Laboral - Acomiadament - càrrec de confiança (0054/10)
- Resolució
- Sentència · 27/05/2010
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 146/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:146
- Recurs
- 54/10
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- RESPONSABILITAT CONTRACTE DE TREBALL FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) JORNADA LABORAL SALARI SALARI FIX PREAVÍS CASS
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència favorable a la Sra. Morell en el seu recurs d'apel·lació contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles. La Sra. Morell havia estat acomiadada per l'empresa ORG_0, propietat dels Srs. Somoza i Miró, per suposat abús de confiança i frau en augmentar el seu salari sense autorització. No obstant això, el tribunal ha considerat que l'empresa no ha acreditat suficientment que la Sra. Morell hagi augmentat la seva nòmina per iniciativa pròpia, i per tant, l'acomiadament és injustificat. Com a conseqüència, els Srs. Miró i Somoza han estat condemnats a pagar a la Sra. Morell la quantitat de 3.903,24 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, així com a suportar les costes processals d'ambdues instàncies.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 054/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Morell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra els Srs. Somoza i Miró, titulars del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 6.457,76 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (3.903,24 EUR), de pèrdua del permís retribuït de 2 hores diàries per alletament durant els 9 mesos posteriors a la data del part (1.426,90 EUR) i de dies de vacances efectuats al mes de gener del 2009 i encara no remunerats (1.127,62 EUR), amb declaració i cotització prop de la CASS de les quantitats reclamades, un cop descomptat l'import de 937,15 EUR.
II.- Els Srs. Somoza i Miró van oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament de la treballadora fou del tot justificat.
III.- Per sentència de data 26 de gener del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de la part actora, va condemnar als Srs. Somoza i Miró a satisfer a la Sra. Morell la quantitat de 180,93 EUR, i a declarar i cotitzar a la CASS la quantitat bruta de 144,68 EUR; sense fer especial imposició de les costes processals ocasionades.
IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Morell ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que endemés de ser contradictoris els raonaments del primer jutge no han tingut en compte les proves obrant en autes, ja que l'augment del salari dels 3 darrers mesos, poc substancial va ésser, que mai s'ha demostrat quin era el seu salari fix, que va ésser durant aquests 3 darrers mesos que va efectuar tasques de neteja en substitució del personal fix del Comú de La Massana, que sempre va elaborar els butlletins de salari de la manera en que l'empresa li va indicar, que tots els butlletins de salari dels treballadors de l'empresa sempre únicament indicaven el concepte salari base i allí s'indicava l'import que corresponia al total de les hores treballades cada mes pel treballador, que va quedar degudament provat que la Sra. Morell efectuava tasques de neteja fora dels horaris laborals i per aquest motiu el seu salari durant els mesos d'estiu va ser superior, no havent-se augmentat la mateixa, arbitràriament el seu salari doncs tampoc tenia cap potestat ni autoritat per a fer-ho, que va ésser contractada com administrativa de l'empresa, i no desenvolupava un càrrec de confiança amb un salari corresponent.
II.- La Sra. Morell va començar a treballar pel compte de l'empresa ORG_0 propietat dels Srs. Somoza i Miró, al mes de gener del 2008. En data 13 de setembre del 2008, la Sra. Morell va causar baixa per maternitat i quan es va reincorporar a la feina el dia 2 de gener del 2009, va agafar 26 dies de vacances que tenia pendents, fins el dia 2 de febrer del 2009. El mateix dia 2 de febrer l'empresa va lliurar a la treballadora una carta comunicant-li el seu acomiadament sense preavís ni necessitat d'indemnitzar-la pels motius següents: "a causa de l'abús de confiança, frau i deslleialtat comès per vostè en augmentar-se el salari per iniciativa pròpia sense cap autorització ni consentiment per part de l'empresa. També...degut a la seva desobediència reiterada a l'ordre directa rebuda dels seus superiors, en la qual se li prohibia realitzar tasques de neteja, degut a que les responsabilitats dels seus llocs de treball eren les d'encarregada de personal i clients, i gestió administrativa de l'empresa". La Sra. Morell va negar-se firmar la referida carta. En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre el caràcter justificat o no del primer motiu d'acomiadament, ja que la sentència impugnada va descartar el segon motiu i que l'empresa no ha formulat cap recurs d'apel·lació.
III.- S'ha prèviament de determinar quina fou la tasca desenvolupada per la Sra. Morell en el si del grup P., ja que la primera pretén que es tractava de tasques merament administratives, quan l'empresa sosté que la mateixa gaudia d'un càrrec de confiança. Per càrrec de confiança s'ha d'entendre, al sentit de l'article 38 de la Llei sobre el contracte de treball, els directors i gerents i tots els quals, per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. En aquest ordre d'idea, la jurisprudència considera que el criteri essencial que caracteritza un càrrec de confiança és una gran autonomia d'actuació de l'empleat amb poders de direcció i/o de gestió importants. En el seu escrit de conclusions d'apel·lació, la Sra. Morell reconeix que era ella que gestionava els clients, proveïdors, feia les factures, elaborava els pressupostos i gestionava el personal, fent les nòmines. Per la realització d'aquestes tasques la Sra. Morell disposava de les claus de l'oficina i gaudia d'un telèfon mòbil i d'un vehicle. Els Srs. Vélez, Salas, Vara, Escolano, Porras i Durán, tots clients del negoci ORG_0 radicat a La Massana van declarar que durant part de l'any 2007 i quasi tot el 2008 l'encarregada i responsable del referit negoci, era la Sra. Morell. També resulta de les declaracions de la Sra. Barberá que no tant sol la Sra. Morell participava com a responsable i encarregada del negoci de La Massana als consells de directius i encarregats del grup d'empreses P., que es reuneixen mensualment o cada 2 mesos per tractar l'orientació del negoci, la seva marxa i solventar problemes, sinó que la mateixa apareixia a la fotografia de la web oficial del grup d'empreses P., com a presentació dels directius del referit grup. Per tant, resulta suficientment acreditat en autes que la Sra. Morell desenvolupava en el si del grup P., un càrrec de confiança, més concretament, era la responsable i encarregada del negoci ORG_0 de La Massana, que fa part del grup P.. Ara bé, si el càrrec de confiança és caracteritza per una gran autonomia per qui en gaudeix, no autoritza tanmateix el mateix a augmentar unilateralment la seva pròpia nòmina, ja que el salari sempre ho fixa l'empresari o el seu delegat, però mai el propi treballador, qualsevol que sigui les seves funcions o responsabilitats en el si de l'empresa.
IV.- El motiu d'acomiadament imputat per l'empresa a la part recurrent és un acte d'abús de confiança, frau i deslleialtat, per haver la treballadora augmentat el seu salari per iniciativa pròpia sense cap autorització ni consentiment per part de l'empresa d'acord amb les disposicions de l'article 72.1 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, fet negat rotundament per la Sra. Morell. Per determinar si hi ha hagut augment unilateral de la nòmina de la Sra. Morell, s'ha de conèixer el salari pactat entre les parts. Ara bé, s'ha de posar de relleu que en cap moment l'empresa indica quin era el salari base de la treballadora. Es desprèn de l'examen dels butlletins de salari de la Sra. Morell, que cada mes el seu salari base era diferent, però corresponent pels mesos de gener a maig del 2008 a un import mensual mitjà de 1.138 EUR. En canvi pel que fa als mesos de juny, juliol i agost, immediatament anteriors a la baixa de la treballadora, el seu salari base mensual mitjà va passar a 1.583 EUR, el que correspon a un increment de 445 EUR al mes, o d'uns 39%. Per explicar aquest augment la Sra. Morell argumenta que en el mes d'agost i de desembre del 2007 va percebre una nòmina respectiva de 1.738,52 i 1.820 EUR en raó del fet que va efectuar tasques de neteja en substitució del personal fix del Comú de La Massana, i que durant l'estiu 2008 va efectuar les mateixes tasques de neteja fora de la seva jornada laboral. Els certificats de data 11 de febrer i 11 de setembre del 2009 emès per l'Hble. Comú de La Massana acrediten que la Sra. Morell va realitzar tasques de neteja en substitució del personal fix de vacances en l'any 2007 i 2008, tasques que s'iniciaven a les 17,30 h sense extralimitar les 20 hores. Malgrat que en un certificat posterior de data 13 d'octubre del 2009 l'Hble. Comú de La Massana precisa que la Sra. Morell va ser presentada com l'encarregada de l'empresa de neteja en relació a l'equip de persones que s'havien de fer càrrec de la neteja de les dependències comunals durant el període de substitució del personal fix, i que per tant desconeix quina persona en concret va realitzar les tasques de neteja, no existeix cap element establint que la Sra. Morell no va participar personalment a les referides tasques de neteja. A més a més, pertoca a l'empresari abans de pagar el salari dels seus empleats, comprovar si aquest correspon a la feina realitzada en funció del que fou pactat, per tant, si l'empresa va pagar els salaris tals com la Sra. Morell va calcular-los en els butlletins de salari, és que considerava els mateixos ajustats a la feina realitzada, feina que justificava l'increment corresponent. En conseqüència, força és de constatar que l'empresa no acredita suficientment que la Sra. Morell hagi augmentat la seva nòmina per iniciativa pròpia, ço que determina el caràcter injustificat de l'acomiadament i la condemna de l'empresa a satisfer a la treballadora l'indemnització prevista a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball que la Sra. Morell va calcular a l'import de 3.903,24 EUR sense que l'empresa s'hagi oposat a aquest càlcul.
V.- Pel que fa a la reclamació de la treballadora en concepte de pèrdua al permís retribuït per alletament, la mateixa no pot prosperar, ja que es tracta d'una conseqüència indirecta de l'acomiadament, i que la Llei laboral només preveu que l'acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i/o injustificat sigui rescabalat per l'indemnització prevista en el seu article 76. Tractant-se d'una indemnització i no d'un haver laboral la quantitat de 3.903,24 EUR no ha de ser cotitzada prop de la CASS.
VI.- L'estimació del recurs de la Sra. Morell, i conseqüentment de la majoria de la seva demanda inicial, determina la condemna en costes de l'empresari en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de gener del 2010 en el sentit de condemnar a la Sra. Miró i al Sr. Somoza a satisfer a la Sra. Morell la quantitat de 3.903,24 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat;
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions, llevat pel que fa a la condemna en costes, atès que els Srs. Miró i Somoza hauran de suportar les costes processals d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.