Immigració (0082/06)
- Resolució
- Sentència · 15/12/2006
- ROJ
- STSJAD 134/2006
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2006:134
- Recurs
- 82/06
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Descriptors
- LLEI BATLLES TAXES IMMIGRACIÓ TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Olmo i Escudero contra la resolució del Govern que els havia rebutjat la renovació de les seves autoritzacions de residència. El tribunal ha considerat que els demandants no han demostrat que compleixin la condició de residència efectiva i permanent al Principat d'Andorra, exigida per l'article 51 de la Llei qualificada d'Immigració. Les proves presentades, inclòs un contracte d'arrendament d'un habitatge i el pagament de taxes, no han estat suficients per justificar la residència efectiva i permanent. El tribunal ha confirmat la sentència del Tribunal de Batlles i ha declarat que les resolucions del Govern són ajustades a dret.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
Núm. de Protocol: AD-0145-2/05 TSA: IM-08/06
S E N T È N C I A NÚM. 82-2006
PARTS:
Apel·lant: Olmo i Escudero
Representant: Narváez
Advocat: Téllez
Apel·lada: GOVERN
Representant: Pino
Advocat : Galván
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Bernard Plagnet
Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de desembre de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0145-2/05.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La part demandant va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 7 de desembre de 2005, confirmant en alçada la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 15 de setembre anterior sol·licitant l'anul·lació de les resolucions impugnades i l'acceptació de la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència.
2.- En la sentència del 3 d'octubre del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pels Srs. Olmo i Escudero.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 12 d'octubre del 2006, els Srs. Olmo i Escudero manifesten principalment que:
-les enquestes de la policia no són concloents
-des de la jubilació del Sr. R., els interessats han viatjat sovint
-demana el pagament de les costes judicials del present litigi
4.- En la contesta de data 8 de novembre del 2006, el MI Govern manifesta principalment que:
-l'enquesta de residència efectuada conclou que ni el Sr. Olmo i Escudero viuen al Principat i que la seva residència principal està radicada a la Seu d'Urgell.
-el fet de tenir subscrit un contracte d'arrendament d'un habitatge en cap cas significa que es tingui establerta la residència efectiva en aquell lloc.
-la situació de jubilat no l'excusa del compliment de la condició de la residència principal i permanent al Principat d'Andorra.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi comporta saber si els Srs. Olmo i Escudero tenen la seva residència efectiva i permanent al Principat d'Andorra, condició necessària per a obtenir la renovació de llurs autoritzacions de residència (article 51 de la Llei qualificada d'Immigració).
Aquesta renovació li ha estat rebutjada per una resolució del Ministre de Justícia i Interior de data 15 de setembre del 2005 (veure foli 20), confirmada en alçada pel Govern per una resolució de data 7 de desembre de 2005 (veure foli 12)
Tercer.- Com ja ha jutjat aquesta Sala « el demandant ha d'aportar els elements que demostrin que complia les condicions previstes per l'article 51 de la Llei qualificada sobre la immigració: haver residit de forma permanent i efectiva a comptar de la darrera renovació » ( sentència núm. 57 / 2004).
El Govern si s'escau, aporta elements contraris i els interessats poden respondre a aquestes observacions. Aquest seguit d'elements, que constitueix el « debat judicial », permet al jutge d'extreure una solució en l'assumpte considerat.
Quart.- L'argument essencial exposat pels demandants és que el Sr. R. està jubilat i la Sra. Escudero no treballa. Per aquestes raons, poden viatjar sovint.
Afegeix que disposa d'un contracte d'arrendament d'un habitatge (veure foli 27) i que ha pagat varies taxes al Principat (veure foli 31 i següents).
Però resulta de l'informe de la policia « que és completament desconegut pels diferents veïns del domicili que facilita a la seva sol·licitud, que el pis va a nom del Sr. Pino, company sentimental de la filla de l'interessat i el qual és va donar de baixa del Principat l'any 2001 » (informe de data 16 d'agost del 2005: veure foli 25). Diverses constatacions fetes per la policia acrediten que el pis no està habitat de manera permanent:
« s'utilitza puntualment i que no és la residència principal de l'interessat » (informe de data 8 de març del 2005, veure foli 66, veure igualment l'informe de data 28 de novembre del 2005, foli 108 i següents).
Els demandants no aporten cap element de prova que estableixi que resideixen de manera efectiva i permanent al Principat d'Andorra. Tampoc, el fet d'haver signat un contracte d'arrendament d'un habitatge o de pagar les taxes no són arguments suficients per a justificar la residència efectiva i permanent.
Resulta del conjunt de constatacions contingudes en l'expedient que els interessats sojornen de manera puntual en el Principat d'Andorra, però que no hi posseeixen la seva residència principal.
En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar.
Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Olmo i Escudero
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que les resolucions del Govern núm. 45056 i 45057 / 2006 del 7 de desembre del 2005, i les decisions del Ministre de Justícia i Interior del 15 de setembre del 2005, són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.