**** (162/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-162/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Andrade va formular demanda davant l'Hble. Batlle contra la societat andorrana "S. SA" i la companyia d'assegurances "F. SA" en reclamació de la quantitat de 7.322,21EUR, manifestant que:

Es trobava de vacances al Principat en data 13 d'abril de 1998, era davant l'escola d'esquí de les pistes d'Ordino-Arcalís en espera de que li assignessin un monitor, moment en que un empleat de l'Hotel C. d'Ordino on era allotjada i que acompanyava els clients a les pistes, comença a jugar a empènyer els clients i, com a conseqüència d'una aquestes empentes, patí una forta caiguda sobre l'espatlla dreta provocant una luxació.

En data 6 de desembre de 2002, interposà una querella criminal contra l'empleat, sol·licitant la declaració de responsable civil subsidiari per part de la propietària de l'Hotel i solidària amb aquesta a la seva companyia asseguradora.

En entrar en vigor el nou Codi Penal, el delicte major de lesions per imprudència pel qual s'incoà el procediment penal va esdevenir un delicte menor tipificat a l'article 117 del Codi Penal pel qual la prescripció de l'acció és de 4 anys, el que provocà que per aute de 27 d'octubre de 2005 s'acordà l'arxiu definitiu de la causa penal.

II.- La societat S. SA i la companyia d'assegurances F. SA es varen oposar a la demanda de l'actora formulant excepció peremptòria de prescripció de l'acció i subsidiàriament en quant al fons, contestant que cap element no permet atribuir cap comportament culpós a l'empleat de l'Hotel.

III.- Per sentència de data 9 de maig de 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va decidir estimar l'acció peremptòria de prescripció de l'acció, desestimar la demanda de l'agent contra la societat S. SA i la cia. F. SA amb imposició a la primera de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Andrade ha interposat recurs d'apel·lació.

Sosté que la responsabilitat derivada del sinistre és de naturalesa extracontractual i que la prescripció a aplicar és la de trenta anys, que l'acció penal prèvia interposada en el seu dia en el termini degut va interrompre la prescripció d'un any de la lex Aquilia.

Les parts defenents s'oposen al recurs, al·legant que:

Si el fonament de la responsabilitat exigida fos contractual, es derivaria de l'exercici d'una activitat professional de caràcter comercial, de manera que el termini de prescripció aplicable seria de 3 anys i no de trenta.

L'acció civil ja es trobava prescrita, pel que fa referència al Tribunal Civil, en el moment que la Sra. Caro va procedir a la interposició de la querella criminal.

Des del prisma de la seguretat jurídica la tramitació d'un procediment penal no pot validar la prescripció ja existent per davant dels tribunals civils en el moment de formular querella penal.

La part agent no ha acreditat ni quina fou la realitat dels fets, ni qui seria el responsable de la producció d'aquests, ni la procedència dels imports indemnitzadors reclamats.

FONAMENTS DE DRET

I.- Tractant-se del fonament jurídic de la demanda i més precisament de la natura de la responsabilitat buscada, és amb bon criteri que el primer jutge ha pogut deduir del relat fàctic de l'escrit de demanda, que era exercit per la Sra. Andrade una acció de responsabilitat extracontractual pel fet d'altri, en considerar l'agent que "S. SA" i solidàriament amb ella la Cia. F. SA, han d'indemnitzar el dany causat pel fet d'una persona respecte de la qual n'havia de respondre la primera per tractar-se del seu assalariat, supòsit de responsabilitat objectiva o per risc de l'empresari envers el treballador.

En resum, el fet d'haver dirigit la querella criminal contra l'assalariat, sol·licitant la declaració de responsabilitat civil subsidiària per part de la propietat de l'Hotel, exclou a l'origen la intenció de demanar la responsabilitat civil contractual d'aquella.

A més a més, els fets relatats, que s'haurien produït a l'exterior de l'Hotel, i en un lloc on el públic accedeix lliurement no posen de relleu la no execució del contracte que lliga l'Hotel amb els seus clients.

II.- La continuació és que l'acció en responsabilitat és en aquest cas sotmesa als termes de prescripció de la lex Aquilia, la qual és d'un any a complir de la data del sinistre, es a dir el 13 d'abril de 1998. Si bé la querella criminal efectivament interromp la prescripció extintiva, s'ha de notar que l'agent ha interposat la querella per escrit enregistrat el 6 de desembre de 2002, sigui més de 4 anys després de la realització del sinistre i mentre que la prescripció civil ja estava adquirida.

La tramitació d'una causa penal no pot validar la prescripció ja existent, pel que fa referència als tribunals civils, a pena d'infringir els principis de seguretat jurídica.

III.- En conseqüència la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Andrade.

Confirmar la sentencia de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 de maig de 2007, en totes les seves disposicions;

Imposar les costes judicials de segona instància a la part recorrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.