Modificació de mesures - pensió d'aliments - improcedència (4000197/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000027/2018 ORIGEN: 40000197/2016 - 00

NIG: 5300542120160001560

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 02.06.16 el Sr. Calatayud va presentar demanda de modificació de mesures paterno-filials establertes per sentència del 30.03.10 contra la Sra. Gaya, al·legant substancialment que en l'esmentada resolució es fixava, entre altres, en favor de la menor i, al seu càrrec, una pensió d'aliments de 350-EUR que ara no podia assumir per quan percebia de mitjana de 600-EUR mensuals en els darrers anys, i que en línies generals comptava amb una situació personal i econòmica molt precària, sol·licitant, al respecte de la pensió per aliments, la reducció a 100-EUR mensuals de forma provisional.

II.- En l'audiència de data 28.07.16 el procurador de la Sra. Gaya s'oposava a les pretensions de la part adversa i sol·licitava que es dictés resolució desestimant la demanda amb imposició de les costes processals al Sr. Calatayud, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

III.- Per escrit de data 15.06.16 el Ministeri Fiscal manifestava la seva oposició a la demanda. I, rebut el plet a prova, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigants. Així mateix el Ministeri Fiscal per escrit del 18.10.16 conclogué que la situació econòmica del Sr. Calatayud no era pitjor de la que havia gaudit en altres moments, i que resultava improcedent modificar un import per quan mai havia satisfet ni una part de la pensió d'aliments a favor de la seva filla.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal va dictar Sentència, en data 16.11.17, amb la següent part decisòria:

"Desestimar íntegrament la demanda de modificació de mesures paternofilials interposada pel Sr. Calatayud a l'atenció de la Sra. Gaya, per escrit del 2 de juny de 2016 i, sense efectuar especial condemna en costes."

V.- En data 29.01.18 el procurador del Sr. Calatayud va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data de 21.02.18 va presentar escrit de conclusions i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació amb imposició a la part adversa de les costes processals d'ambdues instàncies inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Per informe de data 08.03.18 el Ministeri Fiscal s'oposava al recurs formulat, interessant que es dicti resolució que confirmi la sentència d'instància.

La part recorreguda, en data 20.03.18, va presentar un escrit conforme no desitjava prosseguir amb la present causa amb la finalitat de no incórrer en més despeses judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment de mesures paternofilials es pretén la modificació de determinades mesures adoptades per sentència de 30.03.10 en un procediment de mutu acord entre els pares, el Sr. Calatayud i la Sra. Gaya. La filla comuna de la parella té actualment 11 anys d'edat i viu en companyia de la mare.

La sentència d'instància desestima la demanda.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda i el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs.

II.- En aquest procediment de modificació de mesures paterno-filials, el pare insisteix en la mateixa pretensió que ja li va ser rebutjada per sentència de la Batllia de 12.05.15 : la modificació de la pensió d'aliments en favor de la seva filla Guerrero per deixar-la en l'import de 100-EUR en lloc dels 350-EUR que es va fixar en la sentència inicial de l'any 2010, sense oposició per part del Sr. Calatayud en aquell procediment.

La decisió de la sentència d'instància de desestimar la seva pretensió en base a la seva situació laboral i personal ha de ser plenament confirmada, en coincidència amb el Ministeri Fiscal.

En efecte, al·lega el demandant que actualment no té feina i que està inscrit com a demandant d'ocupació, així com li ha estat reconeguda una disminució de la seva capacitat física en un 15%. Però com molt bé argumenta la sentència impugnada, la seva situació laboral ha vingut sent irregular des del 2010, com a mínim, sense que es coneguin les vertaderes raons d'aquella intermitència laboral. I afegirem que el Sr. Calatayud ha reconegut que mai ha pagat res de la pensió d'aliments, malgrat venir obligat a fer-ho per decisió judicial i ha deixat que sigui la mare la que hagi hagut de fer front ella sola a les despeses de la filla durant més de set anys. A més, sabem que està com a demandant d'ocupació des del juliol de 2017 però desconeixement si segueix en atur, malgrat els nombrosos oficis que ell podria realitzar i que detalla en la seva sol·licitud. Per aquestes raons, constatem una rebel conducta del Sr. Calatayud en complir amb les seves obligacions alimentoses envers la seva filla i que no podem vincular a una situació puntual i involuntària de desocupació.

Tampoc tenim acreditat que la filla Guerrero tingui ara menys necessitats que a l'any 2010, sinó que més aviat aquells han de ser superiors i que la situació econòmica de la mare tampoc ha canviat substancialment com per justificar una modificació de la càrrega del pare (folis 95-97 i 130).

En conclusió, no ha existit un canvi de circumstàncies tan substancial respecte la situació existent l'any 2010 com per reduir la pensió d'aliments que com ja ha estat reiterat per la nostra jurisprudència, té un caràcter prioritari i preferent davant de qualsevol altra despesa (STJC 123/16; 372/15), cosa que haurà de tenir present el Sr. Calatayud.

Per tot això, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància confirmada.

III.- En resultar desestimat el recurs i la persistent actuació del recurrent que va ocasionant despeses a la part contrària, procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Calatayud contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de novembre de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.