Separació-quantia pensió per aliments-atur del pare (0071/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-071/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 d'abril del 2009 la Sra. Ruiz va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Olmo, sol·licitant que es dictés Sentència declarant la separació dels esposos, atribuint-li a ella el domicili conjugal juntament amb els dos fills menors nascuts del matrimoni, establint que la pàtria potestat dels nens l'exercitarien de forma conjunta els dos progenitors, mentre que la seva guarda i custòdia correspondria a la seva mare, fixant un règim de visites del Sr. Olmo als seus fills de caps de setmana alterns i distribuint les vacances entre tots dos i, pel fa a la pensió d'aliments que el seu pare hauria de pagar en favor dels menors, fixant-la en 500 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries.

II.- La Sra. Briones va contestar a la demanda en nom del Sr. Olmo en data 19 de novembre del 2010, oposant- se parcialment a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència declarant la separació matrimonial dels consorts, l'atribució de l'ús del domicili que fou conjugal a la Sra. Ruiz, l'establiment de la pàtria potestat compartida dels fills comuns a favor dels dos progenitors i l'atribució de la seva guarda i custòdia a la seva mare i la fixació d'un règim de visites que descrivia. Pel que fa a la pensió d'aliments a favor dels seus fills de la què el seu representat s'hauria de fer càrrec, demanava la seva suspensió fins que no trobés un lloc de treball i, subsidiàriament, que es fixés en l'import màxim de 250 euros fins que no millorés la seva situació econòmica i el mateix demanava respecte de les despeses extraordinàries dels nens, donant en tot cas per liquidat el règim matrimonial.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 28 de gener del 2011 mantenint la pàtria potestat sobre els fills en comú compartida pels dos progenitors, atribuint-ne la guarda i custòdia a la Sra. Ruiz, establint un règim de contactes paterno- filials que descrivia, fixant a càrrec del seu pare i en favor dels nens una pensió d'aliments de 300 euros mensuals, atribuint a la Sra. Ruiz l'ús del domicili que fou conjugal, radicat a l'XXXX, i sense fer especial condemna en costes.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Briones en nom i representació del Sr. Olmo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de fixar l'obligació de pagar la quantitat global de 300 euros mensuals a comptar del moment en què el Sr. Olmo ocupi un lloc de treball i/o arribi a millor fortuna.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Olmo té per objecte un sol dels punts de la resolució d'instància i és que ell entén que és procedent suspendre el pagament d'una pensió d'aliments a càrrec seu i en favor dels seus fills fins que no trobi un treball o arribi a millor fortuna.

Per tal de donar resposta a les al·legacions de la part recurrent, cal destacar que l'obligació dels progenitors d'un menor de prestar-li els aliments que li són precisos per tal d'atendre les seves necessitats preval front de qualsevol altre i, fins i tot, davant de l'atenció a les seves pròpies, de tal manera que la impossibilitat de fer-ho s'ha d'interpretar de manera molt restrictiva.

En el cas present, no hi ha dubtes de que, com a mínim en el moment de contestar a la demanda, el Sr. Olmo estava a l'atur, ni de que la Sra. Ruiz tenia uns ingressos al voltant dels 1.300 euros mensuals (foli 32), ni tampoc de que les necessitats de dos nens de dotze i nou anys difícilment poden ser ateses amb el salari que percebia la seva mare si el pare no hi contribuïa. Cal tenir en compte igualment que el Sr. Olmo és encara jove, ja que tenia en el moment de presentar la demanda 56 anys, i que, malgrat acredita patir ansietat i un trastorn adaptatiu en el context de la separació de la seva esposa (folis 62 i 63), no consta que estigui afectat per cap malaltia que li impedeixi treballar, raó per la qual entenem que la situació d'atur en la què es troba ha de ser transitòria, tenint en compte que està obligat a cercar qualsevol feina que se li pugui oferir per tal d'atendre les necessitats dels seus fills i les seves pròpies i, per tant, si no ha resolt la seva situació econòmica en aquest moment ha d'estar molt pròxim a fer-ho. D'altra banda, el mateix recurrent sol·licita en la seva contesta a la demanda, si bé subsidiàriament, que es fixi la pensió d'aliments en favor dels seus fills en 250 euros mensuals, de tal manera que la Sentència d'instància no ha fet altre cosa que atendre aquesta petició amb una petita modificació, entenent que la mateixa es fonamenta en el reconeixement per part del Sr. Olmo de la possibilitat de disposar d'aquesta quantitat per atendre les necessitats dels seus fills.

II.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en atenció a les circumstàncies del cas de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Olmo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.