préstec hipotecari-acció de repetició del hipotecant no deutor-valoració de la prova-solidaritat-deure de motivació i congruència

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000215/2025

ORIGEN: 1000015/2021 - 0

NIG: 5300542120210000313

SENTÈNCIA 000062-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000215/2025

Nig : 5300542120210000313

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00062

SENTÈNCIA 000062/2026

PARTS:

Apel·lant: Srs. Joelle, i Ricard

Representant: Sra. Fàtima

Advocada: Sra. Catalina

Apel·lant: ORG000, i Sra. Marina

Representant: Sra. Eulàlia

Advocada: Sra. Lara

Apel·lat: Sr. Ildefons

Representant: Sr. Marcial

Advocada: Sra. Mariem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: préstec hipotecari-acció de repetició del hipotecant no deutor-valoració de la prova-solidaritat-deure de motivació i congruència

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia petició de citació del 02/02/2021, per escrit del 03/05/2021, el Sr. Ildefons va interposar demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra de la Sra. Marina demanant la seva condemna a pagar-li :

"- la suma total de 87.592,95.-€, suma que haurà de ser augmentada dels corresponents interessos segons es detalla a continuació:

1. pel que fa la suma de 86.413,03.-€, aquesta haurà de ser augmentada de l'interès fixat en l'escriptura 1269 atorgada davant de Notari Sr. Raül en data 21/05/2020, i que és un interès fix anyal del 1,53%, a comptar des del dia 21/05/2020 i, subsidiàriament a comptar des de la data de contesta a la demanda;

2. I, pel que fa a la resta, és a dir la suma de 1.179,92.-€, aquesta haurà de ser augmentada dels corresponents interessos legals també a comptar des del dia 21/05/2020 i, subsidiàriament a comptar des de la data de contesta a la demanda,

- la totalitat de les costes del present litigi, amb expressa inclusió dins de les mateixes dels honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part i perit si s'escau, així com les de Saig.".

3.- Per escrit del 28/05/2021, la Sra. Marina va cridar en garantia als hereus del Sr. Maxwell i de la societat ORG000, petició a la qual no es va oposar el demandant.

Per Aute del 04/01/2022, es va donar lloc a la crida en garantia.

Per escrits del 01/03/2022 i 22/03/2022, la part agent va ampliar la seva demanda, dirigint-la en contra dels ignorats hereus del Sr. Maxwell i en contra de la societat ORG000, i demanant llur condemna solidària, juntament amb la primera demandada, a satisfer els imports descrits en la seva reclamació inicial.

Per aute del 26/10/2023 es va acordar tenir als Srs. Joelle i Ricard per subrogats en la posició jurídica del seu difunt pare, el Sr. Maxwell.

4.- Per escrit del 19/02/2024, la Sra. Marina, actuant en nom propi i com a administradora única de la societat ORG000, es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació íntegra amb imposició de costes al demandant, i a títol subsidiari, que se la condemni al pagament de l'import de 21.603,25.-euros resultant de repartir la quantitat reclamada entre els quatre deutors beneficiaris de l'activitat comercial de ORG000, sense pronunciament respecte les costes processals.

5.- Per escrit del 19/02/2024, els Srs. Joelle i Ricard es van oposar a la demanda, demanant la seva íntegra desestimació, i subsidiàriament, que llur condemna sigui limitada a l'import de les quotes del préstec que estaven retornades a la data de defunció del seu pare (09/03/2019), solidàriament amb la Sra. Marina, amb imposició de costes a l'agent. Més subsidiàriament, van demanar que llur condemna resti limitada al ròssec favorable entre actius i passius de l'herència del seu pare per causa de l'acceptació de l'herència en benefici d'inventari i això de forma solidària amb la Sra. Marina.

6.- Evacuats els tràmits del procediment ordinari, per sentència del 11/08/2025, el Tribunal de Batlles, secció civil va decidir :

"Primer.- Estimar en la seva totalitat la demanda formulada pel senyor Ildefons contra la senyora Marina, els senyors Joelle i Ricard - en tant que successors de Maxwell - i ORG000, i condemnar aquest darrers, solidàriament, a satisfer a la part agent els imports següents:

- 86.413,03 euros que augmentaran dels interessos de 1,53 % a comptar de la contesta a la demanda, sempre que aquest percentatge no sigui superior a l'interès legal.

- 292,60.-€ de factura de PERITAXA per la taxació dels immobles del Sr. Ildefons;

- 233,19.-€ dels honoraris del notari per l'escriptura pública d'àpoca i cancel·lació d'hipoteca;

- 654,13.-€ dels honoraris del notari per l'escriptura pública de préstec hipotecari.

Aquestes tres darrers quanties augmentaran de l'interès legal a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda.

Segon.- S'imposen les costes a les parts defenents, solidàriament.".

8.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Marina i de la societat ORG000, així com la representació processal dels Srs. Joelle i Ricard.

9.- La representació processal de la Sra. Marina i de la societat ORG000 demana la revocació de la sentència d'instància i que es desestimi íntegrament la demanda, i subsidiàriament que s'acordi que les parts han de respondre mancomunadament i com a màxim en l'import de 21.603,25 €, resultant de repartir la quantitat reclamada entre els quatre deutors i beneficiaris de l'activitat comercial de ORG000, sense haver de fer front al pagament de cap despesa accessòria de les que es reclama.

Fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes, garanties processals i drets constitucionals en el fonament setè per existir una manca de motivació suficient com una incongruència omissiva, en un error en la valoració de la prova en els fonaments segon, quart i cinquè, i en una infracció de la Llei en primera instància en relació a la no presumpció de solidaritat dels deutes establerta al Codi 8,40,2 i Digest 45,2,11-2.

10.- La representació processal dels Srs. Joelle i Ricard fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració de la prova.

11.- La representació processal del Sr. Ildefons sol·licita la desestimació íntegra dels recursos d'apel·lació formulats pels Srs. Joelle i Ricard i per la Sra. Marina i ORG000, i la confirmació de sentència de primera instància en tots els seus extrems, tot condemnant als recurrents al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris d'advocat i procurador tant de primera com de segona instància.

FONAMENTS DE DRET

RECURS DE LA Sra. Marina I DE LA SOCIETAT ORG000

Primer.- Quant a la valoració de la prova, dita part apel·lant sosté que no tots els fets que la sentència considera com a acreditats ho són en el sentit que diu la sentència i més precisament que :

- no queda acreditat que foren enviats i "recepcionats" els requeriments del banc que consten als folis 642 a 657,

- ha quedat acreditada la condició de soci de fet i de part beneficiària del Sr. Ildefons dins de l'activitat de ORG000, fent la sentència una valoració parcial i selectiva del conjunt probatori sense valorar els indicis convergents, quan la qualificació del Sr. Ildefons com a tercer pagador depèn directament de la seva no participació en la societat,

- la sentència dona per acreditat, sense base probatòria suficient, que el Sr. Ildefons va procedir al pagament del préstec "per evitar l'execució hipotecària" sobre el seu habitatge.

Però la valoració dels elements de prova ens porta a la mateixa conclusió que la sentència d'instància.

En efecte, i en primer lloc, pel que fa als documents essencials, confirmen el plantejament de la part actora ja que en ressurt que :

- Segons escriptura notarial del 05/11/2012, Y va atorgar a favor de la Sra. Marina i del Sr. Maxwell, i de manera solidària, un préstec hipotecari per import de 169.000.-euros a retornar en el termini de 10 anys.

El Sr. Ildefons va intervenir com a part hipotecant no deutora, i ell i la Sra. Marina van constituir a favor del banc una segona i suficient hipoteca, d'una part, sobre uns immobles situats a Andorra la Vella i propietat de la Sra. Marina, i d'altra part, sobre una borda situada a Escaldes-Engordany i propietat del Sr. Ildefons.

El mateix dia 05/11/2012, la Sra. Marina va traspassar l'import de 168.155.-euros al compte de la societat ORG000, de la qual és administradora única des del 2010 i el Sr. Maxwell era soci des del 2011, i la societat va cancel·lar dos préstecs per import total de 115.388,59.-euros, essent precisat que el 28/09/2012 Y havia comunicat a la societat ORG000 que no prorrogava el crèdit que li havia atorgat, situació de la qual els socis es van donar per assabentats el 01/10/2012.

És de precisar que segons escriptura notarial del 28/09/2007, el Sr. Ildefons havia reconegut haver rebut de Y l'import de 263.000.-euros en qualitat de préstec i havia constituït una primera hipoteca sobre la finca formada per terreny i borda bastida al damunt numero NUM000 a Escaldes-Engordany.

- Segons escriptura notarial del 21/05/2020, d'àpoca i cancel·lació d'hipoteca, Y va atorgar cancel·lar la primera hipoteca, confessant haver rebut el retorn del préstec del 2007.

I segons escriptura notarial del mateix 21/05/2020, de préstec amb garantia hipotecaria, el Sr. Ildefons ha reconegut haver rebut de Y l'import de 234.000.-euros en qualitat de préstec a retornar mitjançant 180 mensualitats, i va constituir en garantia del reembossament una primera hipoteca sobre la ja referida borda a Escaldes-Engordany.

La Sra. Marina va intervenir com a part avaladora solidària de la part prestatària, si bé, responent fins a la quantitat de 83.000.-euros per tots els conceptes.

El mateix dia 21/05/2020, el Sr. Ildefons va abonar a la Sra. Marina l'import de 86.413,03.-euros. Dit traspàs de compte menciona com a concepte "traspàs Marina / Maxwell : CANCEL·LACIÓ DEUTE".

En segon lloc, abans d'examinar més en detall la qüestió de la valoració de la prova, escau precisar que la qualificació de l'acció per part del tribunal és correcta: ens trobem front a una acció de repetició per part d'un hipotecant no deutor en relació a un contracte de préstec (el del 05/11/2012) i en contra dels prestataris incomplidors.

Doncs bé, quant a les condicions en que el Sr. Ildefons va intervenir, la part apel·lant, per negar-li la condició de no deutor, sosté que tenia la qualitat de soci en la societat ORG000, i nega que la motivació del mateix de procedir a l'operació del 2020 fou només per evitar l'execució hipotecària sobre el seu habitatge.

Però contràriament a tal plantejament, sí que la documentació aportada per part de Y demostra que a partir del 2018, el banc va requerir als prestataris de regularitzar les mensualitats impagades que s'anaven acumulant, sense però cap reacció positiva dels deutors. És en el marc d'aquestes comunicacions que, en data 15/02/2018, el banc va reclamar a la Sra. Marina i al Sr. Maxwell l'import de 95.261,68 euros derivant del descobert del compte i de les quotes impagades del préstec atorgat.

Reexaminada tota la prova obrant en autes, constatem que no existeixen elements suficients per confirmar la versió de la part defenent que el Sr. Ildefons hauria ostentat la qualitat de soci però de manera dissimulada per raó de la seva qualitat de funcionari.

Cap document ho confirma i els indicis que s'invoquen només corresponen a afirmacions, i fins tot si es valoren conjuntament són insuficients.

Així, el fet que el Sr. Ildefons hagi, al moment de la creació de la societat, avançat a la seva aleshores esposa una mica més de 3.000.-euros que se li van retornar al 2007, no revela cap afectio societatis ni demostra cap interès personal en la societat.

Quant a les manifestacions de la Sra. Josepa, filla de la Sra. Marina, són insuficients tota vegada que constitueixen l'únic testimoniatge en aquest sentit, testimoniatge que no es recolza en manifestacions concretes sinó en una simple afirmació.

Quan es parla del tercer soci, entenem que es tracta del Sr. Philippe., el que fa impossible l'existència d'un quart soci qui seria el Sr. Ildefons.

Al contrari, considerem un element de prova determinant, l'informe efectuat pel banc, i del qual ressurt que si el Sr. Ildefons sol·licità un préstec de 237.000.- euros fou per, entre altres objectius personals, la cancel·lació del deute del " NUM001 Marina i Maxwell", per import aproximatiu de 83.000.-euros (quasi l'import del qual la Sra. Marina es constitueix avaladora), i evitar la reclamació judicial i execució de la garantia hipotecària de la seva borda de Sant Miquel d'Engolasters que constitueix la seva residència particular. Dit informe no conté cap element, fins i tot indiciari, que el Sr. Ildefons tindria una posició o un comportament propis de les d'un soci.

Aquesta realitat ressurt també de les manifestacions dels representants del banc quan indiquen que el mateix tenia intenció d'executar les garanties, és a dir l'hipoteca sobre la Borda del Sr. Ildefons, si el deute resultant del préstec del 2012 no es satisfeia, doncs s'havia pres en consideració que els prestataris estaven incomplint les seves obligacions de retorn del préstec, que el Sr. Maxwell havia retirat 256.000.-euros i que la Sra. Marina havia venut el seu bé immobiliari, i que per evitar al Sr. Ildefons l'execució de l'hipoteca se li va proposar l'operació de refinançament.

A més, la pròpia Sra. Marina ha manifestat que ella es va constituir avaladora ja que sinó li agafaven la casa al Sr. Ildefons, sense referir-se en aquest moment a la pretesa qualitat de soci del Sr. Ildefons.

Tot plegat, ha quedat demostrada la versió del Sr. Ildefons tota vegada que ha quedat acreditat que no és en qualitat de soci o d'interessat en el negoci, o per raons de la seva relació amb la Sra. Marina, que va subscriure el nou préstec i permetre que es saldés el deute pendent del préstec del 2012, sinó en la seva qualitat de hipotecant no deutor i per tal d'evitar la realització de la hipoteca que projectava el banc per raons dels incompliments de la part deutora del referit préstec.

Segon.- Quant a la incongruència omissiva i la manca de motivació en relació amb la petició subsidiària de la Sra. Marina i la manca de motivació en relació amb la solidaritat imposada, la part apel·lant sosté que en la sentència el Tribunal es limita a imposar la condemna solidària per la totalitat de 86.413,03 € així com les despeses accessòries, sense ni tan sols mencionar ni raonar per què rebutja o descarta la tesi defensiva de divisió proporcional del deute ni considerar si existien altres opcions menys costoses per fer front al deute, i que la sentència no justifica jurídicament la imposició de la solidaritat entre la Sra. Marina, la societat i els altres codemandats.

Afegeix que la sentència impugnada incorre en una infracció del dret substantiu en imposar una condemna solidària sense que existeixi títol jurídic exprés que estableixi aquesta solidaritat i que aquesta conclusió vulnera el principi general de no presumpció de solidaritat reconegut al Codi 8,40,2 i Digest 45,2,11-2, així com en la jurisprudència.

Però, si és veritat que la solidaritat no es presumeix, no és en aplicació d'una presumpció que es va pronunciar la solidaritat de les condemnes.

En efecte, recordem que ens trobem front a un pagament de tercer. I al respecte de la solidaritat, el pagament de tercer té aquí un efecte subrogatori, que dona al pagador les mateixes garanties i accessoris que tenia el creditor originari, i entre ells la solidaritat.

Doncs bé, el préstec del 2012, sí que conté una clàusula de solidaritat entre els beneficiaris del mateix (foli 53). Per tant, sí que la condemna havia de ser solidària.

Així les coses, no existeixen ni la incongruència omissiva ni la manca de motivació, ni tampoc la infracció del dret substantiu sobre la solidaritat, doncs si bé la sentència no dedica una motivació específica a aquest aspecte de les coses, la solidaritat constitueix en el present cas una conseqüència jurídica necessària del reconeixement del dret de repetició de l'hipotecant no deutor qui va realitzar un pagament de tercer per satisfer el deute dels deutors solidaris, i impedeix per definició practicar la divisió proporcional del deute interessada.

D'altra banda, no és cert que la sentència no motiva la condemna a pagar les despeses accessòries. Ho motiva en consideració del fet que l'objecte del refinançament per part del Sr. Ildefons era obtenir millors condicions doncs els interessos del préstec del 05/11/2012 eren del 6,611% quan el del refinançament són del 1,53%. I com ja hem vist, no es pot considerar com una operació que el Sr. Ildefons va decidir sol, sinó que dita operació es va fer amb la participació de la Sra. Marina (pel que fa als altres defenents ho abordarem posteriorment), qui actuava a títol personal i en representació de la societat.

Quant als interessos legals, la sentència motiva :

"Es dona lloc a la demanda en la seva totalitat, augmentant les quantitats objecte de condemna dels interessos legals, en aplicació de la regla litis contestata usurae currunt. La part agent demana que augmenti dels interessos de 1,53% que foren pactats en l'escriptura de refinançament, pel que fa a la quantitat de 86.413,03 euros. S'hi dona lloc sempre i quant aquests interessos, pactats entre les parts no superin l'interès legal. La resta de les quanties augmentaran de l'interès legal a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda.".

No es veu en què tal motivació, que és coherent amb la petició efectuada per la part agent, seria insuficient i impediria a la part condemnada verificar "la correcció del càlcul i anticipar l'abast econòmic real de la condemna" i vulneraria el seu dret a la defensa.

Així les coses, els defectes denunciats no existeixen.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.

RECURS DELS SRS. Joelle I Ricard

Tercer.- El primer que cal palesar en relació al recurs en qüestió és que la seva part dispositiva no conté cap petició concreta sinó una referència genèrica a l'escrit que ni tan sols interessa la revocació de la sentència sinó que sigui "desestimada", el que no és conforme als articles 332 i 339 CPC i deixa aquest tribunal i les altres parts en la posició d'haver de realitzar una indeguda tasca d'interpretació.

Doncs, exposa en el seu escrit d'apel·lació, en síntesis, que solament consta que Y va trametre i la Sra. Marina va rebre (que no el Sr. Maxwell) un únic avis de retard als prestataris i que no consta cap tramesa ni recepció d'altres recordatoris ni requeriments de pagament posteriors, que al 21/05/2020, els Srs. Ildefons i Marina, ex-esposos que s'ajudaven mútuament en temes econòmics van decidir amb l'entitat Y, pel seu compte i risc, una operació nova, que constitueix un nou préstec, i sense coneixement dels hereus del Sr. Maxwell, operació nova que de cap de les formes resultava imprescindible aquest nou préstec de 234.000€ perquè simplement es podien satisfer les quotes impagades per import total de 31.992,98.-euros, que el Sr. Ildefons va formular la seva demanda en reclamació de 86.413,03€ solament contra la Sra. Marina, avaladora, afirmant com que la Sra. Marina i el Sr. Maxwell havien deixat impagada aquesta suma quan resulta que al maig del 2020 les quotes impagades eren de 31.992,98.-euros, inclosos interessos, i que és contradictori reclamar la solidaritat quan res tenen a veure els hereus del Sr. Maxwell amb l'operació i que no se'ls havia demanat.

Quart.- Si bé la part agent va dirigir la seva reclamació en contra de la Sra. Marina, la crida en garantia per part d'aquesta, va permetre, de conformitat a les regles que regeixen la crida en garantia, i en funció dels elements aportats per la part defenent, que el demandant dirigeixi les seves pretensions condemnatòries també en contra dels cridats.

Aquesta configuració processal no permet treure la conclusió que l'agent hauria considerat que els hereus del Sr. Maxwell no eren concernits pel préstec del 2012 o per l'operació de refinançament del 2020.

Justament, cal repetir aquí que ens trobem front a una acció de repetició per part d'un hipotecant no deutor en relació a un contracte de préstec (el 05/11/2012) i en contra dels prestataris incomplidors, essent aleshores possible que el hipotecant no deutor pagui el deute per alliberar la seva garantia hipotecària en qualitat de pagament de tercer (D46,3,53) i posteriorment inicií les accions per rescabalar-se del pagament efectuat en nom del deutor.

Dit pagament es va fer amb animus solvendi pel compte dels deutors, i el Sr. Ildefons té la qualitat de solvens.

Al respecte, el fet que el deutor originari no tingui coneixement del pagament per part del tercer no impediria l'efecte subrogatori que hem esmentat abans, sempre i quan el deutor tingui un interès en el dit pagament. En el present cas, si bé el banc no havia pronunciat formalment el venciment anticipat del préstec, els impagaments eren importants i queda acreditat que el banc sí que volia obtenir la realització de la garantia hipotecaria si no es satisfeia els impagaments acumulats.

El Sr. Ildefons, com a tercer pagador, va satisfer el deute ja existent resultant del préstec del 2012, el qual formava part del passiu del patrimoni del Sr. Maxwell, i per tant de la seva herència (acceptada pels seus fills sota benefici d'inventari justament perquè no coneixien els detalls dels negocis del seu pare), i pot repetir en contra de la mateixa.

No es pot acceptar l'afirmació que els documents de requeriment de pagament que enviava el banc no són més que "paperetes", ni l'afirmació que el Sr. Maxwell no era al corrent del funcionament societari, quan l'examen de tots els missatges intercanviats amb la Sra. Marina i els documents societaris, i també la documentació aportada pel banc així com les manifestacions dels seus representants, confirmen que sí que era coneixedor. El correu del 2018 que es reconeix com a enviat és anterior a la defunció del Sr. Maxwell.

A més, els seus hereus guarden silenci sobre el fet rellevant que el seu causant va retirar 256.000.-euros.

Dits hereus no poden invocar el seu desconeixement de la situació quan queda acreditat que van interrogar al banc sobre la situació del deute en el compte de la societat del qual el seu pare també era titular, i que se'ls va informar, al maig del 2020, que "un tercer" s'havia fet càrrec del deute.

A més ressurt del ja citat informe efectuat pel banc per valorar la sol·licitud del préstec de 237.000.-euros pel Sr. Ildefons que el banc disposava del testament del Sr. Maxwell i dels elements personals i financers dels seus dos hereus, elements que només ells havien pogut comunicar.

Per tant, eren coneixedor de l'operació de refinançament i del pagament de tercer, el qual permet les accions que hem detallat abans, però apareix que no se'n van preocupar més.

Per tant, en tals paràmetres i tenint em compte la realitat de les condicions en que es va decidir l'operació del 2020 tal com detallada en el Fonament primer, decauen els arguments de la part apel·lant que ens trobaríem front a una operació totalment nova en la que només tenien interès els Srs. . Marina i Ildefons, i que s'hauria fet a esquenes del Sr. Maxwell i dels seus hereus, que s'hauria pogut saldar el deute pendent, i que el Sr. Ildefons no podia liquidar un deute aliè quan volia i com volia.

Per acabar, ja hem contestat abans a l'argument sobre la solidaritat. Només cal afegir que en el seu escrit de contesta, els ara apel·lants, van sol·licitar de manera subsidiària que llur condemna fos solidària amb la senyora Marina.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.

Sisè.- Segons l' article 354.2 CPC :

"En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant".

Per tant, la desestimació dels recursos comporta imposar les costes de segona instància als recurrents.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar els recursos d'apel·lació de la representació processal de la Sra. Marina i de la societat ORG000, i de la representació processal dels Srs. Joelle i Ricard, en contra de la sentència de data 11/08/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar les costes de segona instància a la Sra. Marina i la societat ORG000, i als Srs. Joelle i Ricard.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.