Indemnització per error en transferències bancàries i prescripció triennal

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Araujo

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sr. JVC

Apel·lat: B SA

Representant: Sra. Vendrell

Advocat: Sra. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: BANCARI: reclamació de quantitat. Indemnització per error en la realització de transferències. Relació mercantil. Prescripció Triennal. Còmput de dies a quo.

SENTÈNCIA 000050/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 d'abril de 2022, la representació processal de la senyora Araujo interposà demanda en reclamació de quantitat i indemnització de danys i perjudicis contra l'entitat bancària B, SA, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma global de 191.123,53 EUR, mitjançant retrocessió amb data valor d'1 de juliol de 2014 de l'import de 40.253,76 EUR i amb data valor 7 d'octubre de 2014 de l'import de 150.869,77 EUR, en concepte d'indemnització de danys i perjudicis patrimonials; així com la quantitat que s'estimés apropiada imposar-li en concepte de perjudici moral i també la corresponent a la resta de danys i perjudicis que resultessin acreditats en el present litigi. A més, també demanava l'abonament de la quantitat corresponent als interessos al tipus bancari generats pels imports de la condemna des dels dies en què es van executar les transferències i fins al seu efectiu pagament i a satisfer-li també la totalitat de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 7 de juny de 2022, l'entitat bancària B, SA (B) contestà la demanda interposada de contrari oposant-hi en primer lloc l'excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari i la de prescripció. Subsidiàriament, s'oposava a la demanda. Demanava en primer lloc l'estimació de l'excepció de litisconsorci passiu necessari. Subsidiàriament, l'estimació de l'excepció de prescripció amb imposició de les costes judicials inclosos els horaris d'advocat i procurador a la part agent. I, més subsidiàriament, la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador a la part agent. Encara més subsidiàriament demanava que d'estimar-se la demanda interposada, es condemnés a B a abonar-li com a màxim la meitat de cada import reclamat de cada transferències, més els interessos bancaris corresponents a comptar des de la seva fermesa, o des de la contesta a la demanda i imposant les costes processals en el sentit previst a l'article 350.3 del Codi de procediment civil.

3.- En data 25 d'octubre de 2024, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Desestimar la demanda interposada per la Sra. Araujo contra l'entitat bancària B, SA., tot condemnant la primera a sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Araujo en considerar que la mateixa conté una inadequada i no ajustada a Dret interpretació del Dret i de la jurisprudència aplicable.

En síntesi, considera que en ésser un contracte de compte corrent de durada indeterminada, la prescripció de les accions derivades de les seves vicissituds no comença a córrer fins al seu tancament. Front a la consideració de la resolució impugnada relativa a què no es tracta d'un contracte de compte corrent el que vinculava a les parts, sinó d'un compte bancari de dipòsit i gestió de valors, segons es deriva del foli 161 i ss; la part recurrent afirma que qualsevol contracte de dipòsit bancari porta implícit un contracte de compte corrent, mitjançant el qual es registren les transferències ... i, en general, els assentaments comptables que es produiran mentre el dipòsit estigui vigent com a resultat de les diferents operacions que es dugui a terme fins el moment del tancament. Considera que els dies a quo a tenir en compte a efectes de calcular el transcurs del termini de prescripció haurà de ser el del tancament del compte corrent sobre el que es comptabilitzen totes les operacions dutes a terme. Fonamenta la manca de prescripció en el fet de ser el contracte de compte corrent de tracte successiu i en què per a què pugui exercitar-se l'excepció de prescripció els fets que la justificarien haurien pogut ser perceptibles externament per la persona afectada per la pretesa prescripció. Demana la revocació de la resolució apel·lada, que es desestimi l'excepció de prescripció, que es dicti una nova sentència pronunciant-se sobre el fons del litigi (sic) i igualment s'imposin les costes judicials a l'adversa.

5.- La representació processal de B s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació amb imposició de les costes generades en aquesta alçada i, pel supòsit de què es consideri que l'acció de reclamació no ha prescrit, estimant-se el recurs interposat, demana que es remetin els autes al Tribunal a quo a fi de què es pronunciï sobre els fons del litigi.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat es centra en valorar la concurrència de la prescripció de l'acció de reclamació exercida per la senyora Araujo contra l'entitat bancària B, estimada per la resolució d'instància i derivada del transcurs de més de 7 anys entre la realització de les transferències bancàries realitzades i impugnades per la titularitat del compte i la seva reclamació a l'entitat bancària.

Ara bé, tot i que la part recurrent demana que una vegada es desestimi l'excepció de prescripció ens pronuncíem sobre el fons, no especifica en quin sentit. Per contra, la part recorreguda demana que en cas de què es desestimi l'excepció de prescripció reconeguda per la resolució recorreguda, s'enviïn els autes a la instància a fi de què s'hi pronunciï de forma expressa.

Segon.- Antecedents d'interès derivats de la documentació obrant en autes:

1. En data 3 de maig de 2005 les senyores AML i Araujo van signar una sol·licitud d'obertura de compte corrent per persones físiques a l'entitat les oficines de C de l'entitat B (foli 157).

2. El document intitulat "poders generals de gestió per a D (D)" que obra al foli 161 i ss., que constitueix un poder a l'entitat bancària per gestionar i administrar els títols, dipòsits en efectiu i havers que els titulars haguessin transmès al compte, no es troba signat, a diferència de les condicions generals del compte corrent que obren al foli 163 i ss, i del document de descàrrec relatiu a les instruccions telefòniques, telegràfiques, per tèlex, per fax ...." (f. 168 i ss.) que es troben datades i signades per les seves titulars.

3. Per document que obra al foli 171 i que no es troba datat, consta la sol·licitud d'obertura del mateix compte numerat a la mateixa entitat bancària, entre les senyores Araujo i la seva filla ARL. Entre la documentació signada no hi consta tampoc l'apoderament a l'entitat bancària per la gestió de dipòsits i d'actius. De fet al foli 224 que seria la continuació de l'obertura de compte, es fa referència als objectius d'inversió, sense però que consti omplert el document tot i que es troba signat. El que sí que consta és la limitació imposada a la senyora ARL per poder disposar dels saldos del compte, havent de ser la mateixa conjunta amb la seva mare (foli 185).

4.- Al foli 187 consta una ordre de transferència de data 1 de juliol de 2014 per un import de 40.000 EUR (de fet, 40.253,76 EUR, contant les despeses i comissions), en concepte de devolució de préstec, constant com a beneficiari el senyor Barba i com a ordenant la senyora Araujo (foli 188). I al foli 191 hi apareix una altra ordre de transferència de data 7 d'octubre de 2014 a favor de BMD, de 150.000 EUR (150.869,77 EUR, comptant les despeses i comissions) en concepte de préstec, constant també com a ordenat al foli 192 la senyora Araujo.

Tercer.- La resolució d'instància considera que de la documentació bancària aportada en autes i, concretament, del contingut del foli 161 -vegi's apartat 2. del Fonament de dret anterior-, es deriva que el contracte que vinculava a les parts i en el que s'han d'emmarcar les dues transferències bancàries realitzades per l'entitat bancària recorreguda, no és un contracte de compte corrent, sinó que és un contracte bancari de dipòsit i gestió de valors. Tipus contractual que, segons la jurisprudència invocada, a diferència del compte corrent que no permet computar el dies a quo de la prescripció fins que es produeixi la seva liquidació al moment del seu tancament; permet computar el dies a quo a partir de la data en què s'hauria produït el fet lesiu, que en aquest cas s'ha de correspondre amb la data de la realització de cadascuna de les dues transferències efectuades, a partir de les quals començarà a córrer el termini de tres anys, trobant-se en conseqüència prescrita l'acció de reclamació de la part agent i avui recurrent.

Tot i que com hem dit anteriorment, el document que obra al foli 161 no es pot tenir en compte per no trobar-se signat, existeixen en autes altres elements que ens permeten concloure, a l'igual que la resolució d'instància, que el contracte específic que vinculava a les parts -i en el que s'han d'emmarcar les dues transferències realitzades- és el de dipòsit i gestió de valors, sense perjudici d'haver-se obert prèviament un compte corrent a l'entitat bancària com a punt de partida de la seva relació contractual.

Així es deriva:

- del contingut de la declaració de l'IRPF (Model 720) a Espanya per part de les cotitulars del compte (f. 249 i ss.), del que es deriva no només l'existència d'efectiu, sinó també de diferents valors que, evidentment, en trobar-se a l'entitat -ja que en el mateix hi apareix la seva adreça, quan es refereix a la seva ubicació-, és evident que havien de ser gestionats per la mateixa. Sobre tot si tenim en compte que la senyora Araujo va reconèixer no haver contactat amb l'entitat bancària des de feia més de 7 anys.

I, documentació a la que s'ha d'atribuir valor probatori, donat que fou aportat per la pròpia senyora Araujo.

- del contingut de l'Acta de l'audiència prèvia, que obra al foli 289, donat que a preguntes de la senyora Batlle el lletrat de la part agent precisà que el tipus de l'interès bancari que reclamava en la seva demanda, era el corresponent als interessos bancaris de dipòsit.

En conseqüència, resulta evident, malgrat no gaudir en autes ni de la documentació degudament signada, ni dels extractes bancaris que permetrien constatar els productes contractats i la seva gestió i resultat; que els diners que foren objecte de les dues transferències impugnades es trobaven inclosos en un dipòsit concret, gestionat per l'entitat bancària. Recordem que la senyora Araujo afirma que no s'hi va personar ni es va interessar per l'estat del seu compte bancari durant més de 7 anys, confiant en l'entitat bancària -i doncs, en la seva gestió-, segons ella mateixa té afirmat-.

Quart.- I és que malgrat no resulta discutit que en aquest cas la prescripció aplicable és la triennal, el tipus contractual bancari en el que s'emmarquin les transferències impugnades sí que afecta al còmput del dies a quo de la prescripció.

I, precisament, en haver-se efectuat en el marc d'un contracte de dipòsit i/o de gestió de valors conclòs amb l'entitat bancària el dies a quo que s'ha d'aplicar no pot correspondre al de la data de liquidació o tancament del compte corrent, sinó la de producció del fet lesiu, és a dir, la de la realització de les respectives transferències impugnades.

Per això, és a partir de la realització de les respectives transferències realitzades pel banc, que ha de començar a córrer el termini de prescripció, segons s'estableix en la resolució d'instància. Al respecte, no pot constituir excusa vàlida per allargar el termini de prescripció, la manifesta negligència de la senyora Araujo, en no haver accedit ni haver-se preocupat de l'estat del seu compte bancari durant més de 7 anys, ja que aquest extrem generaria una greu inseguretat jurídica per les parts, deixant a l'arbitri d'una d'elles el poder exorbitant de decidir el punt de partida de la prescripció extintiva, quan els seus efectes deriven de la Llei.

En aquest sentit, vam establir en la Sentència dictada en data 17 de desembre de 2013, rotlle 199/13:

"La qüestió que s'ha de resoldre aleshores és la del punt de partida del termini de prescripció puix segons el banc el dies a quo no s'hauria produït ja que el compte corrent encara està actiu i que el saldo del préstec fou carregat al saldo d'aquest compte corrent.

Pel que fa la determinació del punt de partida, s'ha de recordar que respecte d'una pretensió derivada d'un dret de crèdit, el termini de prescripció comença a córrer des de que s'ha produït el supòsit de fet que origina la seva naixença i exigibilitat, ja que si el crèdit resta sotmès a una condició o a un termini suspensius, el termini de prescripció sols comença a córrer des del compliment de la condició o de l'arribada del seu dia (Codi 7,32,7-4)."

Jurisprudència que traslladada al cas d'espècie, confirma la nostra decisió. I això sense perjudici de què aquesta també fos l'origen de la jurisprudència relativa al còmput del dies a quo dels comptes corrents, continguda en la Sentència de data 12 de setembre de 1996 (604), invocada per la part recurrent; perquè de la mateixa s'evidencia que el recurs al còmput de prescripció dels comptes corrents, a partir de la data del seu tancament, no és automàtic sinó que cal analitzar no només la deducció -en aquest cas- de l'import en el compte corrent que no s'ha pogut verificar per no disposar dels extractes bancaris, sinó també els tipus de contractes vigents entre les parts al marge del de compte corrent.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs d'apel·lació interposat i confirmar la resolució d'instància.

Cinquè.- De conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil, s'imposa a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Araujo contra la Sentència dictada en data 25 d'octubre de 2024 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, que confirmem.

SEGON.- Imposar les pagament de els costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.