Intermediació immobiliària dret a la comissió (0033/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 033/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat “Gaya”, titular del negoci “I.R.”, i de l’entitat “Ferrer”, titular del denominat “I.M.”, va formular demanda en data 31 d’octubre del 2008 contra el Sr. Escolano en reclamació de la suma de 20.280 euros, corresponents en quan a 19.500 a la comissió per la intermediació que va portar a terme el seu mandant en la venda del xalet número 17 de la XXXX, propietat del defenent, més 780 euros del 4% d’ISI, més els corresponents interessos legals de dites sumes a comptar del dia que el deute va esdevenir líquid i exigible, més les costes del litigi.

II.- El 28 de novembre del 2008 la representació processal del Sr. Escolano va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l’argument que la venda del xalet de la seva propietat situat a la urbanització “M.T.M.” no es va fer gràcies a la intermediació de l’agent, sinó degut a la seva iniciativa particular, raó per la qual procedia desestimar íntegrament la demanda formulada per l’adversa.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11 de desembre del 2009 estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de les societats “Gaya” i “Ferrer” i condemnant al Sr. Escolano a pagar als agents, amb solidaritat activa, la suma de 20.280 euros, incrementada amb els interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda i imposant al defenent les costes del procediment.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Escolano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra ell.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió en el present procediment que en data 28 de febrer del 2008 el Sr. Escolano va encarregar a la I.R. la venda del xalet de la seva propietat situat a la Urbanització “M.T.M.” pel preu total, incloent els honoraris corresponents, de 409.500 euros més 780 euros d’ISI, sense que la citada immobiliària en tingués l’exclusiva (foli 37), acordant aquesta amb la societat “Ferrer”, titular del negoci “I.M.”, que ambdues societats col·laborarien en la recerca d’un comprador per l’immoble. Ha quedat igualment provat a les actuacions que els dies 31 de març i 3 d’abril del 2008 “M.” va ensenyar el xalet a una senyora que s’identificava com Canales i que va signar els resguards corresponents (foli 50) i el propietari del xalet admet que durant el juny del 2008 el va vendre a la Sra. Canales i al seu espòs el Sr. Ribes, raó per la qual les societats agents van reclamar al defenent l’import de la comissió a la què entenien tenir dret i, en oposar-se el Sr. Escolano, van formular la demanda que dóna origen al present procediment que va ser estimada per l’Hble. Tribunal de Batlles.

II.- Com a primer argument per tal d’oposar-se a aquesta resolució al·lega el recurrent, reiterant el que ja afirmava a la contesta a la demanda, que el vincle que pogués haver existit entre ell i l’adversa es va extingir per voluntat seva el mes d’abril del 2008, abans de portar a terme la venda del xalet. El recurrent aporta com a prova d’aquest fet un llistat de les trucades fetes des del seu telèfon al de la immobiliària els dies 4 i 7 d’abril del 2008 (folis 81 i 82), però ni consta el contingut d’aquestes converses, ni els agents admeten que tinguessin com finalitat rescindir el contracte, ja que el que reconeix el Sr. Tejada, legal representant de “I.R.”, és que el Sr. Escolano el va trucar manifestant que necessitava temps per pensar-se bé l’operació de venda, sense que això suposi tampoc prova d’una renuncia dels agents a seguir negociant en quan era el propietari del xalet el que s’hi negava.

En tot cas, el que està clar és que, fins i tot si fos cert que el defenent va manifestar voler resoldre el contracte de corretatge signat amb l’agent, aquesta decisió sols l’exoneraria de pagar la comissió corresponent si al realitzar finalment la venda de l’immoble el seu propietari no s’hagués aprofitat de les gestions fetes pel mediador.

III.- Argumenta en segon lloc el recurrent que no existia relació de causalitat entre l’actuació de les immobiliàries i la venda del xalet que va ser feta per ell a títol individual, però aquesta conclusió no es pot admetre.

Com a posat de relleu reiteradament aquesta Sala, per tal que l’intermediari en una compravenda pugui cobrar la comissió que li correspon és precís que el contracte projectat es celebri com a conseqüència de la intervenció professional del comissionista, és a dir, cal que hagi existit un nexe de causalitat que permeti atribuir la perfecció de la compravenda a l’actuació de l’intermediari, nexe que existeix quan el venedor s’aprofita d’aquesta actuació per portar la venda a títol particular, malgrat la seva intervenció no sigui completa, ni la més propera en el temps, ni la única, com destaquen entre moltes altres les Sentències d’aquesta Sala de 18 de maig del 1995, 29 de juny del 2000, 17 de març del 2005 i 14 d’abril del mateix any.

En el cas present l’agent reconeix que va tenir coneixement de la intenció del Sr. Escolano de vendre el seu xalet a través d’internet, però les parts van signar més tard el preceptiu contracte de corretatge devent presumir que el citat senyor ho va fer de manera lliure i conscient no havent-se provat el contrari. Consta també a les actuacions que el citat senyor va anunciar diverses vegades el seu propòsit a internet, contestant aquests anuncis les persones que hi estaven interessades (folis 72 a 80), fet per el qual estava legitimat, ja que el contracte amb “Rols” no era en exclusiva, però en cap d’aquestes respostes consta el nom de Amelia o Carlos, que són senyors als que finalment es va vendre el xalet.

Pel contrari, el Sr. Ribes afirma en la seva testifical (foli 152 en relació al 117) que va tenir coneixement de que la casa es venia a través d’un anunci emès per la immobiliària “M.”, que es va posar en contacte telefònic amb ella i que va concertar una primera visita a la què hi va anar la seva esposa, com es dedueix igualment del comprovant que consta al foli 50, que a la segona hi va anar el representant de la immobiliària i el propietari del xalet i a la tercera les mateixes persones i que, una vegada la immobiliària li va comunicar que el Sr. Escolano no volia vendre el xalet es va posar en contacte amb ell i, després d’insistir, aquest es va avenir a vendre-li i el mateix afirma la Sra. Bernat, esposa del primer (foli 155 en relació al 117), fets que porten a estimar que va ser l’actuació de les entitats agents la que va posar en contacte al propietari del xalet i a les persones que el van adquirir posteriorment.

Cal tenir en compte a més que, com a mínim la visita dels presumptes compradors al xalet acompanyats de l’empleat de “M.” del 4 d’abril, es va produir abans de la data en la què el Sr. Escolano afirma haver revocat el contracte de corretatge signat per les parts, raó per la qual no es pot dir tampoc que l’acord amb els compradors es va derivar de la revocació de l’encàrrec, ja que la venda es va produir com a conseqüència de l’actuació anterior dels agents posant en contacte a venedor i comprador.

IV.- Tampoc es pot argumentar, com fa el recurrent, que els agents no van obtenir el resultat que els hi permetria reclamar una comissió, ja que la venda es va fer finalment sense la seva intervenció. No obstant, per tal que el comissionista tingui dret a ella no és precís que rebi arres o senyal per part dels compradors, ni que participi en la celebració del contracte, perquè el de corretatge no implica la concessió al comissionista d’un poder per contractar i és suficient que el propietari de l’immoble s’aprofiti al vendre de les gestions fetes per aquell, com posen de relleu entre altres les Sentències d’aquesta Sala de 18 de maig del 1995, 24 de gener del 2002 i 17 de desembre del 2003. D’altra banda, i si algú va actuar de mala fe en aquestes negociacions no van ser els agents, malgrat és possible que insistissin excessivament per tal que es portés a terme la venda a través d’ells, sinó el Sr. Escolano, que pretenia eludir el pagament de la comissió manifestant que no volia vendre el xalet a la persona que li havien aportat els agent i fent-ho després particularment.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades per ell a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Escolano contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de desembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.