**** (0167/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 167/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Azorin va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Olmo en reclamació de la quantitat de 3.615,62 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (2.169,37 EUR), de preavís (578,50 EUR) i de compensació econòmica (867,75 EUR).

II.- La societat Olmo va plantejar l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció; subsidiàriament sobre el fons, va contestar que l'acomiadament de la treballadora és plenament procedent alhora que justificat i, havent estat notificat en la forma prevista per la Llei, no procedeix en cap cas cap mena d'indemnització a favor de la Sra. Azorin qui, amb els reiterats incompliments greus del contracte de treball signat entre ambdues parts, no pot pretendre ser compensada.

III.- Per sentència de data 11 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar l'excepció de caducitat de l'acció i va desestimar en la seva totalitat la demanda de la Sra. Azorin, sense establir condemna en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Azorin ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la Llei no especifica si el termini de caducitat de l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball ha de ser comptabilitzat en dies hàbils o en dies naturals, de tal manera que s'ha d'aplicar les disposicions de l'article 53 de la LTPJ que especifica que els terminis han de ser computats com a hàbils; que sempre s'ha de privilegiar la interpretació que permeti l'exercici de l'acció i no aquella que l'impedeix, principi aquest eminentment lligat al dret a la jurisdicció de l'article 10.0 de la Constitució; que la necessitat d'efectuar la notificació de l'acomiadament per escrit i no només verbalment, fa que el termini establert en l'article 7 ha de començar a corre a partir de la data en que la treballadora va ésser assabentada per escrit del seu acomiadament, més concretament el dia 29 d'agost; que pel que fa al fons del litigi, el resultat del període probatori no acredita la justificació de l'acomiadament, sinó que el que s'ha acreditat és la mala relació que existia entre la Directora de l'Hotel i la treballadora.

II.- El dia 19 de maig del 2005, la Sra. Azorin va començar a treballar pel compte de la societat Olmo, propietari dels hotels C.P. i K., en qualitat de recepcionista. El dia 24 d'agost del 2006, la Direcció de l'empresa va voler notificar en mà a la treballadora una carta, en la qual es li notificava el seu acomiadament d'acord amb les disposicions de l'article 72, apartats 5, 10 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball pels motius següents: "havent arribat reiteradament al seu lloc de treball, haver injuriat al seu Director de l'hotel i comès mancaments greus a les seves obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa en el treball o a l'execució del contracte". La Sra. Azorin, en presència de dos testimonis, es va negar a rebre l'esmentada carta i l'empresa va enviar-li la mateixa amb acusament de rebut, el dia 29 d'agost.

III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de caducitat de l'acció plantejada per la part defenent. L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que: Excepcionalment la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita. L'article 72-11 de la referida Llei estipula que : "l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis. En cas d'autes, l'entrega en mà de la carta a la Sra. Azorin es va fer en presència de dos testimonis, les Sres. Giner i Zurita, i el fet que la treballadora no hagi volgut rebre i encara menys signar la carta esmentada no impedeix que la notificació de l'acomiadament sigui procedent per haver estat realitzat d'acord amb el que estableix les normes legislatives. No pot la part que recorre pretendre que en realitat el seu acomiadament li fou notificat el dia 29 d'agost quan va rebre la carta certificada de comiat, atès que aquesta formalitat fou efectuada per l'empresa per mesura de prudència, de manera a forçar la treballadora a tenir l'exacte coneixement del seu acomiadament i dels motius corresponents. Per tant s'ha de considerar que l'avís de comiat es va fer en forma deguda el dia 24 d'agost del 2006, data a partir de la qual s'ha de computar el termini de caducitat de l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Dit això, la part que recorre sosté que el esmentat termini de caducitat s'ha de computar en dies hàbils i no naturals d'acord amb les disposicions de l'article 42 de la LQJ i de l'article 53 de la LTPJ. Es cert que l'article 42-6 de la LQJ enuncia que "sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats ho seran en dies hàbils i s'exclouran del còmput els dies inhàbils"; i l'article 53 de la LTPJ afegeix que "totes les demés actuacions en matèria civil, administrativa i de jurisdicció voluntària hauran d'ésser realitzades en dies i hores hàbils d'acord amb el previst als apartats 1,2 i 3 de l'article 42 de la LQJ, salvades les competències del Batlle de Guardia". Ara bé, s'ha de diferenciar els terminis legals de caducitat que originen l'extinció de drets i obligacions de qualsevol naturalesa, i els terminis processals establerts per regular les actuacions de les parts en el marc d'una acció judicial. Si aquests darrers estan sotmesos a les disposicions dels articles 42 de la LQJ i 53 de la LTPJ, que parla d'actuacions en matèria civil, no és el cas dels terminis de caducitat de l'acció, que tenen un fonament i una natura diferents. El fonament dels terminis de caducitat que suposen l'extinció de l'acció a resultes de la inactivitat d'una de les parts, és la seguretat jurídica i la pau social. Quan el dret o l'acció ha nascut per pròpia disposició de la Llei, amb l'expressa limitació temporal d'exercici i exigibilitat, el propi transcurs del temps provoca i determina la seva extinció, sense possibilitat d'interrupció, de suspensió o de renúncia ço que imposa que el còmput del termini de prescripció es faci de data a data perquè ha d'ésser igual per tothom i no es pot fer variar la seva durada en funció del calendari festiu de cada mes o de cada any. Aquesta doctrina és la que sempre ha aplicat la jurisprudència dels Tribunals andorrans i particularment tractant-se de la caducitat de l'acció de les parts en matèria d'acomiadament.

V.- En conseqüència, atès que el termini de caducitat de l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball es va esgotar el dia 25 de setembre i que l'acció de la Sra. Azorin va ser entaulada el dia 29 de setembre, s'ha de constatar la caducitat de la demanda i confirmar la resolució impugnada.

VI.- Per no agreujar la situació de pobresa o insolvència de la Sra. Azorin, és equitatiu, malgrat la desestimació del recurs, de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 11 de maig del 2007 en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.