MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral- acomiadament verbal manifest autoritzant els treballadors a buscar una altra feina (TSJC-088/12)

Resolució
Sentència · 29/06/2012
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 135/2012
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2012:135
Recurs
88/12
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social
Descriptors
OCUPACIÓ PAGAMENT FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) RELACIÓ LABORAL SALARI LIQUIDACIÓ DE LA RELACIÓ LABORAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la societat Cañellas i del Sr. Marti contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que els condemnava a pagar al Sr. Conde 9.628,48 euros en concepte d'indemnització per acomiadament indegut. El tribunal considera que la comunicació de l'empresa als treballadors el 7 de setembre del 2010, informant-los que no podria continuar donant-los ocupació laboral i que no tornessin a presentar-se a la feina, constituïa un acomiadament verbal manifest i autoritzava als treballadors a buscar una altra feina. Així, es confirma la sentència original i es condemna les parts recurrents al pagament de les costes processals de segona instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-088/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Conde va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Cañellas i contra els Srs. Marti i Almansa, en reclamació de les quantitats de 8.926,20 euros, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, més els interessos legals corresponents i de 1.299,84 euros, en concepte de vacances i salari, amb els interessos legals generats des del dia 12 de setembre del 2010, juntament amb condemnació dels demandats al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Cañellas i els Srs. Marti i Almansa malgrat haver comparegut, no varen contestar la demanda.

III.- Per sentència de data 27 de gener del 2012 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar substancialment la demanda de l'agent: 1) condemnant solidàriament a la societat Cañellas i al Sr. Marti a satisfer al Sr. Conde, la suma de 9.628,48 euros, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i a satisfer les costes processals provocades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència; 2) desestimant la demanda contra la Sra. Almansa, absolvent aquesta darrera de la pretensions de l'actor, sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Cañellas i el Sr. Marti han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En base del recurs la societat Cañellas i el Sr. Marti manifesten: que quan es va produir l'intent d'acomiadament del treballador per l'empresa, en data 19 d'octubre del 2010, la relació laboral ja es trobava extingida, doncs havia operat el desistiment unilateral de l'empleat en haver contractat amb una altra empresa en data 14 de setembre del 2010; que el Sr. N. en haver concertat un contracte de treball amb Puga SA, va desistir de facto de la relació laboral amb la societat Cañellas, en no haver ocorregut encara la resolució de la relació laboral vigent amb aquesta darrera societat.

II.- Són fets pacífics que el Sr. Conde va començar a treballar pel compte de la societat Cañellas el dia 4 d'abril del 2005; que en data 7 de setembre del 2010, el Sr. Marti va comunicar a tots els treballadors de l'empresa que es veia en la impossibilitat de continuar donant-los una ocupació laboral, que la seva intenció era de procedir al tancament de l'empresa, i que per tant, no feia falta que tornessin a presentar-se a la feina; que en data 14 de setembre del 2010 el Sr. Conde va anar treballar per compte de la societat Puga SA; que per carta de data 13 d'octubre del 2010 l'empresa va proposar als treballadors una liquidació de la relació laboral per mutu acord, que el Sr. Conde no ha volgut signar ni acceptar.

III.- En tràmit d'apel·lació només roman resoldre la problemàtica derivada de la demanda del Sr. Conde en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat.

L'article 74 del Codi de les Relacions Laborals estableix que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions, el temps i lloc convinguts.

Les parts recurrents no neguen que el dia 7 de setembre del 2010 l'empresa va comunicar a tots els treballadors que atesa la situació econòmica i la manca de feina, tenia la intenció de procedir al tancament del negoci i a la liquidació de les relacions laborals, no podent donar-los ocupació efectiva.

El fet, per part de l'empresa, de comunicar als treballadors que no podia continuar donant-los una ocupació laboral i que no tornessin a presentar-se a la feina, constitueix una acomiadament verbal manifest autoritzant als treballadors a buscar una altra feina. En efecte, encara que l'empresa hagi precisat que es tractava d'una intenció de resoldre les relacions laborals, no tornar a donar feina als treballadors i demanar-los de no tornar a presenciar-se a l'empresa constitueix concretament un acomiadament palès fet en forma indeguda.

IV.- En conseqüència s'ha de confirmar la resolució apel·lada i condemnar a les parts que recorren al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat Cañellas i del Sr. ENTITY_6;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de gener del 2012 en tots els seus extrems, imposant a les parts recurrents, les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora