SEGURETAT SOCIAL - CASS. Invalidesa accident de treball. Revisió del grau d'invalidesa. Prevalença dels dictàmens pericials. Element professional. (1000028-2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000028/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000007/2022

SENTÈNCIA 41-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vendrell

Representant: Sra. Criado

Advocada: Sra. Palau

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Coll

Advocada: Ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de maig de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000028/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Vendrell va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de 31 de març de 2020, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 20 de novembre de 2019, en virtut de la qual es va revisar la pensió d'invalidesa per accident de treball que percebia l'interessat, reconeixent un grau de menyscabament del 42,40% a partir de l'1 de novembre de 2019.

La sentència de 16 de novembre de 2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda i va declarar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents argumentacions:

La visita mèdica realitzada pel metge forense no es va desenvolupar correctament, ja que ni tan sols va explorar físicament l'interessat, al·legant motius de prevenció pel Covid-19.

Els informes mèdics aportats per l'agent han estat emesos per facultatius especialistes en la matèria i de reputació internacional, i no es pot posar en dubte la seva imparcialitat.

S'ha denegat el reconeixement de l'element professional, encara que l'agent no ha tingut cap activitat laboral des de la seva declaració d'incapacitat.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, segons les següents al·legacions:

El recurrent no va manifestar el seu descontentament amb la visita del metge forense fins que va conèixer el seu resultat, cosa que resta credibilitat a les seves manifestacions.

El metge forense va valorar el conjunt de la documentació incorporada a l'expedient, inclosos els informes aportats pel recurrent, de manera que no hi ha cap element que permeti posar en dubte el criteri del primer.

No procedeix reconèixer l'element professional, ja que l'article 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa exigeix com a mínim un 50% de la capacitat per exercir una activitat professional, xifra que no s'arriba a assolir en aquest cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar la legalitat de les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en virtut de les quals es va procedir a revisar el percentatge d'invalidesa que tenia reconegut l'agent, com a conseqüència d'un accident de treball, que va passar del 70,55%, percentatge del qual corresponia un 64,13% a l'element objectiu, al 42,20%, ja que es va considerar que l'estat físic de l'interessat havia millorat.

Segons l'article 171 de la Llei de la seguretat social:

"1. Quan l'estat de la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa s'ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d'invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitat que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa".

Aquest precepte és desenvolupat per l'article 20 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, aprovat per Decret de 27 de maig de 2015, segons el qual:

"1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot revisar d'ofici la capacitat de treball de la persona assegurada en qualsevol moment. La persona assegurada també en pot sol·licitar la revisió si justifica que s'ha produït una millora o un agreujament de la situació valorada. En tot cas, la persona assegurada pot sol·licitar la revisió al cap de dos anys de la resolució de reconeixement del dret o de la darrera revisió.

2. Solament es pot modificar el grau o el grup de la invalidesa si en el moment de la revisió es constata una variació en les patologies. El canvi o la substitució del barem tècnic que cal emprar en l'avaluació de les invalideses no en suposa la modificació".

De fet, la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2009, de 14 de setembre de 2009, ja va declarar, en aplicació de la normativa anterior, que "aquesta possibilitat de revisar el grau d'incapacitat pressuposa que s'hagi produït una alteració en l'estat físic de l'interessat, i no procedeix merament en base a una variació dels criteris de valoració per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)".

Tercer.- En el cas que ara s'examina, es tracta de valorar si l'estat físic del recurrent ha experimentat una millora des del moment en què se li va reconèixer una pensió d'invalidesa per accident de treball. En conseqüència, com ha declarat de manera reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala, el fet que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- El recurrent posa en qüestió en primer lloc el resultat del dictamen pericial, al·legant que la visita que li va efectuar el metge forense no es va efectuar correctament, sense ni tan sols ser explorat físicament, ja que el facultatiu va al·legar motius de prevenció pel Covid-19.

Tanmateix, no existeix cap element en les actuacions que pugui recolzar aquesta afirmació. El dictamen pericial (folis 140-142) recull que es va procedir a l'exploració de l'accidentat, encara que la del membre superior dret va ser difícil d'efectuar, ja que el pacient referia molèsties a qualsevol temptativa de manipulació d'aquest membre. En conseqüència, el perit es va basar en l'examen de l'electromiografia del braç superior dret i va realitzar una valoració subjectiva de les articulacions, especialment de l'espatlla dreta, el colze i el canell drets.

El cert és que la queixa de l'interessat no es va produir fins que va conèixer el resultat del dictamen, de manera que aquestes al·legacions, realitzades in tempore suspecto, no permeten posar en qüestió el contingut del dictamen, tal com afirma la sentència apel·lada.

En conseqüència, atès el caràcter prevalent dels informes emesos pels experts designats judicialment, s'ha de confirmar la valoració del 42,4% d'incapacitat que efectua el dictamen pericial.

Cinquè.- Sobre l'element professional, no hi ha discussió sobre el fet que el recurrent no ha reprès la seva activitat laboral. En conseqüència, resulta aplicable l'article 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu a la determinació estimada d'aquest element professional, segons el qual "l'estimació s'efectua a partir del grau d'invalidesa assolit, que com a mínim ha de ser del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional".

Atès que l'element objectiu s'ha fixat en aquest cas en un 42,4%, percentatge inferior al mínim del 50% que determina el Reglament, s'ha de concloure que no procedeix reconèixer l'element professional que reclama l'agent.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vendrell contra la sentència dictada el 16 de novembre de 2021 pel Tribunal Unipersonal de Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.