Admissió d'un recurs d'aclariment (0057/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-100-1/06 TSA: 14'/07

S E N T È N C I A NÚM. 57-2007

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ORDINO

Representant: E.C.C.

Advocat: Criado

Apel·lada: M.I. GOVERN-CTU

Representant: Suárez

Advocat : Calatayud

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Gutierrez

Advocat: Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-100-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Per acord de 26 de juliol de 2006, (publicat al BOPA de 9 d'agost) l'HBLE. COMÚ DE LA MASSANA va aprovar provisionalment el Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial i el va trametre al Govern per a la seva aprovació prèvia. El 25 d'agost de 2006, l'HBLE. COMÚ D'ORDINO va interposar, contra aquest acord, un recurs d'alçada, que la Comissió Tècnica d'Urbanisme va inadmetre a tràmit en una resolució de 9 d'octubre de 2006.

Interposada la demanda contra l'acord esmentat, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2007-27, de 16 de febrer de 2007, la desestima i declara l'acte recorregut ajustat al Dret, per tractar-se d'un acte administratiu no impugnable.

2.- Contra la sentència del Tribunal de Batlles l'HBLE. COMÚ D'ORDINO interposa un recurs d'apel·lació en el que demana la revocació de la sentència i que s'ordeni a la Comissió Tècnica d'Urbanisme un pronunciament sobre el fons de la qüestió plantejada en el recurs administratiu, compte tingut que l'aprovació provisional d'un Pla d'ordenació urbanística municipal és un acte decisori per expressa configuració de la legislació sectorial d'urbanisme i a més te la qualitat d'acte definitiu i contra aquesta classe d'actes es poden interposar recursos administratius.

3.- La representació processal de l'HBLE. COMÚ DE LA MASSANA demana la confirmació de la sentència en considerar que només és impugnable l'acte d'aprovació definitiva del pla d'ordenació i urbanisme parroquial.

4.- En anàleg sentit es manifesta l'M.I. GOVERN-CTU argumentant que l'aprovació provisional no clou el procediment i tot i que dissenteix d'alguns dels arguments emprats en la sentència del Tribunal de Batlles, en demana la confirmació.

5.- Les parts van presentar els seus escrits de conclusions i tot seguit han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que se sotmet a consideració d'aquesta Sala és exclusivament jurídica i consisteix en determinar si l'acord comunal d'aprovació provisional d'un pla d'ordenació i urbanisme parroquial és recurrible en alçada davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme, com demana l'HBLE. COMÚ D'ORDINO apel·lant o no ho és, com sosté la sentència, que ha declarat ajustat al dret l'acord de la Comissió Tècnica d'Urbanisme que va inadmetre a tràmit el recurs d'alçada que l'HBLE. COMÚ D'ORDINO va deduir contra l'acord de l'HBLE. COMÚ DE LA MASSANA d'aprovació provisional del Pla d'ordenació urbanística municipal.

La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) preveu per la redacció i aprovació dels plans d'ordenació i urbanisme parroquials un procediment que s'estructura en una doble fase: (i) preparació i (ii) aprovació.

Pel que fa a la primera, s'inicia amb els estudis preliminars (articles 90.1 i 95) segueix la redacció del projecte del pla (article 95) i s'acaba amb la posada de la documentació a informació pública i consulta per noranta dies (article 96) amb la finalitat que els administrats puguin presentar al·legacions, observacions i propostes al pla (article 97); són els actes administratius que l'article 101 anomena "preparatoris", que -utilitzant la terminologia de l'article 36 del Codi de l'Administració- tenen per objecte fornir a l'Administració d'elements de judici en la presa de decisions o de conferir una garantia als administrats.

En relació a la segona fase, la primera aprovació que rep el projecte de pla és del Comú (article 98) com aprovació provisional; aquesta se sotmet a consideració del Govern per tal que en valori l'ajustament a la Llei (articles 99 i 10) mitjançant el que la LGOTU denomina aprovació prèvia i acaba -si el Govern no proposa al Comú modificacions degudament justificades- amb l'aprovació definitiva per part del Comú (article 100).

Des del punt de vista del procediment és clar que l'aprovació provisional és un acte de la fase d'aprovació que no posa fi al procediment sinó que només constitueix el primer dels tres actes d'aprovació que successivament hi tenen lloc; és evident que en aquesta fase el document aprovat provisionalment encara no pot produir els efectes jurídics normatius que li son propis i per tant no és susceptible d'impugnació.

No obstant, des d'una perspectiva purament terminològica sorgeix un dubte interpretatiu quan l'article 101 de la LGOTU qualifica l'aprovació provisional com un acte administratiu "decisori" -en contraposició als "preparatoris"- i és per això que hom podria pensar que li dona la mateixa naturalesa que, almenys, a l'acte d'aprovació definitiva, és a dir, que "decideix", i com a "decisió", posi o no fi al procediment, és impugnable. Tanmateix la expressió d'acte decisori no equival a acte definitiu perquè no és idèntica a "decisió", com veiem tot seguit.

Segons el Diccionari de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans) "decisori" és, en l'accepció que ara interessa, "allò que te poder de decidir, dit especialment d'un fet que tot sol determina la decisió d'un procés"; és a dir, l'aprovació provisional és un acte decisori en el marc del procediment d'aprovació del pla, en el sentit de què en principi no pot ser variat per actes posteriors, ja que el control del Govern se cenyeix a allò previst en l'article 10 i l'aprovació definitiva no pot apartar-se de la provisional quan l'aprovació del Govern s'ha produït en sentit favorable; en aquest sentit, l'aprovació provisional "determina" el contingut dels actes posteriors, però no és la "decisió". La decisió és l'acte d'aprovació definitiva, que és el que posa fi al procediment, com hem vist, i que és allò impugnable.

El que acabem d'exposar és compatible amb la possibilitat de que certs efectes de l'acte d'aprovació provisional, en la mesura que per la seva naturalesa jurídica de mesures provisòries sí produeixen efectes jurídics immediats, siguin impugnables, com les suspensions de llicències necessàriament aparellades a l'aprovació, previstes en l'article 91 de la LGOTU.

Tercer.- En conseqüència del que s'ha exposat, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència sense que s'apreciïn mèrits per a imposar a una de les parts el pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'HBLE. COMÚ D'ORDINO contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, número 2007-27, de 16 de febrer de 2007, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.