Prescripció mercantil de 3 anys interropuda pel reconeixement de deute (TSJC-347/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-347/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Sainz va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Daza, en reclamació de la quantitat de 66.054,06 euros en concepte de pagament de mercaderies subministrades, juntament amb els interessos legals corresponents des de la data de contesta a la demanda i abonament de les costes judicials, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Daza va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció.

III.- Per sentència de data 21 de setembre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Daza, titular del negoci ORG_0 a pagar a la societat Sainz la quantitat de 66.054,06 euros, incrementada amb els interessos legals produïts a comptar del 10 de febrer del 2010, imposant-li les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Daza ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el jutge a quo admet obertament que es tracta d'un deute derivat d'una transacció mercantil, però no l'analitza com fruit d'una reclamació dins el marc d'una reclamació mercantil, sinó com una reclamació civil que prescriu als 30 anys; que la causa que origina el deute avui reclamat és una compravenda mercantil i el termini de prescripció aplicable a aquest tipus de contractes és de 3 anys; que l'adversa acredita el suposat deute reclamat amb 3 simples documents que han estat elaborats unilateralment per ella i que no són suficients per justificar la demanda instada; que l'agent reconeix que de l'import reclamat el Sr. Daza ha liquidat 5.997,04 euros, i admet que, per error va reclamar més import que el degut; que nogensmenys, tot admetent aquella equivocació el jutge a quo no ha tingut en compte aquesta apreciació; que la demanda és infundada pel que no escau condemnar aquesta part al pagament de les costes del procediment.

II.- És pacífic que durant anys la societat Sainz va proveir de material de construcció el negoci ORG_0 del qual n'és titular el Sr. ENTITY_4; que a conseqüència de diversos impagaments de factures, ambdues parts varen signar, el dia 1 de desembre del 2004, un protocol d'eixugament del deute segons el qual el negoci ORG_0 s'obligava envers la societat Sainz a pagar la totalitat del seu deute, d'un import de 66.054,06 euros, mitjançant 12 xecs d'un import cadascun de 500 euros amb venciment el dia 15 de cada mes durant 12 mesos, i el saldo al final del tretzè mes, amb el ben entès que tota restitució de material serà deduïda de l'esmentada quantitat.

En tràmit d'apel·lació el Sr. Daza tornà a plantejar l'excepció de prescripció de l'acció. Aquesta prescripció no pot prosperar pels motius que segueixen.

En el Dret Andorrà la prescripció de les accions que es deriven dels contractes mercantils és de 3 anys amb la finalitat de donar seguretat i fermesa a les transaccions d'aquesta mena.

És cert que tant la societat agent com el defenent són persones jurídiques de caràcter mercantil, i que van desenvolupar durant anys, relacions comercials entre les mateixes. També és cert que el contracte signat el dia 1 de desembre del 2004 entre les parts constitueix un reconeixement de deute, amb compromís a eixugar-lo segons modalitats determinades. Aquest reconeixement no es pot considerar amb independència de l'origen o la causa del referit deute; per conseqüent, atès que el deute inicial deriva de diversos impagats de mercaderies subministrada per la societat Sainz al comerç ORG_0, sí que el deute esmentat constitueix una obligació mercantil sotmesa a la curta prescripció de 3 anys.

Ara bé, la prescripció sempre es pot interrompre mitjançant una reclamació judicial o el reconeixement del deute. En el present cas, el Sr. Daza, titular del negoci ORG_0 va reconèixer el deute pel contracte de data 1 de desembre del 2004, intitulat "Protocole d'apurement d'encours"; i va tornar reconèixer el referit deute per carta de data 27 d'abril del 2007, en la qual el Sr. Daza manifesta que, compte tingut que té en dipòsit material de la societat Sainz per un import de 14.822 euros i que ha de beneficiar d'una rebaixa d'un import de 12.426,12 euros, s'obliga a pagar el saldo de 32.808,84 euros, la meitat al final del mes de juliol, com a més tard, i el saldo al final del mes d'agost. Si afegim totes aquestes quantitats, arribem a l'import de 66.054 euros ja reconegut en el document de l'1 de desembre del 2004. Per tant, resulta evident que la prescripció mercantil que va començar a córrer a comptar del contracte del dia 1 de desembre del 2004 fou interrompuda pel reconeixement de deute de data 27 d'abril del 2007, abans que s'acabi el termini de prescripció de 3 anys. Com que la societat Sainz va iniciar la seva reclamació judicial el dia 16 de juny del 2009, és a dir menys de 3 anys després del reconeixement del deute que va interrompre la prescripció, la present acció no ha prescrit.

III.- Respecte al fons del litigi, s'ha de posar de manifest, que un reconeixement de deute acredita l'obligació per ell mateix, sense que sigui necessari provar l'existència del deute reconegut. En el present cas, el Sr. Daza, en la seva qualitat de negociant coneixia perfectament l'àmbit, el contingut i les conseqüències de l'obligació que va signar, i per tant, en virtut del reconeixement de deute litigiós se l'ha de condemnar a pagar a l'adversa la quantitat de 66.054,06 euros, per no acreditar haver efectuat cap pagament o retornat cap mercaderia, atès que resulta del document de comptabilitat de la societat Sainz (foli 53) que la quantitat al·legada de 5.997,04 euros ja fou descomptada del deute del negoci ORG_0, abans de la signatura del conveni esmentat.

IV.- Per conseqüent, s'ha de desestimar el recurs del Sr. Daza i imposar les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 21 de setembre del 2011 en tota la seva part dispositiva; Condemnar al Sr. Daza a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.