CASS. Revisió pensió per accident de treball (0043/08)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0059-1/06 TSA: 36/07

S E N T È N C I A NÚM. 43-2008

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sandoval

Advocat: Serra

Apel·lada: Arnau

Representant: Benítez

Advocat: Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de juny de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0059-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 24 de juliol de 2007 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Arnau contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 2 d'agost i 27 de setembre de 2006, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball d'un 60%.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va impugnar-la en apel·lació. En el recurs es discuteixen els dos aspectes que configuren la prestació d'invalidesa per accident de treball, ja que l'apel·lant discrepa tant de la quantificació de l'element objectiu, com de la inclusió de l'element professional.

Pel que fa al primer punt, la C.A.S.S. considera que ha de ser fixat en un 35%, d'acord amb l'informe de la seva assessoria mèdica, i que les noves patologies que presenta l'interessat no deriven de l'accident de treball que va patir en el seu dia. Quant a la segona qüestió, la recurrent sosté que no s'ha acreditat la minva de retribucions que pretén compensar l'element professional i que, en definitiva, no s'ha modificat la situació que ja havia estat fixada en ocasió d'una sol·licitud anterior de l'agent.

3r.- La representació del Sr. S.L. va impugnar aquest recurs adduint que la sentència es fonamenta correctament en l'informe que han emès els metges forenses. En concret, considera que les lesions que presenta porten causa de l'accident de treball que va patir i, quant a l'element professional, consta acreditat que no ha pogut reprendre la seva activitat habitual.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Pel que fa a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, no es planteja cap discrepància entre les parts sobre la valoració de les dorso-lumbàlgies, amb hipercifosi a nivell D5-D6, ja que tant l'informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S. com el dictamen del Servei de Medicina Forense coincideixen en quantificar-les en un 35 per cent.

Les diferències entre les parts es plantegen sobre la valoració de la ciatàlgia bilateral i de la cervicàlgia que també presenta l'interessat. Mentre que la C.A.S.S. considera que no porten causa de l'accident de treball que va patir l'any 1982, l'agent sosté que són valorables, ja que, al menys, es van veure agreujades com a conseqüència de l'accident.

L'informe pericial exposa com, encara que la ciatàlgia bilateral deriva d'una lesió de naixement preexistent, a nivell L5-S1, aquesta es va veure agreujada de forma directa per la caiguda que va patir l'interessat sobre la regió sacrococcígia en la data de l'accident laboral de referència.

Pel que fa a la cervicàlgia, l'informe del Servei de Medicina Forense posa de relleu igualment que el traumatisme derivat de l'accident laboral ha pogut accelerar la simptomatologia, ja que les caigudes sobre còccix afecten directament, degut a un efecte acordió, la zona lumbo-sacra, i indirectament la regió dorsal, així com també la zona cervical, encara que amb menys intensitat.

L'informe pericial posa de relleu, doncs, que tant la ciatàlgia com la cervicàlgia que pateix l'agent porten causa de l'accident de treball que va patir l'agent.

En conseqüència, es procedent confirmar en aquest punt la sentència apel·lada, que es fonamenta sens dubte en la prevalença dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

Tercer.- Segons han declarat les sentències d'aquesta Sala nºs. 96- 35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any,

97-09, de 28 de febrer de 1997, i 97-31, de 14 de juliol de 1997, entre d'altres, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, ja esmentada, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència nº 2000- 37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És important assenyalar que, a diferència del que succeeix en la invalidesa-malaltia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa-accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.

En el present supòsit, els perits mèdics conclouen que la patologia que sofreix l'interessat li provoca una incapacitat pràcticament total per a desenvolupar la seva anterior activitat laboral en el ram de l'electricitat, o qualsevol altre activitat professional regular. En segon lloc, consta també acreditat que l'agent no ha tornar pràcticament a realitzar cap treball des de la data, ja llunyana, en què va patir l'accident de treball. Tot això, unit a l'agreujament de la seva situació física abans referida, obliga a concloure que l'agent ha experimentat una pèrdua completa de retribucions que justifica l'atorgament de l'element professional en un 20% de la tarifa objectiva, d'acord amb l'article 6 del Reglament d'aplicació nº 18, el que suposa un total del 60% d'I.P.P. [50% + (20% de 50%)], i en aquest sentit s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la C.A.S.S., sense fer un especial pronunciament sobre les costes processals.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 de juliol de 2007 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.