Laboral - A - Clàusula de no competència post contractual

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: A

Representant: Sra. MPO

Advocat: Sr. ALP

Apel·lat: Sr. Carranza

Representant: Sra. PMM

Advocada: Sra. SBA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE : Laboral- A-Clàusula de no competència post contractual- Condicions per la seva validesa-Determinació del seu àmbit territorial

SENTÈNCIA 000036/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16-01-2018, el Sr. Carranza i l'A (aleshores I) van firmar un contracte laboral en mèrits del qual la segona va contractar al primer com a "Economista", per un salari base anyal de 100.000.-euros.

En data 19-07-2018, el Sr. Carranza i l'A, representada pel seu Director General, el Sr. Pino, van firmar un nou contracte laboral en mèrits del qual la segona va contractar al primer com a "Director de les àrees d'Assegurances, Estudis tècnic i Processos de l'A", per el mateix salari base anyal de 100.000.-euros.

Dit contracte conté un pacte Segon que estipula :

"l'activitat objecte d'aquest contracte és amb dedicació exclusiva i en conseqüència és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic o privat, professió o activitat remunerada. En cas de cessament de separació del seu càrrec i durant l'any posterior, el Sr. Carranza no podrà exercir cap activitat professional en entitats o organismes privats relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l'A, a excepció de a docència i la investigació".

També conté un pacte Setè que estipula :

"Desprès del cessament o separació del càrrec de Director de les àrees d'Assegurances, Estudis tècnic i Processos de l'A pels supòsits contemplats a l'article 17 de la Llei 10/2013 de l'I, el Sr. Carranza percebrà com a indemnització, per no poder exercir durant l'any següent el seu cessament o separació de càrrec cap activitat professional en entitats o organismes privats relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l'A, a excepció de la docència i la investigació, una quantitat igual al 100% del seu salari anyal entès com la remuneració global atorgada en contraprestació dels seus serveis en el moment del cessament o separació, i pagador en 12 mensualitats.

(...)

En el cas que el Sr. Carranza dugui a terme qualsevol activitat remunerada, en el sector públic o privat, en el període en que té dret a percebre la indemnització de referència, l'import de dita remuneració serà reduït en una quantitat equivalent a la remuneració percebuda pel Sr. Carranza per dita activitat remunerada durant l'any següent al seu cessament o separació.".

Dita relació laboral va finalitzar de mutu acord el 31-03-2022 a instància de l'assalariat qui, per correus del 23-02-2022 i del 01-03-2023, va comunicar que, de conformitat amb l'article 17 1 b) de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l'A, renunciava al seu càrrec com a Director i com a treballador de l'A.

Es va establir el mateix dia 31-03-2022 una quitança que, d'una part, precisa que la vinculació amb l'A seria fins al 31-03-2023 com preveu l'article 17,6 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l'A, i que, d'altra part, estableix que la indemnització en aplicació del pacte Setè serà d'un import de 137.102,96.-euros bruts sia 9.540,08.-euros nets mensuals.

Dita quitança també precisa que en el cas de dur a terme qualsevol activitat remunerada en el sector públic o privat durant el període, el Sr. Carranza es compromet a informar de forma diligent d'aquest fet a l'A, i que l'import de la liquidació mensual serà reduït en una quantitat equivalent a la remuneració percebuda per dita activitat.

L'A va donar el Sr. Carranza de baixa a la CASS. A partir de l'abril del 2022, va satisfer-li l'import de 9.540,08.-euros nets mensuals (per un total de 57.126,25.-euros mensualitat de l'agost 2022 inclosa), i va pagar a la CASS l'import mensual de 2.513,56.-euros en concepte de cotització del mateix.

A partir del 05-09-2022, el Sr. Carranza va començar a treballar per l'empresa CNS Espanya com a "Director de Recursos Humanos".

Per carta del 06-09-2022, l'A, representada pel seu Director General, el Sr. Moliner, indicant essent coneixedor que prestava els seus serveis per CNS - CTR, i recordant el pacte Setè del contracte laboral, va requerir al Sr. Carranza que informi de qualsevol activitat remunerada entre el 01-04-2022 i el 31-03-2023, sota pena de suspensió del pagament de les mensualitats previstes.

Per carta del 26-09-2022, l'A va comunicar al Sr. Carranza que, quedant-se a l'espera dels elements que l'havia requerit d'aportar, no s'havia liquidat la mensualitat del mes de setembre del 2022.

Per correu d'advocat de data 27-09-2022, el Sr. Carranza va contestar que estava complint les clàusules del contracte i que requeria l'A continuar pagar les quantitats mensuals pactades.

Per cartes del 25-10-2022, 25-11-2022, 22-12-2022, 25-01-2023, 24-02-2023, i 24-03-2024, l'A va comunicar al Sr. Carranza que, quedant-se a l'espera dels elements que l'havia requerit d'aportar, no s'havia liquidat la mensualitat del mesos corresponents.

2.- Per escrit de data del registre 22-12-2022, la representació processal del Sr. Carranza va presentar una demanda laboral contra l'A, sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import total brut de 79.976,75.-euros en concepte d'havers laborals pendents, a cotitzar prop de la CASS, i l'import de 22.-euros en concepte de despeses de correu, més els interessos legals a partir de la data de venciment de les mensualitats, així com les costes processals.

3.- Per escrit de data 16-05-2024, la representació processal de l'A es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva total desestimació amb imposició de costes, tot i formulant una demanda reconvencional en el sentit, amb caràcter principal, de condemnar al Sr. Carranza a reemborsar la suma 57.126,25.-euros corresponent al total de les mensualitats pagades indegudament, més la suma 8.854,57.-euros corresponent a l'import patronal de la cotització de la CASS i els interessos legals, més les costes processals.

Subsidiàriament, demanava el retorn de la suma corresponent a la diferència entre l'import de 137.102,96.-euros i l'import cobrat que hagi superat de 79.976,71.-euros en el límit de 57.126,25.-euros. Va quantificar aquesta petició en 11.096,77.-euros en el decurs de l'acta oral del 18-09-2024 i en el seu escrit de conclusions complementàries.

Per escrit del 22-06-2023, la representació processal del Sr. Carranza es va oposar a la demanda reconvencional.

4.- En data 01-07-2024, el Sr. Batlle va dictar sentència decidint :

"Primer.- que estimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Carranza contra l'A i rebutjant-se de ple la reconvenció, ha de condemnar i condemna a aquesta darrera a pagar al primer la suma bruta de setanta-nou mil nou-cents setanta-sis euros amb setanta-cinc cèntims (79.976,75.- EUROS) -fruït de la indemnització prevista en el pacte setè del contracte de treball del 19 de juliol del 2018-, i també s'ha de donar lloc a la reclamació dels vint-i-dos euros (22.- EUROS) en concepte de despeses de correspondència; devent aquestes veure's augmentades dels interessos legals produïts d'ençà el 16 de maig del 2023 i fins que siguin íntegrament satisfetes i, ser la primera declarada i cotitzada prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial.

Imposant a la part defenent i alhora agent reconvencional les costes processals causades a la part demandant i alhora defenent reconvencional de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret. (...).".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de l'A.

Demana la seva revocació total, en el sentit de desestimar la demanda presentada pel Sr. Carranza i amb imposició de les costes de la primera i segona instància, i en el sentit d'estimar la seva demanda reconvencional, amb el consegüent pagament a I'A de l'import de 11.096,77.-euros, i els costos derivats de la CASS d'aquest import, i amb imposició de les costes de la primera i de la segona instància.

Fonamenta en seu recurs en una incorrecta valoració de les argumentacions i de la prova realitzada per l'òrgan judicial d'instància.

Argumenta, en primer lloc, que la restricció de no treballar per a entitats privades, en activitats relacionades amb les entitats supervisades per I'A, està recollida explícitament en la Llei i no emana pas del pacte Setè del contracte laboral; que l'objecte de la prohibició legal protegeix d'un potencial ús indegut de la informació obtinguda com a director, per evitar que es pugui utilitzar la informació obtinguda com a directiu per obtenir un avantatge competitiu a favor d'una determinada entitat supervisada i en detriment de les altres entitats sotmeses a supervisió de I'A; que la prohibició legal de l'article 17.6 té un abast nacional i internacional, i no es limita a entitats privades andorranes sinó també a les seves filials i participades sota control a l'estranger (control consolidat).

Argumenta en segon lloc, que l'objecte de la clàusula setena del contracte laboral estableix explícitament que la indemnització no es percebrà (parcialment o total) en cas que el Sr. Carranza treballi en les entitats on sí pot treballar ; que el seu objecte, és compensar els potencials efectes negatius que la citada norma legal pugui causar en el patrimoni del directiu cessant o cessat, en cas que tingui dificultats per exercir una feina remunerada a l'alçada de que la que exercia a I'A.

Argumenta en tercer lloc que no es pot qualificar la clàusula setena del contracte laboral com una clàusula de no competència, doncs cap entitat pot competir amb les competències exclusives de l'A, sinó que es tracta d'un avantatge material que l'A atorga graciosament i unilateralment al directiu, per fer més atractiu un determinat lloc de treball i intentar retenir talent.

Exposa en quart lloc que si que existeix un escreix de remuneració percebuda pel Sr. Carranza, d'acord amb la citada clàusula setena.

6.- La representació processal del Sr. Carranza demana confirmació de la sentència en tots els seus extrems i la imposició a la part recurrent de les costes derivades del present recurs, amb inclusió de totes les despeses i costes processals amb inclusió dins d'elles dels honoraris de Lletrats i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

D'altra banda, sosté en síntesis que el literal de la clàusula no preveu que l'àmbit territorial sigui internacional, ni que s'apliqui en territori estranger ; que les clàusules de no competència i, encara més, les exclusives no es poden pactar sense efectuar una limitació territorial ; que I'A, institució pròpiament andorrana només supervisa activitats i o entitats andorranes (en tots els àmbits de les seves actuacions) però que més enllà del territori del Principat, ja no té competència territorial ; que el caràcter internacional d'una clàusula de no competència no es presumeix ; que l'A, ni en primera instància ni en segona, explica quin perjudici li causen les activitats dutes a terme a partir del setembre de 2022 pel treballador en una corredoria espanyola que no està autoritzada per a realitzar cap activitat mercantil a Andorra.

Afegeix que no és cert que la clàusula concerneix qualsevol activitat remunerada dins i fora del territori andorrà, doncs una clàusula d'aquest tipus seria nul.la de ple dret per no tenir limitacions en el temps i en l'espai.

Quant a la demanda reconvencional, es queixa del fet que no es va concretar la petició de l'agent reconvencional, provocant-li indefensió, i que en tot cas, no va cobrar 11.096,77-EUR de més a Espanya, doncs va haver de pagar impostos de diversa mena que no pagava a Andorra i aquesta no és Ia quantitat neta que va cobrar, i que el fet que hagi pogut treballar en un altre país no converteix la indemnització en un enriquiment injust donat que continua sense treballar al Principat on va perdre el seu permís de treball i residència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Sr. Batlle arriba a la conclusió que era legítima i no prohibida l'actuació del Sr. Carranza i que, per tant, era il·legítima la suspensió dels pagaments. Per consegüent, refusa aplicar el pacte Setè en el sentit interessat per l'A.

Per arribar a tal conclusió ha considerat que, com ho sosté l'assalariat, dita prohibició s'ha d'entendre únicament i exclusivament de les activitats i/o entitats respecte del territori del Principat d'Andorra, i que si la prohibició també havia de concernir altres països, aquest extrem s'hauria d'haver inserit expressament en el pacte. A més, ha considerat que "l'empresari no ha demostrat suficientment que efectivament l'interès empresarial relacionat amb l'actuació del demandant, fos vàlid, raonable i pogués fer perillar els interessos sobre la competència de l'empresari".

La part apel·lant considera que dites conclusions serien el fruit d'una incorrecta valoració de la prova en el sentit de l'article 332.1 CPC.

Segon.- L'A és una entitat de dret públic amb patrimoni propi, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar públicament i privada, amb independència de l'Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d'acord amb l'establert a la legislació vigent.

El seu objecte és promoure i vetllar pel bon funcionament del sistema financer, assegurador i reassegurador andorrà i per tant el control i la supervisió del mateix, el tot en un objectiu d'interès públic de salvaguarda de la plaça financera andorrana.

Dita activitat queda regulada per la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l'A (anteriorment de l'I).

Pel que fa a la seva organització, i pel que interessa aquí, els òrgans de govern de l'A són el Consell d'Administració i la Direcció General.

La relació professional existent entre cada empleat de l'A i l'A es regeix per la legislació laboral vigent. Sense perjudici de l'anterior, el personal de l'A es regeix pel reglament intern del personal i ha de donar compliment en tot moment a les premisses establertes legalment i reglamentàriament així com al codi ètic i de conducta de l'A (article 8).

La Direcció General està formada pel director general i fins a quatre directors que exerceixen la direcció d'una àrea especialitzada d'acord amb l'estructura orgànica de l'A. Han d'exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.

L'article 17 de la Llei en la seva redacció vigent del 20/06/2013 al 22/12/2022, i relatiu al cessament i separació dels membres de la Direcció General de l'A disposa :

"1. El director general i els directors de l'A cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

a) per finalització del període per al qual van ser nomenats;

b) per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar;

c) per arribar a l'edat de 70 anys;

d) per defunció;

e) per incapacitat declarada per resolució judicial ferma; o

f) per condemna per la comissió d'un delicte dels referits a l'article anterior.

g) Per resolució unànime dels membres del Consell d'Administració de l'A.

2. El Govern o el Consell d'Administració de l'A pot fer cessar o separar el director general en cas que deixi de reunir els requisits necessaris per a l'exercici del càrrec, incorri en qualsevol incompatibilitat sobrevinguda o cometi un incompliment greu de les obligacions del càrrec.

3. El Consell d'Administració, a proposta del director general, pot cessar o separar un Director en cas que deixi de reunir els requisits necessaris per a l'exercici del càrrec, incorri en qualsevol incompatibilitat sobrevinguda o cometi un incompliment greu de les obligacions del càrrec.

4. En cas de cessament o separació d'un Director, aquest recupera la posició anterior al seu nomenament dins de l'estructura orgànica de l'A, sense perjudici que la relació laboral pugui ser resolta si les causes del cessament així ho justifiquen.

5. Després del cessament o separació del seu càrrec i durant l'any posterior, el director general no pot exercir cap activitat professional relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l'A, a excepció de la docència i la investigació.

6. Després del cessament o separació dels seus càrrecs i durant l'any posterior, els directors no poden exercir cap activitat professional en entitats o organismes privats relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l'A, a excepció de la docència i la investigació.". (la negreta és nostra).

Tercer.- Així les coses, i per que la fa a la qualificació de la clàusula litigiosa, no podem compartir l'afirmació de la part apel·lant que la restricció de no treballar està recollida explícitament en la Llei i no emanaria pas del contracte laboral.

En efecte, si bé la clàusula de no competència inclosa en el pacte Setè és clarament la traducció en el contracte laboral de la prohibició instituïda per l'article 17 de Llei, forma part del referit contracte laboral sotmès a la legislació laboral vigent.

A més, tal afirmació és clarament contradictòria amb les consideracions que feia la mateixa part en el seu escrit de contesta on indicava :

"La relació laboral amb el demandant esta regida, primerament, pel pactat en el contracte, i, segonament, i en el següent ordre, pel Reglament del personal de l'A, per la legislació del Principat d'Andorra, per la normativa laboral i per la regulació de l'A vigent en cada moment." (el subratllat i la negreta són d'origen).

D'altra banda, no és possible tampoc considerar que no es tractaria d'una clàusula de no competència sinó que es tractaria d'una gratificació o avantatge material que l'A atorgaria "graciosament i unilateralment" al directiu. En efecte, al tractar-se d'un contracte laboral, sigui la clàusula una conseqüència d'una disposició legal o no, ens situem forçosament en l'àmbit d'una clàusula de no competència, és a dir una clàusula destinada a protegir l'empresari enfront a la posició privilegiada assolida per l'assalariat durant la relació laboral gràcies als coneixements que va adquirir.

És ben evident que no parlem de competència en el sentit habitual doncs ningú pot competir amb una entitat de dret públic que exerceix una missió que ningú més pot exercir. Però, parlem del risc que un antic directiu utilitzi les seves competències i els seus coneixements exercint una activitat supervisada per l'A o a favor d'una entitat supervisada per l'A.

En conclusió, val a dir que sí que ens trobem front a una clàusula de no competència tal com regulada per l'article 47 LRL i la jurisprudència d'aquesta Sala.

L'article 47.2 LRL (abans 48 CRL) disposa :

"Quan la prestació de la persona assalariada consisteixi en tasques de direcció i organització o altres que per la seva naturalesa comportin l'adquisició de coneixements l'aplicació posterior dels quals pot comportar un perjudici per a l'empresa, es pot pactar, en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior, sempre per escrit, la no-competència de la persona assalariada, un cop acabada la relació laboral, fins a un període màxim de tres anys, mitjançant el pagament de la prima de no-competència pactada, o acordant una quantitat que s'haurà de satisfer transcorregut el termini de no-competència fixat.

En cas d'incompliment de la persona assalariada, l'empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebuda indegudament. Aquesta obligació, però, no és aplicable en el cas de contractes que s'hagin resolt per motius imputables a l'empresa.".

Quart.- Aleshores, s'han d'aplicar els principis laborals en la matèria.

Els mateixos principis no permeten una interpretació extensa sinó restrictiva d'una clàusula com la d'autes, doncs el seu objecte té com a conseqüència limitar uns drets fonamentals com són la llibertat de treball (article 44.1.a) LRL) i la llibertat d'empresa.

En virtut de dits principis, una clàusula de no competència només és lícita si és indispensable per a la protecció dels interessos legítims de l'empresa compte tingut de l'activitat de l'empresa, si està limitada en el temps i en l'espai, si té en compte les especificitats de les funcions de l'assalariat, i si comporta l'obligació per a l'empresari de pagar a l'assalariat una contrapartida financera proporcional a la impossibilitat de treballar que li comporta la clàusula.

Aquestes condicions són acumulatives, i a més, a l'hora d'examinar-les s'ha de comprovar si existeix proporcionalitat entre els diferents interessos en joc, en particular si l'import de la indemnització és proporcional a la importància de la limitació de la llibertat de l'assalariat.

Cinquè.- Així les coses, l'àmbit territorial de la clàusula de no competència no es pot interpretar de manera extensa sinó que ha de ressortir de la pròpia clàusula i, a més, ha de tenir una correlació amb l'import de la indemnització.

En el nostre cas, la clàusula s'ha previst pel fet de no poder treballar durant un any i l'import de la indemnització és igual al salari que l'assalariat hauria percebut a Andorra si la relació hagués continuat.

La clàusula no conté cap referència al seu àmbit d'aplicació territorial sinó una referència al seu àmbit material, és a dir les activats supervisades per l'A.

Doncs bé, a partir del moment on,

- primer, la validesa d'una clàusula de no-competència post contractual queda condicionada al fet que s'ha delimitat no només en el temps sinó també en l'espai,

- segon, la seva validesa queda també condicionada a l'existència d'un vincle suficient amb l'activitat de l'empresa, val a dir en el nostre cas les missions de l'A a Andorra,

- tercer, no es pot acceptar cap interpretació extensiva de la clàusula,

el fet que el pacte Setè no conté cap indicació quant a l'àmbit territorial només pot portar a una conclusió : l'àmbit d'aplicació de la clàusula és limita a Andorra i no es podia pretendre aplicar-la a Espanya sense haver-ho convingut anteriorment amb l'assalariat i amb el corresponent increment de la indemnització.

Per tant, hem de confirmar la conclusió del Sr. Batlle al respecte segons la qual la prohibició estipulada pel pacte setè s'ha d'entendre únicament i exclusivament de les activitats i/o entitats respecte del territori del Principat d'Andorra.

Sisè.- Això determinat, s'ha d'explicar que, de totes maneres, per justificar la suspensió del pagament de les mensualitats pactades, l'A havia d'establir que el Sr. Carranza estava duent a terme una activitat professional en una entitat o un organisme privat relacionat amb les activitats i/o entitats supervisades per l'A.

Apareix que CNS és una consultoria de recursos humans i corredoria d'assegurances.

En aquesta alçada, l'A insisteix en la noció d'activitat consolidada en el sentit de l'article 34 de la Llei de l'A, i dona exemples de societats andorranes que tenen sucursals a l'estranger, el que comporta que el seu control s'estén a les mateixes encara que es trobin a l'estranger.

Però, res permet establir en que l'activitat de CNS a Espanya i Portugal correspon a una activitat o entitat sotmesa al control i supervisió de l'A en relació a la plaça financera andorrana.

No es pot interpretar de manera extensiva el fet que dita societat espanyola exerceix com a corredora d'assegurances per lligar-ho amb l'activitat de control de l'A sobre el sistema assegurador i reassegurador andorrà i considerar que es tractaria d'una activitat supervisada per ella.

En sentit contrari, és la part agent i defenent a la demanda reconvencional qui va aportar un llistat de les entitats supervisades per l'A i en el qual no apareix CNS.

De fet, en cap dels seus escrits, en particular en cap de les cartes que va enviar al Sr. Carranza, l'A va indicar que CNS desenvolupava una activitat supervisada per ella o era una entitat supervisada per ella, sinó que va insistir en el fet que el Sr. Carranza estava exercitant una activitat remunerada.

Per consegüent, arribem a la conclusió que l'A, com a part empresarial, no ha demostrat en que l'activitat assalariada del demandant hauria vulnerat l'interès empresarial protegit per la clàusula de no-competència.

Setè.- El Sr. Batlle no s'ha pronunciat de manera específica sobre la petició reconvencional subsidiària de l'A sinó que ha desestimat de manera global la demanda reconvencional pel mateix motiu que el van portar a estimar la demanda.

Doncs bé, el que pretén l'A amb aquesta petició subsidiària és deslligar el darrer paràgraf de la clàusula de la qüestió de l'àmbit territorial de la mateixa, i que es considerés que el sol fet de percebre un salari per haver dut a terme qualsevol activitat remunerada hauria de portar a la reducció proporcional de la indemnització.

Però, això no és possible per quant queda demostrat que l'àmbit d'aplicació territorial de la clàusula no es podia estendre a l'activitat assalariada duta a terme pel Sr. Carranza a Espanya i Portugal pel compte de CNS.

A més, tal reducció de la indemnització seria de natura a afectar la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la indemnització efectivament percebuda i la importància de la limitació de la llibertat de l'assalariat. Dit d'una altra manera, la referida indemnització no està destinada a mantenir el nivell d'ingressos de l'assalariat sinó a compensar-lo per la pèrdua de llibertat que pateix pel fet de no poder exercitar el treball que li prohibeix la clàusula de no-competència.

Vuitè.- Per tot l'exposat no queda establert en que existiria per part del Sr. Batlle una incorrecta valoració de la prova.

Per consegüent, el recurs ha ser desestimat i s'ha de confirmar la sentència.

Novè.- En aplicació combinada dels articles 354.2 CPC i 290.3 CPC, donada la desestimació del recurs i donat que l'assalariat es va veure obligat a defensar els seus interessos fins aquesta alçada per obtenir la satisfacció dels seus drets laborals, està justificat imposar les costes de segona instància a la part empresarial.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació de l'A en contra de la sentència de data 25-10-2024 que confirmem.

SEGON.- Imposar a l'A les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.