Configuració i característiques d'una unitat d'actuació. (0061/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0059-1/08 TSA: 013/09

S E N T È N C I A NÚM. 61-2009

PARTS:

Apel·lant: Andrade i altres

Representant: Bernat

Advocat: Benitez

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Olmo

Advocat : Arnau

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Puga

Advocat : Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0059-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Els Srs. Caro i Andrade van interposar recurs contra la resolució tàcita de la CTU desestimatoria del recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Andorra la Vella.

2.- En la sentència del 15 de gener del 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat les demandes promogudes pels Srs. Caro i Andrade

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 3 de març de 2009, els Srs. Caro i Andrade manifesten principalment que:

-el motiu relatiu a la segregació dels terrenys de la UA PP-SUR-17- ESTADI :

-l'excessiva grandària de la UA constitueix indiscutiblement un greu obstacle per a desenvolupar urbanísticament la zona;

-sobre la viabilitat de la UA un cop perduda la porció de terreny, els recurrents sostenen que « la finca La Nogreda reuneix tots els requisits de l'article 25 de la LGOTU, servei d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals i subministrament elèctric »

-existeix una vulneració del principi d'igualtat entre la finca propietat dels recurrents i la resta de terrenys de similars característiques.

-motiu relatiu a l'edificabilitat global que s'ha d'aplicar: quant a l'edificabilitat a garantir anterior a la nova llei, correspondrà la resultant d'aplicar els càlculs que s'especifiquen en la demanda d'aquesta part de 2 de gener de 2008, la qual cosa suposarà passar a una edificabilitat d'un índex de 2 m quadrats de sostre per metre quadrat de sol en comptes de l'índex d'1,60 que s'aplica en el POUP definitiu.

-motiu relatiu a que la superfície de la UA destinada a vial en un percentatge del 29,4 % sobrepassa àmpliament el límit del 15 % que estableix l'article 32-1 de la LGOTU: aquest text s'ha d'interpretar en el sentit que és obligatori preservar l'aprofitament del 85 % del total de cada UA en concepte d'aprofitament de sol urbà i urbanitzable.

4.- El la seva contesta de data 26 de març del 2009, el MI GOVERN manifesta principalment que:

-sobre el primer motiu, és inqüestionable jurídicament que la decisió del planificador és conforme a dret;

-sobre el segon motiu, les finques no poden ser qualificades de sol urbà consolidat de gestió directa; la seva qualificació en sol urbanitzable és conforme a dret;

-sobre el tercer motiu, l'edificabilitat que han hagut de respectar tots els planejaments parroquials és la del conjunt de la parròquia;

-cal deduir la part destinada a infrastructura viària en cada UA per calcular l'aprofitament en sol urbanitzable restant.

5.- En la seva contesta de data 3 d'abril de 2009, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella manifesta principalment que:

-les dimensions d'una UA res tenen a veure amb la seva viabilitat en el moment de desenvolupar-se.

-pel que fa a la classificació de la finca La Nogreda, aquesta part va demostrar en els seus escrits de primera instància que els serveis urbanístics no eren complerts i en tot cas eren insuficients.

-sobre l'índex d'edificabilitat, el Reglament urbanístic no determina uns criteris de càlcul de l'edificabilitat subjectiva corresponent a cada un dels àmbits o, per extensions de les propietats, sinó els criteris de càlcul de l'edificabilitat objectiva de la totalitat de la parròquia.

-la superfície destinada pel POUP a viari s'ha d'excloure del càlcul de l'edificabilitat resultant de la normativa anterior.

-el límit de 15 % de cessió gratuïta no inclou la superfície destinada a infrastructura viària.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Hi ha tres qüestions en litigi:

-la segregació de la finca La Nogreda

-el càlcul de l'índex d'edificabilitat

-el càlcul de la superfície de l'UA destinada a vials

Tercer.- Sobre la segregació de la finca La Nogreda.

La LGOTU determina els criteris que s'han de tenir en consideració per a la constitució de les unitats d'actuació:

Article 76.- Criteri en la constitució de les unitats d'actuació:

Les unitats d'actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície

La constitució de les unitats d'actuació obeeix per tant a criteris urbanístics que han de tenir en compte el conjunt de les exigències relatives a la planificació del desenvolupament de la parròquia.

Des d'aquest punt de vista, el text citat més amunt no preveu cap restricció relativa a la superfície d'una UA. Quant a la segregació de la finca La Nogreda, cal recordar les exigències requerides per aquesta Sala, principalment en la sentencia núm. 37/2008 de data de 5 de maig de 2008:

« I tot això sens perjudici de que per formar la convicció judicial calgui exposar quin és el grau d'integració dels sols en teixit urbà, el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot el terreny en el procés de transformació del sol urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar ».

Ara bé, en aquest cas, els recurrents es limiten a referir-se als plànols topogràfics. A més, com s'ha indicat anteriorment, la constitució de les UA obeeixen a una lògica urbanística i l'argument segons el qual la finca comporta edificis construïts no pot prosperar.

Quant a l'argument relatiu a la vulneració del principi d'igualtat, els recurrents es limiten a presentar una afirmació, sense aportar cal element de valor probatori.

El recurs s'ha de rebutjar en aquest primer punt.

Quart .- Sobre el càlcul de l'índex d'edificabilitat

Convé en primer lloc, citar els texts pertinents en la matèria: Segons els termes de l'article 23 de la LGTOU:

« Edificabilitat global de la planificació

Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial fixen l'edificabilitat global en cada parròquia. Aquesta edificabilitat global no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la present Llei.....».

Segons el Punt segon de la Disposició transitòria primera de la LGOTU:

« 2. Durant el període de 6 anys abans de la primera revisió, els plans d'ordenació i urbanisme parroquials han de mantenir l'edificabilitat global que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la present Llei. »

L'article 28-3 del Reglament urbanístic disposa : « El Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha de distribuir l'edificabilitat global....entre les diverses unitats d'actuació de sol urbà i de sol urbanitzable que estableixi... ».

La interpretació d'aquests texts s'han d'efectuar en relació amb la lògica urbanística que les sosté. La planificació urbanística es fonamenta en la consideració del desenvolupament del conjunt del territori de la parròquia. Els termes utilitzats en els textos ja mencionats són d'altra banda, significatius; fan referència a una edificabilitat « global ». L'objectiu per tant no és de considerar un índex d'edificabilitat particular per cada UA o cada finca, però si de retenir un vista conjunta de « l'edificabilitat global » de la parròquia.

En aquest cas, els recurrents es limiten a indicar en el recurs, que « correspondrà la resultant d'aplicar els càlculs que s'especifiquen en la demanda d'aquesta part....la qual cosa suposarà passar a una edificabilitat d'un índex de 2 m quadrats de sostre per metre quadrat de sol, en comptes de l'índex d'1,60 que s'aplica en el POUP definitiu ». Aquest argument s'ha de rebutjar, ja que no respecta la lògica d'aquests texts que són com ja s'ha recordat més amunt, de considerar una edificabilitat « global » i no d'índex particulars a certes UA o a certes finques particulars.

El recurs s'ha de rebutjar també en aquest punt.

Cinquè: Sobre la determinació de la superfície de l'UA destinada a vials Convé d'aplicar en aquest punt les disposicions de l'article 32 de la LGOTU :

« Aprofitament del sòl urbà i urbanitzable

L'aprofitament del sòl urbà i urbanitzable és com a mínim del vuitanta-cinc per cent (85%) de la superfície de cada unitat d'actuació ,després d'haver-ne deduït tota la superfície destinada a infrastructura viària segons les previsions de la planificació.

El percentatge restant de terreny, destinat necessàriament a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, és de cessió obligatòria i gratuïta a càrrec dels propietaris i a favor del comú.»(redacció resultant de l'article 6 de la Llei de modificació de la LGOTU) »

La redacció d'aquest text és clara, com ha remarcat encertadament la sentència recorreguda. El paràgraf 1 indica clarament que el càlcul s'ha d'efectuar « després d'haver-ne deduït tota la superfície destinada a infrastructura viària segons les previsions de la planificació »....I correlativament, el paràgraf 2 es refereix al « percentatge restant de terreny »...

Aquesta interpretació literal dels texts es basa en la lògica que la sosté. Com ja s'ha indicat, la planificació urbanística prevista per la LGOTU ha de considerar el desenvolupament del conjunt del territori de la parròquia. En aquestes condicions, la previsió d'una superfície més important de vials en una UA es pot motivar per una consideració propera a l'interès general dels residents de la parròquia (veure la sentencia 28/2009 de data 26 de març de 2009).

El càlcul efectuat és per tant correcte i el recurs igualment s'ha de rebutjar en aquest punt.

Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Caro i Andrade

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita de la Comissió tècnica d'urbanisme en relació amb el recurs d'alçada interposat pels Srs. Caro i Andrade, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.