responsabilitat extracontractual, manteniment comunitat de propietaris rampes accés garatge, concurrència de culpes

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000038/2026

ORIGEN: 6000204/2024 - 0

NIG: 5300542120240002130

SENTÈNCIA 000066-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000038/2026

Nig : 5300542120240002130

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00066 A

SENTÈNCIA 000066/2026

PARTS:

Apel·lant: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L?EDIFICI Y

Representant: Sra. Felícia

Advocada: Sra. Assumpta

Apel·lat: ORG000 i Sra. Araceli

Representant: Sra. Consol

Advocada: Sra. Àgata

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: responsabilitat extracontractual, manteniment comunitat de propietaris rampes accés garatge, concurrència de culpes

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27/09/2024, la representació processal de la ORG000 i de la Sra. Araceli va interposar, demanda en reclamació de quantitat per responsabilitat extracontractual, a tramitar pels tràmits del procediment abreujat, contra la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo, demanant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a satisfer la suma de 3.949,28 euros en favor de la companyia asseguradora demandant i de 200 euros en favor de la Sra. Araceli, conjuntament amb els interessos legals meritats a comptar de la data fixada per al tràmit de contesta a la demanda i amb expressa imposició de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i de perits que es poguessin meritar en el marc de la causa, i les taxes judicials.

2.- En data 20/12/2024, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo va contestar la demanda sol·licitant l'íntegra desestimació d'aquesta i la condemna de la part actora al pagament de les costes processals causades.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, en data 08/01/2026 requeia Sentència, amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda interposada per la ORG000 i la Sra. Araceli el 27/09/2024, contra la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo i condemnar aquesta darrera al pagament de la suma de 2.961,96.-€ (3.949,28 - 25%) en favor de la Y de 150.-€ (200 - 25%) en favor de la Sra. Araceli.

Aquestes quantitats meritaran l'interès legal del diner a la data de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Imposar les costes processals a la part demandada, de conformitat amb el que preveu el Cinquè Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- La representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant, amb caràcter principal, que es revoqués la resolució apel·lada i que es dictés nova sentència desestimant íntegrament la demanda, amb condemna de la part actora al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procuradora i perits. De forma subsidiària, va sol·licitar que la concurrència de culpes fos establerta de manera proporcional al risc assumit per la Sra. Araceli.

Aquesta pretensió la recolza en els següents motius de recurs que s'exposen seguidament de manera succinta.

En primer lloc, denuncia una incorrecta valoració de la prova efectuada pel jutjador a quo en fixar la seva responsabilitat. Al·lega que el nivell d'exigència del deure de diligència establert per la sentència recorreguda resultava excessiu, atès que el lapse de temps transcorregut entre el moment en què la Comunitat va tenir coneixement de l'estat de la rampa -les 16:46 hores- i el moment de producció del sinistre era objectivament reduït, en un context de nevades actives i temperatures baixes on l'estat de la rampa podia variar constantment. Sosté que el sistema de calefacció de la rampa funcionava correctament i que la Comunitat va dur a terme totes les diligències necessàries, de manera que no se li podia atribuir responsabilitat per la insuficiència del sistema que necessita un temps raonable per produir els seus efectes.

En segon lloc, i de forma subsidiària, la part apel·lant al·lega que la valoració de la concurrència de culpes efectuada per la sentència de primera instància no reflecteix adequadament el pes causal de la conducta de la demandant. Invocant la doctrina d'aquesta Sala en matèria d'autoprotecció i assumpció de risc, sosté que la Sra. Araceli va poder apreciar l'estat de la rampa -perfectament visible i identificable- i va decidir sortir amb el vehicle assumint voluntàriament el risc, de manera que la seva conducta hauria de tenir una incidència rellevant en la distribució de responsabilitats, superior al 25% atribuït per la sentència recorreguda.

5.- En data 19/03/2026, la representació processal de la ORG000 i de la Sra. Araceli va presentar escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació, demanant la seva desestimació i confirmació de la sentència dictada per la Batllia amb imposició de les costes a la part recurrent.

Per això argumenta, en primer lloc, que del resultat probatori es desprenia sense cap dubte que la Comunitat no va actuar diligentment i no va desplegar totes les mesures al seu abast per evitar la producció de l'accident. Remarca que les nevades no van ser del dia del sinistre sinó dels dies anteriors, de manera que la Comunitat disposava de prou temps per actuar, i que la manca de funcionament de la calefacció de la rampa des d'un primer moment va permetre l'acumulació de gel i neu que va ocasionar l'accident.

En segon lloc, la part apel·lada s'oposa a la pretensió subsidiària relativa a la revisió de la distribució de culpes. Al·lega que la sentència de primera instància és congruent amb el resultat probatori, atès que la Sra. Araceli tenia motius per confiar que la rampa disposava d'un sistema de calefacció en funcionament i que, a més, en el moment del sinistre ja era de nit i podia resultar difícil de percebre la capa de gel. Recorda que, tal com estableix la sentència recorreguda, la negligència de la Comunitat i la de la demandant no es troben en un pla d'igualtat, ja que la primera era la responsable de l'element que creava un risc.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo contra la Sentència dictada per la Batllia en data 08/01/2026, per la qual s'estimava de forma substancial la demanda interposada per la ORG000 i per la Sra. Araceli per raó d'un accident de vehicle ocorregut el 14/12/2023 a la rampa d'accés de l'aparcament de l'edifici.

L'objecte del recurs se circumscriu a dues qüestions diferenciades. Amb caràcter principal, la part apel·lant qüestiona que la Comunitat hagi incorregut en una infracció del deure de manteniment i de cura que justifiqui la seva responsabilitat extracontractual, al·legant que el nivell d'exigència de diligència fixat per la sentència d'instància és excessiu i que la Comunitat va actuar correctament en les circumstàncies concurrents. Amb caràcter subsidiari, i per al supòsit que s'apreciés algun grau de responsabilitat de la Comunitat, la part apel·lant impugna la distribució de culpes establerta per la sentència, que atribuí un 75% de responsabilitat a la Comunitat i un 25% a la Sra. Araceli, sostenint que la conducta de la demandant hauria de tenir una incidència causal superior.

La part apel·lada s'oposa íntegrament al recurs, defensant la correcció de la valoració probatòria efectuada per la sentència d'instància i la procedència de la distribució de culpes establerta, tot sol·licitant la confirmació íntegra de la resolució apel·lada.

Segon.- Fets provats d'interès

El dia 14/12/2023, la Sra. Araceli sortia de l'aparcament comunitari de l'edifici Y, situat a Canillo, conduint el seu vehicle marca Ford, model Kuga, matrícula XXXX, assegurat prop de la ORG000. En intentar pujar per la rampa d'accés, el vehicle va perdre tracció a conseqüència de la presència de gel a la superfície de la rampa i va lliscar marxa enrere fins a col·lidir, per la seva part posterior, contra la paret de tancament on està ubicada la porta del garatge.

No es discuteix l'existència del sinistre ni tampoc la realitat dels danys soferts pel vehicle de la Sra. Araceli, que han estat valorats en un import total de 4.149,28 euros. D'aquest import, 3.879,53 euros van ser assumits per la ORG000; 200 euros van ser satisfets per l'assegurada en concepte de franquícia; i 69,75 euros corresponen als honoraris del perit que va efectuar la valoració dels danys, també assumits per la companyia asseguradora demandant.

Tampoc resulta controvertit que, una estona abans de l'accident, concretament a les 16:46 hores, un veí de l'edifici va adreçar un missatge a l'administrador de la Comunitat de Propietaris advertint-lo de l'estat perillós de la rampa. Posteriorment, a les 18:36 hores, l'administrador va requerir la intervenció del tècnic de l'empresa d'electricitat contractada per la Comunitat, ELECTRICITAT H, a fi de verificar el funcionament de la resistència instal·lada a la rampa. Finalment, a les 19:46 hores, el tècnic va confirmar que el sistema funcionava correctament i que la rampa s'estava descongelant.

Ha quedat igualment acreditat que la rampa de l'edifici Y disposa d'un sistema de calefacció integrat per sondes i una centraleta programada per activar-se automàticament quan la temperatura baixa dels 0 °C o quan detecta neu o humitat. Segons la verificació efectuada pel tècnic, el sistema es trobava en funcionament. Ara bé, també resulta establert que el desgel no és immediat, sinó que el temps necessari per descongelar completament la rampa depèn, entre altres factors, del gruix de neu o gel acumulat i de les condicions meteorològiques existents en aquell moment.

En conseqüència, allò que resta controvertit no és l'existència del sinistre, ni la realitat dels danys, ni tampoc la presència d'un sistema de calefacció a la rampa, sinó la imputació jurídica de responsabilitat derivada de l'estat en què aquesta es trobava en el moment de l'accident. En particular, cal determinar si l'actuació de la Comunitat de Propietaris fou prou diligent davant l'avís rebut, si concorre alguna conducta negligent atribuïble a la Sra. Araceli en la conducció del vehicle i, si escau, en quina proporció s'ha de distribuir la responsabilitat entre les parts en la causació del dany.

Tercer.- Tercer. Sobre el primer motiu del recurs: la responsabilitat extracontractual de la Comunitat de Propietaris.

La part apel·lant impugna la declaració de responsabilitat de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo. Sosté, en essència, que la sentència d'instància hauria establert un nivell d'exigència excessivament rigorós respecte del deure de diligència que corresponia a la Comunitat i que aquesta va adoptar totes les mesures que, en les circumstàncies concretes del cas, li eren raonablement exigibles.

El motiu no pot prosperar si bé per uns motius lleugerament diversos d'aquells retinguts per l'òrgan a quo, ja que entenem que la culpa de la Comunitat no s'ha de situar tant en la insuficiència del sistema de calefacció de la rampa davant una situació de nevada activa, sinó en la manca d'actuació davant una situació de risc preexistent i persistent.

La sentència apel·lada parteix de la idea que el sistema de calefacció instal·lat a la rampa no fou suficient per donar una resposta adequada a les condicions meteorològiques existents. Tanmateix, l'examen conjunt de la prova practicada permet arribar a una conclusió parcialment diferent. En particular, el butlletí meteorològic de Ransol aportat per la part agent -estació que, si bé es troba pròxima a l'edifici, està situada a una altitud superior i en una zona en general més freda- mostra que, en els dies immediatament anteriors al sinistre, les temperatures no van presentar una situació de fred intens o continuat. En el període comprès entre els dies 10 i 15 de desembre del 2023, només el dia 14 de desembre es van registrar temperatures negatives, i encara de manera pràcticament anecdòtica, amb una mínima de -0,6 °C. Aquestes dades resulten rellevants perquè no permeten explicar, per si soles, la presència de gel a la rampa en la proporció que aquesta presentava el dia de l'accident. Tampoc les precipitacions acreditades en aquell període -8,7 mm el dia 13 de desembre i 3,5 mm el dia 12- revelen una situació de nevada activa o extraordinària que impedís qualsevol actuació ordinària de manteniment. I, si aquestes dades es posen en relació amb la fotografia obrant al foli 22 de les actuacions, s'observa que la carretera es trobava neta de neu i de gel, amb presència únicament de neu residual als marges de la calçada, en una proporció similar a la que apareixia acumulada a la rampa d'accés al garatge.

D'aquest conjunt d'elements se'n desprèn que el gel existent a la rampa el dia 14 de desembre del 2023 no era conseqüència d'una nevada intensa, sobtada i immediatament anterior al sinistre, sinó d'una acumulació residual de neu o gel que havia romàs durant diversos dies i que s'havia anat consolidant a la superfície de la rampa. No es tractava, per tant, d'una situació imprevisible, sobtada o inevitable, sinó d'un estat de la zona comuna que s'havia mantingut en el temps i que podia ser apreciat i corregit mitjançant una actuació ordinària de manteniment.

Aquesta constatació té una incidència decisiva en la valoració jurídica del cas. En primer lloc, desvirtua l'argument de la part apel·lant segons el qual la Comunitat no hauria disposat de temps material per actuar. Si el gel era residual i les condicions meteorològiques dels dies anteriors no impedien una intervenció manual, la Comunitat disposava d'un marge temporal suficient per adoptar mesures destinades a garantir la seguretat de la rampa, fos mitjançant la retirada del gel, l'abocament de potassa o productes anàlegs, la senyalització del risc, l'advertiment als usuaris o la limitació temporal de l'ús de la rampa fins que aquesta recuperés unes condicions mínimes de seguretat.

En segon lloc, aquesta mateixa circumstància evidencia que la situació de perill no era merament sobrevinguda ni depenia exclusivament de l'eficàcia immediata del sistema automàtic de calefacció. Es tractava d'un risc objectiu, visible i persistent en un element comú destinat precisament a l'entrada i sortida de vehicles. La Comunitat de Propietaris, com a responsable del manteniment i conservació dels elements comuns de l'edifici, havia d'haver advertit aquesta situació i actuar amb la diligència exigible, sense que fos necessari esperar l'avís d'un veí per prendre consciència d'un perill que afectava directament la seguretat dels usuaris de l'aparcament.

Convé subratllar, en aquest punt, que la responsabilitat de la Comunitat no exigeix la infracció d'una norma positiva específica que imposi expressament l'obligació de retirar neu o gel de la rampa d'accés. El règim de responsabilitat extracontractual, de base subjectiva i culpabilística, exigeix la concurrència d'una acció o omissió negligent causalment vinculada al dany produït. Ara bé, aquesta negligència no s'identifica necessàriament amb la vulneració d'una disposició reglamentària concreta, sinó amb l'incompliment de l'estàndard de diligència que resultava objectivament exigible atenent les circumstàncies del cas.

En el present supòsit, aquest estàndard de diligència imposava a la Comunitat una actuació positiva. La rampa d'accés al garatge és un element comú que, per la seva inclinació i funció, comporta un risc incrementat quan es troba coberta de gel. Aquest risc era especialment evident en una parròquia de muntanya com Canillo, en ple mes de desembre, i en un edifici que ja disposava d'un sistema específicament destinat a prevenir la formació de gel o neu en aquesta zona. Precisament l'existència d'aquest sistema posa de manifest que la Comunitat era perfectament conscient de la potencial perillositat de la rampa en condicions hivernals.

Ara bé, el deure de diligència de la Comunitat no s'exhauria amb la mera instal·lació d'un sistema de calefacció automàtic. Aquest sistema constituïa una mesura preventiva útil, però no substituïa el deure general de vigilància i de manteniment enfront dels riscos derivats dels mateixos elements comuns. Això és encara més clar si es té en compte la declaració del tècnic intervinent, segons la qual el sistema s'activava quan les sondes detectaven nevada o quan la temperatura descendia per sota de determinats llindars. En les condicions concurrents el dia de l'accident, ni constava una nevada activa ni la temperatura era prou baixa perquè el sistema s'activés necessàriament de manera eficaç i immediata. Per tant, la Comunitat no podia limitar-se a confiar passivament en el funcionament d'un mecanisme automàtic que, per les seves pròpies característiques, podia no resultar suficient davant gel residual acumulat i consolidat.

Aquesta conclusió no equival a imposar a la Comunitat una responsabilitat objectiva pel sol fet que l'accident es produís dins d'un element comú. Allò que es retreu no és el resultat lesiu en si mateix, sinó l'omissió de les mesures raonables que haurien pogut evitar o reduir el risc. La presència de gel a la rampa no era una circumstància instantània o inevitable, sinó una situació mantinguda durant un lapse temporal suficient perquè fos detectada i corregida. I davant una rampa destinada al trànsit de vehicles, amb pendent i accés directe al garatge comunitari, la manca de retirada del gel, de tractament de la superfície o, si més no, d'advertiment als usuaris constitueix una omissió negligent rellevant.

El fet que, a les 16:46 hores del mateix dia, un veí advertís l'administrador de la Comunitat de l'estat perillós de la rampa reforça aquesta conclusió. Aquest avís confirma que el risc era perceptible per als usuaris de l'edifici i que la situació presentava una perillositat objectiva. Però, alhora, no pot entendre's que el deure d'actuació de la Comunitat nasqués únicament en aquell moment. L'avís constitueix una exteriorització expressa del perill, però no elimina el fet que aquest perill existia amb anterioritat i havia de ser conegut o, almenys, apreciable per una Comunitat diligent.

Tampoc és suficient, per excloure la responsabilitat, que l'administrador requerís posteriorment la intervenció del tècnic de l'empresa ELECTRICITAT H per verificar el funcionament de la resistència de la rampa. Aquesta actuació podia resultar adequada per comprovar l'estat del sistema automàtic, però no resolia per si mateixa el risc immediat que representava la presència efectiva de gel sobre la rampa. La diligència exigible no es limitava a verificar si la instal·lació funcionava, sinó que exigia adoptar mesures directes i immediates sobre l'estat físic de la rampa, especialment quan el perill ja havia estat advertit i afectava l'ús ordinari de l'accés al garatge.

En definitiva, la responsabilitat de la Comunitat de Propietaris es fonamenta en la seva inacció davant una situació de perill persistent, visible i corregible en un element comú de l'edifici. La Comunitat tenia el deure de conservar la rampa en condicions raonables de seguretat i d'adoptar les mesures adequades quan aquesta presentava gel acumulat. No ho va fer, o no ho va fer amb la diligència exigible, i aquesta omissió es troba causalment vinculada amb la pèrdua de tracció del vehicle i amb els danys posteriorment produïts.

Per tot el que s'ha exposat, el primer motiu del recurs ha de ser desestimat. Es confirma, doncs, la declaració de responsabilitat de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo, si bé aquesta responsabilitat queda refonamentada en la manca d'actuació davant una situació de risc prèvia, persistent i objectivament corregible, i no pròpiament en la insuficiència del sistema de calefacció de la rampa davant una nevada activa, com havia raonat la sentència d'instància.

Quart. Sobre el motiu subsidiari del recurs: la revisió de la distribució de culpes.

La part apel·lant sosté, amb caràcter subsidiari, que la distribució de responsabilitats fixada per la sentència d'instància -75% a càrrec de la Comunitat de Propietaris i 25% a càrrec de la Sra. Araceli- no reflecteix adequadament la incidència causal de la conducta de la conductora en la producció del resultat lesiu. Al seu entendre, la Sra. Araceli podia apreciar l'estat de la rampa abans d'iniciar la maniobra de sortida i, malgrat això, va decidir circular-hi, assumint voluntàriament un risc que era visible i previsible.

Aquest motiu ha de ser estimat.

Tal com s'ha exposat en el fonament jurídic anterior, el gel existent a la rampa no era conseqüència d'una nevada sobtada, intensa o immediatament anterior al sinistre, sinó que tenia caràcter residual i havia romàs durant diversos dies en aquell espai comú. La fotografia aportada per la mateixa part agent posa de manifest que la rampa es trobava glaçada en una proporció apreciable i que aquest estat no podia passar desapercebut per a qualsevol usuari que s'hi aproximés per accedir o sortir de l'aparcament.

Aquesta circumstància resulta especialment rellevant en el cas de la Sra. Araceli, que no era una tercera aliena a l'edifici, sinó veïna i usuària habitual del garatge comunitari. Per aquesta raó, no podia desconèixer ni la configuració de la rampa, ni el seu pendent, ni la seva potencial perillositat en condicions hivernals, ni tampoc l'estat concret que presentava el dia dels fets. La presència de gel era visible, el risc de pèrdua de tracció era previsible i la maniobra de pujada exigia, per tant, una especial prudència.

En aquest àmbit, cal recordar la doctrina d'aquesta Sala en matèria de concurrència de culpes i deures d'autoprotecció, de la qual constitueix expressió, entre d'altres, la Sentència de 23/12/2015, dictada en el rotlle TSJC 016/2015. Segons aquesta doctrina, la responsabilitat d'un tercer per la creació o manteniment d'una situació de risc no exclou automàticament el deure de la persona perjudicada d'actuar amb la cura mínima exigible davant riscos evidents, previsibles i fàcilment perceptibles. El ciutadà no resta dispensat d'adaptar la seva conducta a les circumstàncies concretes del lloc, del temps i de l'estat de l'espai pel qual transita o circula.

Traslladada aquesta doctrina al cas present, la presència de gel o neu en una rampa d'accés a un aparcament, en ple mes de desembre i en una parròquia de muntanya com Canillo, constitueix un risc ordinari, conegut i previsible. No es tracta d'un obstacle ocult, inesperat o difícilment apreciable, sinó d'una situació que la conductora podia comprovar abans d'iniciar la maniobra. En aquestes condicions, li era exigible una conducta més prudent, bé abstenint-se temporalment de sortir amb el vehicle fins que la rampa oferís condicions suficients de seguretat, bé advertint la Comunitat o l'administrador de la necessitat d'una actuació immediata, bé promovent o esperant una intervenció material de retirada de gel o neu, o bé adoptant qualsevol altra mesura raonable que evités assumir un risc evident de pèrdua de control del vehicle.

La conducta de la Sra. Araceli no pot, doncs, considerar-se irrellevant des del punt de vista causal. La seva decisió d'iniciar la maniobra de sortida malgrat l'estat de la rampa clarament apreciable per qualsevol persona va contribuir de manera efectiva a la producció del dany. No es tracta d'afirmar que la conductora fos l'única responsable del sinistre, ni tampoc d'exonerar la Comunitat del seu deure de manteniment dels elements comuns, sinó de reconèixer que la perjudicada va assumir una part significativa del risc en un context en què la situació de perill era perfectament apreciable.

En tal context, la revisió de la distribució de culpes exigeix ponderar adequadament la diferent posició jurídica i causal de les parts. La Comunitat de Propietaris continua essent el subjecte responsable del manteniment, conservació i seguretat dels elements comuns de l'edifici. La seva omissió constitueix el factor originari del risc, en la mesura que va permetre que una situació de perill objectiu es mantingués durant un període prolongat sense adoptar mesures de correcció, tractament, senyalització o advertiment als usuaris. Aquesta omissió és especialment rellevant perquè afectava una rampa destinada a la circulació de vehicles, amb un pendent que incrementava de manera evident el risc associat a la presència de gel.

La conductora, per la seva banda, no va crear l'estat perillós de la rampa, però sí que va decidir afrontar-lo malgrat la seva evidència. La seva culpa no es projecta, doncs, sobre la generació del risc, sinó sobre l'assumpció imprudent d'un perill visible i previsible.

En aquestes coordenades, la distribució del 75% a càrrec de la Comunitat i del 25% a càrrec de la Sra. Araceli minimitza excessivament la incidència de la decisió adoptada per aquesta última. La situació de perill no era oculta ni imprevisible, i la conductora, com a usuària habitual de l'aparcament, es trobava en condicions d'apreciar-la i d'evitar o posposar la maniobra. Aquesta possibilitat real d'adequar la mateixa conducta al risc existent justifica atribuir-li una quota de responsabilitat superior.

En conseqüència, aquesta Sala considera més ajustada a les circumstàncies del cas una distribució paritària de responsabilitats. D'una banda, la Comunitat de Propietaris ha de respondre per haver mantingut una situació de risc en un element comú sense adoptar les mesures de prevenció i correcció exigibles. De l'altra, la Sra. Araceli ha d'assumir les conseqüències derivades d'haver decidit circular per una rampa visiblement glaçada, amb coneixement o, si més no, amb plena possibilitat de coneixement del perill que aquesta maniobra comportava.

Per tot el que s'ha exposat, escau estimar el motiu subsidiari del recurs i modificar la sentència apel·lada en aquest extrem, fixant la distribució de responsabilitats en un 50% a càrrec de la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo i en un 50% a càrrec de la Sra. Araceli.

Cinquè. Conseqüències econòmiques de la nova distribució de culpes.

La modificació de la distribució de culpes comporta la revisió de les quanties indemnitzatòries fixades per la sentència d'instància, que havia aplicat una reducció del 25% sobre els imports reclamats. Amb la nova distribució del 50%, la moderació del quàntum indemnitzatori ha d'operar en la mateixa proporció.

En conseqüència, la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y de Canillo ha de ser condemnada a satisfer la suma de 1.974,64 euros (3.949,28 × 50%) en favor de la ORG000 i la suma de 100 euros (200 × 50%) en favor de la Sra. Araceli. Aquestes quantitats meritaran l'interès legal a comptar de la data de fermesa de la present resolució, atès que la moderació derivada de la concurrència de culpes determina que el deute no tingui caràcter determinat i líquid fins a aquell moment.

Quant a les costes de la primera instància, l'estimació de la demanda ha estat parcial i en aquesta eventualitat no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en primera instància ( art. 350.3 cpc ).

Sisè.- Quant a les costes del present recurs d'apel·lació, el recurs ha estat estimat parcialment en el seu motiu subsidiari, per la qual cosa no escau fer una imposició expressa de costes en aquesta instància, havent de suportar cada part les seves pròpies costes generades en apel·lació.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el motiu subsidiari del recurs d'apel·lació articulat per la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI Y contra la Sentència de la Batllia de data 8 de gener del 2026 que es revoca en el sentit d'estimar de forma parcial la demanda interposada per la ORG000 i la Sra. Araceli el 27 de setembre del 2024, contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI Y DE CANILLO i condemnar aquesta darrera al pagament de la suma de 1.974,64 euros (3.949,28 × 50%) en favor de la ORG000 i la suma de 100 euros (200 × 50%) en favor de la Sra. Araceli. Aquestes quantitats meritaran l'interès legal a comptar de la present resolució.

I sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.