Major d'assassinat amb circumstàncies d'acarnissament i traïdoria, major de violació de domicili, danys mitjançant incendi amb risc per a la vida o la salut de les persones, amenaces no condicionals de mort fetes reiteradament, menor de port il·legal d'arma i furt d'ús de vehicle i dues contravencions de maltractament corporal lleu - Circumstància excloent incomplerta - (6000001/2022)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Rotlle: TSJP 00000009/2023 Núm. de Causa: 6000001/2022

SENTÈNCIA 8-2023

PARTS:

Apel·lants: Sr. Palomo

Advocat: Sr. Cañellas

Sres. Viñas

Narváez

Villegas

Advocats: Sr. Salcedo

Sr. Benítez

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el dos de maig de dos mil vint-i-tres.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 02 de desembre del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors d'assassinat, amb les circumstàncies d'acarnissament i traïdoria, violació de domicili, danys mitjançant incendi amb risc per a la vida o la salut de les persones, amenaces no condicionals de mort fetes reiteradament, menors de port il·legal d'arma i furt d'ús de vehicle i dues contravencions penals de maltractament corporals lleu. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 2-12-2022 amb la següent part dispositiva:

"Absoldre el Sr. Palomo dels delictes major d'assassinat, amb les circumstàncies d'acarnissament i traïdoria, major de violació de domicili, major de danys mitjançant incendi amb risc per a la vida o la salut de les persones, major d'amenaces no condicionals de mort fetes reiteradament, delicte menor de port il·legal d'arma, delicte menor de furt d'ús de vehicle i de les contravencions penals de maltractament corporal lleu.

Imposar al Sr. Palomo la mesura de seguretat privativa de llibertat d'internament en un centre de caràcter psiquiàtric on pugui rebre el degut tractament psicofarmacològic i un estret seguiment psiquiàtric, per una durada màxima de vint-i-cinc (25) anys.

Imposar al Sr. Palomo la mesura de seguretat no privativa de llibertat de prohibició de tenir cap contacte amb les Sres. Viñas, Narváez i Villegas durant el termini de deu (10) anys.

Declarar d'ofici les despeses processals causades.

El comís del martell tàctic, del matxet i de l'esprai de gas pebre intervinguts al Sr. Palomo.

Amorósmnar al Sr. Palomo, en concepte de responsable civil, a indemnitzar: A la Sra. Viñas en la suma de cent mil euros (100.000 EUR).

A la Sra. Narváez en la suma de dos-cents seixanta-set mil vuitanta euros (267.080 EUR).

A la Sra. Villegas en la suma de cinquanta mil euros (50.000 EUR).

Totes les quantitats indicades s'abonaran amb l'interès legalment establert fins al seu total pagament."

Mitjançant Aute de data 2-12-2022 el Tribunal de Corts decideix substituir la presó provisional de Palomo per la mesura cautelar d'internament en el departament psiquiàtric del Centre Penitenciari, mentre no sigui ferma la Sentència.

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"l'acusat Sr. Palomo, nascut el dia xx de setembre de xxx, de nacionalitat togolesa i sense antecedents penals, l'any 2017 va treballar durant sis mesos al negoci ORG_0 propietat del Sr. Cañete, qui també n'era el gerent juntament amb la seva esposa, la Sra. Viñas, havent fet una estada a Paris per compte de dita empresa, retornant al poc temps perquè es sentia maltractat pels companys, fet del que ja des de llavors l'acusat en va fer responsable al Sr. D.

En tornar de Paris, la relació de l'acusat amb el seu cap el Sr. D. començà a anar malament, alhora que l'acusat tenia un comportament problemàtic amb els clients, motius pels quals el Sr. D. va haver de prescindir dels seus serveis, i a partir d'aquest moment l'acusat va començar a tenir la sensació de que el Sr. D. li volia mal.

En diferents ocasions, i amb propòsit incoherents, l'acusat trucava per telèfon al Sr. D. fins que aquest darrer va decidir no contestar-li més les trucades, fet que motivà que l'acusat es presentés en repetides ocasions a les oficines del Sr. D., essent-li prohibit l'accés pel Sr. D.

En data 19 de febrer de 2020, vers les 07:50 hores, quan el Sr. D. junt amb la seva filla menor d'edat sortia del seu domicili familiar, radicat al pis xx de la xxx del poble de Vila a la Parròquia d'Encamp, va trobar-se a l'acusat Sr. T.-T. qui, dirigint-se al Sr. D. amb una actitud estranya, li demanà repetidament si el coneixia.

Dos dies després, el dia 21 de febrer de 2020, vers les 08:30 hores, l'acusat va anar a trobar de nou al Sr. D. a l'exterior del seu domicili, assenyalant-lo de lluny amb el dit, fet que atemorí al Sr. D. fins al punt de trucar al Servei de Policia, desplaçant-se al lloc una patrulla que poc després controlà a l'acusat. Poc després, entre les 09:00 i les 09:30 hores del mateix dia, quan el Sr. D. es trobava conduint el seu vehicle acompanyat per un empleat seu, el Sr. Valverde, en aturar-se davant d'un semàfor vermell prop del seu despatx professional, aparegué l'acusat Sr. T.-T. corrents cap a ells i, amb una actitud agressiva, va començar a donar voltes al vehicle i a fer diversos gestos, entre ells el de passar-se el dit polze pel coll. Per aquests fets el Sr. D. presentà denúncia davant del Servei de Policia.

En data 15 de maig de 2020, vers les 17:54 hores, l'acusat Sr. T.-T. trucà al Sr. D., dient-li Tu es encore vivant? Tu n'es pas mort? Celà ne va pas tarder, il faut qu'on se voit, sentint-se el Sr. D. novament atemorit i denunciant els fets al Servei de Policia. Posteriorment l'acusat trucà al Sr. D. en un parell més d'ocasions, fins que el Sr. D. li bloquejà el seu número de telèfon.

El dia 21 de setembre de 2020, al voltant de les 01:00 hores, l'acusat Sr. Palomo sortí del seu domicili ubicat a la XXXX duent una motxilla que contenia, entre altres objectes, un martell tàctic format per una banda per una fulla metàl·lica amb bisell llis i corb tipus falç punxant, i per l'altra per una massa d'impacte amb quatre esperons punxeguts a les perifèries i una base convexa; un matxet amb una fulla metàl·lica de 22 centímetres de llargada, un esprai de gas pebre, un recipient que contenia gasolina i un pal de fusta tallat en un extrem en forma punxent embolicat amb una bossa d'escombraries negra. L'acusat, que anava vestit totalment de negre, es desplaçà caminant fins a l'alçada de l'Hotel Carlemany on, vers les 02:50 hores aturà un taxi que el portà al centre de la vila d'Encamp, prop de l'Hotel Encamp des d'on, caminant, es dirigí al domicili del Sr. D., situat al pis xxx de la xxx del poble de Vila a Encamp, accedint al seu interior a través de la finestra de la cuina, situada a 140 centímetres del terra, que aconseguí obrir des de l'exterior després de trencar un dels vidres.

Una vegada a dins del domicili, l'acusat pujà a la primera planta, entrant en primer lloc a l'habitació on s'hi trobava dormint la filla menor del Sr. D., L.-A. de dotze anys d'edat, i en despertant-se aquesta l'acusat li ruixà la cara amb l'esprai de gas pebre, dirigint-se seguidament a habitació contigua on dormia l'esposa del Sr. D., la Sra. Viñas que comptava 53 anys d'edat, qui es despertà reconeixent immediatament al seu ex- empleat, moment en el qual l'acusat li ruixà també la cara amb l'esprai de gas pebre, sortint de l'habitació l'acusat i dirigint-se a la darrera habitació on dormia el Sr. D. En aquell moment, la Sra. M. anà a buscar la seva filla a la seva habitació, sortint ambdues ràpidament de l'immoble sense que l'acusat, tot i adonant-se'n, fes res per impedir-los- hi.

Quan l'acusat entrà a l'habitació del Sr. D., on aquest estava estirat al llit, dormit o mig endormiscat, l'acusat Sr. T.-T. s'hi atansà i el colpejà amb el martell tàctic, incorporant-se el Sr. D. per intentar repel·lir l'agressió, caient al terra i essent nova i retiradament colpejat per l'acusat al cap i altres parts del cos i, quan el Sr. D. quedà al terra, l'acusat va ruixar el matalàs i part del cos del Sr. D. amb la gasolina que duia, prenent-hi foc.

A conseqüència dels fets el Sr. D. patí dues ferides inciso-punxants, d'uns 6 cm de profunditat a nivell pectoral esquerre, infra-clavicular, i a nivell dorsal esquerre, en zona paravertebral; tres ferides inciso-contuses a les mans, de caràcter defensiu; cinc ferides inciso-contuses a nivell de natges; onze ferides inciso-contuses a nivell cranial, que provocaren set hematomes peri-cranials i tres fractures cranials, sofrint el Sr. D. un xoc hipovolèmic, causat per una hemorràgia subaracnoidea i l'hemorràgia externa derivades d'uns traumatismes cranials (TCE), cremades i una asfíxia anòxica per inhalació de fum i monòxid de carbó (CO), que li causaren finalment la mort.

Abans de marxar de l'immoble, i havent deixat el martell tàctic a la cuina, l'acusat Sr. T.-T. ruixà de nou amb el mateix líquid inflamable i prengué foc a la planta baixa de l'immoble, en una zona oberta prop de l'escala on s'acumulava roba en bosses de plàstic, arribant el foc a una temperatura molt elevada produint molt fum i greus danys materials a l'immoble fabricat majorment en fusta, que podia haver compromès els habitatges adjacents i els seus ocupants a aquelles hores de la matinada, de no ésser per la intervenció dels equips d'emergència poc desprès dels fets.

Abans però de l'arribada dels agents del Servei de Policia i del Cos de Salvament i extinció d'incendis, l'acusat Sr. T.-T. sortí del referit immoble agafant les claus del vehicle marca Mini, model One Cabrio i propietat de la Sra. M., d'un valor al moment dels fets superior a dos mil euros (2.000 EUR), marxant del lloc, conduint el vehicle a fi de desplaçar-se i sense ànim de fer-lo seu, i dirigint-se vers la vila del Tarter on va romandre fins al moment de la seva detenció, cap a les 08:13 hores, pocs instants desprès que el mateix acusat truqués al Servei de Policia indicant la seva ubicació.

Efectuat un registre a l'interior de l'esmentat vehicle, el Servei de Policia intervingué el matxet de 22 centímetres de fulla, un cúter i diversos objectes propietat de l'acusat Sr. T.-T. entre els quals una targeta de crèdit i una tarja de residència i treball al seu nom.

L'acusat Sr. Palomo estava diagnosticat d'un trastorn esquizofrènic paranoide crònic, de caire delirant, sofrint des de feia temps un deliri de perjudici que centrà en el Sr. D., a qui considerava culpable dels patiments que ell sofria i que, segons ell, només es podia solucionar de dues maneres, o matant-se o matant a la persona que li causava els patiments, el Sr. D. Arran d'aquest trastorn esquizofrènic paranoide de caire delirant, en el moment de cometre els fets l'acusat tenia les seves capacitats intel·lectives, cognitives i volitives greument alterades fins al punt de no poder comprendre la il·licitud de la seva conducta i d'actuar conforme a dita comprensió."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Palomo sol·licitant que es revoqui dita resolució en el sentit de:

Imposar a l'acusat una mesura de seguretat privativa de llibertat en un centre psiquiàtric per un termini mínim de 5 anys i màxim de 15 anys, per tal de seguir un tractament psiquiàtric i psicològic.

Pel que fa a la responsabilitat civil, reduir la indemnització atorgada a la Sra. Viñas i L.-A.D. a la quantitat de 50.000EUR per cadascuna i a la Sra. Villegas a la quantitat de 12.000EUR, en concepte de perjudici moral.

Sosté que, pel fet que s'ha d'apreciar que el condemnat patia una patologia greu que va influir de forma determinant la seva actuació, la condemna a imposar si no s'hagués apreciat la circumstància excloent completa, hauria hagut de ser inferior a l'establerta a la Sentència, que constitueix la pena màxima aplicable.

S'oposa al recurs formulat per l'acusació particular, observant que les motivacions de la Sentència respecte a l'aplicació de l'eximent complerta de l'article 27.4 del Codi Penal, són detallades i completes.

V.-RESULTANT: que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Viñas actuant en nom i representació propis i en representació de la seva filla menor Narváez i de Villegas, sol·licitant que es reformi la sentència en el sentit de:

Amb caràcter principal , es vulgui condemnar al Sr. Palomo com autor responsable dels delictes següents:

Un delicte major d'assassinat amb les circumstàncies d'acarnissament i traïdoria de l'article 103 apartats1 i 2 del Codi Penal.

Dos delictes majors d'assassinat amb traïdoria i amb grau de temptativa pel que fa a Viñas i L.-A.D. Observa que va ruixar amb esprai de gas pebre a ambdues, a fi d'immobilitzar-les, que va calar foc a sota de les escales que connecten el pis de dalt on es troben les habitacions i les zones comunes; i que és impossible que Palomo s'adonés de que Viñas i L.-A.D. havien marxat, denotant tals actes la voluntat d'acabar també amb la vida d'ambdues o almenys la possibilitat de preveure-ho com a possible.

Pel que fa a la qualificació del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal sol·licitada per l'acusació particular, observa que la Sentència no conté qualsevol motivació, mentre els seguiments i les trucades efectuades per l'acusat al Sr. D. i que ja hauria denunciat, reconeixent un sentiment de por, corresponen al delicte de l'article 139. bis del Codi Penal.

S'oposa al recurs formulat pel la defensa de Palomo posant de relleu pel que fa a la durada de la mesura de seguretat, l'excepcional gravetat dels fets, l'extrema perillositat del subjecte. Pel que fa a la responsabilitat civil, l'absència total de motius desenvolupats en el recurs a fi de contradir la Sentència impugnada.

Discuteix en primer lloc l'apreciació pel Tribunal de Corts de l'excloent complerta en relació a l'acusat i per via de conseqüència l'absolució del mateix per la totalitat dels delictes pels quins venia acusat, així com l'extensió de l'apreciació de l'excloent completa a fets delictius comesos amb anterioritat al 21-09-2020.

Observa a tal efecte que en cas d'apreciar la concurrència d'una circumstància excloent completa ha de quedar provat sense cap mena de dubte el requisit d'anul·lació de les capacitats cognitives i volitives i que aquesta valoració no ha estat degudament efectuada i motivada, contenint a més la sentència d'autes incoherències.

Relleva que el Tribunal de Corts fa una única valoració de la simple patologia de l'acusat per retenir l'excloent complerta i l'estén a tots els actes anteriors és a dir, els actes preparatoris del delicte i els actes delictius anteriors com són les amenaces i assetjament, en què no ha estat acreditat que l'acusat tingués les seves capacitats volitives i cognitives anul·lades.

Considera en segon lloc, que la qualificació jurídica que s'ha donat als fets no abasta la totalitat dels delictes comesos per l'acusat. Sosté que les accions de l'acusat eren igualment constitutives de dos delictes majors d'assassinat amb traïdoria i amb grau de temptativa pel que fa a Viñas i L.-A.D. Observa que va ruixar amb esprai de gas pebre a ambdues, a fi d'immobilitzar-les, que va calar foc a sota de les escales que connecten el pis de dalt on es troben les habitacions i les zones comunes; i que és impossible que Palomo s'adonés de que Viñas i L.-A.D. havien marxat, denotant tals actes la voluntat d'acabar també amb la vida d'ambdues o almenys la possibilitat de preveure-ho com a possible.

Pel que fa a la qualificació del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal sol·licitada per l'acusació particular, observa que la Sentència no conté qualsevol motivació, mentre els seguiments i les trucades efectuades per l'acusat al Sr. D. i que ja hauria denunciat, reconeixent un sentiment de por, corresponen al delicte de l'article 139. bis del Codi Penal.

S'oposa al recurs formulat pel la defensa de Palomo posant de relleu pel que fa a la durada de la mesura de seguretat, l'excepcional gravetat dels fets, l'extrema perillositat del subjecte. Pel que fa a la responsabilitat civil, l'absència total de motius desenvolupats en el recurs a fi de contradir la Sentència impugnada.

VI.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa als recursos formulats, manifestant que:

pel que fa al recurs formulat per l'acusació particular:

De la prova practicada en primera instància i especialment la pericial se'n desprèn que el processat va cometre els fets per raó del deliri de perjudici que patia envers la víctima, a causa del trastorn esquizofrènic paranoic crònic que pateix en el moment dels fets, i també abans, fins al punt que les seves actuacions eren condicionades per aquest deliri, tal com explicita llargament la sentència impugnada. En aquestes circumstàncies, el processat apareix exempt completament de la seva responsabilitat penal.

Tal com ho raona dita Sentència, no està demostrat que Palomo, en cap moment va tenir la intenció de matar la Sra. Viñas i la menor L.- A.D.

No concorre tampoc el delicte menor previst de l'article 139 bis del Codi Penal, doncs els actes del processat s'engloben en veritables amenaces de mort efectuades de manera reiterada i repetida envers la víctima.

S'escau en relació a la circumstància eximent completa, confirmar la mesura de seguretat imposada, no procedir a imposar conjuntament una pena, i mantenir la durada de 10 anys de la mesura no privativa de llibertat de no entrar en contacte amb les víctimes.

Procedeix nogensmenys imposar l'expulsió del Principat del processat durant 10 anys, d'acord amb les disposicions de l'article 76 del Codi penal, tenint en compte la gravetat dels fets i el perill per la seguretat del Principat que suposa W.T.T.

2 ) pel que fa al recurs formulat per la defensa de Palomo, no procedeix reduir la durada de la mesura de seguretat decidida, hagut compte l'extrema gravetat dels fets comesos, la perillositat inherent al subjecte actiu, sense perjudici de l'aplicació durant l'execució de les disposicions de l'article 77 del Codi Penal.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: en primer lloc que no es discuteixen en els recursos interposat les qualificacions retingudes pel Tribunal de Corts de; delicte major d'assassinat amb les circumstàncies d'acarnissament i traïdoria, major de violació de domicili, major de danys mitjançant incendi amb risc per a la vida o salut de les persones, major d'amenaces no condicionals de mort fetes reiteradament, menor de port il·legal d'arma, delicte menor de furt d'ús de vehicle i dues contravencions penals de maltractament corporal lleu.

PEL QUE FA AL RECURS INTERPOSAT PER L'ACUSACIÓ PARTICULAR

II.-CONSIDERANT: en primer lloc que la representació lletrada de les Sres. Viñas, L.-A.D. i Villegas, pretén que els fets siguin constitutius més enllà de les qualificacions retingudes per la Sentència d'autes, dos delictes majors d'assassinat amb traïdoria en grau de temptativa i del delicte menor d'assetjament.

Tal com ho raona encertadament la Sentència apel·lada, no en ressurt de la prova obrant en autes, la intenció de Palomo de matar ni a la Sra. Viñas ni a la menor L.-A.D.

Com ho relleva el Tribunal de Corts, l'acusat va declarar al judici oral que quan va posar foc, abans de marxar de l'immoble, a la planta baixa, no va pensar on estaven la dona i la filla, sinó nomes que tenia un problema amb el Sr. D. i no amb elles, que quan va entrar a la casa no tenia intenció de fer mal ni a la dona ni a la filla del Sr. D., que no els va impedir sortir en cap moment, les va veure marxar i les va deixar marxar, que volia estar sol amb el Sr. D. La Sra. D.M. ha confirmat a la vista oral que l'acusat no els va impedir marxar. La metgessa Forense Dra. Gibert ha manifestat a l'acte del judici Oral que l'acusat pretenia fer mal al Sr. D. i que si hagués volgut fer mal a la seva esposa i filla, podia haver-ho fet, i no ho va fer.

Per tant no apareix de la prova practicada l'existència d'un animus necandi en front de la mare i la filla, sinó només la voluntat que no molestessin, essent el processat només obsessionat amb el Sr. D. i no amb la família restant, raó per la qual no els va agredir amb el martell tàctic. Va posar foc a l'immoble pel fet que les veus li van dir de fer-ho, buscant destruir el cos del Sr. D.

No concorre tampoc el delicte menor d'assetjament previst i penat a l'article 139 bis del Codi Penal, doncs els actes del processat no constitueixen un "comportament amenaçador destinat ha instal·lar a una persona un sentiment de por per a la seva seguretat", tal com ho descriu el text, sinó, com ho motiva la Sentència d'autes, veritables amenaces de mort efectuades de manera reiterada i doncs repetida i continua envers la víctima, causant a la mateixa por per la seva vida. La resta de comportaments al·legats per l'acusació particular (visites a l'oficina o trucades telefòniques) no s'emmarquen suficientment en el "comportament amenaçador" exigit per l'article 139 bis.

III.-CONSIDERANT: en segon lloc, està controvertida l'aplicació de l'excloent completa de l'article 27.4 del Codi Penal, sostenint la recurrent que només concorre la circumstància excloent incompleta de l'article 28 en relació a l'article 27.4 del Codi Penal.

Segons el que disposa l'article 27.4 del Codi Penal, és una circumstància que exclou la responsabilitat criminal "cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud dels fets o actuar d'acord amb aquesta comprensió , per raó de qualsevol anomalia o alteració mental."

Per tant convé en primer lloc rellevar, que tot i que l'acusat entenia, com en el cas d'autes que és un homicidi, i doncs un acte il·lícit matar algú, aquesta comprensió no exclou per sí mateixa l'aplicació de l'article 27.4 del Codi Penal, si està establerta la prova que ha actuat per raó d'una anomalia o alteració mental.

Com ho exposa de manera molt precisa i completa la Sentència apel·lada, en ressurt dels peritatges elaborats en el decurs de la instrucció i de les declaracions recollides a la vista Oral, que Palomo estava diagnosticat d'un trastorn esquizofrènic paranoide crònic, de caire delirant, sofrint des de feia temps d'un deliri de perjudici que es centra en el Sr. D.

El Dr. Calderón i Amorós que van examinar a l'acusat després del seu ingrés al Centre Penitenciari, van posar en un primer temps una orientació diagnostica d'esquizofrènia paranoide i afirmant a la vista oral el Dr. Sainz que es podia ara certificar aquest diagnòstic, essent el Dr. Sainz un dels psiquiatres de la presó i que després de dos anys de tractament neurològic, amb seguiment i règim tancat, sí que ratifica el diagnòstic d'esquizofrènia paranoide.

Precisa que en el moment dels fets, el problema, per l'acusat, només es podia solucionar de dues maneres o matant-se o matant a la persona que li causava patiment i que al moment que ells el visiten, 3 o 4 dies després dels fets, estava marcada aquesta simple patologia esquizofrènica i deliri de perjudici, deliri d'enverinament, de transmissió de malaltia, pensava que la víctima li havia transmès malalties, paràsits i fongs i que havia tingut al·lucinacions.

El Dr. Gibert estima que la malaltia ja existia, l'aparició d'aquesta persona a la seva vida donant-li una coherència al seu deliri, precisant que l'acusat va anar elaborant els seus pensaments respecte al seu deliri, no només el dia dels fets, sinó que també abandonaba feines, deixa de menjar, creu que te malalties que segons ell, degut a la persona que finalment va matar.

El Dr. Gibert afirma també que els pacients amb aquesta patologia tenen un deliri continuat en el temps, almenys als 6 darrers mesos.

La Forense Dra. Gibert en l'informe de data 22-09-2020, ja advertí la probabilitat de que l'acusat patís una malaltia mental, en la forma d'un trastorn psicòtic de caire delirant de llarga evolució, en un informe posterior de data 14- 12-20 refereix que tots els delictes comesos per Palomo estan relacionats amb el trastorn esquizofrènic paranoide, ja que en aquest cas en el trastorn es pateix un deliri crònic de perjudici i autoreferencialitat acompanyat d'al·lucinacions auditives, cenestèsiques i en ocasions visuals, i que aquest deliri de perjudici s'ha enfocat en els últims tres anys preferentment en relació amb el seu ex cap, reiterant que el dia dels fets el Sr. Palomo presentava un clar deliri de perjudici respecte al Sr. D. i tenia les seves capacitats cognitives i volitives greument alterades, ja que tot i conèixer les conseqüències dels seus actes, aquests estaven motivats per un deliri de perjudici greu i sistematitzat en el que creia que la seva vida estava en joc, que creia com a real i, per tant, va actuar en conseqüència a aquesta creença producte de la seva imaginació. I conclou que el Sr. Palomo està diagnosticat d'un trastorn esquizofrènic paranoide crònic i que aquest trastorn estava present en el moment dels fets, i actuava en relació a un deliri de perjudici, motiu pel qual es considera que les seves capacitats intel·lectives, cognitives i volitives estaven greument alterades (folis 650 i 651).

En l'acte del judici oral, la Dra. Gibert va ratificar ambdós informes, informant que de tota la documentació mèdica es constata que les dolències de W. tenen un contingut delirant iniciat des del 2012, quan va tenir aquesta descompensació a Tolosa, que acabà obsessionat amb la persona que ell creia que era la causa dels seus mals i que, tot i que l'acusat entenia que es un homicidi matar a algú, actuava sota un deliri i òbviament la seva consciència racional estava alterada.

En relació a les conclusions del seu informe on diu que les seves capacitats intel·lectives, cognitives i volitives estaven greument alterades, explicà que deia greument alterades i no anul·lades perquè l'acusat va poder discernir entre a qui havia d'atacar i a qui no, referint-se a l'esposa i la filla de la víctima, i perquè bàsicament sí que va haver una certa planificació, va agafar uns instruments, va planificar com poder entrar al domicili i sabia que volia fer, quan va entrar al domicili va veure la filla i la dona de D. i no els va fer res, a part de tirar-los-hi l'esprai i deixar que marxessin, i només es va centrar en ell, si hagués estat per exemple per anul·lar-lo completament creia que potser en aquell moment no hauria estat capaç de diferenciar-ho i potser hauria fet mal a tothom.

Però aquesta facultat de discernir qui havia de ser objecte del seu deliri no exclou que en el moment dels fets l'acusat actués sota l'efecte d'un brot psicòtic delirant, que li impedia comprendre la il·licitud del fet i d'actuar d'acord amb aquesta comprensió, doncs les veus li impel·lien a dues alternatives per posar fi als seu patiments, matar el Sr. D. o suïcidar-se.

Se'n desprèn, que, malgrat que coneixia Palomo la il·licitud de les seves actuacions, i que aquestes, especialment al moment dels fets i de llur preparació puguin aparèixer com a racionals, estaven nogensmenys condicionades pel seu deliri, existint ja mesos abans.

La facultat de distingir a qui hauria d'atacar i a qui no, i una certa planificació dels fets no exclou que el processat va actuar per raó de les seves creences derivades de la seva patologia, d'acord amb el seu deliri, i fent cas a les veus que sentia.

Per tant, en aquestes circumstàncies el Tribunal de Corts ha fet encertadament aplicació de l'eximent complert de l'article 27.4 del Codi Penal.

IV.-CONSIDERANT: En fi, que de conformitat amb el que disposen els articles 72 i següents del Codi Penal, no procedeix imposar al processat, conjuntament amb la mesura de seguretat, una pena, impedint l'article 74 del mateix Codi l'aplicació d'una pena "a quin sigui declarat exempt de responsabilitat criminal d'acord amb els punts 4,5 i 6 de l'article 27".

La mesura no privativa de llibertat de no entrar en contacte amb les víctimes no pot excedir 10 anys, d'acord amb les disposicions de l'article 76 del Codi Penal. El Tribunal de Corts ha imposat el màxim de durada d'aquesta mesura, compte tingut que no havent-se d'admetre la circumstància excloent incomplerta, no es tracta d'un pena complementària, sinó d'una mesura de seguretat.

Pel que fa a la mesura no privativa de llibertat d'expulsió del Principat (article 73.2 c) del Codi Penal) el Tribunal de Corts, amb bo criteri ha denegat l'aplicació d'aquesta, motivant que, si bé Palomo no té la nacionalitat andorrana, sinó togolesa, consta degudament acreditat el seu arrelament al Principat, on va venir a residir amb la seva mare i germans quan tenia només 12 anys d'edat, havent-se escolaritzat al Lycee Comte de Foix d'Andorra la Vella i cursat els estudis d'informàtica a la universitat d'Andorra.

Per aquestes consideracions el recurs de l'acusació particular ha de ser desestimat.

PEL QUE FA EL RECURS INTERPOSAT PER LA DEFENSA DE Palomo

V.-CONSIDERANT: que es discuteix en primer lloc la durada de la mesura de seguretat imposada, interessant el recurrent que la mateixa sigui reduïda entre 5 i 15 anys.

La Sala considera que no hi ha lloc a reduir la durada d'aquesta mesura, essent observat, en primer lloc, que la de 25 anys imposada és una durada màxima que, segons el que disposa l'article 77 del Codi Penal, el Tribunal durant la seva execució, amb audiència prèvia de les parts i valorant els informes previs, pot suspendre, substituir o donar per extingida.

Per fixar un termini màxim de 25 anys, el Tribunal de Corts ha valorat la gravetat excepcional dels fets comesos, la multitud d'infraccions penals i les penes previstes pel Codi Penal pels diferents tipus, i sobretot, la perillositat inherent al processat.

En efecte, en l'acte de judici Oral al Dra. Gibert, declara que valora una protecció baixa respecte del risc de violència si Palomo estès fora del centre penitenciari, doncs el seu nucli familiar no ha sabut contenir la seva situació, ni mantenir-lo en tractament i seguiment mèdic que l'hauria ajudat a evitar aquesta situació.

Els Drs. Sainz i Gibert han també precisat a la vista Oral que les persones afectades d'aquesta malaltia, veuen la medicació com negatiu, que no hi ha consciència de malaltia ni ganes d'anar al psiquiatra, que es necessita un entorn amb familiars (que no és suficient en el cas d'autes) o com ara al Centre Penitenciari.

Per tant el pronòstic de comportament futur del processat indica la possibilitat de comissió de nous fets delictius en l'absència de tractament mèdic, i el rebuig pel mateix de qualsevol tractament sinó gaudeix d'un entorn idoni i apropiat a la seva malaltia.

VI.-CONSIDERANT: que també discuteix la defensa del processat les indemnitzacions fixades en concepte de responsabilitat civil.

Procedeix en primer lloc, observar com ho relleva amb bon criteri l'acusació particular que el recurrent no desenvolupa els motius en que basa el seu recurs, contràriament al que exigeix l'article 199 del Codi de Procediment Penal.

Per avaluar el perjudici moral de les Sres. M. i D. el Tribunal de Corts ha valorat l'extrema gravetat dels fets succeïts i el context en que els mateixos es produïren: l'esposa i la filla de la víctima foren elles mateixes víctimes i van presenciar els actes comesos per Palomo, envaint la seva llar i duent a terme uns fets d'una gravetat excepcional. No es discuteix que després de la pèrdua del seu espòs i pare en tant tràgiques circumstàncies, han hagut de rebre tractament psicològic, que li ha també comportat necessitat de canviar de domicili. Per tant un perjudici moral avaluat a 100.000EUR per la Sra. M. i de 130.000EUR per L.-A.D. és totalment proporcional al perjudici sofert.

També és ajustat el perjudici moral de 50.000EUR atorgat a Villegas, fillastra del Sr. D. qui exercí del pare al llarg de tota la seva vida com va exposar a la vista oral.

El Tribunal a quo ha igual i encertadament reconegut la capacitat a L.-A.D. per reclamar, en tant que hereva dels bens i drets del seu pare, la indemnització del perjudici moral i del pretium doloris sofert pel seu pare, fixant la indemnització en la quantitat de 12.000EUR i 20.000EUR, hagut compte la por per la seva integritat física derivada de les amenaces proferides pel processat i la mort d'extrema violència que el Sr. D. va patir.

En fi el Tribunal ha considerat acreditats l'import de 104.480EUR corresponent al perjudici econòmic sofert per L.-A.D. arrel de la pèrdua del seu pare.

Per tant procedeix confirmar les disposicions civils de la sentència, la qual no és seriosament i eficaçment discutida pel recurrent que no desenvolupa a tal efecte qualsevol motiu precís.

VII.-CONSIDERANT: en aquestes condicions que procedeix desestimar els recursos, confirmar íntegrament la Sentència i condemnar cadascun dels recurrents al pagament de la meitat de les despeses processals d'aquesta segona instància.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposat per la representació lletrada de les Sres. Viñas, Narváez i Villegas i per la representació lletrada del Sr. Palomo contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 02 de desembre de 2022.

2.- CONFIRMAR la Sentència objecte de recurs.

3.- CONDEMNAR cadascun dels recurrents al pagament de la meitat de les despeses processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.