MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Impugnació d'acord socials TSJC 0079/14

Resolució
Sentència · 30/06/2014
ROJ
STSJAD 135/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:135
Recurs
79/14
Ponent
Pere Pastor Vilanova
Magistrats
Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
Descriptors
ERROR SOCI ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Diez contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda d'impugnació dels acords socials adoptats per la societat "C.E.P. SL" en dues Juntes Generals Extraordinàries celebrades el 2013. El tribunal ha considerat que els greuges exposats pel recurrent no són més que una repetició dels arguments ja examinats i resolts en la sentència de primera instància, i que no hi ha motius suficients per decretar la nul·litat dels acords. A més, el tribunal ha destacat que la convocatòria de les Juntes va arribar a mans del soci amb temps suficient per planejar la seva assistència, i que els errors de qualificació jurídica en la convocatòria no són suficients per considerar nuls els acords. Finalment, el tribunal ha imposat les costes del recurs a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-079/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 d'abril del 2013 la representació processal del Sr. Diez va formular demanda contra la societat mercantil andorrana de responsabilitat limitada "C.E.P. SL" d'impugnació dels acords socials adoptats a les reunions de les Juntes Generals Extraordinàries d'aquesta societat celebrades els dies 13 de febrer i 8 de març del 2013, sol·licitant que es declaressin nuls tots els acords adoptats per la societat defenent en les Juntes esmentades i se la condemnés al pagament de les costes processals generades pel procediment, incloent els honoraris d'advocat i procurador del seu mandant, així com els dels pèrits que intervinguessin si n'hi hagués.

II.- La representació processal de la societat "C.E.P. SL" va contestar a la demanda el dia 17 de maig del 2013 formulant excepció peremptòria de submissió a arbitratge i oposant-se a la mateixa respecte del fons, raó per la qual sol·licitava la seva desestimació en apreciar la dita excepció o, subsidiàriament, desestimant-la respecte del fons, atès que en cap de les dues convocatòries s'havien vulnerat drets del demandant i cap dels acords presos eren contraris a la Llei o als Estatuts socials, ni lesionaven els interessos de la societat en benefici d'un soci o de tercers.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i duplica i, posteriorment, de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa,

IV.- La Sentencia dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de febrer del 2014 va decidir desestimar la demanda presentada pel Sr. Diez contra la societat "C.E.P. SL" imposant a la part demandant la integritat de les costes processals causades.

V.- Contra l'esmentada decisió formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Diez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La demanda d'impugnació d'acords socials formulada per la representació processal del Sr. Diez es refereix a aquells presos en dos Juntes Generals Extraordinàries celebrades per la societat "C.E.P. SL" en dates 13 de febrer i 8 de març del 2013 que l'agent considera nuls per manca de compliment dels requisits establerts per la Llei 20/2007 de 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada en relació a la convocatòria de Juntes, mentre que la Sentència objecte del present recurs no considera que existeixin motius suficients per decretar la seva nul·litat.

Els greuges que exposa el recurrent en contra de la decisió de la Sentència d'instància no són més que una repetició dels arguments que exposava al llarg del procediment i que van ser curosament examinats i resolts de forma raonada per la resolució objecte del present recurs sense que es raoni quin és el motiu pel qual aquestes decisions no són les correctes, raó que seria més que suficient per desestimar sense més aquest recurs.

II.- No obstant, per tal de donar una resposta més complerta si cap a les al·legacions del recurrent cal precisar el que segueix:

En relació a la junta celebrada en data 13 de febrer del 2013, al·lega el recurrent que la carta en la què se'l convocava a la mateixa no era certificada, no tenia data i estava signada per la presidenta de la societat, quan aquest càrrec no existia a la d'autes.

No obstant, s'ha de ressaltar que, com posa de relleu la resolució d'instància, a la citada convocatòria no hi consta certament la data (foli 30), però el mateix Sr. Diez reconeix haver-la rebut el dia 28 de gener (foli 31) i d'altra banda el dia en que es va celebrar la Junta el citat senyor estava present als locals socials i no hi va voler intervenir (foli 65). Per aquesta raó, s'ha d'entendre que la convocatòria va arribar a mans del soci amb els quinze dies d'antelació que exigeix l'article 31.2 de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i el 19 dels Estatuts de la societat defenent per tal que arribi a mans dels socis amb temps suficient per planejar la seva assistència.

Pel que fa a la circumstància de que la convocatòria no s'hagués fet mitjançant carta certificada, cal destacar que és cert que l'article 19 dels Estatuts de la societat ho exigeixen, però, per un cantó, aquest requisit no ha estat respectat habitualment per aquesta societat (com destaca en les seves declaracions el Sr. Expósito al foli 109 en relació al 103) i, per un altre, l'article 31.2 de la Llei esmentada permet que la convocatòria es faci per altres mitjans, sempre que s'acrediti la tramesa i el seu contingut. Per aquesta raó, considerem que el que cal tenir en compte és que es respecti la finalitat de la norma i aquesta no és altre que s'acrediti que els socis han tingut coneixement de la convocatòria amb el temps suficient per poder-hi assistir i en el cas present és evident que el Sr. Diez el va tenir, com ell mateix reconeix.

Per últim, argumenta el recurrent que a la citada carta es manifesta que qui fa la convocatòria és la presidenta de la societat, mentre que la Sra. Andrade que la signa era en aquell moment la seva administradora general i que no es pot parlar de administradors de la dissolució de la societat, sinó de liquidadors. Malgrat és evident que aquests termes són incorrectes tampoc per aquest motiu es poden considerar nuls els acords presos a la Junta, ja que es tracta d'errors de qualificació jurídica que resulten intranscendents en no poder produir cap tipus de confusió, o perjudici, en els socis que van rebre aquesta missiva i que estan en part justificats pel fet que fins l'any 2010 la Sra. Andrade era la presidenta de la societat (folis 47 i 25).

III.- Pel que fa a la Junta celebrada en data 8 de març del 2013 és cert que no es va convocar amb l'antelació de quinze dies que marca la Llei perquè la convocatòria porta data de 1 de març (foli 71) i es rebuda per burofax el dia 6 març (foli 70), encara que l'agent manifesta en la seva demanda que la va rebre el dia 4 (foli 16). No obstant, el Sr. Diez es va presentar a la Junta el dia de la seva celebració mitjançant el seu representant, no va protestar pel defecte de comunicació i no va al·legar l'existència de cap perjudici, raó per la qual va demostrar amb els seus propis actes que havia rebut la convocatòria amb temps suficient per assistir a la mateixa. D'altra banda, el recurrent no va formular tampoc cap tipus de protesta pel fet que l'acta de la Junta no es redactés i signés en aquell moment, i, en tot cas, l'article 26.2 dels Estatuts permeten que l'acta es signi en una Junta immediatament posterior, raons per les quals no pot ara el recurrent considerar que aquests fets comporten la nul·litat dels acords sense anar en contra dels seus propis actes i de la necessitat d'actuar d'acord amb la bona fe que ha de regir les relacions mercantils.

Cal tenir en compte igualment que es tracta d'una societat petita, composada exclusivament per tres socis, dos dels quals, entre ells el Sr. Diez, treballen a la mateixa i que en moltes altres ocasions s'havia actuat d'igual manera sense protesta (com destaca el Sr. Expósito en les seves declaracions del foli 109 en relació al 103), de tal manera que la manca dels requisits de forma exigibles s'ha de valorar amb la deguda flexibilitat i d'acord amb el criteri de la bona fe, sempre que al fer- ho així no es perjudiquin els interessos dels socis.

Pel que a la circumstància de que un dels socis fos representat pel seu advocat sense poders notarials, cal tenir en compte que el mandat podia ser verbal i ratificable pel seu titular i que l'article 23.2 i 3 Estatuts només exigeix el poder notarial si la representació és denegada. En tot cas, la Junta es va constituir i els acords es van prendre amb la majoria suficient sense comptar amb el coeficient que li correspondria a aquest soci, ja que la Sra. Andrade era titular del 69 % del capital social (foli 24 i article 20 dels Estatuts).

En relació al greuge de que aquest lletrat va actuar com secretari a la Junta, cal recordar que qui actua com secretari no ha de ser necessàriament soci de la societat en qüestió.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Diez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de febrer del 2014 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora