Laboral-prova desistiment del treballador (TSJC-065/13)
- Resolució
- Sentència · 21/05/2013
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 137/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:137
- Recurs
- 65/13
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Eulàlia Amat Llari, Pere Pastor Vilanova
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- LIQUIDACIÓ (SOCIETAT) EMPRESARI RELACIÓ LABORAL SALARI FINALITZACIÓ DE LA RELACIÓ LABORAL CASS DESISTIMENT
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha revocat la sentència del Tribunal Unipersonal que condemnava la societat ORG_0 a pagar 7.650 euros al Sr. Diez per acomiadament indegut. El tribunal ha considerat que les proves aportades estableixen que el Sr. Diez va dimitir unilateralment del seu càrrec i que no hi ha evidència d'un acomiadament indegut per part de l'empresa. El tribunal també ha tingut en compte les declaracions del Sr. Diez sobre la seva intenció de canviar de feina i la seva firma en documents que certificaven la liquidació del seu sou i vacances. Per tant, la demanda del Sr. Diez ha estat desestimada íntegrament i no s'han imposat costes de primera i segona instància degut al caràcter laboral de la matèria i la situació d'insolvència del Sr. Diez.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-065/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Exposant que va ser acomiadat verbalment, el Sr. Diez va presentar demanda laboral contra la societat ORG_0, demanant en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, l'import de 7.650.-euros, així com la totalitat de les despeses judicials incloent les d'advocat i de procurador.
II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va dictar Sentència, de data 04-12-2012, decidint estimar íntegrament la demanda i condemnant a la societat defenent a pagar a la part agent la suma de 7.650.-euros i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de Sentència.
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la societat ORG_0, demanant la seva revocació íntegra i que es dictés una sentència desestimant la demanda, amb imposició de les costes processals a l'adversa.
El Sr. Diez demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta en essència que: 1)L'empleat va desistir voluntàriament sense complir les seves obligacions legals i no va ser acomiadat de forma indeguda però el primer jutjador va fer una valoració errònia i incompleta de les proves d'autes les quals estableixen la tesi de l'empresari; Potser el jutjador ha volgut aplicar el principi "in dubio pro operario" però aquest principi no es pot aplicar al present cas;
2)La resolució del Tribunal Unipersonal vulnera el seu dret a la jurisdicció perquè no és suficientment motivada i falta de coherència perquè tot considerant que no existeix cap prova per avalar una tesi o l'altra, considera per una banda que no pot existir un comiat i per una altra que es tracta d'un acomiadament "irregular";
II.- És pacífic que el Sr. P. va començar a treballar per la societat demandada al mes d'agost de l'any 2006, sense contracte escrit, i que la relació laboral es va finalitzar al setembre del 2011. Queda també establert que no existeix cap carta d'acomiadament per part del patró i cap carta de desistiment per part de l'empleat.
III.- Després de l'examen del fons del litigi, aquesta Sala considera que la Sentència ha de ser revocada.
En efecte, si és indiscutible que el desistiment del treballador mai es presumeix i que pertoca a l'empresa que al·lega el desistiment voluntari del treballador de provar-ho, en el present cas, no queda establert que la societat ha consumat un acomiadament de forma indeguda i al contrari les proves aportades en autes, en el seu conjunt, estableixen suficientment que el Sr. P. va dimitir unilateralment.
En primer lloc, en la seva confessió en judici, el Sr. P. va admetre que durant el mes d'agost del 2011 va comunicar al seu superior la seva decisió de canviar de feina. Afirma també que després va deixar clarament dit que continuava treballant per ORG_0, però és un fet objectiu que, un mes abans de la finalització de la relació laboral, l'empleat volia deixar la feina per una altra i força és de constatar que la relació laboral va efectivament finalitzar-se el 31 de setembre, després que l'empleat hagi efectuat les vacances que tenia pendents, i el 19 d'octubre va començar a treballar per la societat Caro
En segon lloc, l'empleat va firmar un document amb data de 30 de setembre del 2011, certificant que havia "rebut la liquidació corresponen segons la legislació vigent del Principat d'Andorra, sou fins el seu darrer dia de treball, vacances al dia, amb lo qual es dona per pagat, saldat i finiquitat en plena satisfacció no podent reclamar res més en l'esdevenidor", així com la fitxa de baixa a la CASS amb la mateixa data.
Pretén que va firmar dits documents perquè el patró li va demanar, però s'ha de posar de relleu que cap element permet fonamentar aquesta asseveració la qual és insuficient per acreditar que l'empleat va firmar aquests documents contra la seva voluntat i com a conseqüència d'un acomiadament verbal, llavors fins i tot que res permet considerar que la relació laboral estava afectada per qualsevol problema;
Tots aquests elements acrediten el fet que l'empleat va preparar el seu comiat.
En tercer lloc, és evident que els testimoniatges de la Sra. Luís i del Sr. Caro han de ser valorats amb suma precaució atès que la primera és secretaria de la societat i que el segon és assalariat de dita societat i fill del seu president. Dit això, no se'ls hi pot denegar tot valor probatori. En efecte, els elements que aporten són coherents amb els elements apuntats anteriorment.
Així, es desprèn de dits testimoniatges que el Sr. P. va explicar abans del mes d'agost que tenia una oportunitat per canviar de feina com a lampista i que, després d'haver agafat les vacances del 29 d'agost fins a final de setembre, va anar expressament a l'empresa l'1 d'octubre per firmar els documents amb data del 30 de setembre del 2011 i això amb intenció de finalitzar la relació laboral, i que fins i tot és el mateix empleat que va portar la fitxa de baixa a la CASS, extrem que el demandant no ha contradit.
IV.- No obstant l'estimació del recurs de la societat ORG_0, s'imposa no fer especial imposició de les costes de primera i segona instància en raó del caràcter laboral de la matèria i de la situació d'insolvència del Sr. P.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs de la societat C. SL;
REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de data 04-12-2012, desestimant íntegrament la demanda del Sr. ENTITY_4;
NO EFECTUAR imposició de les costes de primera i segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.