IMMIGRACIÓ. Expulsió administrativa durant cinc anys. Proporcionalitat de la mesura.(2000025-2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000025/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000030/2022

SENTÈNCIA 35-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Julián

Representant: ídem

Advocat: Sr. Águila

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vall

Advocada: Sra. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de maig de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Julián va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 14 d'abril de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 24 de febrer de 2021, per mitjà de la qual es va disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys.

La sentència d'1 d'octubre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:

La sentència és incongruent, ja que no s'ha pronunciat sobre la petició de suspensió cautelar de les resolucions administratives impugnades.

La mesura d'expulsió comporta una ingerència arbitrària en la vida familiar de l'interessat i viola els drets de l'infant, que garanteix el Pacte de drets civils i polítics de l'ONU.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La suspensió de l'efectivitat de la mesura d'expulsió deriva directament de l'article 127 de la Llei qualificada d'immigració, i l'Administració ja la va acordar d'ofici.

La permanència de l'interessat a Andorra representa un risc real per a la seguretat de les persones i l'ordre públic, com es desprèn de la seva conducta antisocial i l'existència de diversos antecedents penals, alguns dels quals relacionats amb el tràfic de drogues.

L'interessat no té un arrelament suficient a Andorra per enervar la situació de risc abans esmentada. La situació de convivència amb la seva mare no pot ser tinguda en compte, atès que la mateixa també ha sigut objecte d'una altra mesura d'expulsió.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, ja que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.

Segons disposa l'esmentat precepte:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració ha acordat l'expulsió del recurrent del territori nacional durant un període de cinc anys.

Les resolucions administratives i la mateixa sentència apel·lada es basen en la conducta antisocial que l'interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombroses detencions, bona part de les quals estan relacionades amb la tinença i el tràfic de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a la conducció sota els efectes de l'alcoholèmia i als maltractaments en l'àmbit domèstic. La darrera d'aquestes detencions ha donat lloc al processament i a l'ingrés en el Centre penitenciari de l'agent.

Com a resultat d'aquests fets, l'agent ha estat condemnat almenys en tres ocasions, mitjançant ordenances penals de 30 d'abril de 2015, 21 de juny de 2017 i 6 de novembre de 2018.

D'altra banda, l'interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l'adopció de la mesura que ara s'examina, ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió el 24 de juliol de 2015, no obstant el qual ha continuat en la mateixa línia de conducta.

No ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de l'interessat en el territori andorrà, per raó de la seva participació en els fets descrits, en la forma que resulten de les resolucions administratives i de la sentència apel·lada, que no es discuteix en realitat en aquest punt.

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera:

"- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant;

la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat;

el període de temps transcorregut des de la infracció, i la conducta del demandant durant aquest període;

la nacionalitat de les diverses persones afectades;

la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimoni, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella;

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar;

si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat;

la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat;

l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandant poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i

la solidesa des vincles socials, culturals et familiars amb el país amfitrió i el país de destinació".

Cinquè.- En aquest cas, és cert que l'agent resideix a Andorra des de 2005. Tanmateix, en l'actualitat es tracta d'una persona major d'edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, no té fills, i tampoc justifica cap tipus d'activitat laboral. De la mateixa manera, no consta que la seva mare depengui d'ell.

A més, segons al·lega l'Administració i no desvirtua la part agent, l'única circumstància que podria comportar un arrelament de l'interessat a Andorra és la presència de la seva mare, però aquesta també ha estat objecte d'una mesura d'expulsió pels mateixos fets, de manera que aquesta relació familiar tampoc és indicativa d'una manca de proporcionalitat de les resolucions impugnades.

En darrer terme, s'ha de considerar que la invocació dels drets dels infants resulta improcedent en aquest cas, en què l'agent té 26 anys i és, per tant, major d'edat.

Sisè.- Les al·legacions del recurrent sobre la incongruència de la sentència apel·lada han de ser totalment desestimades. És cert que l'agent va sol·licitar en la demanda la suspensió cautelar de l'acte administratiu i que la Batllia no va fer cap pronunciament al respecte. Tanmateix, cal tenir en compte que la suspensió de la mesura d'expulsió en cas que l'interessat interposi recurs es produeix ex lege, com resulta de l'article 127.1 de la Llei qualificada d'immigració i, en darrer terme, de l'article 22 de la Constitució, de manera que no era necessària cap decisió judicial expressa. A més, la pròpia Administració ja havia reconegut aquests efectes suspensius.

Des d'un altre punt de vista, la hipotètica manca de resolució sobre una mesura cautelar no afecta de cap manera a la validesa de la sentència, ja que aquesta té un altre objecte, com és el de resoldre la qüestió de fons.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Julián contra la sentència dictada l'1 d'octubre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.