Costes: criteris per a la seva imposició.- Costes en el procediment de mínima quantia: determinació del seu import (0200/04)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Costes: criteris per a la seva imposició.- Costes en el procediment de mínima quantia: determinació del seu import

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Manso va interposar demanda, de data 18-3-2004, envers el Sr. Codina, titular del comerç E., i en virtut de la qual sol·licitava que es procedís a la condemna de la part defenent a l'abonament de la quantitat de 976,40 Euros, amb més els interessos legals a comptar des de el dia 12-2-2004 o, subsidiàriament, des de la contesta a la demanda, i amb imposició de les costes processals.

La part defenent fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 3-5-2004, en virtut de la qual establia: "DECIDEIX: Que estimant en part la demanda interposada per la societat Manso contra el Sr. Codina, titular del comerç E., ha de condemnar i condemna aquest darrer, en rebel·lia processal, a pagar a la primera la quantitat de 976,40 Euros, més els interessos legals meritats des del dia 19 d'abril del 2004 i fins el dia de la total liquidació del deute, i a pagar les costes processals ocasionades, exclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la mercantil agent va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data 9-12-2004, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El greuge o motiu en el qual la part recurrent fonamenta el seu recurs rau en la no imposició a la part vençuda del pagament dels honoraris d'advocat i procurador de la part vencedora. Considera que la disponibilitat del dret processal sobre la contractació d'advocat i de procurador, no pot excloure la regla de Justinià (Codi 3,1,13,6) relativa al pagament de les costes pels vençuts. Afegeix que no s'ha interposat el litigi per caprici, sinó obligada per la manca de pagament del deutor.

II.- La resolució del present recurs exigeix examinar i decidir si els honoraris d'advocat i procurador en un procediment de mínima quantia poden integrar el concepte de costes processals que ha de satisfer la part vençuda. En aquest sentit, s'ha de posar de manifest, en primer terme, que el principi del venciment objectiu acollit pel dret romà justinianeu, no obsta que el legislador andorrà hagi configurat el procediment de mínima quantia de manera que la intervenció del Lletrat és facultativa (art. 97 LQJ) i que la intervenció del Procurador sigui sempre facultativa en els processos declaratius (art. 102 LQJ). Consegüentment, si la part litigant, malgrat no ser preceptiva la intervenció dels esmentats professionals, decideix emprar-la per a la seva defensa tècnica (advocat, precisament s'exclou en el judici de mínima quantia, atesa la menor rellevància econòmica del litigi) i per la representació processal (Procurador), no pot després, atesa la voluntarietat de la intervenció dels esmentats professionals, exigir que els seus honoraris s'integrin dins de les costes processals a satisfer per la part vençuda.

En aquesta línia d'idees, en el marc del judici de mínima quantia i malgrat que la reclamació de la part agent sigui acollida a la instància, de conformitat amb els arguments exposats, s'escau confirmar la resolució d'instància i refusar el recurs interposat contra la mateixa, atès que no es poden integrar dins de l'esmentat judici els honoraris d'advocat i de procurador com a partides de les costes processals.

III.- El rebuig del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Manso contra la sentència, dictada en data 3-5-004, per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.