agent tenia dolor al peu esquerre, però apareixa a la palpació de la cicatriu lateral, i en cap cas es considera que aquest dolor no li permetés la seva activitat laboral.

En definitiva, els informes independents obrant en autes demostren que la decisió de la CASS és ajustada a dret i que la valoració de la prova practicada en les actuacions que ha dut a terme la sentència apel·lada s'ajusta als criteris que ha aplicat de manera reiterada aquesta Sala.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Sarabia contra la sentència dictada el 12 de desembre del 2020 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.