SEGURETAT SOCIAL - CASS. Invalidesa accident de treball. Revisió del grau d'invalidesa. Prevalença dels dictàmens pericials. Element professional. (1000032/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000032/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000012/2022

SENTÈNCIA 42-2022

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Barberá

Advocada: Sra. Luís

Apel·lat: Sr. Vilar

Representant: ídem

Advocada: Sra. Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de maig de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vilar va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 31 de gener i 25 de febrer de 2020, per mitjà de les quals es va modificar la modalitat de pagament de la baixa mèdica de l'interessat, que passava a ser considerada com derivada de malaltia comuna a partir del 31 de gener de 2020, enlloc de procedir d'un accident de treball.

La sentència de 7 de desembre de 2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha estimat la demanda, anul·lant les resolucions administratives impugnades i declarant el dret de l'assegurat a mantenir la modalitat de pagament de la seva baixa mèdica com a derivada d'accident laboral.

2.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'agent va patir un accident laboral el 3 de gener de 2019, i la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va acceptar aquesta declaració i va prendre a càrrec seu les prestacions que derivaven del mal gest ocasionat per l'accident.

El nou quist sinovial que presenta l'assegurat un any després té un origen degeneratiu i no es pot vincular amb l'accident laboral de l'any 2019.

La sentència apel·lada no havia de seguir el parer dels metges de l'Àrea de Medicina Legal i Forense. El mateix Dr. Alvarado considera que la primera intervenció quirúrgica no s'havia de considerar com a derivada d'accident laboral.

No es tracta d'una malaltia professional, sinó que la causa del quist és de tipus degeneratiu.

3.- La part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

En la seva opinió, el quist aparegut l'any 2020 al canell esquerre és una recidiva de l'anterior i, en conseqüència, procedeix aplicar el mateix criteri i considerar-lo com a derivat de l'accident laboral. Aquesta qualificació és procedent, ja que el mal gest es va produir durant el treball i abans no havia consultat cap metge per aquesta causa.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulten ajustades a dret les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en virtut de les quals es va disposar que la baixa mèdica de l'interessat fos considerada, a partir del 31 de gener de 2020, com a derivada de malaltia comuna, enlloc de procedir d'un accident de treball, com s'havia qualificat fins aquell moment.

En síntesi, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha considerat que la patologia consistent en un quist sinovial al canell esquerre té un origen degeneratiu i no té relació amb l'accident de treball que es va produir un any abans, el 3 de gener de 2019. En conseqüència, a partir de la data assenyalada, la incapacitat temporal deriva només de la patologia degenerativa del canell i ha de ser qualificada com a procedent de malaltia comuna.

Tercer.- Com a punt de partida per a resoldre la qüestió litigiosa, s'ha de tenir en compte que la baixa mèdica es va iniciar el 3 de gener de 2019, quan el treballador anava a llençar la brossa de la cuina i, en aixecar la bossa que era molt pesant per tal de llençar-la al contenidor, va fer un mal gest amb el canell esquerre, segons resulta de la declaració d'accident laboral. Després d'aquests fets, es va apreciar l'existència d'un quist i es va procedir a la seva exèresi mitjançant artroscòpia.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va acceptar aquesta qualificació i va satisfer les prestacions corresponents a la incapacitat temporal derivada d'accident de treball.

Un any després, davant la persistència del dolor i la reproducció del quist, es va efectuar el 24 de gener de 2020 una nova exèresi mitjançant cirurgia oberta.

Dies després, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va dictar les resolucions impugnades, en què considerava la nova patologia com a degenerativa, i la qualificava com a malaltia comuna i no com accident laboral, modificant la modalitat de pagament a partir del 31 de gener de 2020.

Quart.- No es pot discutir en aquest moment la qualificació inicial de la patologia iniciada el gener de 2019 com a procedent d'accident laboral, ja que així ho va admetre la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en aquell moment i la parapública no pot anar ara contra els seus propis actes.

A més, cal aplicar la reiterada doctrina d'aquesta Sala, segons la qual s'ha de qualificar com accident laboral aquella patologia que es manifesta amb ocasió de la feina que realitza l'assegurat.

En aquest sentit, la sentència núm. 42-2018, de 18 de maig, afirma que:

"L'article 123.2 de la mateixa Llei de la seguretat social estableix una presumpció iuris tantum, segons la qual s'ha d'entendre que es tracta d'un accident de treball quan les lesions es produeixen durant el temps i en el lloc de treball. Això comporta que s'atribueix específicament a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) la càrrega de desvirtuar aquesta presumpció, acreditant que la patologia està desvinculada de l'accident laboral.

L'esmentat precepte ha estat objecte d'aplicació per la sentència d'aquesta Sala núm. 54-2013, de 23 de maig, la qual va declarar que "la qualificació d'accident laboral s'imposa quan les lesions realment "patològiques" es manifesten, per primera vegada, a resultes de l'acció del treball".

En aquest cas, l'interessat no havia presentat cap simptomatologia prèvia i el quist sinovial va aparèixer com a conseqüència de l'accident de treball, de manera que aquesta és la qualificació que correspon a la patologia inicial. Encara que existís una patologia de base degenerativa, la mateixa es va manifestar i agreujar com a conseqüència de l'accident laboral, de manera que resulta plenament aplicable la jurisprudència citada.

Cinquè.- Un cop establerta la conclusió anterior, la qüestió litigiosa es circumscriu a determinar si la reaparició del quist sinovial un any després mereix la mateixa qualificació d'accident laboral.

Per tal de resoldre aquest extrem, s'ha de ponderar que els dos metges forenses que han informat en les actuacions conclouen que aquest tipus de quists tenen tendència a reproduir-se, cosa que va succeir en el cas que ara s'examina, requerint una segona intervenció quirúrgica. També es manifesten conformes amb que es tracta d'una recidiva de la patologia anterior i que, en conseqüència, ha de ser també considerada com a derivada de l'accident laboral.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el fet que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

En base a l'informe pericial, i atès que la nova patologia és una recidiva de l'anterior i, per això, s'ha de considerar que té el mateix origen, procedeix mantenir la qualificació com accident laboral.

Finalment, s'han de desestimar les al·legacions de la recurrent sobre les malalties professionals, ja que la sentència apel·lada no considera com a tal la patologia que presenta l'assegurat.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència dictada el 7 de desembre de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.