MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Bancari. Reclamació saldo deutor B. Prescripció. dies a quo. No el pot fixar el creditor

Resolució
Sentència · 11/06/2024
Sentit
estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 141/2024
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2024:141
Recurs
140/2023
Ponent
Carles Cruz Moratones
Magistrats
Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta, Vincent Aniére
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
PRESCRIPCIÓ PAGAMENT CREDITOR SOCI BANC
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia ha revocat la sentència del Tribunal de primera instància i ha desestimat la demanda presentada per la societat Seco, SL (anteriorment B, ORG_0) contra la societat Ribes, SL i el Sr. Vilar. La demanda original sol·licitava el pagament de 363.209,28 euros, interessos i costes. El tribunal de primera instància havia estimat parcialment la demanda, condemnant la societat Ribes, SL a pagar 198.633,69 euros. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia ha considerat que l'acció estava prescrita, ja que el termini de tres anys havia transcorregut des de la data en què la societat B, SA havia liquidat el saldo deutor. Per tant, el tribunal ha desestimat la demanda i ha imposat les costes de la instància a la societat Seco, SL.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000140/2023 ORIGEN: 6000078/2020 - 0

NIG: 5300542120200001174

PARTS:

Apel·lant: Ribes, i Sr. Vilar

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Sarabia

Apel·lant: Seco

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sr. Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Bancari. Reclamació saldo deutor B. Prescripció. dies a quo. No el pot fixar el creditor.

SENTÈNCIA 000113/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat B ORG_0 va formular demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Ribes i el Sr. Vilar, en què sol·licitava que es condemnés aquests darrers a pagar :

la suma de 363.209,28.-euros, que correspon al ròssec deutor del compte de llur titularitat, majorada dels interessos meritats des del 11 de maig del 2020 i fins a la seva efectiva liquidació;

les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- Per Aute de 3.11.22 es decidir la subrogació de la societat Seco en la posició processal de l'entitat B ORG_0.

3.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 22.4.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Vilar, aixecada per la representació processal d'aquest darrer i de la societat Ribes, SL, i absoldre el Sr. Vilar de les pretensions dirigides en la sua contra.

Segon.- Desestimar l'excepció de prescripció de l'acció aixecada per la representació processal de la societat Ribes, SL i el Sr. Vilar.

Tercer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat B, ORG_0 contra la societat Ribes, SL i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 198.633,69.-euros, majorada dels interessos de demora a comptar del 21 d'abril del 2016, que s'hauran de determinar a la fase d'execució de sentència.

Quart.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades en la forma descrita al V. Fonament de Dret de la present resolució judicial."

3.- El 26.5.22 la representació processal de la societat Ribes SL i del Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació, i segons els arguments que hi exposa sol·liciten el següent:

"...

L'apreciació de l'excepció aixecada de PRESCRIPCIO DE L'ACCIO, tot i condemnant a B, ORG_0 (avui Seco,SL), a satisfer les costes judicials, que incloguin els honoraris d'advocats oi procuradors d'aquesta part, i pèrits si intervinguessin i;

Confirmi l'apreciació de l'excepció aixecada de MANCA DE LEGITIMACIÓ PASIVA, tot i condemnant a B, ORG_0 (avui Seco,SL), a satisfer les costes judicials, que incloguin els honoraris d'advocats i procuradors d'aquesta part,

Subsidiàriament, dictar Sentència que reculli els següents pronunciaments :

Desestimant íntegrament la demanda per defecte en la seva formulació en no justificar documentalment l'acció, tot i condemnant a B, ORG_0 (avui Seco,SL), a satisfer les costes judicials, que incloguin els honoraris d'advocats oi procuradors d'aquesta part, i pèrits si intervinguessin o;

Desestimant íntegrament la demanda per haver procedit a retrocedir els abonaments per descompte d'efectes, sense respectar les normes aplicables de VUIT (8) dies després dels seus respectius venciments, sinó amb un any de retard, tot i condemnant a B, ORG_0 (avui Seco,SL), a satisfer les costes judicials, que incloguin els honoraris d'advocats i procuradors d'aquesta part, i pèrits si intervinguessin."

Per escrit de 31.5.23 la representació processal de la societat Seco SL i segons els arguments exposats en el seu escrit de recurs demana que es revoqui la resolució recorreguda desestimant l'excepció de manca de legitimació formulada per l'adversa i que s'acordi la imposició de les costes a la part contrària.

Endemés sol·licita que s'acordi la pràctica de la prova TERCERA.- DOCUMENTAL PRIVADA- Apartat c.

4.- El 7.7.23 la representació de la societat Seco SL s'ha oposat al recurs de l'adversa i sol·licita que es condemni en costes a l'altra part.

L'11.7.23 la representació processal de la societat Ribes SL i del Sr. Vilar ha presentat les corresponents al·legacions respecte al recurs de l'adversa

5.- Per Aute de 18.11.23 el Magistrat ponent va decidir el següent:

"Primer.- No admetre les proves proposades per Seco,SL.

Segon.- Declarar que no és necessària la celebració d'una vista per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a sentència.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades. "

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent B, ORG_0 (actualment, Seco,SL) reclama front la part defenent en demanda de reclamació del saldo deutor existent en el moment de la intervenció de B per la AREB (21.4.16) més interessos i costes.

La sentència d'instància estima l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Vilar i desestima l'excepció de prescripció de l'acció. Estima parcialment la demanda de la part agent en els termes que hem descrit amunt.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

Segon.- Excepció de prescripció

La primera qüestió a resoldre del recurs de la part defenent és la desestimació de l'excepció de prescripció. No és un fet controvertit per les parts que el termini és de tres anys en tractar-se d'un contracte mercantil (per totes, STSJC 257/23). El que cal determinar és quin ha de ser el dies a quo o dia d'inici d'aquest termini. Hem de fer notar que resulta elemental que aquest dia tant transcendental no pot deixar-se en mans del creditor que podria fer inútil la fixació d'un termini de prescripció.

També hem de recordar que en el nostre dret (a diferència de drets veïns) la reclamació extrajudicial no interromp el còmput del termini de prescripció (veure STJC de 13.11.2003 referència 2040, entre d'altres).

Aleshores, cal precisar el dia inicial. És un fet notori i acreditat en les actuacions que la data inicial de la intervenció de la B va ser el dia 21.4.16, data de la mateixa resolució de l'AREB. Per tant el saldo deutor en aquell moment resulta transcendent. En aquest cas en aquesta data -segons ens aporta la pròpia part agent- el saldo era positiu pel client en la suma de 925,01EUR segons el foli 27. Però en el mateix document hi figura una apunt comptable que porta data de 6.5.16 en el qual hi ha un càrrec per devolució d'efectes per import de 198.633,69EUR que és la suma que la sentència fixa com a condemna a pagar per la defenent Ribes,SL.

Posteriorment, constatem que en 30.1.17 (foli 32) B,SA tramet una comunicació escrita en forma de reclamació extrajudicial en la qual li reclama el saldo deutor que en aquella època ja inclou nous interessos a la suma de 6.5.16 i que arriba a un import total de 230.042,79EUR. Més tard li tramet una altra reclamació extrajudicial en data 27.3.17 (foli 38) ara ja per import de 238.274,07EUR. Més endavant encara faria noves reclamacions extrajudicials en 11.9.17 (foli 43) 18.4.18 (foli 49) i 15.6.18 (foli 68).

Tercer.- Doncs bé, si el dia inicial del còmput ha de coincidir amb la data de liquidació del saldo perquè aquesta és quan permet conèixer l'import del saldo, hem de convenir que com a molt tard ja es coneixia el dit import en el de 30.1.17 data de la primera reclamació extrajudicial. Fins i tot també en la segona de 27.3.17, sense comptar que el saldo objecte de condemna ja es va liquidar en 6.5.16, segons l'apunt comptable en l'extracte que ens ha presentat el document 3 de la demanda (foli 27).

Qualsevol d'aquestes dates ja acredita que B,SA ja coneixia el saldo deutor liquidat per ella mateixa. Com va ser així, quan formalment va dir que "liquidava" el saldo l'11.5.20, ja ho havia fet realment abans. I quan va presentar la demanda en 18.5.20 havia transcorregut el termini màxim de tres anys per reclamar des de qualsevol de les dates indicades. La seva acció estava prescrita. La ficció de fer un tancament el dia 11.5.20 després de tant de temps enviant reclamacions extrajudicials al seu client no era altra cosa que intentar salvar -en interès propi- l'institut de la prescripció. No es permès deixar en mans de l'obligat el compliment de les obligacions i en aquest cas es donaria aquesta situació si el creditor -que ve vinculat per exercir la seves accions mentre estiguin vives- pogués triar el còmput de tal institució al seu arbitri i la seguretat jurídica en quedaria malmesa.

Per tot això, cal estimar aquesta excepció peremptòria de prescripció i desestimar la demanda, sense necessitat d'entrar en els altres motius del recurs que venien formulats de manera subsidiària a la dita excepció.

Quart.- Aquesta conclusió, comporta la imposició de les costes causades en la instància en aplicació de l'article 350.1 del Codi de Procediment Civil (CPC).

Cinquè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ribes,SL contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 d'abril de 2023, que revoquem i DESESTIMAR la demanda interposada per B, SA (actualment Seco,SL) amb imposició de les costes causades en la instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora