Mesures de suport: guarda de fet i curatela

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lant: Sra. Badía

Advocat: Sra. Roda

Apel·lat: Sr. Téllez

Defensor Judicial : Sr. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000173/2023 ORIGEN: 5000064/2023 - 0

NIG: 5300542120230000331

OBJECTE: Mesures de suport: guarda de fet i curatela

SENTÈNCIA 000146/2024

Andorra la Vella, a 8 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 16 de febrer del 2023 la Sra. Badía formulava demanda de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat, en interès del seu fill, en Téllez. I després d'exposar els pressupòsits fàctics així com la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència mitjançant la qual es declarés la seva incapacitació parcial, tant en l'àmbit patrimonial com de la salut.

2.- El MINISTERI FISCAL i el defensor judicial del Sr. Téllez han contestat la demanda articulada.

3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 24-5-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la sol·licitud d'establiment de mesures judicials de suport a favor d'en Téllez.

Segon.- Declarar a la Sra. Badía com a guardadora de fet d'en Téllez, guarda que resulta suficient per al suport i assistència requerida.

Tercer.- Remoure el nomenament de defensor judicial efectuat en interès d'en Téllez. Aquesta remoció prendrà efecte a comptar de la fermesa de la present resolució.

Quart.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents.

Cinquè.- No efectuar una especial condemna en costes".

4.- El MINISTERI FISCAL i la Sra. Badía han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la revocació de la Sentència dictada, i en el seu lloc instituint una curatela en benefici del Sr. Téllez. El MINISTERI FISCAL sol·licita que aquesta recaigui en la F, mentre que la Sra. Badía sol·licita que li sigui reconeguda.

5.- El defensor judicial del Sr. Téllez, s'ha adherit al recurs d'apel·lació articulat pels recurrents.

6.- Per aute de 25-4-2024 s'admetien diferents proves en aquesta alçada les quals s'han practicat amb el resultat figurant en les actuacions.

7.- El dia 5-7-2024 s'ha practicat la vista oral en el present procediment, en el decurs de la qual ens hem entrevistat amb la Sra. Badía, hem admès la prova complementària aportada per la seva representació processal i les parts han evacuat conclusions orals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present Resolució rau en determinar quines són les mesures de suport adequades que el Sr. Téllez requereix a conseqüència del trastorn de l'espectre autista i el TDAH que pateix.

La resolució d'instància, malgrat destacar el menyscapte en les habilitats necessàries per a la seva vida quotidiana que en resulten, considera que la guarda de fet per part de la seva mare, Sra. Badía, suposa el règim de suport més adequat.

I és contra aquesta resolució que tant la mare com el MINISTERI FISCAL formulen recurs d'apel·lació segons els arguments que analitzarem seguidament.

Segon.- Entrevista amb les persones que es proposen per a assumir la mesura de suport.

El primer motiu de recurs que el MINISTERI FISCAL articula ho és respecte de la manca d'audiència o entrevista de la Sra. Badía per part de l'òrgan d'instància considerant que aquest procedir vulnerava les previsions de l'art. 311 del CPC.

Malgrat que compartim plenament els arguments que el Fiscal introdueix en el recurs respecte d'aquesta qüestió, la irregularitat inicial existent ha resultat esmenada en aquesta alçada atès que el Tribunal ha procedit a escoltar extensament la Sra. Badía.

En conseqüència, l'interès del primer motiu de recurs que es plantejava ha decaigut.

Tercer.- Determinació de la mesura de suport més adequada en relació amb en Téllez.

La Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família (LQPF) preveu que les mesures de suport per a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones que ho requereixin poden ser de naturalesa voluntària o de provisió judicial però també poden consistir en la guarda de fet (art. 9.2). Es tracta aquesta darrera d'un mitjà de suport informal que pot existir "mentre no es constitueix un règim formal de protecció o de suport o torna a ser operatiu el règim existent" (art. 64), el què semblaria configurar la guarda de fet amb vocació transitòria i subsidiària a tota altra mesura de recolzament (voluntària o judicial). Al mateix temps però, l'art. 13.1 de la LQPF preveu "si la persona amb discapacitat té necessitat de suports per a l'exercici de la seva capacitat i no els ha previst o establert ella mateixa ni els presta satisfactòriament cap guardador de fet, els ha de proveir l'autoritat judicial mitjançant la constitució de la curatela o, si escau, el nomenament de defensor judicial". La lògica d'aquest darrer precepte sembla excloure la provisió judicial de mesures de suport quan les necessitats de caràcter assistencial i de representació generades per la discapacitat es troben satisfetes per la guarda de fet.

Ara bé, a l'hora de decantar-se per una o altra de les modalitats de suport admeses en el nostre ordenament, no es pot recórrer a una aplicació automàtica d'aquesta darrera previsió legal, sinó que s'ha d'estar a les circumstàncies concretes concurrents en cada supòsit per determinar si l'establiment de la curatela es troba justificada en detriment de la guarda de fet.

En el present supòsit, s'aprecia de l'informe elaborat pel metge forense que en Téllez tot i disposar d'un grau d'autonomia important enfront de les seves necessitats d'autocura (higiene, menjar, vestir-se i deambular), requereix ajuda per a arreglar-se i per les seves necessitats instrumentals quotidianes (comprar, preparar el menjar, cura de la casa, ús del telèfon, rentat de la roba i ús dels mitjans de transport). Tanmateix, tot i conèixer la seva situació econòmica i poder operar, sota supervisió, amb petites quantitats econòmiques, no pot prendre decisions de contingut patrimonial important. Des de la perspectiva de la salut, precisa ajuda per realitzar un seguiment mèdic adequat, per encarregar-se de la medicació, seguir pautes alimentàries i tenir una correcta autocura. Aquesta darrera precisió es veu corroborada amb la prova practicada en aquesta alçada atès que tant el metge psiquiatre com la psicòloga tractants del Sr. Téllez han destacat que no assisteix a les visites que se li prescriuen de tal manera que ignoren si segueix el tractament farmacològic prescrit, i per les indicacions realitzades per la mare en aquesta alçada quan ha indicat que a comptar de la notificació de la Sentència d'instància, la situació personal i conductual d'en Téllez, havia experimentat un deteriorament significatiu.

D'altra banda, tampoc podem ometre que el defensor judicial del Sr. Téllez quan ha contestat el recurs d'apel·lació articulat, s'ha inclinat per la necessitat d'adoptar la curatela.

Des d'aquesta perspectiva no podem ometre que segons l'art. 13.4 de la LQPF "En la resolució de constitució del règim de suport s'han de tenir en compte la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat pel que fa al tipus i abast del suport i les persones que hauran de prestrar-lo o quedar-ne excloses".

En atenció a tot el que ha estat exposat, i havent de considerar-se que la mesura de suport consistent en la guarda de fet no cobreix adequadament les necessitats del Sr. Téllez, el recurs d'apel·lació articulat tant pel MINISTERI FISCAL com per la Sra. Badía haurà de prosperar, revocant-se la Sentència dictada i en el seu lloc estimarem la demanda establint la mesura de suport d'en Téllez consistent en la seva curatela que abraçarà tant l'esfera assistencial per a les activitats instrumentals quotidianes i les relatives a la seva salut com per a l'esfera representativa incloent els actes d'administració del seu patrimoni que excedeixin l'àmbit de les despeses quotidianes més elementals (diners de butxaca) que podrà realitzar autònomament.

Quart.- Quant a la titularitat del càrrec de la institució de suport establerta, els recurrents en discrepen: mentre que el MINISTERI FISCAL sol·licita que recaigui en la F, la mare sol·licita que li sigui atribuïda a ella.

El Sr. Téllez ha expressat obertament la voluntat que fos la seva mare qui s'encarregués de tot el que l'afectava, extrem aquest que ha de ser especialment valorat a l'hora de determinar la titularitat de la mesura de suport segons es contempla en l'art. 13.4 de la LQPF. Tanmateix, tampoc obra en autes cap mena d'element que permeti considerar que la Sra. Badía no podria desenvolupar adequadament les necessitats de suport del seu fill, i sense que tampoc aquella modalitat que en el decurs de la vista oral sol·licitava el MINISTERI FISCAL (curatela solidària amb la F) es trobi justificada.

Cinquè.- En el decurs de la vista oral practicada en aquesta alçada, hem pogut copsar com per en Téllez l'obtenció del permís de conduir revesteix una rellevància significativa, havent-se fins i tot indicat per part de la Sra. Badía que ja hauria pagat algun acompte prop de l'autoescola.

Atès que segons es contempla en l'art. 94 de la Llei 12/2021 del Codi de Circulació, les persones que pretenguin obtenir un permís de conduir s'han de sotmetre a les proves d'aptitud psicofísiques per mitjà de metges autoritzats, escau derivar en Téllez als mateixos per tal de realitzar les constatacions exigides per la Llei, abans de continuar satisfent acomptes prop de l'autoescola corresponent.

Sisè.- L'èxit del recurs articulat conjuminat amb la naturalesa del present litigi comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar els recursos d'apel·lació articulats per la Sra. Badía i el MINISTERI FISCAL contra la Sentència 50/2023 de data 24-5-2023 que revoquem íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació de la demanda articulada per la primera establint la curatela del Sr. Téllez que abraçarà tant l'esfera assistencial per a les activitats instrumentals quotidianes i les relatives a la seva salut com per a l'esfera representativa incloent els actes d'administració del seu patrimoni que excedeixin l'àmbit de les despeses quotidianes més elementals (diners de butxaca) que podrà realitzar autònomament, instituint la Sra. Badía en el càrrec.

Segon.- Derivar en Téllez als metges autoritzats per exercir a Andorra per tal de que valori les seves aptituds psicofísiques per a la conducció de vehicles a motor, abans de continuar satisfent acomptes prop de l'autoescola corresponent.

Tercer.- I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.