Qualificació urbanística d'uns terrenys (0062/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0121-1/07 TSA: 08/08

S E N T È N C I A NÚM. 62-2009

PARTS:

Apel·lant: Salamanca

Representant: Ramirez

Advocat: Ramirez

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Miró

Advocat : Morales

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Araujo

Advocat : Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0121-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 19 de desembre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Salamanca contra l'HBLE. COMÚ DE LA MASSANA i el M.I. GOVERN, i va declarar el dret de l'agent a què el P.O.U.P. de l'esmentada Parròquia es modifiqui en el sentit de què els paràmetres urbanístics de la unitat d'actuació E-046 s'estableixin com segueix: a) fins a la cota 1.775 metres, la superfície mínima de parcel·la ha de ser de 600 m2 per a unihabitatges i de 2.500 m2 per a plurihabitatges i ús hoteler; i b) a partir de la cota 1.775 metres, la superfície mínima de parcel·la ha de ser de 1.500 m2 per a unihabitatges.

Tanmateix, les demés peticions de la demanda van ser desestimades, entre les quals es trobava la de què es classifiqués com a sòl urbà consolidat la seva parcel·la de 13.681,86 m2 situada a la zona coneguda com a Bosc de Pal.

2n.- La representació de la Sra. Salamanca va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es circumscriu a la pretensió darrerament esmentada, relativa a la classificació com a sòl urbà consolidat de la referida parcel·la de 13.681,86 m2, ja que la part agent ha consentit els demés pronunciaments de la sentència impugnada. En defensa d'aquesta pretensió, l'apel·lant argumenta que la finca disposa dels serveis bàsics que enumera l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

3r.- La representació del M.I. GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la parcel·la de l'agent no reuneix les característiques que la farien susceptible de ser considerada com a sòl urbà consolidat. Per la seva banda, la representació del HBLE. COMÚ DE LA MASSANA, tot i no haver interposat recurs contra la sentència del Tribunal de Batlles, recolza les peticions de l'apel·lant.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que l'objecte del recurs d'apel·lació ha quedat reduït a examinar la classificació dels terrenys de l'agent, situats a la zona anomenada Bosc de Pal, que han estat inclosos en part en sòl urbà i en part en sòl urbanitzable, en concret en la unitat d'actuació E-046, convé recordar la normativa aplicable que ha de determinar el sentit de la resolució d'aquest recurs.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'únic mitjà de prova que existeix a les actuacions sobre la disponibilitat i la suficiència dels serveis urbanístics de què disposa la parcel·la de l'agent és l'informe tècnic que han emès els serveis tècnics del Comú a requeriment de la Batllia, que ho va acordar com a prova per a millor proveir.

Segons l'esmentat informe tècnic (foli 134), "tota la propietat d'una superfície de 13.681,86 m2 de sòl (...) s'hauria d'haver qualificat d'acord amb l'article 25 de la LGOTU i l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic com de sòl urbà consolidat, ja que disposa dels serveis urbanístics bàsics, no només per al xalet existent sinó també per als usos sol·licitats per la demandant".

Ara bé, com segueix afirmant l'informe "en el cas de sol·licitar nous permisos de construcció i augmentar la densitat o modificar els usos actuals, el mateix projecte de construcció haurà de garantir l'acompliment de tots els requeriments en quant als serveis urbanístics". S'afegeix, a més, que "en el cas en concret de la parcel·la de la demandant, els serveis bàsics hi són, i en cas de ser necessari revisar-los i actualitzar-los, es faria segons les necessitats i requeriments tècnics imposats previ a l'autorització del decret de construcció" (sic).

L'anàlisi d'aquest informe tècnic permet apreciar que, encara que el mateix es pronuncia d'una manera contundent sobre l'aplicabilitat al cas de les previsions de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, no conté una descripció de les característiques dels serveis existents i la seva adequació a les necessitats que resultarien de la classificació de la totalitat de la parcel·la com a sòl urbà consolidat. Ben al contrari, es fa una remissió a ulteriors projectes de construcció pel que fa a la definició de les modificacions i ampliacions dels serveis urbanístics que puguin ser necessàries.

D'això es desprèn que els serveis que existeixen en l'actualitat són suficients per a l'edificació unifamiliar que s'ha construït en un extrem de la parcel·la, però no queda acreditat que aquests serveis puguin abastar la totalitat d'una finca de notable extensió que arriba als 13.681,86 m2 de superfície. De fet, com diu l'esmentat informe tècnic, l'augment dels usos actuals faria necessari revisar i actualitzar els serveis bàsics, la qual cosa posa de relleu que els que ara existeixen no són suficients per a la totalitat de la parcel·la, com exigeixen els articles 25 de la LGOTU i 7.1.a) del Reglament urbanístic.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Salamanca contra la sentència dictada el 19 de desembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.