Legitimació (0093-1/2008)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 267/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Catalá va formular demanda, de data 7-6-2004, envers el Sr. Amador, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'atorgament d'escriptura pública a favor de la unitat immobiliària 2**, situat a l'XXXX, quant a l'atribució del domini i del dret real d'usdefruit als que feia referència a la demanda.

La part defenent fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-9-2006, en la que s'estableix: "DECIDEIX: Apreciar d'ofici l'existència d'un defecte en la constitució de la relació processal d'aquest procediment per manca de litisconsorci necessari, i per tant absoldre el Sr. Amador de la demanda; i sense fer especial pronunciament en costes processals".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 29-10-2007, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució dictada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en el sentit d'entendre que la litis ha estat ben constituïda entre la Sra. Catalá i el Sr. Amador.

L'exigència de litisconsorci passiu no pot ésser establerta en el pol actiu, tota vegada que ningú es pot veure obligat a presentar una demanda contra altres persones. Consegüentment, s'escau donar la raó al recurrent quan manifesta que no es pot acceptar un litisconsorci actiu necessari.

En canvi, pel que respecta al litisconsorci passiu necessari, aquesta Sala ha tingut ocasió de posar de manifest en reiterades ocasions que el fonament del mateix rau en l'existència d'una relació jurídica que afecta a diferents persones, de manera que les mateixes poden esdevenir afectades per la resolució que es dicti i, per tant, han de ser cridades al procés per a garantir els seus drets d'audiència i defensa. Des d'aquesta òptica d'idees, és un fet no controvertit que, en data 13-3-1993, la Sra. Catalá i el seu difunt espòs van perfeccionar un conveni amb el Sr. Amador, d'acord amb el qual aquest darrer reconeixia que la seva titularitat eramerament fiduciària i que les unitats immobiliàries pertanyien al matrimoni B.-Catalá. Mort el Sr. Guerrero en data 10- 5-1995, la vídua va triar l'opció d'escollir una quart part dels béns en propietat i tres quartes parts en usdefruit (folis 57 a 61). Així mateix, consta que el règim econòmic matrimonial fou liquidat, segons resulta de la documental que es troba als folis 62 i ss. i que, per escrit de data 2-6-2004 (folis 123 i ss) es resolia el contracte de fiducia, de data 13-3-1993, i el Sr. Martin es comprometia a comparèixer davant de Notari per a atorgar la venda de les esmentades unitats immobiliàries a favor de la indivisió successòria entre la Sra. Catalá i la Sra. Alfaro.

II.- No es pot convenir amb la recurrent que la crida al procediment de la Sra. Alfaro no sigui necessària com a co-demandada, tota vegada que la Sra. Catalá és titular de ? parts de les unitats immobiliàries en propietat, però l'altra quarta part esdevé propietat de la Sra. Alfaro. I aquesta asseveració, com ressenya la resolució d'instància, apareix reconeguda per la pròpia agent, quan en el document de 2-6-2004, determina que la quarta part es troba inclosa en la indivisió successòria de la Sra. Catalá i la Sra. Alfaro.

Consegüentment, procedeix mantenir l'existència de litisconsorci necessari en relació al pol passiu, la qual cosa motiva la innecessarietat d'analitzar els restants arguments que empra el recurrent com els referents a la percepció dels lloguers, atès que s'ha d'entendre que la relació jurídico-processal es troba mal travada.

III.- Aquestes consideracions originen que el recurs s'hagi de desestimar, malgrat s'acollís l'argumentació del recurrent quant a la inviabilitat del litisconsorci actiu necessari. Nogensmenys, aquest acolliment de l'argumentació ha de donar lloc a la no procedència de la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la part agent contra la sentència, de data 18-9-2006, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. No s'escau imposar les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.