Propietat horitzontal-despeses comunitat d'emfiteutes (TSJC-091/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 091/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Comunitat d'emfiteutes de l'edifici N. va interposar, en data 15- 12-2011, demanda envers el Sr. Guerrero, segons la qual li reclama, en concepte de despeses comunitàries, la quantitat de 3.857,42.-euros, més els interessos previstos estatuàriament del 10%, més les despeses que es generin després del dia 07 de novembre del 2011 i les que es generin en període d'execució, així com les costes judicials.

Per Aute de data 09-01-2010, es va decidir l'embargament preventiu sobre el local del Sr. C.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de contesta de data 08-02-2012, i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals, tot i reconeixent deure la suma de 1.298.-euros.

II.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va dictar sentència, de data 06-02-2013, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal interessada per la Comunitat d'Emfiteutes de l'Edifici N. radicat al Carrer X número X del Pas de la casa, Parròquia d'Encamp, ha de condemnar i condemna al Sr. Guerrero a satisfer a la primera la suma global de mil dos-cents noranta-vuit euros (1.298.-euros), sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància segons preveu la fonamentació jurídica de la present decisió jurisdiccional.".

IV.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància demanant la seva revocació i que s'estimés íntegrament la seva demanda imposant al defenent les costes d'ambdues instàncies.

La part recorreguda sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència així com la imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge que fonamenta el recurs és en essència que el deute és acreditat per l'acta de la junta de la Comunitat, la qual ha complert tots els requisits formals, així com per la documentació obrant en autes; afegeix que només se li ha imputat al Sr. C. les despeses que ha de satisfer segons els estatuts de la Comunitat;

S'ha en primer lloc de posar de relleu que és cert que la llei del 28 de juliol del 2004, i en particular el seu article 34 relatiu al procediment civil de reclamació de deutes, va instituir un procediment declaratiu i àgil. Dit això, aquest procediment no impedeix a la part defenent de discutir la procedència de la reclamació formulada contra ella;

Per conseqüent, el fet que la part actora hagi complert els requisits formals prevists per la llei no l'eximeix de la carrega de la prova que ha de suportar.

Ha quedat acreditat que el Sr. C. és titular del domini útil del local 3 de l'Edifici N. radicat al XXXX i que aquest local originàriament amb destinació de garatge va ser transformat en local comercial.

La part agent ha aportat juntament amb la seva demanda el document intitulat "acta de l'assemblea general de la copropietat N. del 29 d'abril de 2011" del qual ressurt que la junta va aprovar els comptes de l'exercici 2010 i va decidir "portar els dossiers...al tribunal" dels vuit propietaris deutors dels quals l'administrador va donar la llista en la qual es troba el Sr. C."que deu a la copropietat 3.709,36 euros (despeses + préstec)".

Ha aportat també el reglament del condomini de l'edifici en el qual apareix el local com "garatge subsòl Nº3" al qual corresponen unes mil·lèsimes generals de 79/10.000 i de 0 per l'ascensor i del qual l'article 30 estipula "els locals del subsòl i garatge no compartiran més que en la prima d'incendi i sobre la porció de 25% de la mateixa" (foli 48).

El defenent va reconèixer que en aplicació del condomini i en consideració del fet que el seu local només participa en les depeses de l'assegurança d'incendi i a les despeses generals (cens, honoraris de l'administrador, fons de reserva) devia l'import de 1298.-euros;

Força és de constatar amb el primer jutjador que les proves aportades en judici de proves per la part agent, és a dir "la balance copropriétaires année 2010" de data 06-04-2011 i un extracte del compte "0000 XXX S.C." no permeten verificar la realitat, el fonament i el càlcul de l'import reclamat i són per conseqüent insuficients per acreditar-lo.

També manca de força probatori el càlcul comparatiu fet pel demandant amb una altra unitat immobiliària de l'edifici per demostrar que només se li ha imputat al Sr. C. les despeses que ha de satisfer segons els estatuts de la Comunitat. En efecte, no és perquè dita unitat paga més càrregues comunitàries tot i tenint una quota més petita que la del Sr. C. que això acredita la realitat de l'import del deute del Sr. C.

II.- El segon greuge rau en el fet que els comptes de la Comunitat van ser admesos en altres procediments en contra d'altres morosos i "considerar que dita documentació no és prou acreditativa és anar contra els principis de cosa jutjada i de seguretat jurídica".

Però el fet que d'altres sentències hagin jutjat en un sentit favorable al demandant no podia vincular el Tribunal a quo i no pot vincular aquesta Sala, atès que cada causa s'ha de jutjar en funció de la situació de fet plantejada en dit cas concret i que les esmentades resolucions no poden tenir efecte de cosa jutjada en una altra causa.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Comunitat d'emfiteutes de l'edifici N. contra la sentència de data 06-02-2013, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.