Contracte laboral: diferències amb el contracte de tipus familiar.- Contracte laboral entre persones unides per una unió estable de parella (0122/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA de 13 d'octubre de 2005

Contracte laboral: diferències amb el contracte de tipus familiar.- Contracte laboral entre persones unides per una unió estable de parella: efectes que es deriven del trencament de la convivència.- Costes: legitimació activa per impugnar la condemna en costes

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ferrer va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 23.675,90 EUR, en concepte de vacances no realitzades i de salari, amb els corresponents interessos legals.

El Sr. Cañete, representant legal de la societat ORG_0, es va oposar a les pretensions de la part actora, manifestant que la Sra. Ferrer no tenia cap nòmina assenyada cada mes en el seu compte bancari, i que cobrava per transferència bancària que efectuava ella des del compte de la societat a benefici del seu o del compte comú ; que també agafava regularment diners de la caixa i circulava amb un vehicle de la societat ; que en quant a les vacances, la part actora feia més de 30 dies de vacances a l'any. Reconvencionalment, el Sr. Cañete va sol·licitar la condemna de la Sra. Ferrer a pagar-li la quantitat de 3.000 EUR en concepte d'indemnització per temeritat manifesta de la demanda d'embargament preventiu.

II.- Per sentència de data 10-5-2005, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil va desestimar la demanda principal de la Sra. Ferrer, tot com la demanda reconvencional del Sr. Cañete, imposant les costes derivades de la demanda principal a la Sra. Ferrer, i les costes derivades de la reconvencional al Sr. Cañete.

II.- Contra aquesta resolució, la Sra. Ferrer ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la sentència és incongruent en quant condemna en costes el Sr. Cañete, que mai ha estat part en els presents autes, i que no ha valorat adequadament la prova, estimant provat allò dit per un sol testimoni, i estimant que recau en el treballador, la prova dels fets negatius.

II.- Pel que fa al 1r motiu de greuge, no pertoca a la Sra. Ferrer preocupar-se de la condemna en costes que afecta únicament al Sr. Cañete. Si aquest senyor considera que les costes s'han d'imposar a la societat que representa i no a ell mateix, només és ell que pot contradir la resolució sobre aquest punt, totalment aliè a la Sra. Ferrer.

Sobre el fons, s'ha de posar de relleu que les parts formaven una parella de fet de la qual va néixer dos fills, abans de separar-se en el mes de novembre del 2002. Aquest fet, contràriament al que pretén la part demandant, té una importància cabdal, perquè atribueix als serveis prestats per la Sra. Ferrer, a la societat del seu concubí, el tipus familiar de l'article 1b) del Decret sobre el contracte de treball del dia 15- 1-74.

És cert que la Sra. Ferrer va ésser declarada a la CASS, com treballadora de la societat ORG_0 del mes de febrer del 2000 fins a principi de novembre de 2003, amb el salari mínim. No obstant això, resulta, no d'un únic testimoniatge, sinó de les declaracions dels Srs. Sandoval, Luís i Julián, que la Sra. Ferrer tenia un horari de treball molt flexible, podent absentar-se de la feina per assistir a cursos de gimnàstica o per anar alguns dies cap a França, sense cap problema. A més el Sr. Luís i la Sra. Julián varen afirmar que la part actora pagava amb el talonari de xecs de la societat ORG_0, i que agafava diners en efectiu de la caixa de la mateixa societat. Aquests fets acrediten que els serveis que portava la Sra. Ferrer a l'empresa, eren de tipus familiar, més que laboral.

II.- D'altra banda, s'ha de considerar que com resulta de la providència d'arxiu del servei d'Inspecció de Treball que consta en autes, la societat ORG_0 ha aportat davant d'aquesta institució els justificants acreditatius de transferències bancàries, de les nòmines efectuades al compte corrent bancari personal de la Sra. Ferrer, i al compartit amb el senyor antic company sentimental i gerent, Sr. Cañete.

De totes aquestes circumstàncies se'n desprèn, que durant tota la vida comuna de la parella, la Sra. Ferrer va prestar els seus serveis a l'empresa del seu concubí, en unes condicions particulars de tipus familiar que li satisfeien, si es considera que davant tot aquest període, mai es va queixar, respecte al pagament del seu salari, aleshores que segons el Sr. Sandoval, que va treballar pel compte de la societat ORG_0 fins al mes de juny del 2001, era la Sra. Ferrer que s'encarregava de la feina administrativa de l'empresa.

III.- Pel que fa a les vacances no es negat per la part recorren que l'empresa tancava 3 setmanes cada estiu, i és acreditat pels testimoniatges que consten en autes, que la Sra. Ferrer a part del mes d'agost podia absentar-se de la seva feina alguns dies de vacances.

Per tant, es palès que el present litigi s'inscriu més en el marc d'una separació conflictiva entre ambdós concubins, que en el marc d'un contracte de treball ordinari, i que donat el caràcter sentimental que ha existit entre les parts, la relació es va desenvolupar de manera familiar i privilegiada a la vora de la legislació laboral, a la satisfacció respectiva de cadascun de les parts, fins al trencament del lligam sentimental.

En conseqüència s'ha de confirmar la sentència impugnada que ha fet una apreciació encertada del litigi, ajustada als fets i al dret.

Encara que el recurs siguis desestimat, compte tingut del caràcter particular de la causa, no s'imposa de fer especial condemna en costes de 2a instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. Ferrer, confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10-5-2005, en totes les seves disposicions, sense fer especial condemna en costes de 2a instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.