Responsabilitat contractual- explosió ampolla ( TSJC 426/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000426/2014 ORIGEN: 1100517/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 05-12-2011, la representació processal de la Sra. Amador va presentar davant de la Batllia, demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG_3 i la companyia ORG_0, sol·licitant la seva condemna solidària a pagar-li la quantitat que en resulti del perjudici estètic, dany moral, de lleure, de consolidació lesional, pèrdua de l'element professional, incapacitat parcial permanent, quantum doloris, i en concepte de les despeses econòmiques sofertes a rel de l'accident derivades de la hospitalització, intervencions quirúrgiques, radiografies, consultes i seguiment mèdic, pèrdua de salari i disminució de la qualificació professional, juntament amb el pagament dels interessos legals a partir de la contesta a la demanda, incloses les costes i honoraris d'advocats i de procuradors.

II.- La representació processal de les demandades va presentar una excepció d'indeguda formulació de l'escrit de demanda, així com unes excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció, i subsidiàriament, sobre el fons, va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Les parts van replicar i duplicar, mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, essent precisat que la demandant va quantificar l'import dels perjudicis dels quals demanava la indemnització en un total de 119.974,52.-euros.

III.- Per Sentència de data 15-10-2014, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir " 1. Desestimar l'excepció d'indeguda formulació de l'escrit de demanda i l'excepció de manca de legitimació passiva promoguda per la representació processal de la societat D., S.A.U. i ORG_1, S.A.,

Estimar l'excepció de prescripció de l'acció en relació a l'existència de responsabilitat extracontractual promoguda per la representació processal de la societat D., S.A.U. i ORG_1, S.A.,

Estimar parcialment la demanda articulada per la Sra. Amador contra D., S.A.U. i ORG_1, S.A., amb fonament a les regles de la responsabilitat contractual, condemnant-se solidàriament aquestes darreres a satisfer a la primera la suma de 67.111,09.- EUR que cal incrementar dels interessos legals des de la data de fermesa de la present Resolució i fins al seu total pagament.

I sense fer especial pronunciament en quant a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_3 i la companyia ORG_0. Demana la seva revocació íntegra i la condemna de l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Amador demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència, amb imposició al recurrent de les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert en autes que, en data 17-06-2009, la Sra. Amador estava treballant en el snack-bar que regentava a XXXX, quan una botella de cervesa de vidre de la marca M. que volia posar dins de la nevera de la barra, va explotar i que un fragment de vidre li va ferir greument l'ull esquerre.

El Tribunal a quo ha considerat que la societat ORG_3, el proveïdor de la botella, havia incurrogut en responsabilitat contractual en relació a la seva obligació de seguretat per haver distribuït una botella defectuosa i que presentava un risc en condicions d'utilització normal. I és en contra d'aquest pronunciament que s'alça la part recurrent.

II.- La part apel·lant sosté que és fent una indeguda valoració de la prova que el Tribunal ha conclòs que la botella de cervesa era defectuosa. Argumenta en essència que: 1) no existeix la responsabilitat objectiva en dret andorrà i no s'ha provat cap incompliment contractual; 2) el tribunal no podia invocar la llei de protecció del consumidor ja que la Sra. Amador no és un consumidor puix existeix una relació mercantil entre aquesta darrera i la societat defenent; 3) la botella incriminada prové d'una caixa de 24 i cap altra botella ha explotat; 4) ha quedat provat per l'informe pericial que és impossible que les botelles puguin esclatar un cop superat el procés de pasteurització de la cervesa; 5) és justament quan la Sra. Amador estava efectuant una maniobra de risc d'introduir la botella en la nevera de metall que va explotar, i el pèrit Sr. Blasco conclou que la causa probable del sinistre és un cop involuntari de la botella al moment d'entrar-la a la nevera i 5) no existeix cap prova que la botella era defectuosa i els testimoniatges sol·licitats per l'agent s'han de valorar amb totes les reserves ja que tenen una relació directa amb la Sra. Amador i no aporten elements prou precisos.

Pel que fa a la prova del caràcter defectuós de l'ampolla, la part defenent i ara recurrent s'ha esforçat per a establir que la causa de l'esclat era una mala manipulació i més precisament un cop donat a la botella, però aquesta afirmació s'ha de descartar ja que no queda provada.

Al respecte, s'han de fer dues series de consideracions.

En primer lloc, la societat ORG_3 fonamenta la seva asseveració sobre l'informe del Sr. Blasco, però dit informe és insuficient.

En efecte, es tracta d'un pèrit de part que no pot tenir la mateixa objectivitat i força probatòria que un informe contradictori de pèrit judicial. De fet, el Sr. Blasco indica haver utilitzat l'informe del Sr. Castilla efectuat a petició de la societat M. però dit informe no s'ha aportat i no se sap quins elements el pèrit Blasco ha utilitzat.

Si dit pèrit detalla els processos de fabricació, embotellament i pasteurització de la cervesa per finalment afirmar que «cualquier botella que haya pasado el proceso de pasteurización es totalmente fiable y segura» i assegura que és impossible que una ampolla sortint de la fàbrica pugui esclatar, no podem, però, acceptar una afirmació tan general, doncs és evident que malgrat el seriós del procés, la quantitat i la pertinència dels controls de qualitat, no es pot afirmar seriosament que en mig de milers de productes industrials no pugui existir-ne un presentant un defecte. No és perquè unes botelles han seguit el mateix procés de fabricació i que provenen de la mateixa caixa, que totes haurien de tenir les mateixes característiques i que una d'elles no podria tenir un defecte propi.

També el pèrit, sense qüestionar més les condicions de transport i emmagatzematge, afirma que el transport entre la fàbrica i el punt final de distribució no pot ser implicat puix no pot ser la causa d'una pressió interna a l'origen d'una explosió de la botella, i que el distribuïdor o transportista no manipula las botelles, precisant que "las carreteras actuales son lisas y no tienen baches ni piedras".

És evident que a partir d'aquesta premissa segons la qual una ampolla sortint de la fàbrica no podria explotar par raons internes ni per raons atenent al transport, l'única conclusió a la qual es pot arribar per part del pèrit és que tota explosió ha de ser culpa d'una mala utilització o manipulació per part de l'usuari final.

Però, l'esforç de dit pèrit per establir un comportament de mala utilització per part de la Sra. Amador no és convicent i totes les seves consideracions sobre les característiques de la nevera i el fet que el separador de plàstic de la nevera esta doblegat i ja ha rebut cops, les seves suputacions sobre l'estat de distracció, de cansament o nerviosisme, i fins i tot sobre un certa manca de professionalisme de la Sra. Amador i les seves possibles maniobres a l'hora de posar la botella a la nevera, no són més que hipòtesis sense cap fonament tècnic o factual suficient .

De la mateixa manera, les seves consideracions sobre la suposada mala col·locació de les caixes de botelles sobre el sol no aporten cap element d'explicació de l'explosió, i les consideracions sobre l'obreampolles adequat són del tot inútil puix en cap moment queda establert que la Sra. Amador hagi intentat obrir la botella.

A més, al nostre entendre, la força de l'explosió que va provocar que uns fragments de vidre siguin projectats de la nevera de la barra fins al rostre de la Sra. Amador, provocant-li greus lesions pel fet que un bocí de vidre va penetrar dins el seu ull, fent necessari una operació per a la seva extracció i finalment la pèrdua de l'ull, és més compatible amb una veritable explosió espontània, com ho ha explicat sempre la Sra. Amador que amb un mer xoc contra una part dura de la nevera.

En segon lloc, aquesta hipòtesis d'una mala manipulació queda contradita pels testimoniatges sol·licitats per la part agent.

En efecte, de les manifestacions de les Sres. Castilla, Coll i Pina ressurt que van presenciar l'accident i indicant de manera convergent que la Sra. Amador manipulava correctament la botella per tal de posar-la dins de la nevera quan, "de sobte", va esclatar.

Aquestes manifestacions, que no evoquen cap gest brutal o cap xoc, contradiuen l'escenari imaginat pel pèrit i són més aviat compatibles amb una explosió espontània per una raó pròpia a la botella mateixa.

Quant a la credibilitat d'aquests testimoniatges, hem de constatar que la part defenent no els va tatxar, i que no existeix cap raó objectiva per posar en dubte la seva objectivitat, tota vegada que el fet de ser una clienta del bar per la primera, de ser del mateix poble per la segona i d'haver treballat en el mateix bar per la tercera, no constitueixen unes raons suficients per treure tota força probatòria a les seves manifestacions.

Per acabar al respecte, de l'informe del Sr. Blasco ressurt l'existència d'un altre client que va presenciar l'accident. Aquest darrer, el Sr. Espada, no va ser citat com a testimoni, però el pèrit indica en el seu informe que «el hecho fue presenciado por varios testigos, dado que ese momento la barra estaba llena de clientes. Entre ellos, D. Espada quien nos ratifica lo manifestado per la reclamante».(el subratllat és nostre).

III.- Pel que fa a les conseqüències jurídiques d'aquesta situació de fet, no es discuteix més en aquesta alçada l'existència de la relació contractual entre les parts.

Com s'ha motivat abans, la Sra. Amador ha establert que els danys que va sofrir són la conseqüència del caràcter defectuós de la botella lliurada per la societat defenent.

Ara bé, en el marc de la relació contractual entre la societat defenent, venedora i subministradora de begudes carbòniques, i l'agent, part compradora, la primera tenia com a obligació de subministrar la cosa venuda i de garantir tota seguretat en relació a la utilització del producte i que el mateix no presenta cap perill per a les persones.

Aquí resideix l'incompliment contractual imputable a la societat ORG_3.

El primer jutjador no ha aplicat un sistema de responsabilitat objectiva puix s'ha esforçat per a motivar l'existència de la culpa de la societat B. i ha considerat que dita culpa residia en el fet d'haver comercialitzat una botella que presentava un risc en condicions d'utilització normal.

Pel que fa a la referencia a l'article 14 de la Llei de protecció del consumidor del 31-07-85, aplicable al moment del sinistre, no entenem que el primer jutjador ha invocat dita Llei per considerar que existiria una responsabilitat objectiva, sinó que ho va fer per demostrar l'existència de l'obligació contractual de la societat ORG_3 en front de la Sra. Amador..

En efecte, i en primer lloc, dita Llei no va crear cap responsabilitat objectiva sinó que manté el sistema de responsabilitat subjectiva (Vg al respecte FONAMENTS DE DRET PRIVAT ANDORRÀ 2, Cap 12, §7.2).

En segon lloc, potser la Sra. Amador no tenia la qualitat de consumidor ja que actuava en el marc de la seva activitat mercantil, nogensmenys, no s'ha de perdre de vista que la botella de cervesa era destinada finalment a un consumidor en el sentit d'aquesta Llei. Per tant, l'obligació que té el distribuïdor de no posar en circulació uns productes defectuosos comportant perills per a llur salut i seguretat en condicions normals o previsibles, no pot desaparèixer quan és un professional que manipula dit producte, puix evidentment les qualitats del producte no poden variar segons la qualificació de consumidor o de professional de la persona que el fa servir.

Així les coses, el fet d'haver distribuït una botella de cervesa que pot explotar espontàniament en condicions normals d'utilització constitueix a la vegada un mancament al referit article 14 (circumstància de la qual la Sra. Amador es beneficia indirectament) i una culpa contractual en el marc de les relacions entre la societat distribuïdora i el professional qui l'ha de vendre al seu torn al consumidor.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.

IV.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, la desestimació del recurs determina la imposició dels mateixos al recurrent (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat ORG_3 i la companyia ORG_0 contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 15-10-2014, que confirmem íntegrament.

Imposar a la societat ORG_3 i la companyia ORG_0, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-