JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Indemnització derivada del funcionament anormal de l’Administració de Justícia. Competència del Ple del TSJ. (1000034/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

Núm. de Protocol: 1000034/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000115/2021

SENTÈNCIA 43-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vall

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sra. Varesc

Advocada: Sra. Expósito

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de maig de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000034/2021.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Vall va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat en data 31 de març de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra un anterior acord de 13 de gener de 2021, mitjançant el qual no es va admetre a tràmit la sol·licitud presentada per l’agent, en què demanava una indemnització pels perjudicis soferts per la vulneració del seu dret fonamental a un judici de durada raonable, que havia estat declarada pel Tribunal Constitucional.

La sentència de 4 de novembre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, per manca de competència de la jurisdicció administrativa, ja que l’acció havia de ser plantejada davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons l’article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La jurisdicció administrativa és també competent per conèixer de la reclamació d’una indemnització derivada de la vulneració d’un dret fonamental que ja ha declarat el Tribunal Constitucional. La sentència de la Sala Administrativa núm. 06-2014, de 28 de març, constitueix un precedent en aquest sentit.

El procediment contenciós-administratiu ordinari assegura i fins i tot augmenta la garantia de la totalitat dels drets processals de les parts.

Com a conseqüència, procedeix condemnar el Govern a satisfer una indemnització xifrada en 14.000 €.

3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En el seu escrit de contestació, al·lega que els perjudicis al·legats per l’agent deriven d’un funcionament anormal de l’Administració de Justícia i, en conseqüència, la competència per conèixer de la reclamació corresponent està atribuïda al Ple del Tribunal Superior, d’acord amb l’article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

A més, argumenta que el precedent que invoca la recurrent no és aplicable en aquest cas, ja que en aquell cas la vulneració dels drets fonamentals que va declarar el Tribunal Constitucional era imputable a un òrgan de l’Administració general i no procedia d’un anormal funcionament de l’Administració de Justícia, per la qual cosa la fixació de la indemnització corresponia a la jurisdicció administrativa.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquesta alçada consisteix en determinar si correspon a la jurisdicció administrativa, prèvia reclamació davant del Govern, el coneixement d’una acció encaminada a fixar la indemnització que té dret a percebre l’agent, com a conseqüència de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, que ja ha estat declarada per part del Tribunal Constitucional en la sentència de 26 de maig de 2020 (causa 2019-92-RE).

La resolució impugnada del Govern, que ha estat confirmada en la instància per part del Tribunal de Batlles, ha conclòs que la competència per conèixer d’aquesta acció està reservada al Ple d’aquest Tribunal, segons els articles 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 25 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Tercer.- L’article 10 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que:

“3. L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany, s’haurà d’instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar”.

Per la seva part, l’article 25 de la Llei transitòria de procediments judicials estableix que:

“L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essent-ne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part”.

Del contingut d’aquests preceptes, es desprèn inequívocament que, quan es planteja una acció per al reconeixement d’un error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia, així com per a l’eventual avaluació del dany, la competència està reservada al Ple d’aquest Tribunal Superior, com ja va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 111-2012, de 20 de desembre, segons la qual:

“La demanda posa en dubte, de fet, un funcionament anormal de la justícia i no pot ser objecte d’un recurs en responsabilitat administrativa.

En efecte, com ho ha jutjat aquesta Sala en la sentència 90-2012 de data 17 de desembre del 2010, la via processal “passa necessàriament per formular la corresponent demanda davant el Ple del Tribunal Superior”.

Quart.- El precedent que invoca la part apel·lant, amb cita de la sentència d’aquesta Sala núm. 6-2014, de 28 de març, no és aplicable en aquest cas, ja que la situació de fet que va ser examinada en la referida resolució no es correspon en absolut a la que és objecte d’aquest procés.

En efecte, la sentència núm. 6-2014 portava causa de la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre de 2009 (causa 2009-2-RE), que va declarar la vulneració del dret a la intimitat i del dret al secret de les comunicacions que proclamen els articles 14 i 15 de la Constitució, així com va reconèixer el dret dels interessats a ser indemnitzats pels perjudicis soferts. Ara bé, aquestes vulneracions eren imputables a un òrgan de l’Administració general, de manera que la fixació de la indemnització corresponia evidentment a la jurisdicció administrativa. Convé remarcar que, en aquell cas, el Tribunal Constitucional va descartar expressament la vulneració del dret a la jurisdicció dels recurrents.

Ben al contrari, en el present cas es tracta de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, que proclama l’article 10.2 de la Constitució i que ha estat declarada per la sentència del Tribunal Constitucional de 26 de maig de 2020. Atès que en aquest supòsit s’ha reconegut l’existència d’un funcionament anormal de l’Administració de Justícia, la competència per determinar la indemnització corresponent, d’acord amb els articles 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 25 de la Llei transitòria de procediments judicials, correspon sens dubte al Ple d’aquest Tribunal.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la Sra. Vall contra la sentència dictada el 4 de novembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.