PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. Costes processals TSJA-0000021/14

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1200073/14 Núm. de Rotlle: TSJA-0000021/15

SENTÈNCIA 18-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Manso

Representant: Sr. Pino

Advocat: Sr. Pino

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Tur

Advocat: Sr. Benitez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1200073/14.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Manso va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del MI GOVERN de data 16 de juliol de 2014, confirmatòria de l'ordre d'expulsió del Ministre de Justícia i d'Interior de 6 de juny de 2014, tot sol·licitant la seva revocació.

2.- En la sentència del 26 de gener de 2015 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Manso.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de febrer del 2015, el Sr. Manso estima en substància:

-el recurrent mai ha traficat amb cocaïna.

-el recurrent no representa cap risc per l'Estat i encara menys per la societat civil.

-la expulsió governativa no és pot efectuar quan hi ha una causa penal endegada sobre la mateixa causa.

4.- En la seva contesta de data 8 de març de 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:

-la mesura preventiva de policia administrativa d'estrangers té una substantivitat pròpia i no reverteix caràcter sancionador.

-en el marc d'una operació de lluita contra el tràfic de droga, l'interessat va resultar implicat com a distribuïdor de cocaïna al Principat, essent per aquests fets ingressat al Centre Penitenciari.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 121 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració, defineix el concepte de "l'expulsió administrativa":

"1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà. 2. L'expulsió administrativa no s'ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d'expulsió que pot pronunciar un tribunal penal".

Resulta d'aquest text, que l'expulsió administrativa és una mesura preventiva de policia administrativa. Com ja ha jutjat aquesta Sala, "Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública" (Sentència núm. 16-2011 del 4 de març). "En conseqüència, en no tractar-se d'una mesura pròpiament sancionadora, no es pot parlar de la vulneració del principi de presumpció d'innocència, això sense perjudici de que la resolució s'hagi de basar en fets degudament contrastats, dels quals es pugui deduir raonablement l'existència d'un risc per a la seguretat i per a l'ordre públic. En garantia de l'afectat, el control judicial s'estén a la verificació d'aquests fets". ( Sentència 32-2014 del 11 de juliol de 2014).

En conseqüència, l'argument del recurrent segons el qual la expulsió governativa no és pot efectuar quan hi ha una causa penal endegada sobre la mateixa causa, no pot prosperar.

Tercer.- el control judicial des fets:

Segons l'Article 122 de la Llei 9/2012, "Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic:

Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

El control versa, per tant, sobre la realitat del risc "per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura", i sobre la proporcionalitat de la sanció respecte amb aquests fets (v. el paràgraf 3 citat més amunt).

En la seva resolució, el M.I. GOVERN escriu que "en el marc d'una operació de lluita contra el tràfic de droga va resultar implicat com a distribuïdor de cocaïna al Principat, motiu pel qual es va procedir a la seva detenció i posada a disposició judicial..." (foli 12).

El M.I. GOVERN afegeix, que "els fets que han motivat la detenció produïda en data 24 de gener del 2013 són suficientment greus com per considerar-les com un risc..." (foli 12).

Com diu la sentència recorreguda, "escau considerar verossímils els fets avançats per l'administració i cal considerar que el comportament del Sr. Manso és suficient greu...per justificar una expulsió". D'altra banda, aquests elements resulten reforçats pel fet que, durant la instrucció penal, es va acordar la presó preventiva de l'interessat, que s'ha perllongat durant més d'un any.

Sobre la proporcionalitat, la mesura d'expulsió està justificada doncs l'interessat no li consta arrelament significatiu al Principat, ni familiar, ni laboral.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.