Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (9000941/2016 - TSJ 0030/2020)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000030/2020

Error Judicial ORIGEN : 339-3/1994 (9000941/2016)

SENTÈNCIA 002-2021

PARTS:

Agent: Sr. Benitez

Advocat: Sr. Daza

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Carretero

Advocada: Sra. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sr. Bernard Plagnet

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones (Ponent)

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Benitez, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el dia 13 de setembre de 1995 va recaure sentència favorable al Sr. Benitez en la qual es condemnava de manera solidària als Srs. Zapata i Suárez a pagar al Sr. Benitez la suma de 23.935.029 PTA més els interessos legals des de la contesta a la demanda i les costes processals.

2.- En data de 27.11.95 es va dictar Acta de despatx d'execució de la dita sentència per import de 26.907.967 PTA. El Sr. Zapata va fer una proposta de pagament ajornat a raó de 15.000 PTA mensuals que va ser acceptada en el dia 10.2.96. Aquest condemnat va anar pagant aquell compromís equivalent a 90,15EUR mensuals i a partir de març de 2002 va pagar 100EUR mensuals fins al mes de juliol de 2016. A partir del mes d'agost d'aquell any, ja no va pagar res més.

3.- A partir de 17.11.16, la part executant va fer un primer escrit d'insistiment demanant que es reprengués l'execució per la totalitat del deute que, en aquells moments, va quantificar en 210.607,42EUR, inclosos principal, interessos i costes. A la vista de que desconeixia el parador i les circumstàncies personals que envoltaven a l'altre condemnat Sr. Suárez, va instar l'execució contra el Sr. Zapata.

4.- En no haver tingut cap mena de resposta judicial a la seva petició de reprendre l'execució, el Sr. Benitez va presentar nous escrits d'insistiment en dates de 17.7.17; 7.2.20 i 23.6.20, sense obtenir cap mena de resposta judicial.

5.- Atesa la situació va acudir al Tribunal Constitucional el qual va dictar sentència en data 16.11.20 (2020-61 RE) i resoldre -pel que ara interessa- que el Sr. Benitez havia vist lesionat el dret fonamental a un judici de durada raonable i que tenia dret a una indemnització pels danys i perjudicis eventualment soferts a causa de la durada del procés i la seva dilació indeguda i que havia de ser fixada per la jurisdicció ordinària.

6.- La representació processal del Sr. Benitez ha formulat demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, en el marc de la causa civil núm. 339-3/1994, sol·licitant ser indemnitzat per l'Estat a raó de:

la quantitat total de 8.000EUR en concepte de dany moral (a raó de 2.000EUR per cada any de retard); i la totalitat de les costes judicials amb inclusió de les derivades d'advocat d'aquesta part.

7.- El Ministeri fiscal s'oposa a la petició de rescabalament efectuada i subsidiàriament estima que la indemnització per dany moral no hauria d'estar per damunt dels 500EUR per any de retard. S'oposa a les despeses judicials reclamades.

8.- La representació del Govern estima de manera principal que correspon una indemnització pels interessos legals generats per les quantitats consignades i no lliurades des de la seva consignació fins l'efectiu lliurament; subsidiàriament establint una indemnització per un import global no superior a 1000EUR derivat del dany moral ocasionat per la demora i més subsidiàriament, establint una indemnització d'un màxim de 1.000 EUR per cada any de dilació i rebutjant la condemna en costes del present procediment. També va demanar proposició de prova documental que li va ser admesa per Aute de 27 de gener passat.

9.- Les parts varen efectuar les seves respectives conclusions per escrit reiterant les seves peticions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 16.11.20, estima el recurs d'empara presentat per la representació processal del Sr. Benitez, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declara que el Sr. Benitez té dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts.

Segon.- Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes de determinar l'abast d'aquesta indemnització , sol·licitant la representació processal del Sr. Benitez que es fixi en l'import global de 8.000EUR per indemnització pel dany moral, més les costes del present procediment.

Tercer.- En el cas d'autes, com ja hem relatat en els antecedents, va veure com l'execució de la sentència va estar fins a quatre anys aturada malgrat els quatre escrits que va anar presentant durant aquest temps instant a reprendre l'execució contra el Sr. Zapata doncs aquest havia deixat d'honorar els seus compromisos des del mes d'agost de 2016.

És cert que es tracta d'un perjudici de caràcter personal, amb conseqüències psicològiques per la part recurrent. No es discuteix que, sense concorre cap dificultat especial o complexitat en reprendre el curs de l'execució, la justícia va ser molt lenta o, millor dit, totalment passiva a la petició del ciutadà, el que ha provocat una ansietat particular en el Sr. Benitez que podia veure perillar amb el pas del temps la recuperació del seu crèdit, ja reconegut judicialment. Resulta evident que no tenia el deure de suportar aquest retard i, sobretot, l'absència absoluta d'explicació per part del Tribunal executor, cosa que també crea desconfiança en l'acció de la Justícia. No podem passar per alt que el demandant va ser rescabalat amb un import total de 8.530,37EUR a compte de l'execució en tràmit amb posterioritat a la sentència del Tribunal Constitucional, concretament en el dia 2 de març de 2020.

Seguint els criteris de casos similars (per totes, la més recent causa 022- 20 de data 17 de febrer de 2021), aquest Tribunal considera que pels quatre anys de retard injustificat en la tramitació de l'execució, la suma que ha de percebre la fixem en 4.800EUR.

Quart.- Finalment, la representació processal del Sr. Benitez reclama la imposició de les costes causades en aquest procediment. El Ministeri Fiscal i la part contrària s'oposen totalment a dita indemnització. No resta del tot clar si el sol·licitant s'està referint a les despeses judicials ocasionades durant el procediment d'empara constitucional o a les del present procediment.

Per si es referís a les del procés constitucional ja va ser resolt pel mateix Tribunal Constitucional que no imposava les costes a cap de les parts. Però si es refereix a que ara hagi de rescabalar al demandant el M.I. Govern d'aquelles despeses, hem d'afegir que, segons la jurisprudència constant del Ple del Tribunal Superior de Justícia (per exemple, causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018 o la més recent causa 022-20 de data 17 de febrer de 2021), el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador. Aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al retràs sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta, per contra, de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.

En conclusió, la petició d'indemnització relativa a les despeses processals derivades del procés judicial principal reclamades no pot prosperar per no ser indemnitzable per les dilacions indegudes.

Cinquè.- Pel que fa a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que havent estat estimada parcialment la demanda i en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament de condemna.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal del Sr. Benitez pel que fa al dany moral patit.

Segon.- Declarar el dret del Sr. Benitez a rebre de l'Estat una indemnització de quatre mil vuit-cents euros (4.800.- EUR) per l'esmentat dany moral.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.