Contracte de corretatge, renúncia a percebre remuneració, doctrina dels actes propis (7000105/2022)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000209/2023 ORIGEN: 7000105/2022 - 0

NIG: 5300542120220001309

PARTS:

Apel·lant: Cano

Representant: Sra. Bernat

Advocat: Sra. Manso

Apel·lat: Sr. Viñas

Representant: Sr. Herrera

Advocat: Sra. Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Contracte de corretatge, renúncia a percebre remuneració, doctrina dels actes propis

SENTÈNCIA 000008/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Cano és una societat andorrana, que entre altres, comercialitzava mascaretes higièniques fabricades a Xina. En aquestes condicions, el mes d'abril del 2020, el Sr. Viñas establia contacte amb una empresa extremenya, perfeccionant-se entre aquesta darrera i la primera un contracte per a l'adquisició de 25000 mascaretes KN95 a raó d'1,62.- EUR unitat (40.500.- EUR en global), quantitat que va ser satisfeta per avançat pel comprador. En contraprestació a la intermediació realitzada pel Sr. Viñas, es preveia una comissió a raó de 0,18.- EUR per mascareta venuda (4.500.- EUR) a càrrec de la societat venedora que reclama judicialment a través de la demanda articulada el dia 17-6-2022, juntament amb els interessos legals i la totalitat de les costes ocasionades.

2.- El 20-9-2022, la representació processal de la societat Cano contestava la demanda oposant-se a les pretensions del demandant sostenint, en primer lloc, que el Sr. Viñas hauria renunciat a percebre la seva comissió, i subsidiàriament destacava que havia consentit un descompte comercial a l'empresa compradora per import de 7.500.- EUR, de tal manera que accedir a la reclamació de la part demandant suposaria que l'operació realitzada seria a pèrdues. En aquest supòsit sostenia que el guany total obtingut (2.800.- EUR) s'hauria eventualment de repartir entre els avui litigants corresponent al demandant la quantitat de 1.223,32.- EUR. En qualsevol cas, sol·licitava que es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral i evacuades per les parts les seves respectives conclusions, el dia 7-6-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Viñas contra la mercantil andorrana Cano., i condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 4.500 EUR, augmentada dels interessos legals comptadors a partir del 22 de setembre de 2022 i fins a liquidació total del deute, així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- La representació processal de la societat Cano s'alça contra aquesta resolució interessant-ne la revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que, desestimi la demanda imposant a la part demandant el pagament de la totalitat de les costes ocasionades, considerant que la resolució dictada efectuava una incorrecta valoració de la prova i de les al·legacions.

Recorda en primer lloc, que la seva representada a petició del Sr. Viñas havia consentit el dia 19-8-2020 un descompte de 7.500.- EUR atès que la mercaderia havia arribat amb retard, descompte aquest que va comportar que el marge comercial es reduís ostensiblement (2.800.- EUR en lloc de 10.300.- EUR). Referia que aquest descompte es realitzava a petició del demandant i amb la seva plena aquiescència, i en tal supòsit no era admissible que la comissió del demandant no tingués en consideració aquestes vicissituds. Especialment, si es té en compte que per missatge de 6-6-2020, el Sr. Viñas sostenia que no volia cap comissió i que renunciava a aquella que li pogués correspondre com a broker i que el Tribunal no havia valorat adequadament l'abast d'aquesta manifestació, que la seva representada va acceptar, afegint que sense aquesta renúncia la seva representada no hauria acceptat cap compensació al client final, i que la reclamació que ara articula es fonamentava en actes posteriors unilaterals del demandant.

5.- La representació processal del Sr. Viñas s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment ho és en reclamació de 4.500.- EUR en concepte de comissió per la mediació realitzada pel Sr. Viñas, en la compravenda de 25000 mascaretes sanitàries per compte d'una empresa de Badajoz, a la societat Cano.

La societat defenent s'oposava a aquesta reclamació.

La Sra. batlle estima íntegrament la demanda considerant que la renúncia al crèdit que en el seu dia havia pogut efectuar el Sr. Viñas a través de WhatsApp s'havia de contextualitzar amb el conjunt de missatges incorporats, considerant que d'aquests en cap cas s'inferia que la voluntat real del demandant hauria estat d'abandonar el seu dret de crèdit. Subsidiàriament, considera que la minoració de l'import de la factura com es reclamava tampoc podia prosperar atès que la comissió va intervenir sobre la base d'un preu fix, amb independència del beneficis del comitent.

I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent, atribuint a la resolució dictada un error en la valoració de la prova i de les al·legacions que es realitzaven.

Segon.- Sobre la renúncia del Sr. Viñas a percebre els emoluments derivats de la seva mediació.

La resolució d'aquest extrem del recurs, exigeix centrar-nos en les condicions en què la renúncia del Sr. Viñas el dia 6-6-2020 va intervenir, tasca aquesta que exigeix analitzar els actes anteriors, coetanis i posteriors. El procés d'adquisició de les mascaretes que ens ocupa, intervenia a finals del mes d'abril del 2020, tractant-se aquest del període àlgid de la crisis sanitària de la COVID19, en que ateses les necessitats de tots els països del món en material sanitari i el confinament adoptat, va comportar que les transaccions de la naturalesa de les que aquí interessen, experimentessin retards significatius. És en aquest context que després d'encarregar les mascaretes (28-4-2020), els dies 8-5-2020, 11-5-2020 el Sr. Viñas (en la transcripció facilitada s'identifica pel seu nom A) trametia a la societat demandada (L), uns missatges via WhatsApp interessant-se respecte les dates de sortida i arribada del producte adquirit.

Després de diferents interaccions intranscendents en el què aquí interessa entre les mateixes parts, el 27-5-2020, comunicava a la societat recurrent, el malestar del client final per no saber res respecte de l'entrega de les mascaretes, insistint en el mateix sentit el posterior 2-6-2020, demanant de posar-se en contacte amb la societat compradora per a explicar-los el retard i tranquil·litzar-los. Dos dies més tard, (4-6-2020), el Sr. Viñas trametia altre missatge a la societat venedora, traslladant una queixa enèrgica de la societat destinatària del producte. En aquesta després de retreure l'incompliment en el termini d'entrega del material adquirit, destacaven que no volien més la comanda, exigint la devolució íntegra de l'import pagat. Seguidament entre les parts avui litigants, intervenien diferents comunicacions respecte de l'evolució del transport de les mercaderies el mateix dia 4, i els dies posteriors fins que el 6 de juny, el Sr. Viñas sostenia: "Bon dia L. T'he enviat un email. Això em sobrepassa i no vull cap comissió i renuncio a la comissió de broker i per la gestió de la venta tot esperant", contestant seguidament la societat demandada amb un "ok", signe d'acord.

Seguidament, les parts continuen interactuant respecte del lliurament de la mercaderia fins a mitjans del mes de juliol en que sembla el material encarregat arribava a Madrid i era posat a disposició del comprador.

A partir de principis del mes d'agost del 2020, el Sr. Viñas s'adreça a la societat demandada, reclamant el pagament d'una factura emesa per l'empresa destinatària del producte, insistint en la necessitat de pagar 7.500.- EUR (19-8-2020) com a compensació del retard patit que es feia efectiva per la societat Cano mitjançant transferència el dia 20-8-2020.

A partir del 26-2-2021 el Sr. Viñas reclama el pagament de la factura de la comissió acordada, petició que ha anat reproduint fins a la interposició de la demanda que ha originat el procediment. Respecte d'aquesta reclamació s'ha de posar de relleu que la societat defenent no ha contestat en cap moment ni els correus electrònics ni tampoc els missatges WhatsApp tramesos.

La resolució del present recurs passa inexorablement per qualificar jurídicament l'acte del Sr. Viñas exterioritzat en el missatge de 4-6-2020 que hem tingut ocasió de destacar en negreta. Es tracta d'una declaració unilateral de voluntat realitzada pel creditor, adreçada al deutor en mèrits de la qual expressa la seva renúncia, sense prestació a canvi, a fer efectiu el seu dret de crèdit enfront del deutor (aquí la societat recurrent), característiques aquestes que vertebren la figura jurídica de la condonació del deute (Institucions 3, 30, 2). Si bé el caràcter unilateral o bilateral d'aquesta renúncia al dret de crèdit és una qüestió que no resulta pacífica en la doctrina (els exegetes francesos -fonamentalment Pothier, Aubry, Rau i Mercadé-, els pandectistes alemanys -Windscheid- i la doctrina italiana -Pacifici-Mazzoni- posterior a l'aprovació del codice civile de 1865 es decanten pel seu caràcter bilateral, altres autors temporalment més propers, en canvi, es decanten pel seu caràcter unilateral -vegeu per això Diez-Picasso, Gullón i Rivero-), i que aquesta qüestió podria tenir un interès genèric a l'hora de pronunciar-nos respecte del caràcter receptici o no d'aquesta declaració de voluntat i la seva eventual revocabilitat, en el present supòsit aquesta qüestió resulta irrellevant. En efecte, la renúncia del Sr. Viñas al seu crèdit no tan sols es va adreçar per escrit al seu destinatari sinó que fins i tot aquest darrer l'acceptava seguidament enviant un missatge amb l'expressió anglesa "OK" reveladora de la seva conformitat.

En aquestes coordenades, la condonació o renúncia al seu crèdit exterioritzada pel creditor i acceptada pel deutor resultava irrevocable i només l'existència d'actes posteriors i inequívocs d'ambdues parts encaminats a fer reviure l'obligació inicial extingida, podrien avalar la pretensió del Sr. Viñas. En el present supòsit, malgrat les reclamacions posteriors articulades pel Sr. Viñas sigui per correu electrònic o per missatgeria instantània, la societat defenent no en contestava cap i en aquestes condicions la més elemental seguretat jurídica no permet que l'actuació unilateral del creditor, sigui de naturalesa a fer reviure un dret ja extingit per les seves pròpies actuacions anteriors, especialment quan en atenció a la renúncia al crèdit realitzada, el deutor consentia a un abonament al destinatari final de les mascaretes adquirides per import de 7.500.- EUR, resultant per això decisiva la conducta anterior del Sr. Viñas, renunciant als seus emoluments.

Per a exhaurir el deure de motivació predicable de tota resolució judicial indicarem que resulta intranscendent que la societat defenent no contestés cap dels requeriments de pagament anteriors o que no s'invoqués com a causa obstativa en l'oposició al procediment d'injunció previ incoat, atès que el mer coneixement dels seus termes no es pot equiparar a un acte d'acceptació. En efecte, si bé, en determinats supòsits hem pogut admetre l'eficàcia dels actes d'acceptació tàcita, aquests han de ser concloents i inequívocs respecte de la voluntat de la part, sense que en cap moment en les actuacions practicades s'apreciï que des de la societat Cano es pretengués fer reviure el crèdit ja extingit.

Tercer.- Per tot el que hem exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Cano contra la Sentència 35/2023 dictada el dia 7-6-203 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda articulada pel Sr. Viñas.

Quant a les costes, escau imposar aquelles que s'han ocasionat en la instància al Sr. Viñas (Art. 350.1 CPC), sense que escaigui fer pronunciament respecte de les causades en aquesta alçada atès l'èxit del recurs articulat (art. 354.2 CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Cano contra la Sentència 35/2023 dictada el dia 7-6-203 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda articulada pel Sr. Viñas, imposant a aquest darrer el pagament de les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament respecte d'aquelles produïdes en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.