Sinistre (0040/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 040/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Morell va interposar demanda, de data 8-10-2008, envers les mercantils Julián i Tejera, segons la qual sol·licita la condemna solidària de les defenents a la satisfacció de 3.231,76 euros, amb més els interessos legals corresponents i amb imposició de les costes processals.

En data 5-11-2008, la representació processal de la mercantil Julián i del delegat de l'asseguradora defenent va oposar-se a la demanda i va demanar l'estimació de les excepcions articulades i, de forma subsidiària, la desestimació de la demanda principal, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 13- 01-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant en part la demanda principal formulada per la companyia "Morell" contra la societat "Julián" i el Sr. Gálvez.-Delegat d'Assegurances Tejera France-, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de sis-cents setanta- cinc euros amb vuitanta-vuit cèntims (675,88.- EUROS), sense que hi hagi lloc a interessos legals ni a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 9-03-2010, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i en funció dels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 29-03-2010, sol·licita la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que s'ha portat a terme una incorrecta valoració de la prova. Així, manifesta que a conseqüència del sinistre, s'ha hagut de refer el mur i la partida de treure la runa era necessària per a poder construir el nou mur. L'import d'aquesta partida és de 175 euros. Afegeix que no hi ha hagut cap millora, sinó que ha calgut refer el mur, però ara la normativa no permet deixar el mur en totxana vista, de forma que l'arrebossat no es pot conceptuar com a millora. Considera que no es pot atribuir preponderància a la pericial del Sr. Farré, perquè coincideix exactament amb l'estimació de l'empresa C., que va efectuar una avaluació sense perit i sense visitar el mur malmès. En segon terme, pel que fa al contingut, entén que les peces desballestades formen part de l'objecte social de la recurrent i que així ho va entendre el perit Sr. Herrera. I, en darrer terme, considera que la negativa a la indemnització pels honoraris del perit s'ha d'incloure, atès que la companyia agent no va enviar al seu perit i procedeix també la imposició de les costes processals.

II.- Consta acreditat que, en data 21-08-2007, un treballador de la mercantil Julián va efectuar una maniobra amb un vehicle toro i va xocar contra el mur de separació de l'empresa assegurada per la Companyia agent. A conseqüència de la topada, el mur, consistent en totxo gero sense revestiment, va caure. Es tracta, en aquesta alçada, de valorar si la indemnització atorgada pel jutjador d'instància esdevé adequada segons la valoració de la prova que es troba a les actuacions o, per el contrari, s'ha de modificar.

En aquest sentit, i pel que fa al continent esdevé un fet acreditat que el mur que va caure era un mur sense revestiment i que no gaudia de fonaments, el que explicaria la seva caiguda i no el seu trencament. En tot cas, pel que fa a aquest concepte, el recurs no pot ésser estimat, en primer terme, perquè el concepte de 175 euros que es reclama per la retirada de la runa ja es troba comptabilitzat en el peritatge que efectua el Sr. Farré (cfr. Foli 110) i, en segon terme, perquè el dany que es causa a l'empresa recurrent consisteix en la caiguda d'una paret sense fonament i sense arrebossat, de forma que la construcció d'un nou mur dotat de solidesa (amb fonamentació) i arrebossat, ho requereixi o no la normativa urbanística vigent, és clar que comporta una millora en relació a l'anterior mur, de forma que la indemnització s'ha de limitar a la reparació del dany efectivament causat i, per tant, procedeix desestimar en aquest extrem el motiu de recurs.

III.- Pel que fa al contingut, aquesta Sala, en canvi, no pot compartir el criteri del jutjador d'instància. Resta provat que l'empresa assegurada per l'agent es dedica a la venda de recanvis i material d'ocasió. I en aquest punt discrepen els perits. Així, el perit Sr. Farré considera que són peces desballestades i de ferralla, de forma que no es poden valorar fins que apareix un comprador (cfr. Foli 110), mentre que el perit de la part agent, Sr. Herrera, entén que (folis 68 i 69) són portes d'ocasió i para-xocs que es poden valorar en el 50% de nou. Arribats a aquest extrem, l'òrgan judicial d'instància, d'acord amb les regles de la sana crítica, atorga major valor a la pericial del Sr. Farré, tot entenent que són peces que es troben a la intempèrie i a les que no se'ls pot atribuir cap valor. En canvi, aquesta Sala, té en compte que l'empresa A.R.M. SL (foli 122) té per objecte social la importació, exportació, comercialització al major i al detall de vehicles nous i d'ocasió, així com els seus recanvis i accessoris, lloguer de vehicles i desballestament de vehicles i que, per tant, aquelles peces estaven adreçades a la seva venda en un futur, de forma que no poden ésser conceptuades com a peces desballestades i ferralla carent de tot valor. Nogensmenys, aquesta Sala sí ha de ponderar que la ubicació de les mateixes a la intempèrie si bé no justifica la negativa absoluta d'atribuir-li un valor econòmic, sí que permet rebaixar el valor del perit Sr. Herrera que concreta en un 50% a un 25%, de forma que la indemnització per aquest material s'ha de concretar, a criteri d'aquesta Sala, en l'import de 995 euros.

IV.- En darrer terme, no procedeix l'abonament en concepte d'indemnització pels honoraris del perit, tota vegada que aquestes despeses es podrien integrar en el seu cas en les partides de costes processals, si l'estimació de la demanda fos íntegra o substancial, mentre que en els altres supòsits constitueix una despesa que la part ha d'assumir en defensa i recolzament de les seves pretensions.

Quant a les costes processals, atesa l'estimació en part de les pretensions de la instància, i d'acord amb allò que es preveu a la Novel·la 82, cap. X, no procedeix la modificació de les costes de la instància.

V.- L'estimació en part del recurs comporta la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Morell i revocar en part la decisió de la sentència, dictada en data 13-01-2010, per l'Hble. Batlle i establir la quantia a percebre per l'agent en l'import de 1.670,88 euros, mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.