IMMIGRACIÓ. Regularització autorització residència i treball. Manca de residència efectiva a Andorra. (2000045/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000045/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000030/2023

SENTÈNCIA 25-2023

PARTS:

Apel·lant: Sra. Álvarez

Representant: ídem

Advocat: Sr. Galván

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Gomila

Advocada: Sra. Recio

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de maig del 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000045/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Álvarez va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat el 29 de juny de 2022, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 26 de maig de 2022, en virtut de la qual s'havia denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de l'agent.

La sentència d'1 de febrer de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La Sra. Álvarez ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No s'ha valorat degudament la situació personal de la interessada, que viu a Andorra des de fa més de 30 anys i percep una prestació d'invalidesa de la seguretat social.

Es va veure obligada a desplaçar-se fora del Principat per causa de la migrada pensió que percebia, però va retornar per raons mèdiques.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que:

S'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions i l'Administració ha tingut en compte que l'agent no ha residit de forma permanent i efectiva durant tot el període de vigència de l'anterior autorització de residència, com diu l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.

La denegació és obligada per l'incompliment dels requisits legals.

4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de la recurrent.

L'article 83 de la Llei qualificada d'immigració disposa que es denegarà aquesta regularització quan, entre d'altres motius, no es compleix qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 53.1 de la mateixa Llei qualificada, en la redacció aplicable, segons el qual:

"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...".

Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals.

Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en què recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha fet una valoració correcta de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel de la recurrent.

Resulta concloent la dada relativa a que la interessada no ha residit a Andorra durant un total de 4 anys, dins dels 10 anys de vigència de l'autorització anterior. Això posa de relleu que no es compleix el requisit de l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, que abans s'ha esmentat. D'altra banda, la recurrent no discuteix en realitat aquesta conclusió, sinó que es limita a al·legar la insuficiència de la pensió que percep per poder mantenir-se a Andorra. Ara bé, aquesta circumstància, per lamentable que sigui, no consta que s'hagi modificat posteriorment, de manera que la recurrent no justifica com podrà mantenir ara la seva residència efectiva a Andorra, a diferència dels 4 anys transcorreguts entre 2016 i 2020. En qualsevol cas, aquest és un element de judici que no resulta ser decisori, ja que el requisit exigit per la llei és la residència efectiva durant els deu anys de vigència de l'autorització anterior, i aquesta exigència no s'ha complert en aquest cas.

En definitiva, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què ha arribat l'Administració, tal com ha considerat la sentència apel·lada.

Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva de la recurrent al Principat durant tota la vigència de l'autorització anterior, com exigeix l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, de manera que procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Álvarez contra la sentència dictada l'1 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.