Venda vehicle - llei del consumidor (5000362/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000391/2020 ORIGEN: 5000362/2019 - 00

NIG: 5300542120190002586

PARTS:

Apel·lant : Sr. Pera

Procurador : Sra. Toll

Advocat : Sr. Ruiz

Apel·lat : Plana

Procurador : Sr. Marcos

Advocat : Sra. Sandoval

SENTÈNCIA 073-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de data 04-10-2019, el Sr. Pera va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat previst per l'article 54 de la Llei 13/2013 del 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor contra la societat Plana, titular del negoci B, demanant :

a títol principal, que, després de declarar la resolució de la compravenda del vehicle XXXX, se la condemnes a pagar-li l'import de 7.500.-euros en concepte de retorn del preu pagat, o subsidiàriament que es rebaixi el preu de venda i que se la condemnes a pagar-li l'import de 5.244,31.- euros,

la seva condemna a pagar-li l'import de 1.1916,84.-euros en concepte de danys i perjudicis,

els interessos legals,

les costes del litigi, inclòs els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- La representació processal de la societat Plana va contestar sol·licitant la desestimació de la demanda amb imposició de costes.

Tercer.- Per Sentència de data 09-10-2020, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, va decidir :

"PRIMER.- Estimar parcialment la pretensió subsidiària de la demanda presentada per part del Sr. Pera contra la societat Plana i condemnar a aquesta darrera a satisfer al primer 1.211,91EUR, juntament amb els interessos legals meritats a comptar del 18 d'octubre del 2019 i fins a la seva total satisfacció.

SEGON.- Condemnar en costes a la part defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador, d'acord amb l'establert al fonament de dret V.".

Quart.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pera demanant la seva revocació parcial en el sentit d'estimar la integritat de les seves pretensions, sigui principal o subsidiària, i la condemna de la part defenent i reconvencional a pagar totes les costes de primera com de segona instància.

La representació processal de la societat Plana demana la confirmació de la sentència d'instància.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El recurs de la part agent concerneix la desestimació de la seva pretensió principal de resolució del contracte de compravenda del vehicle i de la petició subsidiària de rebaixa del preu de compra, i es fonamenta sobre les consideracions generals que el Tribunal ha realitzat una indeguda valoració dels fets i de la prova practicada així com del dret i jurisprudència aplicables als fets, i ha estatuït de manera incongruent doncs no es va pronunciar sobre la rebaixa del preu, vulnerant així el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret.

Argumenta que l'averia reiterativa d'encesa del vehicle des del moment de la compra no era degut a un problema de bateria i que no ha quedat provat que el vehicle engegui i funcioni correctament després de la darrera reparació, i que en realitat existia al moment de la compra un defecte o vici que afecta l'encesa del vehicle i que no el fa útil per a la finalitat per la qual va ser adquirit en el sentit de l'article 32.9 de la Llei 13/2013 del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor que permet demanar la resolució del contracte de venda excepte quan la manca de conformitat sigui de poca importància, cosa que no és el cas en autes.

També argumenta que la reparació invocada no queda acreditada per part de la demandada i que en tot cas s'hauria fet en un temps excessiu doncs va deixar el cotxe el 13-06-2019 i no va rebre notícies fins al 16-07-2019 ; que si l'averia era de fàcil solució tal com diu l'adversa, no s'entén que haguessin trigat un mes en solucionar-ho i que fins i tot haguessin hagut de portar el vehicle al taller de la casa oficial del vehicle ; i que per tant, la reparació no s'ha fet dins un termini raonable i/o sense graves inconvenients per a la persona consumidora en el sentit de l'article 32.9 de la ja citada Llei 13/2013 i això justifica la resolució del contracte.

Sosté en tercer lloc que va comprar un bé amb unes certes característiques que ha resultant ser inadequat per a l'ús que li és propi i que per tant ha existit un error viciant el seu consentiment tal com jutjat per la Sala en la sentència del 28-02-2017 (TSJC 285/2016) ; que en virtut de l'article 30.1 de la llei 13/2013 el venedor professional ha de garantir al consumidor que el bé subministrat és adequat per a l'ús que li és suposat i és responsable de qualsevol manca de conformitat que presenti el bé en el moment de lliurar-lo.

Defèn que és d'aplicació l'article 32.9 de la referida Llei que permet al consumidor la possibilitat de sol·licitar la resolució del contracte o bé la rebaixa del preu del bé comprat però que la sentència desestima la petició de resolució del contracte i res diu en relació a la petició de rebaixa del preu.

Afirma en darrer lloc que la sentència també és incongruent pel que respecta a la possessió del vehicle d'autes, sobre la qual no efectua cap pronunciament quan el vehicle s'hauria portat a reparar a un determinat taller que en realitat és d'una altra societat quins socis i representants són però els mateixos que els de l' agent, i que per tant la possessió del vehicle és de l'agent i que escau un pronunciament respecte de la situació del vehicle que haurà de romandre en possessió de Plana, una volta estimada la resolució del contracte de compraventa o bé haurà de ser retornat pel defenent junt amb una part del preu en cas d'estimar-se la petició subsidiària de rebaixa del preu.

SEGON.- Ha quedat establerta la venda del vehicle RE 3.0 V6 XXXX el dia 17-08-2018 per part de la societat Plana al Sr. Pera, pel preu de 7.500.-euros.

Es tracta d'un cotxe del 2004 que tenia 133.000 kilòmetres al moment de la venda.

Es veu que malgrat les nombroses recriminacions que el demandant feia en contra de la societat venedora, i a les quals el Tribunal ja ha aportat una resposta, el seu recurs es centra en la qüestió de l'averia que va presentar el vehicle per a arrencar, i que segons l'apel·lant no quedaria resolta en data d'avui, o no hauria quedat resolta en un termini raonable, extrems que justificarien la resolució de la venda o subsidiàriament la rebaixa del preu.

No es discuteix que la venda va existir entre un venedor, la societat Plana que és un professional del negoci de venda d'automòbils i el Sr. Pera que és un consumidor, el tot en el sentit de l'article 2 i), f), i g) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, i que per tant la mateixa és d'aplicació.

De manera general, l'article 23 b) disposa que el dret a la protecció dels interessos econòmics i socials del consumidor inclou el dret a la conformitat del bé amb el que estipula el contracte de venda i amb la garantia.

I l'article 27. 2 relatiu a l'atenció deguda a les persones consumidores precisa que els empresaris estan obligats a donar resposta a les queixes i reclamacions rebudes el més aviat possible, en qualsevol cas en el termini màxim d'un mes des que són presentades.

Quant a la garantia i els serveis postvenda, l'article 30 disposa que :

"1. El venedor o prestador ha de lliurar un bé o un servei que sigui conforme al contracte i que s'ajusti a la descripció realitzada. A aquest efecte, el venedor o prestador és responsable de qualsevol manca de conformitat que presenti el bé o el servei en el moment de lliurar-lo o prestar-lo.

Es considera conforme al contracte el bé o el servei que contingui:

Les qualitats que el venedor o prestador, si escau, ha presentat de forma prèvia.

Les qualitats i prestacions habituals en un bé o un servei de les mateixes característiques que la persona consumidora pugui esperar d'acord amb la naturalesa del bé i les característiques de les quals ha informat el venedor o prestador.

La idoneïtat per als usos a què ordinàriament es destinen els béns del mateix tipus.

L'aptitud per a qualsevol ús requerit per la persona consumidora admès pel venedor o prestador.

Tots els béns mobles considerats de naturalesa duradora gaudeixen d'una garantia legal mínima de dos anys; llevat dels béns de segona mà, en què el vendedor i la persona consumidora poden pactar un termini menor, que en cap cas pot ser inferior a un any. Aquesta garantia es pot ampliar amb la garantia comercial.

En els supòsits de béns mobles considerats de naturalesa duradora, les persones consumidores tenen dret a un servei tècnic adequat i a l'existència de recanvis durant un termini raonable, a partir de la data en què el bé es deixi de fabricar.

En cas d'incompliment o compliment defectuós de les obligacions que estableixen els apartats 3 i 4 d'aquest article, es consideren responsables solidaris: el venedor, el distribuïdor, l'importador i el fabricant, sense perjudici de les accions de repetició que puguin donar-se entre ells.(...)",

i l'article 31.1 precisa que la conformitat es produeix quan la persona consumidora gaudeix, com a mínim, de la qualitat i les prestacions que consten al contracte, al pressupost, a la publicitat, a les invitacions a comprar, o de qualsevol altre document que vinculi l'empresari en les relacions de consum.

L'article 32, que concerneix la responsabilitat del venedor, disposa que :

"1. Les persones consumidores tenen dret a la reparació del producte, a la substitució, a la rebaixa del preu o a la resolució del contracte, tal com s'estableix als apartats següents.

Quan el producte o servei no és conforme amb el contracte, la persona consumidora pot optar entre exigir la reparació o la substitució, tret que qualsevol d'aquestes opcions resulti objectivament impossible o desproporcionada. Es considera desproporcionada la forma de sanejament que imposi al venedor despeses que no siguin raonables en relació amb l'altra opció possible de sanejament.

La reparació i la substitució, degudes a una manca de conformitat, han de ser gratuïtes per a les persones consumidores. Aquesta gratuïtat ha de contenir totes les despeses necessàries per restaurar la manca de conformitat, especialment pel que fa a les despeses d'enviament o transport, de mà d'obra o dels materials.

La reparació i la substitució s'han de portar a terme en terminis raonables, tenint en compte la naturalesa i la finalitat que els productes o els serveis tenen per al consumidor.

La reparació suspèn el termini de garantia. Aquesta suspensió s'inicia en el moment en què el consumidor posa el producte o el servei a disposició del venedor o prestador, i conclou amb el lliurament del producte o el servei degudament reparat.

Si, un cop reparat i lliurat el producte o el servei, continua sense ser conforme amb el contracte, la persona consumidora en pot exigir la substitució, tret que resulti desproporcionada, la rebaixa del preu o la resolució del contracte.

Si la substitució no aconsegueix posar el producte en conformitat amb el contracte, la persona consumidora pot exigir-ne la reparació, tret que resulti desproporcionada, la rebaixa del preu o la resolució del contracte.

La persona consumidora no pot exigir la substitució en cas de productes o serveis no fungibles, ni tampoc quan es tracti de productes de segona mà.

La rebaixa del preu i la resolució del contracte són procedents, a elecció de la persona consumidora, quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què la reparació o la substitució no s'hagin portat a terme dins un termini raonable i/o sense gaires inconvenients per a la persona consumidora. La resolució no és procedent quan la manca de conformitat sigui de poca importància.".

Al respecte d'aquestes qüestions, es veu que el tribunal ha considerat que el problema només era un problema de bateria i que al beneficiar aquesta de la garantia anyal, el venedor havia d'assumir-ne el cost de reemplaçament com el cost provocat pel fet d'haver estat obligat el Sr. Pera de llogar un cotxe de substitució del 06 al 12 de juny del 2019.

El tribunal no es va pronunciar sobre la qüestió del termini de la reparació.

TERCER.- Ara bé, com recordat pel Sr. Batlle, aquesta Sala ja ha pogut precisar que la càrrega de la prova de la manca de conformitat recau sobre el comprador, principi mitigat per l'article 31.5, el qual, en ordre a facilitar aquesta prova, institueix una presumpció :

"Llevat de prova en contrari, es presumeix que la manca de conformitat que es manifesti durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé o la prestació del servei ja existia en el moment de la transacció. No obstant això, aquesta presumpció decau quan sigui incompatible amb la naturalesa del producte o el servei o amb l'índole de la manca de conformitat.".

Cal d'antuvi precisar que en el seu escrit de demanda, el Sr. Pera no sostenia que l'averia no havia quedat resolta sinó que el vehicle havia estat més d'un mes en el taller per tal de reparar-lo, amb la precisió que explicava que el dia 15-07-2019, quan l'havien trucat per dir-li que la reparació ja estava feta, havia contestat que ja havia iniciat les accions per resoldre la venda tota vegada que considerava que la situació viscuda no era justificada.

El que ha quedat acreditat en Autes al respecte és que el 13-06-2019, sia 10 mesos després de la compra, val a dir passat el termini de 6 mesos de l'article 31.5 de la Llei del Consumidor, el Sr. Pera va portar el seu cotxe al venedor ja que no engegava i que les llums del davantal parpellejaven, i se li va indicar que el problema podia venir de la bateria.

Segons indica el Sr. Pera, el dia 18-06-2019 o el 17-06-2019 (depèn dels escrits), es va presentar al taller ja que se li havia anunciat que el cotxe era arreglat però no va funcionar correctament.

En data 28-06-2019, C, el concessionari de la marca, va emetre a destinació de la societat Plana una factura de 67,26.-euros corresponent al canvi i a la recàrrega de la bateria, i que indica que "1 fallo posta en marxa (creu que té un consum)" i "els controls efectuats són tots correctes. No s'ha reproduït l'incident a les proves efectuades".

El dia 05-07-2019, el Sr. Pera va presentar una fulla oficial de queixa a Govern, indicant que no era la primera vegada que el vehicle presentava aquest defecte, demanant el reemborsament del preu d'adquisició i de totes les despeses, tot i precisant que anava a comprar un altre vehicle per poder marxar de vacances en els 15 dies següents. Apareix que dita queixa es va arxivar sense cap sanció.

El 16-07-2019, se li va adreçar un correu per justificar el temps de reparació del vehicle explicant que ja s'havia arreglat el problema al dia 21-06-2019 però que un altre problema havia sorgit i que s'havia hagut de portar el vehicle a C, concessionari de la marca, i que el cotxe estava arreglat des del dia 28-06-2019 però que no havien pogut contactar amb ell.

En el mateix correu se li recordava que si no venia a recuperar el cotxe se li carregarien les despeses de pupil·latge, però el Sr. Pera va contestar que refusava recuperar el seu cotxe, invocant la resolució de la venda.

Així les coses, i si bé el demandant afirma que el defecte era una averia recurrent i aleatòria, el primer a tenir en compte és que no disposem de cap pericial que hauria permès determinar la realitat i l'origen del problema.

Només tenim en autes la prova d'un sol incident.

Al respecte, la gravació que es va fer (foli 11) ensenya un sol incident i la data no és certa doncs es visualitza la data del 03-10-2019 que deu correspondre a la data on es va gravar la vídeo WhatsApp des del dispositiu on s'havia gravat inicialment.

Per tant, l'afirmació que el defecte en qüestió existia des de l'inici no queda provada.

Al contrari, l'explicació de la defenent que l'averia que va portar a l'incident del 13-06-2019 era degut a un problema de descàrrega de la bateria pel fet d'haver pogut el propietari deixar una llum encesa i que el problema es va arreglar, és coherent amb la factura emesa per C i les mencions que aquesta darrera conté.

Per consegüent, es confirma la valoració de la prova feta pel tribunal.

Si apliquem els principis abans recordats al cas d'Autes, només podem confirmar la conclusió del primer jutjador de rebutjar la petició de resolució de la venda.

En efecte, i en primer lloc, no ha quedat acreditat que el vehicle no era conforme en el sentit de les disposicions en qüestió. Quant a l'averia denunciada, no ha quedat provada la versió de l'agent. Si bé és innegable que va existir una averia al mes de juny, els elements aportats en Autes no permeten considerar l'existència de l'averia tal com descrita pel demandant sinó més aviat que el problema sobrevingut sí que tenia a veure amb el problema puntual de descàrrega de la bateria, el qual no és suficient per considerar l'existència d'una manca de conformitat.

Així les coses, i tenint en compte totes les consideracions efectuades en la sentència d'instància sobre els altres defectes al·legats en primera instància, i que no queden impugnades, no existeix fonament per a decidir de la resolució de la venda, essent recordat que l'article 32.9 precisa que la resolució no és procedent quan la manca de conformitat sigui de poca importància.

Quant a la qüestió del retràs en la reparació, s'ha de tenir en compte que existeix certa confusió sobre la data exacta on el vehicle era arreglat i a disposició del Sr. Pera ja que d'una part apareix que ja ho era el dia 28 de juny, dia on C emet la seva factura, quan d'altra part, el Sr. Pera encara es queixava el dia 03 de juliol que no havia recuperat el seu vehicle.

Però aquests elements s'han de vincular amb el fet que ressurt clarament dels autes d'una part que el Sr. Pera va marxar a França del 23 al 30 de juny (foli 69) i d'altra banda que a partir d'un cert moment del principis de juliol, va decidir que no volia més el cotxe i que en volia comprar un altre, en particular per poder marxar de vacances, circumstància que explica que uns dies més tard, es va negar a recuperar el vehicle RE.

Atenent a tots els elements al respecte, la data del 28-06-2019 es pot considerar com la data en la qual el vehicle era arreglat, i el termini de reparació no es pot considerar com a irraonable en el sentit de l'article 32.4 i 32.9.

D'altra banda, no s'han aportat en autes elements objectius per establir que la reparació hauria comportat inconvenients fora de l'acceptable pel Sr. Pera, i la instància ja ha reconegut que s'havia d'indemnitzar el cost corresponent al fet d'haver llogat un cotxe el 12-06-2019.

Per consegüent, la resolució tampoc es pot fonamentar sobre el caràcter irraonable del termini de reparació o els inconvenients provocats per la reparació.

QUART.- D'altra banda, no és del tot cert que la sentència no es pronuncia sobre el rebuig de la petició subsidiària de rebaixa del preu doncs si no va desestimar formalment dita pretensió, no obstant, va motivar al respecte que "...la part agent, tot i referenciar aquesta qüestió en els seus successius escrits, no ha procedit a la seva quantificació, deixant-la igualment al marge de la reclamació efectuada (vid. f. 234 in fine i 235). (...)Per tant a 'efectes declaratius o de condemna, cap transcendència pot presentar aquesta mancança".

De totes les maneres, donat que la resolució o la rebaixa del preu queden a elecció de la persona consumidora però que les condicions per a pronunciar tal rebaixa són quasi les mateixes que la resolució, la desestimació d'aquesta darrera comporta en principi la desestimació de la primera.

Dit això, l'article 32.9 in fine introdueix una diferència entre rebaixa del preu i resolució donat que només la resolució es pot veure declarada improcedent quan la manca de conformitat és de poca importància, mitigació que concerneix la rebaixa del preu, la qual es pot efectivament concebre com a mínima si existeix una manca de conformitat que es considera com de poca importància.

Però, en el present cas, com motivat abans, no es considera cap manca de conformitat i el tribunal ja ha tret totes les conseqüències del canvi de bateria.

Finalment, no pot tampoc existir cap error provocant un vici en el consentiment tota vegada que no es pot considerar que el vehicle presentava un defecte essencial que el feia no apte per a complir amb les expectatives del comprador o que el feia inservible per a les finalitats de la seva adquisició.

CINQUÈ.- Pel que fa a la problemàtica de la possessió i restitució del vehicle, cap incongruència existeix en la sentència pel fet de no pronunciar-se al respecte de la restitució del vehicle ja que la mateixa no era objecte de cap petició per part de l'agent, que només reclamava la resolució i la consegüent restitució del preu, tot i el fet que, el mateix dia de presentació del seu escrit de demanda, el Sr. Pera va consignar prop de la Batllia la clau del vehicle per evitar qualsevolla responsabilitat que pugui derivar-se de l'ús del vehicle durant la tramitació del plet.

Certament, en cas de resolució d'una venda el venedor ha de retornar l'import del preu i el comprador ha de restituir vehicle. Però, a partir del moment on el tribunal ha desestimat la pretensió de resolució, res havia de dir sobre la restitució del vehicle puix aquesta qüestió no era sub judici.

Les parts estant d'acord sobre el punt que hem de pronunciar-nos al respecte.

Però, atesa la confirmació de la desestimació de la demanda de resolució, la venda queda perfecta i vigent, i el Sr. Pera ha de recuperar el seu cotxe.

Poc importa al respecte el fet que el vehicle es trobaria en un taller que no és de la societat defenent, i la qüestió de les despeses de pupil·latge serà eventualment objecte d'un altre debat.

Per consegüent, cap pronunciament específic hem de fer al respecte.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar i s'ha de confirmar la sentència.

SISÈ.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pera contra la Sentència de el Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-10-2020 que es confirma en els seus propis termes.

SEGON.- Imposar al Sr. Pera les costes judicials de segona instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pera contra la Sentència de el Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-10-2020 que es confirma en els seus propis termes.

SEGON.- Imposar al Sr. Pera les costes judicials de segona instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-