liquidació contracte d'obra, immediació en la pràctica de la prova, incongruència per omissió

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000167/2023 ORIGEN: 7000149/2018 - 0

NIG: 5300542120180000872

PARTS:

Apel·lant: KM, SL

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sr. Blasco

Apel·lat: AFP, S Representant: Sra. Codina Advocat: Sr. Blasco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: liquidació contracte d'obra, immediació en la pràctica de la prova, incongruència per omissió

SENTÈNCIA 000031/2024

Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'11-7-2017, la societat X contractava la societat KM, SL (en endavant KM) per a realitzar unes obres de remodelació de la central de neu de Petavit de Grau-Roig (treballs i col·locació d'estructures metàl·liques, fusta, panells de tancament de façana i cobertes). Per la realització de la prestació encarregada, KM sots contractava ORG_1, SL (en endavant P), atorgant l'1-9- 2017 un contracte pel qual aquesta es comprometia a subministrar i col·locar l'estructura de fusta coberta, un panell de fusta coberta, un panell de pissarra i la col·locació de panells de Sandwich pel preu de 107.138,10.-

EUR (pressupost). El dia 15-9-2017, KM efectuava un pagament inicial de 61.038.- EUR. Per a la realització de la prestació concertada, P, al seu torn sots contractava la mercantil S. Entre els dies 16-8-2017 i el 15-12-2017, P emetia diferents factures per l'import global de 111.088,10.- EUR a KM. El 22- 1-2018 posterior, requeria via BUROFAX KM per a pagar l'import de 40.206,41.- EUR, i el 26-1-2018, aquest feia una proposta de liquidació per import de 20.000.- EUR que no resultava acceptada per la societat creditora. Posteriorment el 7-3-2018. KM realitzava una transferència de 15.000.- EUR, generant unes despeses bancàries a càrrec de l'ordenant de 36,90.- EUR.

En aquesta situació, el dia 4-5-2018 la representació processal de P formulava demanda contra KM, demanant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer l'import de 25.206,41.- EUR, incrementada de l'interès legal a comptar de la contesta a la demanda i a satisfer la totalitat de les costes judicials ocasionades.

2.- El 25-2-2018, la representació processal de KM contestava la demanda articulada, sostenint que aquesta no havia estat redactada de manera precisa. D'altra part, sostenia que la prestació desenvolupada per S no havia estat adequada i que en conseqüència existia un incompliment de P a les seves obligacions, patint per aquesta raó KM diferents perjudicis a alçada de 36.223,81.- EUR que reclamava mitjançant demanda reconvencional. Després de produir la compensació entre deutes respectius reclamava la condemna de l'actora a pagar la suma d'11.017,40.- EUR; es reservava l'acció per a reclamar la retenció el 5% en mans del contractista principal en cas que aquest no els hi retornés per motius d'un desordre atribuïble a la societat demandant i finalment també demanava la remesa dels certificats de qualitat de l'obra que s'havia compromès a lliurar, el tot incrementat dels interessos i les costes ocasionades.

3.- La representació processal de P s'ha oposat a la demanda reconvencional articulada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la en tots els seus extrems, amb imposició de les costes que en derivaven a la part que l'havia articulat.

4.- Substanciat el procediment articulat pels seus tràmits, el dia 24-5-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la societat ORG_1, SL contra la societat KM, SL i condemnar la darrera a abonar a la primera l'import total de 25.206,41EUR, en concepte dels treballs encarregats per l'obra de remodelació de la central de neu de Petavit a Grau Roig.

Segon.- Estimar molt parcialment la demanda reconvencional formulada per la societat KM, SL contra la societat ORG_1, SL i condemnar la darrera a abonar a la primera l'import total de 98,43EUR en els conceptes detallats al Fonament jurídic sisè de la present resolució.

Tercer.- Declarar la compensació judicial de crèdits que ostenten recíprocament les parts agent (defenent reconvencional) i defenent (agent reconvencional), el resultat de la qual comporta la condemna de la societat KM, SL a pagar a la societat ORG_1, SL la suma de 25.107,98EUR. Dit import haurà de ser incrementat amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber, a partir del 25.05.2018.

Quart.- Fer imposició a la part defenent (agent reconvencional) del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

5.- La representació processal de KM ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant que en aquesta alçada es dicti nova Sentència revocant-la i que en el seu lloc es condemni l'adversa al pagament de la diferència entre el perjudici real causat a KM i el dipòsit o garantia al seu dia retingut per KM, és a dir el romanent de 6.686,44.- EUR, juntament amb els interessos legals i la totalitat de les costes ocasionades en ambdues instàncies, el tot en mèrits dels motius de recurs que seguidament s'exposen succintament.

En primer lloc, denuncia que la Sentència dictada infringia el principi d'immediació, sostenint amb aquesta finalitat que la Batlle que finalment havia resultat ponent, no era aquella que havia practicat la prova, sol·licitant que se'n pronunciés la nul·litat.

D'altra part, atribueix a la resolució dictada una incongruència omissiva sostenint que no s'havia examinat la qüestió relativa al defecte en el mode de proposar la demanda que s'havia avançat en l'escrit de contesta, el que al seu criteri també s'havia de traduir en la nul·litat de la resolució dictada.

Quant al fons, sosté que la valoració de la prova realitzada respecte de les factures que reclamava en la demanda reconvencional articulada, resultava errònia segons els motius de crítica que individualment exposa que tindrem oportunitat d'exposar més endavant, si escau, en l'apartat corresponent. També insisteix en l'incompliment de P respecte del contracte d'obra existent, considerant que aquesta havia d'assumir l'import de 31.892,85.- EUR que quedava vinculat amb els incompliments atribuïbles a l'adversa, de la qual descomptant l'import que se'ls reclamava així com l'import retingut, suposava condemnar l'actora a satisfer la quantitat de 6.686,44.- EUR, més interessos i costes.

6.- La representació processal de P s'oposa al recurs articulat interessant la confirmació íntegra de la resolució dictada negant que s'hagués produït cap dels vicis invalidants que amb caràcter previ introduïa la part recurrent.

Respecte del fons de la qüestió controvertida sosté en essència que la resolució recorreguda s'ajustava a la legalitat, sense que res es pogués retreure a la valoració de la prova que s'havia practicat.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució passa, en primer lloc, per examinar aquelles irregularitats que la part recurrent atribueix a la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles quan es denuncia que es menystenia el principi d'immediació i l'existència d'incongruència omissiva, demanant respecte d'aquests la nul·litat de la Sentència dictada. En cas de desestimació d'aquests motius de greuge, escaurà revisar la valoració de la prova efectuada respecte de les diferents factures en què es recolzava la demanda reconvencional.

Segon.- Abast del principi d'immediació en els procediments on intervé el Batlle de reforç.

Respecte de la figura del Batlle de reforç i la seva adequació al dret fonamental al jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei, en la Sentència d'11-10-2023, rotlle TSJC-255/2022, sosteníem que:

"L'article 10 de la Constitució andorrana i l'article 6 CEDH garanteixen l'accés a un jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei. Es tracta d'assegurar la preeminència del dret i la separació dels poders, així com la confiança dels ciutadans en el sistema judicial, el tot mitjançant la recerca de l'equitat global del procediment.

S'ha de garantir l'existència d'una via judicial efectiva que permet reivindicar els seus drets civils però no es tracta d'un dret absolut doncs es pot veure limitat sempre i quan no es restringeix fins al punt de limitar la seva pròpia substància, i que aquestes limitacions persegueixen un objectiu legítim i si existeix una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans emprats i l'objectiu perseguit.

Per tant el tribunal ha de ser establert de manera conforme a la llei.

La noció de legalitat d'un tribunal es refereix tant a la seva composició en cada cas, com en la fase prèvia al procediment que va donar lloc al nomenament dels jutges a les seves funcions (TEDH Guurmundur Andri strstr'sson c. Islàndia ).

Fins i tot un òrgan establert per la llei a títol excepcional i transitori es pot considerar com un "tribunal establert per la llei" en el sentit de la Convenció (TEDH Xhoxhaj c. Albània, 2021, 28 284-288).

Correspon als tribunals organitzar els seus procediments per a garantir una bona administració de la justícia. L'assignació d'un cas a tal o tal altre jutge depèn del seu marge d'apreciació en la matèria. No obstant això, per ser compatible amb l'article 6, ha de complir els requisits d'independència i imparcialitat (TEDH Pasquini c. San Marino). El jutge assignat a l'afer ha de ser independent del poder executiu i la seva assignació a l'afer no pot dependre únicament de la discreció de les autoritats judicials, i s'ha de distingir entre l'assignació i la reassignació d'un cas.

Per tant, malgrat el que sembla considerar la part apel·lant, no existeix un dret adquirit a la composició del tribunal ja que la mateixa es pot modificar per raons organitzatives.

En el nostre cas, l'article 50 LQJ disposa que :

"1. El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l'organització i el bon funcionament de la Batllia d'Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.

La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d'Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals (...)

En iniciar-se l'any judicial el president de la Batllia estableix, d'acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l'adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d'Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l'apartat

El president adopta les decisions en aquest àmbit, després d'haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d'assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d'afavorir una justa distribució de les tasques.

El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.

El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l'article 66 quater."

Per tant, sí que la possibilitat de designar un batlle de reforç com es va fer està legalment prevista i el Tribunal Constitucional va decidir en el seu Aute del 13 de juny del 2022 (causa 2022-29-RE), que :

"La designació i l'adscripció de la batlle de reforç s'han dut a terme de conformitat amb les exigències definides per la llei, que atorga al president del Tribunal de Batlles la responsabilitat de l'organització i del funcionament de la Batllia, sense que el dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, ni el dret a un procés degut hagin estat vulnerats."

D'altra banda, tampoc el fet que el primer ponent hagi practicat les proves quan la Batlle de reforç es va designar ja acabat el procediment i essent el cas pendent de dictar sentència constitueix un obstacle legal a aquesta designació, sobre tot quan el procediment es va seguir segons el procediment escrit, com bé ho ha motivat el Tribunal en el seu Aute del 20-06-2022".

Abundant en aquest darrer sentit afegirem que el principi d'immediació pretén assegurar la presència de l'òrgan judicial, en la pràctica de la prova i restants audiències que es puguin celebrar. Aquest principi es troba actualment recollit en l'art. 10 del CPC que sanciona el seu incompliment amb la nul·litat de ple dret de les actuacions corresponents.

Això no obstant, en el present litigi per raons de temporalitat, el CPC no resulta d'aplicació, substanciant-se el procediment de conformitat amb la normativa anterior en què el procediment era imminentment escrit, i només en la pràctica de les proves quan eren de naturalesa personal (essencialment es tractava de les confessions en judici, testificals i inspeccions oculars), les mateixes es realitzaven davant del Batlle ponent designat (art. 2 del Decret d'1-5-1922), el que ja per si mateix determinava que l'abast d'aquest principi fos relatiu atès que en els procediments ordinaris, la prova es practicava al marge dels altres dos Batlles que conformaven el Tribunal. Tampoc podem obviar que al Principat d'Andorra, ateses les seves especificitats, la pràctica de prova personal a través dels mecanismes de cooperació internacional resulta freqüent, sense que en la seva pràctica intervingués el Batlle.

En aquesta alçada, la queixa del recurrent es planteja pel fet que malgrat que la prova es va practicar davant de la Batlle ponent a qui l'assumpte inicialment corresponia per torn, la Sentència definitiva va ser dictada per una Batlle de reforç, el què al seu criteri menystenia el seu dret al procés degut. Respecte d'aquesta qüestió hem d'incidir en el fet que la rellevància d'una infracció processal des de la perspectiva de l'art. 10 de la Constitució no deriva de la mateixa irregularitat processal, sinó de la incidència que sobre les facultats de la part reconegudes en aquest precepte ha tingut de manera efectiva. Des d'aquesta perspectiva assenyalarem que les facultats de proposar i practicar prova no s'han vist limitades i que la pràctica de les proves personals per part del Batlle ponent, va intervenir amb absoluta normalitat, sense que les parts experimentessin cap mena de limitació. Això no obstant, de les al·legacions de la part recurrent s'ha de considerar que l'afectació que es denuncia intervé respecte a la designació i redacció de la sentència de primera instància per un ponent diferent, radicant la irregularitat que es denuncia en definitiva en les condicions en què es dictava la Sentència.

Respecte d'aquesta qüestió no es pot oblidar que la ponència de la Sentència impugnada va ser assumida per la Batlle de reforç, figura aquesta que es troba contemplada en l'art. 50, apartats 8 i 9 de la Llei Qualificada de la Justícia, i quina conformitat a la constitució ha estat admesa pel Tribunal Constitucional en l'Aute de 13-6-2022, 2022-29-RE. D'altra banda, tampoc es pot obviar que les proves personals realitzades troben el seu reflex documental exacte en els autes, de forma que la totalitat del seu contingut ha pogut ser valorat per la Batlle de reforç, sense que aquest hagi conegut per aquesta raó cap limitació respecte del coneixement de les actuacions acomplertes.

D'altra banda, tampoc podem perdre de perspectiva que per Providència de 13-4-2023, la Batlle de reforç comunicava a les parts litigants que asseguraria les funcions de ponent en mèrits de l'Acord del Batlle president de 5-4-2023, sense que aquesta comunicació mereixés cap mena de protest per part de la representació processal de la societat recurrent, i no ha estat fins que requeia la Sentència que li ha resultat desfavorable, quan per primer cop se n'ha qüestionat la competència.

El primer motiu del recurs es veurà, per tant, abocat a fracassar.

Tercer.- Respecte de la incongruència omissiva.

El Tribunal Constitucional ha recordat de manera molt clara (Causa 2022- 48-RE) que

"El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitgin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.".

En sentit anàleg, en la Sentència de 27-2-2020 (represa entre altres en la Sentència de 26-2-2021, rotlle TSJC-284/2020), manteníem:

"El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3- 2019, TSJC-391/2018)".

La part recurrent fonamenta el seu motiu del recurs, sostenint que hauria articulat una excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda que no hauria estat examinada. No obstant si s'examina detingudament l'escrit de contesta evacuat per KM, s'observa com mai aquesta excepció va ser formalment plantejada: no s'hi efectuava cap mena de referència en la part introductòria de l'escrit (foli 99) i tampoc en el petítum de l'escrit.

Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

Quart.- Quant al pretès error en la valoració de la prova

La part recurrent s'alça contra la resolució adoptada qüestionant la valoració de la prova efectuada respecte de cadascuna de les factures en què recolzava la pretensió reconvencional que formulava, el que ens abocarà a examinar-les en el mateix ordre en què s'han plantejat.

1.-Treballs fets per F (7.603,50.- EUR).

Respecte d'aquest apartat sosté que es tracta de treballs necessaris per muntar el panell de pissarra i treballar en els remats que anaven a la coberta que van ser necessaris atès que P/S no els hauria realitzat. Recolza aquesta pretensió en el document que acompanya a l'escrit de contesta (doc. 14), i respecte del raonament contingut en la resolució dictada sosté que aquest era erroni en recolzar-se en un conveni que mai havia estat acceptat, sense que per tant pogués tenir valor probatori.

La resolució d'instància, però no descarta aquesta reclamació sinó que el que fa es destacar que la mateixa societat demandant ja hauria admès la reclamació articulada per aquest concepte reduint l'import de la reclamació que s'exercitava en l'escrit de demanda, extrem aquest que es confirma amb el mer examen del burofax de reclamació extrajudicial prèvia (foli 88), on s'aprecia que l'import d'aquesta factura (7.603,50.- EUR) integra la partida de 9.833,69.- EUR que es deduïa de la quantitat de 111.088,10.- EUR a què ascendia el cost total de l'obra.

2.- Treballs fets per F per import de 13.317,63.- EUR.

La resolució d'instància descarta la reclamació que s'exercitava per la societat demandada considerant que la prova practicada no permetia atribuir els treballs que es desglossen en la factura a operacions que corresponien a la societat demandant i que no haurien estat realitzades.

La part recurrent, en canvi, insisteix en el fet que aquests treballs van ser necessaris per cobrir una incidència derivada de la manca de protecció en les mansardes el dia 19-10-2017; que del correu electrònic tramès el dia 18-10-2017 s'inferia que no s'havien segellat les façanes i es van deixar les parts altes i les unions de les bigues sense cobrir perquè no portaven escales. En tal situació argumenta que l'incompliment de la societat demandant resultava flagrant.

La factura 17/201 controvertida (foli 158) es desglossa en dos conceptes:

a) Serveis i muntatge d'obra Petavit (escales. Inclou mà d'obra, dietes, transports, km ···) - 8.828,41.- EUR- i b) Serveis obra civil Petavit (4.489,22.-

EUR), precisant el perit judicial (foli 558) que corresponen al muntatge de les escales metàl·liques existents a l'obra, criteri aquest que es veu confirmat amb la testifical practicada pel Sr. FS, legal representant de F, SL, que indicava que es tractava de les escales interiors, sense que aquesta activitat es pugui considerar inclosa en la prestació concertada per les parts en el conveni d'1-9-2017 a partir del moment en què no s'encabeix en l'objecte tal com es preveu en el seu pacte primer (foli 31) i com ho ha pogut confirmar el perit judicial intervinent.

Respecte d'aquell correu electrònic sobre el qual la part recurrent recolza la seva pretensió revocatòria (folis 138 i 139) indicarem que si bé en el mateix es fa referència a unes escales, es tracta aquestes d'escales de mà que com que no van dur els operaris corresponents impediren la realització de la comesa que seguidament es relata, amb el benentès que aquest element res té a veure amb les escales interiors objecte de la factura reclamada.

Aquest motiu del recurs tampoc podrà prosperar.

3.- Treballs de F per import de 3.324,31.- EUR.

La representació processal de KM qüestiona la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles sostenint que només en reclamava una part que corresponia a una prestació encarregada a P que no va però realitzar.

Sobre aquesta qüestió compartim novament el criteri de la instància. En efecte en la factura corresponent (17/202) els treballs que es pretenen repercutir a la demandant s'identifiquen com a "serveis obra civil Petavit", concepte aquest que no es trobaria inclòs en la prestació concertada entre les parts segons contracte atorgat i en tot cas, en contemplar-se en la factura un primer apartat que ja desglossa uns treballs o serveis d'obra civil, corresponia a la societat que n'exigia el pagament justificar adequadament la prestació efectuada ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat") per tal de poder-ne repercutir el seu import a la contrapart, tasca aquesta que no es pot considerar s'hagi realitzat.

També aquest motiu del recurs s'ha de rebutjar.

4.- Treballs fets per ORG_0 (749,92.- EUR) - factura E/171215-.

La part recurrent considera que l'import reclamat anava a càrrec de la part demandant i que en excloure'n el pagament es donava validesa a un contracte que no havia estat acceptat ni signat per les parts, sense que aquest pogués tenir eficàcia probatòria.

Respecte d'aquesta qüestió hem de reproduir el mateix aparell argumental que hem efectuat respecte de la primera factura examinada (apartat 1 del present fonament de dret). En efecte, segons es reflecteix en el burofax extrajudicial tramès, aquest import ja va ser descomptat per la mateixa societat demandant de la reclamació articulada, sense que en aquesta situació es pugui acollir la pretensió que s'exercita, atès que en definitiva això suposaria fer-li pagar dos cops pel mateix.

5.- Treballs realitzats per A per import de 6.740,25.- EUR (pressupost E/51078) La societat KM insisteix en el fet que la intervenció d'aquesta societat va venir motivada per raó dels incompliments de P, afegint que aquesta eventualitat havia estat admesa pel mateix perit judicial. En aquesta eventualitat considera que s'havia d'estimar el recurs, rebaixant-se però la reclamació fins a la quantitat de 2.409,50.- EUR fixada pel perit.

Respecte d'aquesta qüestió, compartim novament la valoració de la prova realitzada per l'òrgan "a quo". En efecte, encara que no es pugui qüestionar que els remats de xapa prelacada integrava la prestació pactada, i que el perit judicial situï el cost de la intervenció en la quantitat de 2.409,50.- EUR a quin import s'aquieta la part recurrent en aquesta alçada, el fet que en la recepció provisional de l'obra no es fes menció a cap irregularitat en aquest àmbit; que la direcció facultativa de l'obra (Sr. MP) en la testifical practicada, indicava no tenir coneixement de deficiències en l'obra que afectessin la prestació a càrrec de P ni tampoc incidències que haguessin repercutit negativament en la recepció definitiva de l'obra i finalment el temps transcorregut entre la recepció provisional i la data del pressupost emès per l'industrial indicat (6 mesos), no permeten atribuir a la societat demandant la responsabilitat dels desordres relatats.

En aquesta eventualitat res es pot retreure tampoc a la Sentència dictada que ha operat una interpretació dels elements de prova que en tot cas compartim.

6.- Treballs realitats per D (509,12.- EUR)

La resolució dictada pel Tribunal de Batlles desestima aquesta reclamació argüint que dels elements de prova obrant en les actuacions no es podia assegurar que els treballs que es recollien en la factura fossin causats per una mala execució o falta d'execució per part de P, afegint en tot cas que aquesta factura no es va sotmetre a valoració del perit judicial.

La part recurrent s'alça contra aquesta argumentació sostenint que els treballs referits en la factura reclamada van intervenir d'urgència per a cobrir la coberta de l'edifici i evitar que les inclemències que aquells dies es van produir malmetessin el material i equips que hi havia en el seu interior.

La factura reclamada contempla el treball de 4 operaris per cobrir una coberta amb tendals, figurant expressament que es tractava de l'edifici Petavit de Grau Roig, que correspon a aquell on P efectuava la prestació tal com es refereix en l'apartat primer del contracte subscrit al qual ja ens hem pogut referir amb anterioritat. Respecte de la finalitat d'aquesta intervenció, el representant de D (Sr. S) ha pogut precisar (folis 745) que es tractava d'una intervenció urgent per problemes de filtracions, i que va consistir en posar unes cobertes provisionals perquè no entrés aigua. És cert que si bé el testimoni declarant no recordava la identitat dels industrials a qui corresponia atribuir la responsabilitat d'aquesta intervenció, si es cohonesta aquesta informació amb els correus electrònics que han estat incorporats per la societat demandada i que no han estat discutits, s'aprecia com el 18-10-2017 (folis 138 i 139) va existir una queixa formal de KM via correu electrònic per la manca de cobertura (panell de cobertura) i el retard existent en aquesta tasca que resulta admès per P segons els seus representants admetien en els correus electrònics posteriors. L'endemà existeix un correu electrònic del contractista principal (grup X) on es relata que aquella nit havia entrat aigua, el què va malmetre el placo de l'obra i els quadres elèctrics tot demanant d'avisar a les companyies asseguradores corresponents, atribuint la responsabilitat del sinistre a la manca de col·locació de la teulada, insistint en la gravetat d'aquest fet. Aquell mateix dia, des de KM s'exigia una prompta execució de la coberta de l'edifici (folis 140), retard aquest clarament atribuïble pel que sembla al fabricant, incidència aquesta de la qual només es pot responsabilitzar P atès que en definitiva era la mateixa l'encarregada de subministrar-la puntualment.

D'altra banda, si les dades temporals a què ens acabem de referir es cohonesten amb la data de la factura emesa per D (finals del mateix mes), s'ha de concloure que els treballs que s'hi reflecteixen es troben directament connectats causalment amb el retard en la construcció de la teulada i la manca de prevencions específiques adoptades per la societat demandant per evitar que en aquesta situació es poguessin produir infiltracions de cap mena.

En aquesta situació, escaurà estimar aquest motiu del recurs a alçada de 509,12.- EUR.

7.- Treballs realitzats per KM per import de 2.390.- EUR

La resolució impugnada desestima aquesta pretensió reconvencional, considerant que no concorria prova suficient per a provar el perjudici ocasionat. La part recurrent s'alça contra aquesta decisió argüint que la realitat dels treballs reclamats es justificava mercès la factura incorporada i que en tot cas, la manca d'oposició expressa de la societat demandant justificava l'estimació d'aquest motiu del recurs.

Aquesta darrera precisió ha de ser rebutjada atès que al contrari del que es sosté, en l'escrit de rèplica P argumenta que aquesta reclamació no es trobava justificada i que en tot cas, no corresponia a cap treball efectuat per compte seu o contemplat en la demanda.

Al marge de l'anterior, i com a element previ, ressaltarem que la reclamació articulada per aquest concepte no es sustenta en cap factura o albarà sinó exclusivament en un correu electrònic propi on es realitza una valoració apriorística, pel que aquí concerneix, del cost corresponent als permisos d'immigració d'un cap de setmana pels treballadors de S (400.- EUR) i el cost d'un equip de treball de KM destinat a cobrir l'edifici sense que ni tan sols en aquest se'n precisi el seu import.

En aquesta eventualitat la carència probatòria que el Tribunal de Batlles retreu a la recurrent resulta palmària, sense que tampoc respecte d'aquesta qüestió el recurs articulat pugui prosperar.

8.- Respecte de la factura de KM per import de 1.543,20.- EUR (factura 0046, foli 165)

La Sentència d'instància considera que l'import d'aquesta factura va ser descomptat per la part demandant de la seva reclamació, i KM s'oposa a aquesta conclusió considerant, com ja ho hem apuntat en apartats anteriors que s'estava donant validesa a un conveni que no estava acceptat ni signat per les parts.

Respecte d'aquest punt reproduirem el mateix aparella argumental que hem apuntat en els punts 1 i 4 d'aquest fonament de dret: l'import d'aquesta factura va ser descomptat per la demanda a l'hora de quantificar la seva reclamació econòmica, sense que, per tant, ara KM pugui obtenir la seva condemna a abonar-lo novament.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de KM contra la Sentència dictada que es revoca en el sentit d'estimar la demanda reconvencional, al marge de la quantitat que ja s'admet, en altres 509,12.-

EUR corresponents a la factura de D, el què comportarà reduir el crèdit reconegut en benefici de P fins a la quantitat de 24.598,86.- EUR en lloc de la suma de 25.107,98.- EUR que es contemplava, confirmant els restants pronunciaments adoptats.

Sisè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC i atesa l'estimació parcial del recurs articulat, no escaurà fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat KM, SL contra la Sentència 30/2023 de data 24-5- 2023, revocant molt parcialment el punt segon de la seva part decisòria en el sentit d'afegir a l'import de 98,43.- EUR en què es fixava l'estimació de la demanda reconvencional, la quantitat d'altres 509,12.- EUR i el punt tercer, disposant que una volta practicada la compensació judicial entre crèdits respectius, s'ha de condemnar KM, SL a satisfer a ORG_1, SL la suma de 24.598,86.- EUR en lloc de la suma de 25.107,98.- EUR que es contemplava que s'ha d'incrementar amb els interessos legals que allí s'indiquen, confirmant els restants pronunciaments adoptats.

I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem