Despeses comunes en règim de propietat horitzontal (0079/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 079/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Andrade va interposar, en data 15-05- 2009,demanda envers el Sr. Sanç, segons la qual li reclama, en concepte de despeses comunitàries, la quantitat de 1.496,65 euros, amb més els interessos legals i costes judicials.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de contesta de data 25-06-2009, i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 17- 12-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 15 de maig de 2009 per Andrade contra el Sr. Sanç. Desestimar l'excepció plantejada pel defenent.

SEGON.- Decretar l'execució per la suma de 1.496,65 euros, augmentada dels interessos legals des del 25 de juny de 2009, com també de les quotes vençudes després de la data de presentació de la demanda i de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador,

devent-se acreditar els tres darrers punts en període d'execució.

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data 19-01-2010, va interposar recurs, en el qual argumenta les raons per les que considera que la sentència d'instància ha de ser revocada. Per el contrari, la part recorreguda va oposar- se al recurs formulat per la part defenent, segons escrit de 23-03-2010, tot sol·licitant la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent justifica el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la sentència reconeix validesa a la donació a favor del Sr. Carretero, de manera que el considera com a propietari, quan esdevé obligatòria la formalització de la donació en escriptura pública. En segon terme, manifesta que la convocatòria de la junta de propietaris no gaudia del quòrum necessari i que no existeix la documentació de la reunió a la que no es va permetre l'accés al Sr. Sanç, de forma que està afectada de nul·litat de ple dret. I, en darrer terme, manifesta que no pot ser que el matrimoni propietari acumuli els càrrecs de President i Secretari. Reitera que el deute s'ha de considerar inexistent, tota vegada que s'ha determinat contra la llei i que, per raons legals òbvies, no es pot compartir el criteri de l'òrgan judicial a quo, segons el qual només és competent per a determinar el deute que es reclama i no la legalitat del poder, la validesa de la reunió ni el títol que fonamenta la demanda.

II.- El primer extrem és el relatiu a l'acreditació de la condició de propietari del President en virtut d'una donació efectuada al seu favor per la Sra. Sanz. I de la prova que es troba a les actuacions, s'extreu que, en data 13 de maig de 2008, la Sra. Sanz va donar una participació indivisa de l'immoble (0,001 %), consistent en la vivenda (unitat immobiliària 2), casa unifamiliar B6, a favor del Sr. Carretero. I arribat a aquest extrem no es pot argumentar, com pretén la part recurrent, que la donació requereix com a exigència per a la transmissió del domini que la mateixa consti en document públic i que la referida forma ha de ser considerada com a solemne (forma ad solemnitatem). En efecte, aquesta Sala ja ha tingut ocasió de posar de manifest com la forma pública no constitueix una exigència de forma per la donació en l'ordenament jurídic de les Valls d'Andorra. Així, aquesta Sala, en sentència de 17 de juliol de 2006, ja va posar de manifest que respecte de la forma en la donació conflueixen a les Valls d'Andorra dos sistemes que provenen de dues tradicions diverses: el romà, segons el qual i, pel que fa a les relacions entre donant i donatari, les donacions superiors a una determinada quantitat ha de constar per escrit i s'ha d'insinuar apud acta(cfr. Codi 8,54,36-3). I el català, contingut a la Constitució de Ferran II de 1503, que, pel que fa als efectes de la donació front a tercers, en virtut del qual s'exigeix que les donacions superiors a 500 florins s'insinuïn. Per tant, i com ja vam tenir l'oportunitat de posar de manifest en aquell supòsit, la donació d'autes reuneix la forma escrita, sense que es precisi la forma pública a l'ordenament jurídic andorrà, de manera que s'ha de desestimar aquest primer motiu de recurs, que denuncia la manca de validesa d'una donació d'una participació d'un immoble sense forma pública.

III.- Pel que fa als altres motius o greuges de recurs, convé posar de relleu el que segueix. Impugna mitjançant aquest recurs dos extrems diversos, com són, per una banda, l'existència de defectes en les convocatòries de les juntes de propietaris, així com en les mateixes, i que donarien lloc a la seva nul·litat de ple dret i, per l'altra, qüestiona l'acumulació de càrrecs de President i secretari en els dos copropietaris d'una mateixa unitat immobiliària. Aquesta Sala ha de posar en relleu que la Llei de propietat horitzontal de 30 de juny de 2004 dissenya un procediment declaratiu àgil i senzill per a la reclamació dels deutes comuns, de manera que en el mateix la part defenent tant sols pot discutir la procedència de la reclamació econòmica envers ella, ja sigui en la seva totalitat o en part. Però, en cap cas, es poden ventilar en aquest procés especial qüestions relatives a la validesa o ineficàcia de les juntes de propietaris, de les que es poden derivar la reclamació dels deutes comuns, ni tampoc qüestionar la validesa dels càrrecs de president o secretari en aquelles juntes. En efecte, els acords presos en les juntes de propietaris són immediatament executius, de manera que produeixen efectes front als propietaris que integren la comunitat, a no ser que esdevinguin impugnats pel procediment establert a tal efecte, i la resolució judicial decreti la invalidesa dels mateixos. Per tant, les qüestions que afecten a la validesa dels acords presos en la junta de propietaris s'han d'impugnar pel procediment específic adreçat a deixar sense efecte els mateixos i per les causes d'impugnació que determina la llei, però no poden ventilar-se pels tràmits d'aquest procediment específic, àgil i senzill, que cerca lluitar contra la morositat i facilitar així a la comunitat de propietaris el cobrament dels deutes comunitaris per part dels propietaris.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sanç contra la sentència, de data 17- 12-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.