Reconeixement de deute TSJC 0386/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TSJC-386/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de febrer del 2013 la representació processal del Sr. Andrade va formular demanda contra el Sr. Zapata en reclamació de l'import de 350.000.-euros, suma que el defenent havia reconegut deure al seu mandant, més la quantitat suplementària de 845,83.-euros, referida als interessos corresponents al deute reconegut meritats durant el mes de març del 2011, més l'import de 350.000.-euros, en relació als interessos globals generats per la suma deguda des del mes de novembre del 2012 fins la data de la presentació de la demanda, més els corresponents interessos de demora que aquesta anés meritant des de la data de la presentació de la demanda, més la totalitat de les costes judicials. Mitjançant altressí manifestava igualment que es reservava totes les accions que li poguessin correspondre en el cas que el defenent hagués venut, cedit o hipotecat el xalet de la seva propietat sobre el qual s'havia constituït un gravamen en garantia del retorn de la quantitat que aquest devia al seu mandant.

II.- La representació processal del Sr. Zapata va contestar a la demanda en data 27 de febrer del 2013 demanant la seva desestimació excepte pel que fa als interessos convinguts per la suma que se li va lliurar en dipòsit, imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13 de novembre del 2013 decidint estimar íntegrament la demanda principal i condemnar al Sr. Zapata a retornar al Sr. Andrade, Soriano la suma global que rebé inicialment en concepte de préstec personal i que ascendeix a tres-cents cinquanta mil euros (350.000.- EUROS), més la quantitat de vuit-cents quaranta-cinc euros amb vuitanta-tres cèntims (845,83.- EUROS) corresponent als interessos financers trimestrals pactats en el període del 23 de juliol del 2010 al 23 d'octubre del 2010; augmentada la primera dels interessos convencionals segons estipulacions de la convenció privada de reconeixement de deute subscrita pels litigants el 23 de juliol del 2010 i dels interessos de demora al tipus fixat per l'Associació de Bancs Andorrans per a préstecs segons es contempla en l'escrit de demanda, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància segons preveu el darrer Considerant.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Zapata i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'absolgui al seu mandant de les pretensions formulades per la contrapart, sense perjudici dels drets que li puguin correspondre per l'acció de dipòsit que no ha exercit, condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs estima íntegrament la demanda formulada pel Sr. Andrade contra el Sr. Zapata considerant que quan el primer va lliurar al segon la suma de 350.000.-euros ho va fer en concepte de préstec i, per aquesta raó, condemna al defenent a retornar a l'agent l'esmentada quantitat amb els interessos corresponents. La representació processal del Sr. Zapata formula el seu escrit de greuges contra la mateixa reiterant que la quantitat que va rebre de l'agent se li va lliurar en concepte de dipòsit amb un termini de devolució de 12 anys, com es dedueix de que no s'establís el venciment de l'obligació, s'atorgués al dipositant la facultat d'instar la devolució anticipada, amb previsió en cas de defunció, amb uns interessos que no eren els d'un préstec i atesa la relació existent entre les parts, raó per la qual procedia la desestimació de la demanda, però aquests arguments no es poden estimar.

II.- En efecte, consta a les actuacions un document de data 23 de juliol del 2010 que es denomina "Reconeixement de deute" en virtut del qual es manifesta que el Sr. Andrade a títol personal "presta" la suma total de 350.000.-euros als consorts Srs. Zapata, i el Sr. Zapata reconeix l'existència del citat crèdit a favor del Sr. Andrade. En el citat conveni s'acorda, entre altres, que aquest és consentit durant el període d'un any i seria renovat, o cancel·lat, si amb tres mesos d'antelació el Sr. Andrade manifestava la seva voluntat de renovar-lo, o cancel·lar-lo, i, en aquest darrer cas, els Srs. Zapata disposarien de 48 hores pel retorn de la quantitat principal més interessos, lliurant el Sr. Zapata al Sr. Andrade un xec per import de 350.000.-euros amb venciment també un any més tard, és a dir per tot el 23 de juliol del 2011, podent fins i tot el Sr. Andrade demanar la devolució anticipada d'una part de la suma en qüestió i gravant el deutor un xalet de la seva propietat en garantia del pagament del deute (foli 21).

Consta igualment a les actuacions que en data 4 de maig del 2012 les parts ara litigants es van reunir redactant un document en el què es manifestava la voluntat del Sr. Andrade de recuperar la totalitat del préstec de 350.000.-euros, admetent que se li retornessin 100.000.-euros el 5 de juny del 2012 i els restants 250.000.-euros tal com s'acordés en aquella data, posant de relleu que l'incompliment del pagament previst facultaria al Sr. Andrade a exigir al Sr. Zapata el lliurament de la totalitat de la suma pendent (foli 24) i, atès que aquest primer pagament no es va efectuar, el lletrat del Sr. Andrade en representació seva va requerir al Sr. Zapata per tal que retornés íntegrament la suma deguda i, davant de la manca de compliment d'aquest requeriment, va formular la demanda que dóna origen al present procediment.

III.- En aquestes circumstàncies, cal entendre que la suma que reclama l'agent es va lliurar al defenent en concepte de préstec, no sols per les paraules emprades en el cós del document subscrit per les parts, sinó també, i en primer lloc, perquè, en contra del que argumenta el defenent, es va fixar un termini de devolució d'un any prorrogable i en garantia de la seva devolució el Sr. Zapata va lliurar al Sr. Andrade un xec amb venciment amb data igual a la del préstec, també prorrogable, termini que es torna a repetir en el contracte signat en data 4 de maig del 2012, ja que en ell es diu que els primers 100.000.-euros es retornarien en data 5 de juny d'aquell any. És veritat que la data del retorn de la quantitat restant s'havia de fixar aquell dia, però aquest fet no significa que no s'hagués de respectar cap termini, ja que, a manca d'acord, resultaria aplicable el fixat en el contracte de data 23 de juliol del 2010. D'altra banda, en lloc s'ha acordat que es retornaria la suma rebuda en el termini de 12 anys, com afirma el recurrent, termini que seria contrari al que es fixa de manera clara en el document de reconeixement de deute, ni és cert que l'agent ho reconegués en la seva confessió en judici, ja que pel contrari afirma que en signar el contracte el Sr. Zapata es va comprometre a retornar els diners en un any i sols posteriorment en manifestar-li el defenent que tenia dificultats econòmiques no li va reclamar el retorn del préstec en el moment en què es va produir el primer venciment (respostes a les preguntes setena i divuitena del foli 70 en relació al 54).

Cal destacar igualment que es van fixar uns interessos del 2'90 anuals revisables trimestralment, que, si bé són inferiors als habituals d'un préstec, es justifiquen per la relació d'amistat que existia entre les parts, com reconeix el Sr. Andrade en les seves declaracions i que, en tot cas no concorden amb la naturalesa del dipòsit que respon a les necessitats del dipositant. D'altra banda, que no es demanés el retorn en produir-se el primer venciment tampoc és significatiu en quan el mateix contracte contemplava la possibilitat de que fos prorrogat i, mentre que no s'ha provat que l'agent es trobés en dificultats econòmiques, les preguntes que el defenent li formula a l'agent en la seva confessió en judici posen de relleu que era ell qui en tenia, ja que li demana que contesti si és cert que "el va advertir que no disposava de la liquidesa necessària per fer un reembors a curt termini i que el retorn no el podria fer fins transcorregut un termini de 12 anys, quan el pla de viabilitat dels seus negocis aportava excedents suficients per a la restitució del dipòsit", situació que explica la necessitat que tenia el defenent de rebre un préstec i que no es compadeix amb la de l'agent de desfer-se dels diners dipositant-los en mans d'un tercer. Per últim, és igualment irrellevant que el defenent volgués destinar els diners a la compra d'un immoble, com manifesta, possibilitat que d'altra banda no s'explica en la seva situació econòmica, ni concorda amb la finalitat del dipòsit, o que es pactés que en cas de defunció del Sr. Andrade els diners li serien retornats a la seva germana, ja que, sigui quina sigui la durada d'un préstec, res no exclou que durant la seva vigència es produeixi la defunció del creditor.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Zapata contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de novembre del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.