Responsabilitat extracontractual i cosa jutjada - Manca de legitimació passiva (TSJC 256/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000256/2015 ORIGEN: 5100469/2012 - 00

NIG: 5300542120150000720

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent ANIÈRE i M.I. Sr. Carles CRUZ MORATONES, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici, la representació processal de l'agent en l'audiència del dia 13 de març de 2012 formulà demanda contra els defenents ans referenciats en la que, després d'exposar els fets i fonaments que considerava d'aplicació al cas, interessava dictar sentència condemnant als ignorats hereus de Pina de manera solidària contra la companyia asseguradora X., SA i de manera subsidiària, contra el F. (en endavant F.) d'acord amb els pronunciaments següents:

"l'import de MIL VUIT-CENTS EUROS (1.800EUR) en concepte del valor venal del vehicle propietat del Sr. Cepeda malmès arran de l'accident ocorregut en data 4 de desembre de 2010;

Les quanties globals indemnitzatòries -a determinar i quantificar en període de conclusions- resultants de l'avaluació pericial mèdica dels danys i perjudicis soferts pel Sr. Cepeda arran de l'accident de data 4 de desembre de 2010, per les lesions sofertes arran de l'accident, així com per la incapacitat total transitòria soferta pel meu mandant i derivada del fet de no poder treballar;

La quantia de SIS MIL CENT TRENTA-UN EUROS AMB NORANT-

QUATRE CÈNTIMS (6.131,94EUR) en concepte de totes aquelles despeses mèdiques i altres assumides pel Sr. Cepeda com a conseqüència de l'accident ocorregut en data 4 de desembre de 2010;

Més tota altra quantia i concepte que hagi assumit i assumeixi en un futur el Sr. Cepeda arran de l'accident de data 4 de desembre de 2010 i que resulti degudament acreditat en el marc del present procediment judicial;

Més els interessos legals meritats per les ressenyades quanties des de la data de contesta a la present demanda;

Més la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'Advocat, Procurador i Perits."

II.- La representació processal d'X. va presentar en data 3 d'abril de 2012 una excepció dilatòria de manca de legitimació passiva la qual fou desestimada, prèvia tramitació oportuna, mitjançant Aute de 9 de novembre de 2012 (folis 229-230).

III.- La representació processal de F. va contestar a la demanda en data 14 de desembre de 2012 tot demanant la seva desestimació íntegra en base als arguments i fonaments allà relatats.

IV.- Que la representació processal d'X. va presentar escrit de contesta en l'audiència celebrada el 14 de desembre de 2012 aixecant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i peticionant la desestimació de la demanda presentada a raó del relat i argumentari fàctico-

jurídic que conté l'escrit referenciats demanant amb caràcter subsidiari la desestimació de la demanda formulada per part del Sr. Cepeda

V.- Les parts personades replicaren i duplicaren com de costum contestant a l'ensems, la part agent, a l'excepció plantejada per part dels defenents, tot oposant-se a la mateixa.

VI.- Obert el període de proves s'han practicat aquelles declarades pertinents d'acord amb la nostra providència de 12 de març de 2013.

VII.- En el període impartit les parts han conclòs pertinentment i la part agent ha concretat aquelles partides de la demanda que no eren liquides.

VIII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 26-3- 2015 i va decidir, un cop aclarida definitivament per Aute de 2 de juny de 2015, que:

"Estimar substancialment la demanda formulada en data 13 de març de 2012 per part de la representació processal del Sr. Cepeda, havent de condemnar i condemnant solidàriament a la societat X. així com al Sr. Barba, en condició d'hereu del difunt Pina, a satisfer al predit la quantitat de 143.695,87EUR, quantitat que serà augmentada amb els interessos meritats d'acord amb l'establert al V Considerant.

SEGON.- Efectuar una imposició de costes d'acord amb l'establert al VI Considerant.

TERCER.- imposar a X., SA les costes processals derivades de l'incident."

IX.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació les representacions processals dels Srs. Cepeda, Barba i de la societat X., SA, i en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació en diferents sentits, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles CRUZ MORATONES.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi, la part agent Sr. Cepeda, reclama per danys i perjudicis derivats d'un accident de trànsit que va tenir lloc en el dia 4-12-2010 en el punt quilomètric de la C.G. 1 2,525, l'avinguda Salou d'Andorra la Vella (davant Magatzems C.) contra els hereus del conductor contrari que va perdre la vida el Sr. Pina, contra la companyia d'assegurances X., SA. i contra el F. (F.).

La sentència d'instància estima molt substancialment la demanda i condemna als hereus del conductor demandats i la companyia d'assegurances de manera solidària al pagament de la indemnització corresponent i costes i també absolt a X., SA, amb imposició de les costes a ell causades a la part agent.

Contra tal decisió, s'alcen la part agent, els hereus demandats i la companyia d'assegurances condemnada.

Els recursos seran examinats de manera conjunta perquè recauen sobre els mateixos extrems, encara que amb peticions distintes.

Però abans d'entrar en els recursos interposats cal fer una sèrie de consideracions que escauen davant les diferents problemàtiques plantejades en el curs del procediment.

SEGON.- Responsabilitat extracontractual i cosa jutjada

En entrar a examinar les causes originadores de l'accident ha sorgit un tema que no és freqüent en aquesta classe de litigis i que ha interferit de manera improcedent en la resolució del cas. Ens referim en el fet que un cop ja en tràmit aquest procediment, la part defenent hereus del Sr. Pina va plantejar en via administrativa una reclamació per danys i perjudicis derivats del mateix accident (essencial derivats de la mort del Sr. ENTITY_5) contra el

M.I. Govern d'Andorra per considerar que la causa essencial i única de la producció de l'accident es va deure a una manca de diligència de l'administració pública en no procedir ni advertir de risc de gelades en el tram on es va produir l'accident, ni tampoc haver procedit de manera prioritària a la neteja del gel que s'havia dipositat en la calçada. Tramitat i finalitzat el procediment administratiu, tant la sentència de la secció administrativa del Tribunal de Batlles de 12 de maig de 2014 com la sentència de la sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior en 19 de desembre del mateix any (rotlle 60/2014) van concloure que en la producció de l'accident hi va concorre un 70 % de responsabilitat atribuïda al Sr. Pina i un 30 % imputable a l'actuació del M.I. Govern.

I aquesta decisió ha tingut repercussió en aquest plet perquè la sentència de la secció civil de l'Hble. Tribunal de Batlles ha considerat que la qüestió de la responsabilitat en l'accident ja estava prejutjada amb la consideració de cosa jutjada i per tant la responsabilitat del Sr. Pina ja calia quantificar-la en un 70 %, raó per la qual de totes les partides que reclama la part agent únicament els hi aplica aquest percentatge.

Contra tal decisió s'alça la part agent i al·lega que ell no va ser part en aquell procediment administratiu i que ara se sent indefens perquè no pot defensar que la responsabilitat del conductor contrari era del 100%. Recordem el que dèiem en la nostra sentència de 23 d'octubre de 2008 (rotlle 125/08) en un cas molt similar:

"...Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 30 de juny del 2004, citada per la recurrent, reiterant el que ja s'afirmava a la de 20 de febrer del 1997 i a l'Aute de 13 de febrer del mateix any, citant-ne d'altres, l'existència de causa jutjada material en la seva vessant positiva o de prejudicialitat, segons la qual el que ja ha estat resolt en una prèvia resolució judicial ferma vincula a les decisions que els Tribunals X., SA d'adoptar en el futur, "requereix com a element imprescindible que es compleixi la identitat subjectiva o que la cosa jutjada sigui extensiva a tercers no litigants en els supòsits admesos per l'ordenament (cfr. Estat civil, hipòtesi de substitució processal, validesa dels negocis testamentaris etc...)" i en el cas present, resulta evident que les parts litigants no són les mateixes en aquest procediment que en aquell que es va entaular davant de la Secció Administrativa de l'Hble. Tribunal de Batlles, ja que la societat "T.P.L. SL" no en va ser part.

D'altra banda, tampoc es pot dir que la Sentència que condemnava a l'Administració a compensar a la Sra. Caro els danys que va patir el seu vehicle tingués eficàcia erga omnes, com seria el cas d'un litigi sobre l'estat civil de les persones, o de la validesa d'un testament, ni tampoc s'estenen els seus efectes a tercers, ja que no es tracta d'un supòsit de substitució processal, ni l'Administració i "T.P.L." es poden considerar litisconsorts necessaris preclosos, com ara els deutors d'una prestació indivisible, ni es tracta de processos sobre nul·litat d'acords socials que vinculen a tots els socis. D'altra banda, si bé l'existència d'una Sentència penal prèvia vincula als Tribunals civils respecte dels fets que en aquella es declarin provats, aquesta vinculació no existeix respecte d'altres jurisdiccions com ara l'administrativa, sense perjudici de que en el procés civil es tinguin en compte les decisions preses per un Tribunal contenciós.

Per aquesta raó, considerem que no s'estenen a aquest procediment els efectes de la cosa jutjada material, de tal manera que en el cas de no entrar a conèixer el fons del litigi es vulneraria de manera clara el dret a la jurisdicció de l'agent, atesa la indefensió en la què es trobaria al no haver pogut defensar els seus arguments en el procediment contenciós, ni recórrer la Sentència dictada en el seu curs."

Exactament el mateix cal dir en aquest cas. El Sr. Cepeda no va participar en l'altre plet que va tenir lloc en la via administrativa i, per tant, no pot veure's vinculat al repartiment de la responsabilitat allà atribuïda entre aquelles dues parts (Sr. Pina i M.I. Govern). Allà es discutia (l'objecte del procés) quelcom diferent: la responsabilitat atribuïble al M.I. Govern per part dels hereus del Sr. Pina i els perjudicis soferts per aquests com a conseqüència del seu traspàs i la causa petendi era la possible negligència per part de l'Administració en el manteniment de les condicions de seguretat de la calçada. En canvi, en aquest plet civil es discuteix (l'objecte) la responsabilitat del Sr. Pina en la causació de l'accident i els perjudicis soferts pel Sr. Cepeda Ara aquest ha de poder-se defensar per argumentar les seves pretensions que no són d'altres que les de ser reparat, en la mesura que això és possible en aquest casos, de l'actuació del conductor Sr. Pina que malauradament va morir en el tràgic accident, però que tan els seus hereus com la companyia asseguradora estaran obligats a aquella reparació. No es dóna doncs, la triple identitat quer abans hem esmentat per poder veure's afectat aquest procés de l'efecte positiu de la cosa jutjada material. Això obliga a entrar amb plena llibertat de valoració de les proves destinades a acreditar la responsabilitat demanada per la part agent i en cas de trobar- ne -com després examinarem- no resulta d'aplicació aquell repartiment del 70 % i del 30% declarat en via administrativa envers un tercer aliè en aquest plet.

I no s'ha d'oblidar que la responsabilitat extracontractual quan hi han intervingut més d'un causant és sempre una responsabilitat solidària davant el perjudicat com estableix de forma explícita el Digest 9-2,51-1 i 9-3,1-10 i la jurisprudència de la Sala no ha deixat de reiterar (STJC 17-7-03, 19-12-02, 20-5-99, entre moltes altres) i per aquesta raó aquest pot demandar i dirigir la seva acció davant de qualsevol d'ells, sense perjudici que el declarat responsable pugui repetir contra un tercer, si aquest també va tenir alguna participació responsable en l'esdeveniment. Això significa que si l'agent només ha dirigit la seva acció contra el conductor contrari i la seva asseguradora, aquests hauran de fer front al 100 % de la seva quantificació sense que això impedeixi que els qui han pagat puguin repetir contra un tercer i, en aquest cas sí, que el repartiment de responsabilitats entre ells ja estarà predeterminat pel procés administratiu al que ja ens hem referit.

En conclusió, no està el procés civil iniciat per perjudicat Sr. Cepeda vinculat pel repartiment de responsabilitats entre el conductor aquí demandat

(i a la seva asseguradora) i l'Administració Pública responsable del manteniment del bon estat de la calçada, cosa que permet a l'agent entrar en l'examen de totes les circumstancies concurrents sobre les causes de l'accident.

TERCER.- Manca de legitimació passiva de la companyia X., SA

L'altre dels extrems que s'ha debatut en la instància i que ara porta de nou a debat en el seu recurs la companyia asseguradora defenent consisteix en al·legar la seva manca de legitimació passiva, doncs considera que el vehicle conduït pel Sr. Pina ja no estava emparat per cap pòlissa de la seva companyia en haver deixat de pagar la segona cotització semestral de la prima que anava del 12.8.09 al 12.8.10 (període mínim anyal segons l'art. 138 del Codi de la circulació (CC) i també tal i com consta en el document 2 aportat per la pròpia X., SA i també en el certificat d'alta lliurat per la companyia al F., segons foli 55 de la D.P. incorporades com a prova per corda fluixa) i que l'accident es va produir en 4-12-10 quan ja havia tramés comunicació fefaent la companyia al Sr. Pina en data 1.5.10 advertint-lo que amb efectes del 31.7.10 quedaria extingida la pòlissa que els vinculava.

Abans hem de descartar l'aplicació de la doctrina d'aquesta Sala conforme si una excepció dilatòria es desestimada per incident processal (com en el cas present), posteriorment no es pugui reproduir en el procés principal. No estem davant d'aquest cas perquè aquí no es va admetre que es tractés d'una excepció dilatòria sinó que en fer referència a la manca de legitimació passiva es tractava d'una excepció peremptòria que havia d'abordar-se en sentència.

Compartim plenament els raonaments del I Considerant de la sentència d'instància en el sentit que en no haver actuat correctament la companyia asseguradora per donar per extingida la pòlissa amb efectes del 12.8.10, aquesta es va prorrogar tàcitament durant un any més, tal com preveien les condicions generals de la pòlissa. Això comporta que en data

4.12.10 el vehicle del Sr. Pina tenia una cobertura asseguradora amb la companyia defenent. En efecte, aquesta companyia no va acomplir amb el mandat imperatiu de l'article 138.2 del CC que obliga a les companyies que donin de baixa una assegurança, sigui pel motiu que sigui la baixa, de comunicar-ho al M.I. Govern, trametent còpia del certificat de baixa de manera immediata al Registre de Vehicles, des d'on s'envia immediatament al Servei de Policia als efectes oportuns. Aquesta és una mesura que vol preservar la seguretat de tota la ciutadania que es pot veure afectada per un fet de la circulació i que no es trobi que el vehicle contrari circuli sense la corresponent assegurança obligatòria. Ja ha interpretat la Sala (STJC 29.6.12, rotlle 10/12) que la manca d'aquesta comunicació (fet reconegut per la pròpia companyia) impedeix que davant de tercer aquella baixa d'assegurança pugui tenir efectes.

En conclusió, ratifiquem plenament els encertats fonaments de la sentència d'instància sobre aquesta legitimació passiva de la companyia defenent davant el perjudicat i desestimem aquest motiu del recurs de la mateixa.

QUART.- Imputació de responsabilitats en l'accident del dia 4 de desembre de 2010

Com ja hem dit, no existeix cap impediment processal per poder entrar en el fons de l'assumpte que consisteix en l'atribució de responsabilitats en la mecànica de l'accident.

Hem de descartar d'entrada la pretensió de l'agent de que la qüestió de la responsabilitat del Sr. Pina ja ha estat fixada en el procés penal i per tant vincula als Tribunals civils (STJC 23/7/09). I la diferència en el present cas és que no hi hagut cap sentència penal que declari sobre la responsabilitat del Sr. Pina sinó que únicament ha existit un Aute d'arxiu del procés penal que si bé de maner poc afortunada esmenta que el culpable de l'accident és l'esmentat conductor, aquesta referència cal entendre-la com "indiciaria" però no com una afirmació plena com seria després d'haver fet un judici penal, practicat les proves i sentenciada la seva culpabilitat.

Encara que en la seva contesta no sap X., SA qui és el culpable de l'accident (foli 248), la defensa dels hereus del Sr. Pina en la seva dúplica, si bé de manera principal considera que la culpa única és atribuïble a l'estat de la calçada (gelada), de manera subsidiària també imputa una part de responsabilitat (60%) al Sr. Cepeda i un 10% al Sr. Pina, cosa que obliga a examinar les proves aportades per fer una declaració de responsabilitat.

I de les actuacions en seu policial que van concloure amb el seu informe aportat a les actuacions (foli 387 i seg. i les DP 3812-3/10) i de la prova testifical practicada (foli 491), arribem a la conclusió que la culpa ha de ser atribuïda al Sr. Pina el qual va perdre el control del seu vehicle malgrat l'estat de la calçada que estava amb gel i no va prendre les precaucions necessàries davant de tal adversitat. La testimoni ja ha reconegut que va canviar de carril després d'haver-la avançat a una velocitat inadequada pel carril habilitat a l'esquerra i que en passar la rotonda va fer zig-zags (tres) sense poder controlar el seu vehicle que va acabar envaint el carril contrari de circulació per impactar de manera lateral (per la banda de conductor) contra la part frontal del vehicle del Sr. Cepeda que no va poder evitar la col·lisió.

No podem donar certesa de la velocitat de cap dels dos vehicles tal i com ho fa la testimoni que circulava darrera el vehicle del Sr. Pina atesa la seva dificultat objectiva (corroborada per la conclusió dels agents de policia que estimen com a causa detonant, principal i única la deficient conducció del Sr. Pina segons llegim a les pàg. 42 i 43 de les D.P. incorporades per corda fluixa) però sí sabem que qui va perdre el control va ser el Sr. Pina anant a envair el carril contrari per on circulava el Sr. Cepeda a una velocitat "inadequada", segons afirma la testimoni i també conclouen els agents policials. Resulta acceptat que si la calçada estava glaçada en aquell matí del dia 4 de desembre de 2010, el conductor Sr. Pina havia de prendre totes les precaucions necessàries per no prendre el control del seu vehicle, com va fer la testimoni que circulava darrera d'ell i fins i tot la pròpia patrulla policial que va relatar en el seu informe que havia comprovat la dificultat de la conducció, però, en canvi, ell no va perdre tampoc el control del seu vehicle. No existeix cap mena de constància seriosa d'excés de velocitat en el conductor Sr. Cepeda perquè també es descarta tota fiabilitat en la posició final de l'agulla del velocímetre de l'Opel a 75 k/h. És més, els agents policials consideren que la velocitat de l'Opel no hauria influït en res en la violenta col·lisió produïda perquè aquesta s'explica pel punt de xoc entre cada part de cada vehicle (la part més resistent de l'Opel amb la part més feble de l'Audi).

Això comporta considerar que el conductor de l'Audi va incorre en una infracció de l'article 2.1 i també de l'article 3 del Codi de la circulació que obliga a tot conductor a adoptar totes les mesures de prudència necessàries entre d'altres quan la calçada estigui gelada (3.4).

CINQUÈ.- Cal entrar ja en el fons de l'assumpte relatiu a les diferents partides reconegudes per la sentència i que algunes han estat impugnades bé per l'agent, bé per altres recurrents.

Valor venal del vehicle de l'agent.

Pel que fa al valor venal reclamat (1800EUR) per part de l'agent perquè estima que el seu vehicle ha resultat inaprofitable per resultar la seva reparació antieconòmica. La sentència d'instància considera insuficientment acreditada la propietat del vehicle perquè encara figurava en el moment de l'accident a nom del Sr. Ayuso de nacionalitat espanyola, veí de la Seu d'Urgell. Efectivament la part agent ha presentat com a document 2 de la demanda (foli 68) un document signat pretesament pel dit senyor que relata que el vehicle havia estat venut al Sr. Cepeda en data 1-10-2010 i que per raons extres no va ser inscrita la transmissió al registre públic la compravenda de referència per modificar la titularitat administrativa. Té raó la sentència de ressaltar que podia haver estat ratificat el document aportat via testifical i no ho ha estat. Però també ho és que l'agent ha aportat a les actuacions la pòlissa d'assegurança amb la companyia Y. de data 9.10.2010 en la qual ja hi figura el conductor i propietari del vehicle de la part agent que va quedar danyat en l'accident del dia 4-12-10.

Com ja hem dit en reiterades ocasions (darrerament en els rotlles 265/14 i 141/15, entre d'altres) Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

Aleshores, atenent al principi de la normalitat de les coses ha de tenir- se present que per norma hom assegura el propi vehicle i no el d'un altre (sobretot quan la titularitat és de persones físiques), per la qual cosa hem de considerar demostrat que el vehicle en qüestió era propietat de l'agent en el moment de l'accident.

Això ens porta a estimar el valor venal demanat a la demanda perquè resulta inferior al que conclou el perit judicial i per no incorre en un vici d'incongruència ultra petita. En conseqüència, el valor venal que ha de ser restituït a la part agent és el d'1.800 EUR.

En res afecta que la part agent no hagués inclòs aquesta partida en el seu escrit de conclusions de la instància, perquè aquesta ja venia reflectida expressament en la seva demanda i únicament es comprometia a concretar en l'escrit de conclusions les sumes no líquides de la pètita de la demanda.

Incapacitat Parcial Permanent i Perjudici professional Considera la sentència d'instància que el criteri correcte és el de millorar el punt en un 33% atesa la incidència de les seves seqüeles en la dificultat d'inserció en el món laboral per part del Sr. Cepeda i seguint el criteri del Tribunal de Corts i no l'increment a tant alçat de 60.000EUR perquè tampoc es descarta del tot que atesa la joventut del lesionat, aquest pugui realitzar un treball sedentari. Però també compartim el criteri de la part agent en el seu recurs quan reclama de manera subsidiària que el punt ha de ser de 2.920 EUR abans de ser incrementat i que suposa amb el dit increment un import per punt de 3.883,60EUR. Aquest valor multiplicat per 49,24 % que dictamina l'informe forense i que no ha estat discutit en aquesta alçada, dóna una suma total de 191.228,46EUR per aquest concepte. Desestimem el motiu d'impugnació dels altres recurrents.

Pretium doloris

En aquest apartat la sentència d'instància determina la suma final de 8.800 EUR i la companyia X., SA impugna tal quantia per fixar-la en 8.000 EUR. Però hem de tenir en compte que la pericial forense (foli 507) qualifica entre bastant important i important als efectes de la seva quantificació que determina en 5,5/7, extrem no impugnat per ningú. Atenent al recull indicatiu que ha vingut servint pel Tribunals andorrans en aquestes quantificacions, la forquilla estaria situada entre 10.000 i 22.000EUR, per la qual cosa la sala considera que ha de fixar-se en 13.000EUR i no en els 25.000EUR que demana la part agent. Així doncs, cal estimar parcialment aquest motiu de la part agent i desestimar el de la companyia X., SA.

Perjudici estètic

També en aquesta partida discrepa la part agent perquè considera que la suma reconeguda de 4.500EUR és insuficient i la suma ha de ser la de 12.000EUR. En aquest cas la pericial forense (foli 507) assenyala un perjudici de 4,5/7 i tenint en compte la forquilla d'aquest tram en el recull indicatiu abans esmentat (entre 6.000 i 10.000EUR) entenem que la suma ha de ser la de 7.000EUR atesa el gènere, la ubicació de les lesions i l'edat del damnificat Sr. Cepeda

Perjudici de lleure

En aquest concepte hem de tenir en compte que les limitacions en l'àmbit del lleure del Sr. Cepeda són realment importants i determinades per la pericial forense en 6,5/7. D'aquí que la part agent reclami la suma de 10.000EUR i no la de 6.500EUR que li reconeix la sentència. Considerem que la dita suma reclamada és proporcionada a la limitació greu que presenta el perjudicat en la seva vida de lleure que li impedeix tota activitat esportiva com snow, escalada, bicicleta, basquet musculació al gimnàs que recull el metge forense perquè té l'espatlla esquerra que no pot moure, no pot agafar pes amb aquest braç i té un dèficit prènsil en la mà dreta. Així doncs per aquesta partida la suma a indemnitzar ha de ser la de 10.000EUR.

Incapacitat Laboral Transitòria

En aquest apartat discrepa el recurrent Sr. Cepeda de la sentència que considera que ha estat de baixa un total de 974 dies perquè considera que ha estat un total de 990 dies. I en efecte, la discrepància rau en el fet que els documents de la CASS dels folis 580 i 582 són contradictoris doncs semblaria que ha estat de baixa entre el dia 4.12.10 i el 14.11.11 i posteriorment del 29.11.11 al 19.8.13, quan en realitat en el seu contingut no quadren aquestes dates ni tampoc coincideixen en el dictamen forense que considera que ha estat de baixa impeditiva entre l'accident i la data del

2.4.13 (data de l'informe) que suposen un total de 851 dies, als quals cal afegir els restants 139 fins al 19.8.13 en què efectivament va ser donat d'alta. Així doncs cal accedir a augmentar l'import per aquesta partida però no sobre un salari que reclama la part que fixa en 1150EUR al mes sinó sobre una base diària indicada per la CASS de 34.90 EUR.Així doncs cal augmentar la suma reconeguda en 558.40 EUR, el que fa un total per ITT d' 11.538,47EUR.

Despeses mèdiques

Pretén la part recurrent que aquesta partida quedi oberta perquè "no pot haver-hi cap mena de dubte el nostre causant ha sufragat una quantia molt superior en concepte de despeses mèdiques" que la CASS ha llistat (folis 572 a 579). Però el cert és que les despeses que ha sufragat el Sr.

Barba ja ha tingut ocasió d'aportar-les i només ha aportat la factura de 146,11 EUR (foli 533) que cal afegir-la a la suma reconeguda. Així doncs aquesta partida ha d'ascendir a l'import total de 4.102,44EUR.

I) Altres despeses

En aquest apartat la part agent reclama l'import total de 23,80 EUR en concepte de bitllets d'autobús pels desplaçaments que va tenir que realitzar fins l'Hospital de Ntra. Sra. de Meritxell durant els mesos de març i d'abril de 2011, assistències que ha acreditat documentalment amb els documents annexats a la demanda 23 a 26 i 28 i 29. Per la qual cosa aquest motiu ha de prosperar. La suma a pagar per aquest concepte és la de 23,80EUR.

Sobre aquesta partida també articula un greuge la part agent en el sentit que aquestes dues últimes partides (despeses mèdiques i altres) han de meritar els interessos legals des de la contesta de la demanda i no des de la fermesa de la sentència perquè ja han restat líquides des del primer moment i les parts contràries han sabut des de l'inici quina suma se'ls hi reclamava. Però el cert és que el conjunt de la suma d'indemnització era il·líquida i no es pot determinar la producció d'interessos per partides determinades. Aquest motiu ha de fracassar.

SISÈ.- Costes

Una de les qüestions que ha estat objecte de recurs per les diferents parts ha estat la imposició de les costes de la demanda principal. La sentència ha optat per imposar-les a la codefenents Barba i X.,SA les costes de la demanda principal per haver estat substancialment estimada per la sentència. Aquesta imposa a la part agent les costes causades a la defenent

F. com a conseqüència de la seva absolució.

Costes de la demanda principal

Compartim el criteri de la sentència d'instància en el sentit que la demanda principal ha estat substancialment estimada (i més després de la nostra sentència) cosa que justifica plenament la imposició de les costes. No es pot oblidar el conjunt de la pretensió de l'agent que ha tingut que superar l'oposició de les altres parts sobre 1) manca de legitimació passiva de la companyia X., SA; 2) l'aixecament de l'excepció de la cosa jutjada; 3) la responsabilitat sobre la causació de l'accident; i 4) l'oposició a gairebé totes les partides reclamades.

I el resultat final i global ha estat clarament favorable a la part agent i per aquesta raó cal aplicar el criteri del venciment objectiu introduït per l'emperador Zenó (Codi 7,51,5). El motiu de les dues defenents apel·lant ha de fracassar.

Costes de la demanda dirigida contra el F.

En aquest cas entenem que la decisió de la instància no pot ser compartida perquè existia justificació a la petició subsidiària de que qui fos condemnant fos finalment el dit F. si resultava que s'arribava a la conclusió de que el vehicle contrari no estava cobert per cap assegurança obligatòria. Era doncs raonable que no es plantegés la reclamació només contra l'asseguradora quan aquesta negava la cobertura. Per aquesta raó no és procedent la imposició de les costes causades a F. per existir justa causa litigandi.

SETÈ.- L'èxit parcial del recurs de la part agent s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

VUITÈ.- En desestimar-se els recursos del Sr. Barba i de la companyia X., SA procedeix imposar les costes per ells generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sr. Cepeda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de març de 2015, que revoquem en el sentit de que la suma total a pagar de manera conjunta i solidària per Barba i la companyia X., SA ha de ser la de 238.693,17 EUR més els interessos legals des de la data d'aquesta sentència i sense imposició de les costes a l'agent causades per la seva demanda dirigida contra el F., mantenint la resta del pronunciament. No fem imposició de les costes derivades d'aquest recurs en la present alçada.

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Barba i de la companyia X., SA, als quals imposem el pagament de les costes pels seus respectius recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-