Prova de la condició de persona treballadora , valoració prova testifical (TSJC 380/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000380/2014 ORIGEN: 7001560/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 7001560/2013, instades per la Sra. Palmer contra la Sra. Gutierrez, en data 25 de setembre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que donant lloc majoritàriament a la demanda interposada per la Sra. Palmer, ha de condemnar a la Sra. Gutierrez en la seva qualitat de titular administrativa dels negocis D. i D2 : Primer.- Al pagament a l'agent, en concepte d'havers laborals, la suma bruta de 1.042,17 EUR, incrementada pels interessos legals comptadors des de la data en què els havien de ser satisfets, és a dir el dia 3 d'octubre de 2013, i fins a total liquidació del deute. Segon.- Al pagament a l'agent, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, la suma bruta de 115,45 EUR; incrementada pels interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda, és a dir el 22 de novembre de 2013, i fins a total liquidació del deute. Tercer.- A declarar i cotitzar les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Quart.- A l'abonament de les costes processals, segons allò establert al Considerant VIII d'aquesta resolució".

II.- La Sra. Gutierrez ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Palmer al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la pretesa relació laboral no quedava provada amb cap element objectiu i incontestable, ni tan sols indiciaris; els testimonis de la demandant ni tan sols acreditaven la seva condició de clients de la botiga; els testimonis mancaven d'espontaneïtat i mantenien vincles personals declarats i evidents amb la Sra. Palmer.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Palmer va formular demanda laboral contra la Sra. Gutierrez, sol·licitant la seva condemna al pagament dels salaris impagats durant el període comprès entre el 2 de setembre i l'1 d'octubre del 2013, vacances no gaudides, indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar els imports reclamats a la CASAraujo La demandada va explicar que la demandant no havia mai treballat per ella. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda. Per tant, el Tribunal ha considerat que existia un lligam laboral entre les parts i que la Sra. Gutierrez havia acomiadat verbalment a la seva assalariada.

II.- El recurs de la Sra. Gutierrez es focalitza, exclusivament, en la valoració de la prova testifical realitzada per l'Hble. Batlle. En efecte, la instància considera provada la relació laboral entre les litigants per raó del testimoniatge de quatre persones. Aquestes van afirmar, per davant l'Hble. Batlle, que van observar com la Sra. Palmer treballava en la botiga de roba de la recurrent en el decurs del mes de setembre del 2013 (folis 49, 51, 53 i 61). Es tracta de les Sres. Araujo, Pera, Gaya i Ribes, les quals no tenen especial relació amb Sra. Palmer. Les Sres. Araujo i Pera van declarar, fins i tot, ser amigues de la recurrent o de la seva mare. Aquests testimonis no van ser tatxats, ni tampoc van ser objecte de cap mena de repregunta. Per tant, s'han de presumir imparcials.

La prova testifical es pot definir com la declaració en el procés, sota el control i immediació judicial, de terceres persones que tenen coneixement, directament o indirectament, de fets jurídicament rellevants que conformen l'objecte del judici subjacent. Les seves declaracions han de proporcionar al Tribunal elements en ordre a formar la seva convicció sobre l'existència i realitat dels fets controvertits. L'òrgan jurisdiccional ha de valorar la força probatòria dels testimoniatges segons les regles de la sana crítica, sense obviar la manera en què els testimonis van tenir coneixement dels fets, la seves circumstàncies personals i, si escau, l'avaluació de les tatxes formulades.

L'Hble. Batlle ha deduït de la prova testifical practicada que la Sra. Palmer treballava pel compte de la Sra. Gutierrez. I aquesta deducció s'ha de confirmar. En efecte, les Sres. Araujo, Pera, Gaya i Capellà han tingut un coneixement directe dels fets controvertits, tota vegada que han pogut constatar, personalment, com la Sra. Palmer es trobava dins la botiga de la recurrent i realitzava les tasques pròpies d'una dependenta. A més, no hi cap element que permeti dubtar sobre la seva imparcialitat, ans el contrari, puix dos testimonis són afins a la pròpia recurrent.

Escau afegir dues consideracions suplementàries. La primera consisteix en constatar que no existeixen cotitzacions a la CASS en favor de la Sra. Palmer durant el mes de setembre del 2013 (foli 5). Si no treballava per cap empresa, és molt probable que ho fes per la Sra. Gutierrez i això coincideix amb el resultat de la prova testifical.

En segon lloc, el fet que la Sra. Palmer no aporti cap prova suplementària no pot perjudicar-la. Les proves testificals apareixen, en el cas concret, suficients per establir una relació laboral efectiva. A més, la treballadora no pot proporcionar un gran nombre de proves si resulta que va ser contractada verbalment, no va ser cotitzada a la CASS i l'empresària no va deixar cap rastre documental sobre la relació mantinguda. Per contra, en front de la demanda laboral, la recurrent sí que podia aportar proves per refusar la demanda. No es discuteix que la Sra. Gutierrez és titular de dues botigues de roba. Malament aquesta pot dur a terme una activitat comercial sense ajuda. Per conseqüent, sobta que no hagi citat com a testimoni els altres treballadors o, senzillament, els seus proveïdors. Aquesta passivitat no pot beneficiar-la, de manera que aquesta Sala comparteix la valoració molt raonable de la prova que efectua la instància.

Hagut compte que els demés elements del contracte de treball (hores, salaris ...) i els càlculs realitzats per la instància no es discuteixen, procedeix confirmar la sentència impugnada en totes els seus extrems.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la Sra. Gutierrez condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25 de setembre del 2014; condemnar la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.