Assegurances. Cobertura de la pòlissa

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-077/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 28 de setembre de 2006 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 9 de novembre del 2004 la representació processal del Sr. Téllez, propietari del negoci "P.M.", va formular demanda contra la societat "I.C. S.A.", delegada a Andorra de la companyia d'assegurances "L. S.A.", sol·licitant es condemnés a la demandada al pagament de la suma de 7.918,50 euros, import de la neteja de la façana d'un edifici que havia quedat tacada al regalimar la pintura que la seva representada va aplicar a les baranes del mateix i que ella havia hagut de pagar a l'empresa "M.J.", més interessos i costes.

II.- En data 23 de novembre del 2004 la representació processal de la societat "I.C. S.A." va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa. Al·legava, en primer lloc, l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, atès que entenia que era la companyia "L." qui va subscriure el contracte d'assegurança amb la demandant. Respecte del fons del litigi, manifestava que la pòlissa contractada sols cobria els treballs de pintura exterior fets ocasionalment per l'assegurat i a rodet, subsidiàriament que quedaven exclosos de cobertura els danys altament previsibles per no haver pres l'assegurat les mesures de prevenció adequades, més subsidiàriament que sols es cobria la responsabilitat si l'assegurat actuava de forma diligent i en aquell supòsit entenia que no ho havia fet i que, en tot cas, seria procedent una indemnització de 5.535,50 euros i no la que es reclamava.

III.- La Sentència de l'Hble. Batlle de 8 de març del 2006 va desestimar íntegrament la demanda, entenent que la demandant no havia pres les mesures de prevenció necessàries per tal d'evitar el dany i que per tant l'assegurança no li cobria el sinistre que es va produir per quedar exclòs a les condicions generals 1.5 apartat p).

IV.- En data 30 de maig del 2006 la representació del Sr. Téllez formula apel·lació contra la citada Sentència i, pels motius que recullen les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte del debat del present litigi és si el contracte d'assegurança de responsabilitat civil per danys causats a tercers que van subscriure la companyia d'assegurances "L. S.A.", que en aquest recurs no es discuteix que ha d'assumir la seva delegada a Andorra "I.C. S.A.", i el Sr. Téllez, propietari del negoci "P.M.", cobreix o no la quantitat que el citat senyor va haver de pagar a "M.J." per netejar les taques de pintura que van afectar a la façana de l'immoble després que la seva empresa va pintar les baranes del mateix, ja que, mentre la Sentència d'instància entén que aquest sinistre no queda cobert per la pòlissa, el recurrent considera el contrari.

L'escrit d'oposició a la demanda es fonamentava en dos arguments per tal de defensar l'exclusió de responsabilitat de la companyia asseguradora. En primer lloc s'argumentava que a les condicions particulars de la pòlissa (foli 14) es posava de relleu que el risc assegurat comprenia els treballs de pintura interior realitzats per l'empresa, empaperat i emmoquetat i "ocasionalmente exteriores a rodillo" i per aquest motiu entenia que els danys ocasionats per la demandant a la façana de l'edifici al pintar les baranes del mateix quedaven exclosos de la cobertura, ja que no eren ocasionals, ni s'havien pintat les baranes a rodet. No obstant, respecte d'aquest punt, que és l'únic que la demandada al·lega en un principi per excloure la seva responsabilitat (foli 29), cal tenir en compte que la Sentència considera acreditat que es van pintar les baranes a rodet i de les actuacions resulta que la tasca principal de la demandant va ser pintar tots els interiors de l'edifici i respecte de l'exterior sols les baranes dels balcons, que sembla clar que es van pintar a rodet ja que aquest fet es dedueix tant de les declaracions del Sr. Sevillano, representant de l'empresa "R.E.A. S.A.", que va subcontractar a "P.M." per portar a terme els treballs de pintura que se li havien encomanat (foli 208 en relació al 79), com de les manifestacions del Sr. Sarabia, distribuïdor de la pintura que va utilitzar el demandant per pintar les baranes (foli 214 en relació al 81).

II.- El segon argument de l'escrit d'oposició a la demanda, que és el que porta a l'Hble. Batlle a desestimar-la, és que el sinistre que es va produir a principis de maig de l'any 2003, quan la pintura que havia aplicat la demandant a les baranes de l'edifici Alexis radicat a la cruïlla de la pujada d'Engolasters va tacar la seva façana, no quedava cobert per la pòlissa pel fet que la demandant no va actuar amb la deguda diligència per evitar el dany i per tant calia aplicar el punt 1.5 p) de les condicions generals de la pòlissa que exclou de la cobertura de "daños cuya ocurrencia sea altamente previsible por haberse omitido las medidas de prevención adecuadas o cuando se haya aceptado deliberadamente su eventual ocurrencia al escogerse un determinado método de trabajo con el fin de reducir su coste o apresurar su ejecución". El recurrent discrepa de la Sentència d'instància que exclou per aquesta raó la cobertura i aquesta Sala entén que aquest motiu s'ha d'estimar.

III.- No és objecte de discussió en aquest litigi que el demandant va pintar les baranes de l'edifici Alexis i que la pintura utilitzada va tacar la façana de l'immoble posteriorment quan ja havien acabat els treballs com a conseqüència de la pluja que va caure durant el cap de setmana següent, i així ho admet la demandada al contestar a la demanda (foli 45). Tampoc es discuteix que aquests danys no s'haurien produït si la demandada hagués protegit la façana per evitar possibles taques de pintura, motiu per el qual es pot entendre que aquesta va actuar de manera negligent. No obstant, entenem que aquesta negligència no es pot qualificar de molt greu, és a dir sols un professional molt diligent hagués previst la possibilitat de que plogués durant el cap de setmana posterior a l'acabament de les tasques de pintura, que a més a més fes vent i que aquest juntament amb la pluja fes regalimar la pintura que s'havia aplicat dies abans i que encara no s'havia secat del tot i la projectés contra la façana de l'edifici. D'altra banda, per tal d'evitar aquest sinistre hauria estat necessari protegir tota la façana de l'immoble, ja que és imprevisible en quina direcció pot bufar el vent impulsant la pluja, actuació que hauria estat desproporcionada amb l'entitat del risc previsible.

No obstant, si l'empresa que va pintar les baranes va actuar amb negligència encara que no fos molt greu havia de respondre front el propietari de l'edifici pels danys que la seva actuació li va causar, ja que pel que fa al perjudicat del dret romà vigent a Principat exigeix que el responsable del dany respongui fins i tot en el cas que la seva negligència sigui lleu, in lege aquilia ex levissima culpa venit (com destaca la STSJA de 18 de gener del 1996) de tal manera que el risc de que es produeixi un dany a tercers al desenvolupar una determinada activitat de manera poc acurada ha de ser assumit per aquell que obté uns beneficis amb aquesta tasca i sols en el cas que el sinistre s'hagués produït malgrat l'actuació correctíssima del causant del dany aquest quedaria alliberat de la seva responsabilitat i en el cas present no es pot entendre que el fet de ploure de manera no excepcional i en primavera sigui una situació del tot imprevisible.

Malgrat això, la cobertura del sinistre per part de la companyia asseguradora no pot fonamentar-se en els mateixos principis. En primer lloc, la clàusula 1.5 p) de la pòlissa sols exclou la responsabilitat de la companyia asseguradora quan "la ocurrencia sea altamente previsible" o quan "se haya aceptado deliberadamente su eventual ocurrencia" i per tant d'acord amb el principi interpretatio contra stipulatorem aplicable als contractes d'adhesió (com recorda la STSJA de 27 de gener del 2000) aquesta clàusula s'ha d'interpretar en benefici de l'assegurat, entenent que sols quan hi ha culpa greu ("altamente previsible") o dol ("deliberadamente") de l'assegurat, al qual es pot equiparar la culpa greu, s'exclou la cobertura de la pòlissa. Aquesta interpretació és a més a més la única possible, ja que si consideréssim, com fa la Sentència recorreguda, que si l'assegurat ha actuat amb negligència, encara que no sigui greu, la companyia no respon l'assegurança de responsabilitat civil perdria tota utilitat perquè sols cobriria el sinistre si l'assegurat no havia incurregut ni en la més mínima negligència en la seva actuació i en aquest cas tampoc li caldria assegurar-se perquè tampoc respondria front a tercers, mentre que el cas de culpa greu o dol aquesta actuació suposa una intencionalitat o com a mínim una manca absoluta de cura que es correspon amb una actuació de mala fe per part de l'assegurat envers la seva companyia de la què aquest no es pot beneficiar.

IV.- Entenent que el sinistre que es va produir queda cobert per l'assegurança contractada per la demandant, cal examinar ara si la indemnització que aquesta reclama és la procedent, o si cal tenir en compte el cost real de la neteja de la façana tacada de pintura. El demandant aporta a les actuacions una factura i un albarà de "M.J." per un import de 7.918,50 euros, que ella va pagar per netejar les taques i el perit de l'adversa Sr. Mena reconeix que aquesta empresa va portar a terme les tasques de neteja i que això es va fer de forma quasi immediata (foli 217 en relació al 98). No obstant aquest perit entén que l'import d'aquesta factura és abusiu i el dictamen pericial de "ORG_1 considera que el cost correcte hauria estat de 7.269,25 euros (foli 178).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Téllez contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle el vuit de març del 2006 que REVOQUEM, condemnant a la demandada "I.C. S.A." a pagar al demandant la suma de 7.618,50 euros, més els interessos legals de dita quantitat a comptar de la data de la contesta a la demanda, més les costes de la instància, sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.