Responsabilitat extracontractual: responsabilitat per culpa levíssima; responsabilitat per culpa in vigilando i per culpa in eligendo (0086/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA DE 14 D'OCTUBRE DE 2005

Responsabilitat extracontractual: responsabilitat per culpa levíssima.- Responsabilitat extracontractual: responsabilitat per culpa in vigilando i per culpa in eligendo.- Relativitat dels contractes.- Recurs d'apel·lació: adhesió al recurs i els seus efectes

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data dotze de febrer del 2004 la representació processal de la companyia ORG_4, ORG_3 va formular demanda de reclamació de quantitat contra la Sra. Alfaro i la companyia asseguradora ORG_1, ORG_2 subrogant-se per pagament en el lloc del seu assegurat. Sol·licitava la part agent que es dictés sentència condemnant als demandats solidàriament al pagament de la suma de dos mil seixanta-quatre euros amb cinquanta-quatre cèntims corresponents, pel que fa a mil tres-cents vuitanta euros amb cinquanta-quatre cèntims, a la reparació dels danys materials ocasionats al sostre, murs i parquet de l'habitatge situat a l'XXXX per la fuita d'aigua provinent de l'habitatge de la demandada i, pel que fa a la quantitat de sis-cents vuitanta-quatre euros, al material electrònic malmès per l'esmentat sinistre que es trobava a l'interior del citat immoble. Reclamava a més els interessos legals de la primera de les citades quantitats des de la data del pagament de la factura de reparació pels danys ocasionats i, pel que fa a la segona, des de la data del rebut indemnitzatori pels danys ocasionats al material electrònic o subsidiàriament des de la data de la contesta de la demanda. Igualment demandava es condemnés a la part defenent al pagament de cent quaranta-nou euros amb seixanta-sis cèntims en concepte d'honoraris per l'informe pericial aportat a les actuacions, més les costes judicials i extrajudicials que es produïssin.

II.- La ORG_1, ORG_2 va contestar a la demanda el dia onze de març del 2004, reconeixent que en data 1 de febrer del 2003, com a conseqüència del rebentament del tub de subministrament d'aigua, es van produir danys materials al pis propietat del Sr. Romeu, assegurat per la part agent, i que la propietària de l'habitatge de on provenia l'escapament, la Sra. Alfaro, tenia subscrita amb ella una pòlissa d'assegurança multirisc. No obstant, entenia que no li corresponia a ella fer front als danys produïts per aquest sinistre, ja que les condicions generals de la citada pòlissa excloïen expressament la garantia dels danys produïts per l'aigua. Manifestava a més a més que la Sra. Q. havia estat indemnitzada pels danys soferts per aquest motiu al seu pis, raó per la què s'havia superat el límit de cobertura establert a les condicions particulars de la pòlissa i subsidiàriament argumentava que no s'havien acreditat les quantitats que reclamava la part agent. Per últim, la demandada s'oposava al pagament dels honoraris per l'informe pericial aportat a les actuacions.

III.- Amb data onze de març del 2004 va contestar igualment la demanda la Sra. Alfaro, manifestant la seva total conformitat amb els fets exposats pel demandant, però considerant que la responsabilitat dels danys no li era imputable, ja que ella havia encarregat a la societat "P.I., S.L.", en la seva qualitat de titular del negoci M., la gestió de negocis o administració del citat habitatge. Afirmava també que, en virtut d'aquest encàrrec, el pis de la seva propietat a on s'havia produït l'escapament d'aigua va estar llogat fins el dia 31 de gener del 2003 i, una vegada finalitzat el contracte, una empleada de M. va examinar el bon estat de l'habitatge en qüestió, comunicant a la defenent que tot estava correcte i que es quedava en custòdia les claus del mateix, però oblidant tancar la finestra del lavabo i el pas de l'aigua general, donant lloc a la producció del sinistre, raó per la què la defenent entenia que la responsabilitat del mateix corresponia a la citada societat i no a ella.

IV.- En data 10 de març del 2005 l'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència estimant parcialment la demanda formulada per la societat ORG_4, ORG_3 i condemnant solidàriament a la Sra. Alfaro i a la ORG_1, ORG_2 al pagament de la suma de 1.956,44 euros, més els interessos legals de la suma de 1380,54 euros a partir de la contesta a la demanda i de la quantitat de 575,90 euros a partir de la fermesa d'aquella resolució, però absolent a les demandades del pagament dels honoraris del perit que va elaborar el dictamen aportat a les actuacions.

V.- La representació processal de la Sra. Alfaro va formular recurs d'apel·lació contra la citada sentència, presentant escrit de conclusions amb data 10 de juny del 2005 en el que demana la seva revocació, atès que, segons el seu parer, el sinistre sols era imputable a la societat ORG_0, SA La ORG_1, ORG_2 va presentar també un escrit manifestant que s'adheria a les conclusions presentades per la Sra. Alfaro i la part agent es va oposar al recurs d'apel·lació presentat, demanant la confirmació de la sentència d'instància i la imposició de les costes judicials a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs presentat per la Sra. Alfaro es fonamenta en la tesi que tota la responsabilitat del sinistre, la realitat del qual no nega, correspon a la societat ORG_0, SA, ja que era aquesta entitat l'encarregada de l'administració del pis propietat de la recurrent en virtut del mandat que ella li va conferir. Per aquest motiu, afirma la Sra. Alfaro que no existeix cap nexe de causalitat entre la seva actuació i la producció del dany i que tampoc es pot estimar que ella hagi incurregut en culpa in vigilando, ni in eligendo. Pel que fa a la inexistència de culpa in vigilando, entén que si no va examinar l'estat del pis en el moment que el seu llogater el va abandonar va ser perquè la tasca de comprovar que tot havia quedat en perfecte estat l'havia assumit la citada societat, mitjançant el negoci anomenat M., de tal manera que, en compliment d'aquest contracte de gestió o administració que vinculava a les parts, una empleada del citat negoci va visitar l'habitatge i va comunicar a la Sra. Alfaro que ho havia trobat tot correcte, sense adonar-se que una finestra havia quedat oberta i que la clau general de pas no estava tancada, motiu pel qual es va gelar la canonada per efecte del fred i es va produir l'escapament. Entenia igualment que ella no havia incurregut tampoc en culpa in eligendo, perquè la qualificació professional de M., acreditada pel fet d'administrar i gestionar professionalment immobles de tercers, impedia que es pogués considerar que no era una persona indicada o idònia per fer-se càrrec del pis a la fi del contracte de lloguer. Per aquestes raons, entenia que no existia nexe de causalitat entre la seva conducta i la producció dels danys dels què la part agent demanava ser compensada, ni la mínima culpa per part seva en la producció del sinistre.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, l'existència d'una relació contractual entre la Sra. Alfaro i la societat ORG_0, SA que obligués a aquesta entitat a realitzar certes actuacions en favor de la propietària de l'habitatge a on es va produir el sinistre no es pot oposar a tercers que no han format part del contracte. El perjudicat per la caiguda d'aigua del pis superior no pot saber, ni té perquè saber, si de la custòdia de l'habitatge en tenia cura la seva propietària o un tercer contractat per ella amb aquest propòsit, ni quines eren les obligacions de la societat contractada, ni si entre elles estava únicament la de controlar que el llogater no hagués causat danys a l'habitatge, com sembla que va defensar l'empleada de M., o si a més a més tenia obligació de custodiar-lo per tal que no patís cap dany, ni en pogués causar a tercers. Per aquesta raó, la connexió que pogués existir entre aquest procediment i els autes 47-4/2004, que resolven el litigi entre la Sra. Alfaro i la societat ORG_0, SA, no té rellevància en la resolució del present procediment, ja que és indiferent per la part agent si, com afirma la recurrent, aquesta societat es dedica a la gestió immobiliària, si va rebre de la demandada comissions, honoraris i ingressos de tot tipus per les seves gestions professionals, si el pis a on es va produir la fuita d'aigua havia estat llogat amb la intermediació de la citada societat, o si un empleat d'aquesta es va desplaçar o no a l'habitatge en qüestió per verificar el seu estat i, en trobar-ho correcte, ho va comunicar així a la demandada quedant-se les claus en custòdia.

En el mateix sentit, tampoc es poden admetre els arguments de la societat ORG_1, ORG_2, en el sentit que el responsable del sinistre va ser el llogater que va deixar la finestra i la clau general de pas de l'aigua obertes, en primer lloc, perquè la presentació d'un escrit denominat per ella adhesió al recurs no comporta que se la pugui considerar recurrent, ni per tant calgui respondre a les seves al·legacions, ja que l'ordenament andorrà no preveu la possibilitat d'adherir-se a un recurs i, en segon lloc, perquè, com hem dit, les relacions entre la propietària del pis i el seu arrendatari tampoc li són oposables a tercers.

Tot això evidentment sense perjudici que la Sra. Alfaro es pugui dirigir contra qui consideri que no ha complert amb ella les seves obligacions contractuals, ja sigui la societat mandatària o el llogater del pis, per reclamar-li que la compensi per la indemnització que hagi hagut de pagar al perjudicat pel sinistre.

III.- Pel que fa a l'argument de la recurrent en el sentit que no existeix nexe causal entre la seva actuació i la producció del dany, ni tampoc culpa per part seva, entenent que l'empleada de M. havia estat la única responsable del sinistre, cal destacar que les relacions de dependència entre la recurrent i la citada empresa comporten que no es pugui dir que aquesta és un tercer, de l'actuació del qual la recurrent no pot respondre, sinó que la propietària del pis va assumir un risc en encarregar a un tercer el compliment de les seves obligacions i respon per tant per culpa in vigilando i in eligendo. Com posa de relleu la STSM de 18 de novembre del 1976, la persona que es beneficia d'una col·laboració en interès propi ha d'acceptar també els correlatius inconvenients "perquè l'actuació d'un auxiliar en l'execució de part de l'obra equival a l'actuació del principal obligat a executar-la; i d'aquestes consideracions se'n dedueix el deure d'haver de respondre dels danys ocasionats pels auxiliars, d'acord amb el principi d'universal acceptació del Digest 50,17,10 cuius commoda eius incommoda.

Atesa la responsabilitat que li incumbeix com a propietària del pis i el fet que havia delegat les seves obligacions en un altre persona, cal examinar ara si la recurrent ha incurregut o no en culpa in vigilando, i de l'examen de les actuacions es dedueix que la Sra. Alfaro no va actuar amb la diligència adequada per tal de controlar l'actuació de la persona que havia de comprovar l'estat del pis al marxar el llogater, ja que, encara que potser ella va entendre que l'empleada de la societat que administrava l'habitatge s'havia cerciorat de que les claus de pas de llum, aigua i gas havien quedat convenientment tancades i les portes i finestres de l'habitatge també, havia d'assegurar-se de que aquesta comprovació s'havia fet o donar ordres expresses en aquest sentit, perquè de fet aquesta verificació no tenia relació amb l'extinció del contracte de lloguer, sinó amb la custòdia del pis i era possible que l'empleada de M. entengués que no li corresponia a ella fer-la. Per aquestes raons, tenint en compte que d'acord amb el dret romà in lege aquilia ex levissima culpa venit Digest 9,2,44, com recorda la STSJA de 18 de gener del 1996, s'ha de considerar que la recurrent va incurregut en culpa in vigilando.

A més de incurregut en culpa in vigilando, entenem que la recurrent va incurregut també en culpa in eligendo perquè és possible que l'entitat M. tingués experiència i capacitat per administrar finques, però no s'ha demostrat que en tingués en custodiar-les i els fets que van succeir més aviat porten a pensar que no en tenia.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la Sentència dictada en data deu de març del 2005 per l'Hble. Batlle que confirmem íntegrament, imposant a la recurrent les costes d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.