Dret de família-quantum de la pensió per aliments (0013/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-013/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 de setembre del 2010, el Sr. Carranza va formular demanda contra la Sra. Codina, sol·licitant que es modifiqués l'import de la pensió en concepte d'aliments en favor del seu fill menor que ell estava obligat a pagar en virtut de la Sentència d'aquesta Sala de data 19 de juny del 2008, rebaixant-la de 300 a 150 euros mensuals, atesa la situació econòmica en la què es trobava.

II.- El Sr. Carranza i la Sra. Codina van presentar un escrit conjunt en data 12 d'octubre del 2010, manifestant el seu acord respecte de la reducció de l'import de la pensió que el primer sol·licitava per atendre les necessitats del seu fill a 150 euros mensuals.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 2 de novembre del 2010 desestimant en tots els seus extrems la demanda formulada pel Sr. Carranza contra la Sra. Codina, sense fer especial pronunciament sobre les constes judicials ocasionades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Carranza i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi la petició que es recull a la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Carranza argumenta, com a primer motiu del seu recurs, que la Sentència d'instància li nega la reducció de la pensió d'aliments que ell ha de pagar en concepte d'aliments a favor del seu fill a 150 euros mensuals amb l'argument que ell no havia acreditat que s'haguessin modificat les circumstàncies en les què aquesta Sala la va fixar, però que aquest fet havia estat conseqüència, per un cantó, de que ell no havia cregut necessari fer-ho, atès que havia arribat a un acord amb la Sra. Codina per limitar-la al dit import i, per un altre, a que el Batlle no havia obert el tràmit de prova, raó per la qual demanava que per proveir millor s'acceptessin els documents que aportava junt amb el seu escrit de conclusions.

En resposta als arguments de la part recurrent, cal destacar que la modificació de l'import de la pensió que aquesta sol·licita sols seria possible si al seu torn provés un canvi en les circumstàncies que van motivar la seva fixació que justifiqués la reducció que demana, de tal manera que per tal de que es pogués estimar la seva demanda resulta irrellevant que els progenitors hagin arribat a un acord sobre l'import que el Sr. Carranza ha de pagar en concepte d'aliments del seu fill, ja que no es tracta d'una qüestió de la qual ells puguin disposar, sinó que són els Tribunals els què en defensa dels interessos del menor l'han de fixar, homologant, si ho estimen procedent, els acords als qual hagin arribat els progenitors i modificant-los en cas contrari. Per aquest motiu, no es pot admetre una renúncia als drets d'aquells a qui ells representen que sols els hi pot comportar perjudicis, excepte en el cas que, en virtut d'un procediment idoni, s'admeti la procedència d'aquesta reducció.

II.- D'altra banda, és cert que l'Hble. Batlle no va obrir el necessari període de prova, però, per un cantó, el mateix recurrent afirma que ell no creia precís provar res, de tal manera que l'obertura d'aquest període del procediment hauria estat inútil i, per un altre, se li ha permès en aquesta alçada aportar els documents que, segons ell, acrediten aquest canvi de circumstàncies, de tal manera que, si va patir algun tipus d'indefensió a la instància, aquesta s'ha evitat en aquesta alçada. Finalment de l'estudi d'aquesta documentació es dedueix segons el parer d'aquesta Sala, que segueix sense provar- se que s'hagi produït un canvi en les circumstàncies del Sr. Carranza que permeti estimar la seva demanda, ja que aquesta no fa altre cosa que acreditar les lesions que va patir el recurrent i la malaltia que se li ha diagnosticat, circumstàncies que han portat a que se li concedeixi la pensió d'invalidesa que se li ha reconegut i que ja van ser tingudes en compte per la Sentència d'aquesta Sala que fixava la pensió que estava obligat a pagar en concepte d'aliments pel seu fill en 300 euros mensuals.

III.- En efecte, la Sentència d'aquesta Sala de data 19 de juny del 2008 acordava fixar una pensió d'aliments a càrrec del recurrent i en favor del seu fill de 300 euros mensuals tenint en compte que el Sr. Carranza cobraria una pensió de 445,90 euros mensuals, atès que se li havia apreciat un minva física del 30% com a conseqüència no sols de l'accident laboral que havia patit, sinó també de la malaltia de "Buerger" que se li havia diagnosticat, més el corresponent a la situació d'atur en la què es trobava i, per tant, molt inferior al salari què cobrava fins aquell moment, i que el seu grau d'incapacitat difícilment li permetria trobar una nova feina en l'àmbit de la construcció amb una remuneració similar a la què cobrava abans i de les proves que consten a les actuacions es dedueix que aquests ingressos no han sofert variació.

En aquest sentit, de l'extracte de punts de la CASS es dedueix que el Sr. Carranza cobra actualment com a pensió la suma de 553,42 euros (foli 39) a la què cal afegir la de 532,70 euros més per la situació d'atur en la què es troba, resultant un total de 1.086,12 euros, de tal manera que no es pot entendre que els seus ingressos hagin disminuït respecte dels que contemplava l'esmentada resolució.

IV.- Pel que fa a les seves despeses, argumenta el recurrent que ha tingut un altre fill al quan no pot prestar aliments, però, com ha posat repetidament de relleu la jurisprudència dels Tribunals andorrans, el fet de tenir un altre fill no permet deixar d'atendre les necessitats del que ja es tenia i el mateix exercici de responsabilitat que ha de portar a sospesar la procedència de ser pare de nou, ha de portar a cercar per totes les vies possibles un augment d'ingressos per atendre'ls a tots dos.

En relació a les altres quantitats que el recurrent ha d'abonar per tal de satisfer les condemnes que se li han imposat, cal destacar igualment que no es poden assumir deutes per actuacions que s'ha d'entendre que són prescindibles, com ara l'arrendament d'unes places d'aparcament o l'obtenció d'un préstec que no es coneix a què anava destinat, quan existeixen despeses prioritàries que s'han d'atendre.

Per totes aquestes raons, considerem que el Sr. Carranza no ha acreditat que les circumstàncies econòmiques en les què es troba siguin diferents d'aquelles que van portar al Tribunal a fixar una determinada pensió, ja que no s'ha provat que se li hagi concedit una pensió d'invalidesa total, que sí que li hauria impedit realitzat cap mena de treball, de tal manera que continua sent possible que trobi una feina compatible amb les patologies que pateix i que està obligat a cercar, encara que sigui amb una remuneració inferior a la què percebia abans, per atendre les necessitats dels seus fills, que, en tot cas, augmenten i no disminueixen a mesura que es fan gran.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes, atesa la naturalesa del procediment i tenint en compte la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Carranza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 2 de novembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.