Contracte estimatori. Carrega probatòria

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000164/2023 ORIGEN: 1000009/2021 - 0

NIG: 5300542120210000186

PARTS:

Apel·lant: Quesada

Representant: Sr. Bernat

Advocat: Sra. Castilla

Apel·lat: Querol

Representant: Sr. Machado

Advocat: Sr. Barberá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Contracte estimatori. Carrega probatòria

SENTÈNCIA 000063/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Quesada va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Querol, en què sol·licitava que :

"condemnant a la defenent a pagar al meu representat l'import de 2.195,85 euros en concepte de subministrament de material, juntament amb els interessos legals meritats a comptar de la data de facturació, així com la seva condemna a satisfer íntegrament les costes judicials del procés"

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 3.5.23 amb la següent part decisòria :

"Desestimar la demanda formulada per Quesada contra Querol.

Es fa imposició de costes processals i judicials a la part agent."

3.- La representació processal de la societat Quesada ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de 7.7.23, sol·licita que es revoqui la resolució d'instància i es condemni a l'adversa a satisfer la quantia de 2.195,85EUR, juntament amb els interessos legals meritat des de la data de facturació, així com condemnant-la al pagament de les costes processals.

4.- El 24.7.23, la representació processal de la societat Querol s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i es condemni a la part recurrent al pagament de la totalitat de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Quesada reclama front la part defenent Querol en demanda en la que sosté una petició de condemna per l'import de 2.195,85EUR en pagament d'uns cartutxos de tinta d'impressora que havien estat subministrats a les dues botigues B i P i no havien estat pagats ni retornats.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

Segon.- Del contracte estimatori

El contracte que vinculava a les dues societats consistia en que la part agent proveïa a la part defenent (en les dues botigues que es vinculen a ella perquè ja no es discuteix la seva legitimació passiva) cartutxos de tinta per impressora. La defenent proveïda cercava la venda del material al públic i un cop venuda la part agent li facturava el preu que havien convingut. Si hi havia material no venut, la part defenent l'havia de retornar abans de que caduqués el producte.

Aquesta classe de contractació es denomina contracte estimatori i ja vàrem tenir ocasió de pronunciar-nos en el recurs TSJC146/20 sobre la seva naturalesa jurídica en els següents termes:

"Aquesta és un figura jurídica que ja coneixia el Dret romà, com es desprèn del Digest, Llibre XIX, Títol III ("De aestimatoria"), en virtut de la qual una de les parts ("tradens") entrega determinats béns mobles materials, el valor dels quals s'estima en una quantitat certa, a l'altra part ("accipiens"), que s'obliga a procurar la seva venda a tercers en un determinat termini, transcorregut el qual l'accipiens ha de pagar el preu estimat de les coses venudes i restituir les que no ho hagin sigut.

Aquest contracte es diferencia del dipòsit en que l'accipiens disposa d'una facultat de disposició de les mercaderies que li han sigut entregades, i de la compravenda en que no adquireix la propietat de les mateixes, sinó que ha de retornar al tradens les que no hagin sigut venudes a tercers. S'ha de desestimar, doncs, la impugnació de l'agent sobre la naturalesa jurídica del contracte litigiós.

D'altra banda, es tracta d'un contracte de naturalesa mercantil, ja que ambdues parts tenen la condició de comerciants i l'objecte del contracte és la venda de les mercaderies a tercers, amb ànim de lucre. En conseqüència, resulta aplicable el termini de prescripció de tres anys, com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala de 29 de juny de 2012 (causa núm. 347/2011)".

Tercer.- Doncs bé, dit això, les parts discrepen en qui tenia l'obligació de controlar que els cartutxos no caduquessin i fossin recuperats per la part agent. Hem de tenir present que els contractes obliguen a les parts a allò que s'ha compromès però també a les exigències de la bona fe. Aleshores no sembla gaire compatible amb la lògica de les relacions comercials que el proveïdor hagi de desplaçar-se per les botigues del seu client per anar comprovant quins cartutxos estan a punt de caducar i quants han estat venuts. Sembla que la lògica porta a que el client comuniqui periòdicament els que ha venut i quins no, i estan a punt de caducar. I així de la única prova testifical practicada a càrrec d'una treballadora d'una de les botigues (encara que en les generals va respondre que no coneixia a les parts, que no hi treballava però després va reconèixer que seguia treballant des de casa per una de les botigues) ha de prendre's amb cautela per aquesta vinculació, el cert és que ha manifestat que tenien una borsa amb cartutxos a punt de caducar i preparats per endur-se el proveïdor al qual havien avisat per telèfon perquè els passés a recollir, però que no va passar. Aquest reconeixement suposa confirmar allò que hem dit de la lògica comercial, és a dir, que qui controlava la caducitat dels cartutxos per retornar-los era el mateix client de la botiga, el qual advertia al proveïdor d'aquest material a la seva disposició. L'altre element a considerar és que diu que se'l va avisar per telèfon, sense cap més detall, cosa que impedeix que se li pugui donar per acreditat i encara menys que no se li recordés per qualsevol mitjà escrit que permetés deslligar-se de qualsevol retret de manca de diligència.

És a dir, que la Sala no comparteix la valoració de la prova que fa la sentència d'instància.

En conclusió si no es discuteix que el material reclamat per import de 2.195,85EUR havia estat servit i no havia estat ni pagat ni retornat en degut moment (abans de la caducitat), el destinatari del material servit ha de pagar-lo.

S'estima la demanda amb imposició de les costes a la part defenent per aplicació de l'article 350.1 del CPC.

Quart.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

SEGON.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Quesada contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 3 de maig de 2023, que revoquem íntegrament i ESTIMEM la demanda interposada per Quesada contra Querol a la qual condemnem a pagar la suma de 2.195,85EUR més interessos legals des de la contesta a la demanda i les costes de la instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.