Suspensió de llicències d'edificació mentre s'elabora un nou planejament. Interpretació de l'article 90.2 de la LGOTU.

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000002/2026

ORIGEN.- 2000029/2025 - 0

NIG: 5300545320250000058

SENTÈNCIA 35-2026 DE 15/06/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 15/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000002/2026

Nig : 5300545320250000058

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00035

SENTÈNCIA 35-2026

PARTS

Apel·lant: ORG000

Procurador: Sr. Eustaqui

Advocat: Sra. Marina

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Procurador: Sra. Verònica

Advocat: Sra. Fàtima

Apel·lat: COMÚ D'ORDINO

Representant: Sra. Valérie

Advocat: Sr. Patrice

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍQUEZ DÍAZ

Objecte: Suspensió de llicències d'edificació mentre s'elabora un nou planejament. Interpretació de l' article 90.2 de la LGOTU .

Andorra la Vella, el 15 de juny de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 2000029/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), de data 27 de març de 2025 i referenciada amb número 422493/2025, que va desestimar el recurs interposat contra la decisió del Comú d'Ordino d'inadmetre la sol·licitud de la part agent de llicència d'urbanització i de construcció en relació a una parcel·la identificada com a "Cultia de Sant Miquel, les Tortes, Feixa triangular i Campàs Ansalonga" a la parròquia d'Ordino.

2.- En la sentència núm. 56/2025, de data 21 de desembre, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:

- S'ha fet una interpretació contra legem i restrictiva de l' article 90.2 de la LGOTU .

- La Sentència impugnada introdueix els conceptes de "suficiència funcional", "adequació normativa" i "estàndards d'adequació i suficiència" (que no venen imposats per l' article 90.2 LGOTU ) i els fa passar per sobre de l'existència física i tècnica dels serveis.

- Al llarg dels seus quasi vint-i-cinc anys de vigència, la LGOTU ha estat modificada parcialment fins a vint ocasions (algunes d'elles de considerable calat i d'altres en ple procés de modificació del POUPO), sense que el legislador hagi procedit a modificar aquest article en qüestió.

- A la sentència apel·lada es confon els serveis que exigeix l' article 90.2 de la LGOTU respecte de l'excepció a la suspensió temporal de llicències d'edificació, amb els serveis exigits per la Llei per tal de considerar els terrenys com a solars o com a sòl urbà consolidat.

- No resulta possible traslladar els requisits de l' article 25 LGOTU a l' article 90.2 LGOTU , perquè aleshores estaríem davant d'una interpretació extensiva que modifica i elimina els requisits de l' article 90.2 LGOTU , fent inexistent l'excepció expressament prevista en el precepte.

- Infracció del principi de jerarquia normativa, compte tingut que s'ha aplicat un requisit previst al Reglament Urbanístic que no hi és a la llei.

- La sentència no senyala quins serien els serveis dels previstos a l' article 90.2 de la LGOTU que no concorren en el terreny, i en el seu lloc, se centra en el fet que els serveis del terreny de ORG000 no compleixen uns requisits de suficiència i adequació que no venen exigits pel precepte objecte d'anàlisi.

- Consta degudament acreditat que els terrenys estaven classificats com a sòl urbà consolidat de gestió directa al moment de sol·licitar-se la llicència. I segons l' article 25 de la LGOTU , aquesta classificació implica, per definició, que el terreny ja disposa dels serveis urbanístics bàsics.

- El Tribunal d'instància admet que la presència d'aquests serveis (accés rodat i serveis bàsics) "en essència, no era objecte de controvèrsia entre les parts". Tot i això, conclou que no s'ha provat que aquests serveis siguin propis del terreny, i arriba a aquesta conclusió sense que l'Administració hagi aportat cap pericial que en demostri la insuficiència o la impossibilitat de connexió.

- La sentència impugnada no explica perquè l'informe de l'arquitecte de la part actora no és suficient per acreditar els requisits de l'excepció discutida, limitant-se a desqualificar-lo de forma genèrica per no referir-se a normatives dels anys 70 o 80, la qual cosa resulta irrellevant per a la realitat tècnica actual del terreny en qüestió.

- La sentència és incoherent, compte tingut que es va denegar la prova pericial judicial proposada, i desprès fonamenti a la desestimació en la insuficiència de l'informe tècnic de part per acreditar l'adequació d'aquests serveis.

- També la sentència considera que el fet de demanar l'edificació i urbanització simultània ( arts. 10 i 90 del Reglament Urbanístic ) implica admetre que no es disposa dels serveis de l' article 90.2 de la LGOTU i, per tant, justifica la suspensió i la denegació de la llicència, però cal distingir entre els "serveis mínims" (accés, aigua, claveguera, llum) exigits per l' article 90.2 de la LGOTU per a eludir la suspensió temporal de llicències, i la "condició de solar" plena.

- En tot cas, les obres d'urbanització pendents no tenen per objecte dotar als terrenys de la societat ORG000 de cap element dels previstos a l' article 90.2 LGOTU ni de cap servei urbanístic bàsic dels definits en l' article 25 LGOTU (dels quals ja disposa, en tractar-se d'un sòl urbà consolidat de gestió directa), sinó que, tal com consta al projecte presentat (i que també obra a les actuacions), les obres pendents consisteixen únicament en eixamplar la calçada de la CG-3 (per exigència del Pla Sectorial de Noves Infraestructures) i executar la voravia en el tram que delimita amb la parcel·la objecte d'estudi.

4.- En la seva contesta, el Comú d'Ordino estima, en substància, que:

- La interpretació sistemàtica i finalista de l'ordenament jurídic, així com la resta de criteris hermenèutics d'interpretació, està abastament acceptada i assentada en el nostre sistema jurídic, ja que, una norma no pot ser interpretada únicament de forma literal doncs podria comportar una manca de lògica i de coherència en la totalitat de la llei i de les normes afins.

- La interpretació rígida i literal de l' article 90.2 LGOTU , que interessa l'adversa, descontextualitza aquest precepte de la resta de la llei i del conjunt del règim urbanístic vigent, així com de l'actual realitat urbanística del país.

- La part agent va sol·licitar, i vol obtenir, una llicència d'edificació i urbanització simultània, per tant, ve a reconèixer que no pot edificar directament sense fer les obres d'urbanització necessàries, així com també que li manquen serveis urbanístics.

- L' article 90.2 LGOTU només parla de llicències d'edificació, no parla de llicències d'urbanització ni de llicències simultànies d'edificació i urbanització, perquè, de fer-ho, seria quelcom incompatible amb el sentit de l'excepció que recull la pròpia norma.

- Les sentències TSJA núm. 39/2008 de 5 de maig i TSJA núm. 55/2022 de 20 de juny, indiquen que els serveis urbanístics han de ser propis del terreny i no merament existents en infraestructures confrontants, com seria en el present cas, la carretera.

- L' article 25 LGOTU remet al Reglament d'urbanització, i l'article 7.1.a) d'aquest disposa que les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament, mentre que l'article 8.1.1 del mateix Reglament urbanístic afegeix un requisit complementari i requereix que, ultra disposar els terrenys dels serveis suficients, "el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial els ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat".

- L'informe tècnic de part no acredita la suficiència i adequació de serveis urbanístics interpretades d'una forma finalista amb la LGOTU i amb la resta de normativa urbanística, atenent el fet que la demandant va sol·licitar una llicència d'urbanització i edificació simultànies, la qual cosa ja evidencia la incompatibilitat entre el règim d'urbanització simultània i l'exclusió de la suspensió temporal de llicències. A més, sense obres d'urbanització seria impossible connectar el terreny a les diferents xarxes de la carretera o properes.

- La sentència no és incoherent, compte tingut que no fonamenta la desestimació de la demanda en la insuficiència probatòria, sinó que pel tribunal a quo l'objecte del procés rau, no en determinar si existeixen o no els serveis urbanístics recollits a l' article 90.2 LGOTU en el terreny controvertit, sinó, tal com indica la sentència, "en determinar si, en el context administratiu derivat de la suspensió temporal de llicències urbanístiques acordada, els serveis urbanístics compleixen o no amb els requisits legalment exigits i sobretot quina és la normativa aplicable i l'afectació de la referida suspensió".

- Les obres d'urbanització eren necessàries per donar serveis a l'edifici, com es reconeix al propi Projecte d'execució (document 7 dels aportats amb la demanda).

- Per Decret de data 3-11-2025 es va fer pública (BOPA 130/2025) l'aprovació definitiva de la revisió excepcional del POUP d'Ordino. En el planejament revisat, els terrenys que són objecte del present procediment han quedat integrats, dins la nova unitat d'actuació UA 41a, classificada com a sòl urbanitzable rural i qualificada sota la clau ZP2 (zona de protecció rural). I la part agent també ha recorregut aquesta decisió.

5.- D'altra banda, el Govern també es va oposar al recurs, tot al·legant, en síntesi, que:

- L' article 90 de la LGOTU es va aprovar l'any 2020, la referència a "segons normativa vigent amb anterioritat a la present Llei" no té sentit actualment, i s'ha de fer una interpretació restrictiva i d'acord amb la conjuntura urbanística actual.

- La finalitat de la suspensió de les llicències, tal com reitera la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, és garantir l'eficàcia del nou planejament, veient-se frustrada l'eficàcia durant la tramitació, si poguessin continuar sol·licitant i obtenint llicències d'obres d'acord una normativa que es pretén modificar, fent impossible la virtualitat del nou planejament en haver-se consolidat una situació contradictòria amb aquest.

- El Comú no va admetre la sol·licitud de la llicència atès que el terreny no és un solar, per tant, no podia ser autoritzada la llicència, puix el Decret del 5 de maig del 2023, prorrogat pel 25 d'abril de 2024, va acordar la suspensió temporal de noves llicències, suspensió que era vigent en el moment que la part agent contrària va tramitar les sol·licituds esmentades.

- Determinar si un terreny disposa de serveis d'aigua potable, accés rodat o energia no és suficient per poder justificar la classificació del sòl, altrament i com diu l'informe tècnic aportat per l'actora, els serveis estan situats a la carretera o en una situació molt propera.

- No procedeix l'admissió de les proves en aquesta segona instància.

- El fet que ORG000 sol·licités de forma simultània la llicència d'edificació i la llicència de projecte d'urbanització simultània, es justifica perquè el terreny en qüestió no té tots els serveis urbanístics exigits en el moment que es va presentar la sol·licitud.

6.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, tot afegint que la pretensió del Comú d'Ordino d'introduir en el debat l'aprovació definitiva del nou POUP és jurídicament irrellevant. Per la seva banda, les representacions del Comí d'Ordino i del Govern, als corresponents escrits de conclusions, van insistir en els arguments exposats als seus escrits d'oposició al recurs d'apel·lació de la part agent.

7.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l' article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- Antecedents rellevants

Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del litigi:

El Decret de data 5 de maig de 2023 aprovat pel Comú d'Ordino, va acordar la suspensió temporal de noves llicències per procedir a l'inici del procediment d'estudi i redacció de la revisió excepcional del POUP, suspensió que va ser prorrogada pel Decret de data 25 d'abril de 2024.

Més concretament, l'Acord de suspensió deia:

"El Consell de Comú reunit en sessió de data 5 de maig de 2023 aprova la suspensió temporal de noves llicències de parcel·lació de terrenys (inclosos els plans parcials) en unitats d'actuació classificades com a sòl urbanitzable o urbà no consolidat, i d'urbanització en les mateixes unitats d'actuació i en tots aquells terrenys o parcel·les que no hagin adquirit la condició de solar.

Per tant, és la condició de solar la que marca en quins casos la suspensió de llicències no afectava.

En data 30 d'octubre de 2024, la part agent va sol·licitar una llicència de construcció per bastir un nou edifici al terreny anomenat "Cultia de Sant Miquel, les Tortes, Feixa triangular i Campàs Ansalonga" a la vila d'Ansalonga, parròquia d'Ordino, i, de forma simultània, llicència per fet, les obres d'urbanització necessàries.

Per Acord del Comú d'Ordino, de data 2 de desembre de 2024, es va inadmetre la sol·licitud de llicència, decisió que l'agent va recórrer davant la CTU, que al seu torn la va confirmar, i seguidament la societat va interposar recurs contenciós, finalment desestimat per la sentència ara apel·lada.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L' article 90 de la LGOTU disposa:

"Article 90. Suspensió temporal de llicències

1. En iniciar el procediment d'estudi i redacció del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial o durant el seu curs, el comú pot acordar la suspensió temporal d'atorgament de noves llicències de parcel·lació de terrenys i noves urbanitzacions, de la qual queden exceptuats els vials d'iniciativa pública.

2. La suspensió temporal, com a mesura de precaució en interès de la viabilitat de la planificació, ha de ser sectorial en funció dels estudis preliminars, de les previsions i dels objectius fixats pel comú. En cap cas queden afectats per la suspensió els edificis d'equipaments i dotacions d'iniciativa pública o privada, ni les llicències d'edificació, que s'han d'atorgar als terrenys que disposin almenys d'accés rodat, dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i de subministrament d'energia elèctrica segons la normativa vigent amb anterioritat a la present Llei.

3. L'acord comunal de la suspensió temporal ha de contenir la justificació i els detalls suficients, i s'ha de publicar al Butlletí Oficial."

Quart.- La suspensió de les llicències

La finalitat de la suspensió de les llicències no és altra que establir un període temporal -necessàriament limitat-, per tal que els Comuns puguin elaborar el nou planejament sense veure's obligats a atorgar llicències que serien contràries als objectius que es volen assumir amb el nou planejament, i evitar així que s'hagin de concedir llicències que serien contràries a aquests objectius. En altres paraules, la suspensió de llicències té caràcter cautelar i tendeix a assegurar que durant la tramitació del Pla que regirà en el futur no es consolidin aprofitaments del sòl que, encara que puguin estar emparats al Pla encara vigent, siguin contradictoris amb el nou model territorial.

El caràcter específic i la finalitat de la suspensió fa que aquesta institució operi com a limitadora de drets, per això l'acord comunal haurà d'ajustar-se a la legislació urbanística que li proporciona l'adequada cobertura per a decidir la suspensió de llicències, o dit en altres termes, l'excés de l'acord concret respecte dels casos o supòsits permesos per la llei resultarà il·legal.

En el cas que en ocupa, l'Acord de suspensió de llicències està convenientment motivat, segons es de veure al BOPA de data 06/05/2023, i també ho està la pròrroga, acordada per Acord del Comú publicat al BOPA de data 02/05/2024. De fet, no consta que la part agent hagi interposat recurs contra els referits acords comunals.

Doncs bé, el primer d'aquests acords justifica la suspensió de les llicències en les circumstàncies següents:

"Vists els estudis demogràfic i ambiental de la parròquia d'Ordino, realitzats l'any 2022 per la consultoria Anthesis Lavola, en els què s'evidencia una prognosi de creixement exponencial de la parròquia amb l'actual normativa urbanística, lligada a una pèrdua de recursos i patrimoni natural, tot afegint-hi complicacions a nivell energètic i amb els subministraments, a més dels problemes de mobilitat derivats.

Vist l'estudi de recursos hídrics de la parròquia d'Ordino realitzat l'any 2022 per EO-ecoconsulting, en què s'evidencia la insuficiència de la xarxa pública de captació i distribució d'aigua potable en relació amb l'actual previsió de creixement de la parròquia, i la necessitat de realitzar d'altres estudis per copsar les autèntiques possibilitats d'aquests dipòsits i xarxa, així com les inversions que caldran fer per donar servei a la població de la parròquia.

Vista la denominació d'Ordino com a reserva de la biosfera anunciada en la celebració de la 32a sessió del Consell internacional de coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB), celebrat el 28 d'octubre del 2020 a la seu de la UNESCO.

Atès que s'evidencia que l'actual POUP comporta un creixement demogràfic i d'edificabilitat de la parròquia que és incompatible amb els subministraments que disposa la parròquia, els seus recursos i el patrimoni natural, afegint-hi problemes de mobilitat, així com resulta incompatible amb la denominació de reserva de la biosfera. Per la qual cosa resulta necessari la revisió del POUP de forma que la planificació sigui coherent amb tots aquests extrems...."

En definitiva, la voluntat del Comú era limitar les possibilitats de creixement a la població, i els motius estan perfectament justificats.

I, sobre aquesta premissa, l'acord recull:

"El Consell de Comú reunit en sessió de data 5 de maig de 2023 aprova la suspensió temporal de noves llicències de parcel·lació de terrenys (inclosos els plans parcials) en unitats d'actuació classificades com a sòl urbanitzable o urbà no consolidat, i d'urbanització en les mateixes unitats d'actuació i en tots aquells terrenys o parcel·les que no hagin adquirit la condició de solar."

Cinquè.- La interpretació de l'

article 90 de la LGOTU

La qüestió nuclear a resoldre en aquest procediment rau en la interpretació del referit l' article 90.2 de la LGOTU . Així, mentre que l'agent defensa que s'ha de fer una lectura merament literal de la menció relativa a les condicions que han de tenir els terrenys per restar fora de la suspensió de llicències, les administracions concernides defensen que s'ha de fer també una interpretació teleològica i en relació de la resta de previsions de la LGOTU.

La primera d'aquestes interpretacions porta, segons la part agent, que el seu terreny hagi de quedar al marge de la suspensió de les llicències. Tanmateix, i sense perjudici de la classificació urbanística que tingués, a la vista de la documentació gràfica obrant a les actuacions, aquest terreny és un prat, situat entre la carretera i el bosc, que és completament verge -entès com aquell que no ha sofert l'acció de la urbanització-, i és per la carretera per on passen les línies de distribució d'electricitat, de sanejament i les conduccions d'aigua, però sense cap connexió feta amb el terreny.

Però la interpretació que fa la recurrent, pot avançar-se ara, no es pot compartir, com seguidament es raonarà.

4.1 Interpretació literal

Segons la interpretació literal de l' article 90.2 de la LGOTU , queden fóra de la suspensió només les llicències d'edificació dels terrenys que tinguin accés rodat, els serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i de subministrament d'energia elèctrica segons la normativa vigent amb anterioritat a la referida Llei, però, cal insistir que només parla de llicències d'edificació, i no de llicències d'urbanització. I només els solars -és a dir, els terrenys que siguin sòl urbà i disposin de tots els serveis urbanístics que siguin suficients per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament-, permeten, sense cap altre tràmit, sol·licitar una llicència d'edificació.

Però la societat recurrent pretén obtenir a l'empara de l' article 90.2 de la LGOTU no només la llicència d'edificació, sinó també la d'urbanització que va sol·licitar simultàniament, i aquesta petició demostra que no es podia obtenir la primera sense la segona.

A més, l'informe tècnic aportat per l'agent no analitza la suficiència dels serveis que es troben a la carretera, i aquesta és una qüestió rellevant, compte tingut que aquests serveis no només han d'existir, sinó ser els necessaris i suficients per l'edificació que es pretén realitzar, i han de poder-se gaudir sense obres d'urbanització, la qual cosa no és possible, en atenció a la pròpia actuació de l'agent, que ha sol·licitat de forma simultània una llicència per fer les obres d'urbanització.

4.2 Interpretació sistemàtica i teleològica

Aquest Tribunal s'ha pronunciat de forma reiterada que, a més de la literalitat de la norma, s'ha de fer també una interpretació sistemàtica i teleològica (STSJA 36/24, causa 99/2023; STSJA 64/3/2021, causa 39/2021, entre d'altres), i també ho ha fet el Tribunal Constitucional (sentència de data 19-04-2021 relativa al recurs directe d'inconstitucionalitat 2021-2-L:

"La interpretació d'una norma -també de la Constitució- ha de tenir present, com s'ha indicat, els elements gramatical o literal, sistemàtic, històric i teleològic o finalista. Així succeeix en tots els països del nostre entorn jurídic que, d'acord amb el principi espiritualista que els informa, entenen que s'ha de cercar la "intenció" de la norma i que només s'ha d'estar a la lletra de la llei quan és evident que aquesta coincideix exactament amb la seva intenció. L'ordenament jurídic andorrà es mou en aquests paràmetres des de temps immemorials i no s'ha vist afectat, en aquest punt de la interpretació de les normes, per l'entrada en vigor de la Constitució. A títol il·lustratiu, la sentència del Jutge Delegat d'Apel·lacions del 30 d'octubre de 1951 ja va establir que: "la ratio legis o interpretació teleològica o finalista de la norma és una regla de cabdal importància en el procés hermenèutic i que el fi suprem de la justícia requereix en el jutjador un criteri d'adequada flexibilitat per emmotllar-se a les especials circumstàncies del cas concret i aconseguir una resolució justa més que una resolució exacta, respectuosa sempre amb les exigències de la realitat social".

Per aquest motiu no és d'estranyar que, tot i que sense valor jurisdiccional però sí doctrinal, aquest Tribunal, en la seva Memòria del 2009 referís que el Tribunal Constitucional d'Andorra utilitza aquests quatre mètodes clàssics d'interpretació (històric, gramatical, sistemàtic i teleològic o finalista) en totes les seves resolucions, tant en relació amb la interpretació de la Constitució, com pel que fa a la de les normes sotmeses al control de constitucionalitat"

Per això, no es pot fer una lectura de l' article 90 descontextualitzada de la resta de preceptes de la LGOTU .

Arribats a aquest punt cal destacar que la pròpia LGOTU disposa al seu art. 25 que "Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualificats així pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d'accés rodat, conforme el Reglament d'urbanització i dels serveis d'aigua potable, d'evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d'enllumenat públic i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o les instal·lacions previstes pel planejament."

I l'article 7 del mateix Reglament disposa que:

"L'

art. 7 del Reglament d'Urbanisme

disposa que:

"Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d'actuació de sòl urbà pel fet d'estar en alguns dels supòsits següents:

Sòl urbà consolidat: Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica.

Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s'entengui complert el requisit d'accés rodat cal que els vials existents s'adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d'urbanització. En el cas que determinades finques confrontants amb vials existents siguin classificades com a sòl urbà, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha d'establir la franja que pot ser edificable, en les condicions que el mateix Pla determini.

Sòl urbà no consolidat: Terrenys compresos en àrees pendents d'urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l'anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície.

Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà consolidat una vegada s'hagin executat els treballs d'urbanització de conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d'urbanisme que prèviament s'haurà d'aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics.

Terrenys amb una urbanització aprovada a l'entrada en vigor de la

Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83

, de ser inclosos en una unitat d'actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa."

Doncs bé, aquesta Sala Administrativa té declarat (sentència 76/2008) que "la simple presència dels serveis mencionats per l'article 25 no és suficient per a justificar la classificació com a sol urbà consolidat. Pertany a l'autoritat competent per elaborar el POUP d'apreciar si la presència d'aquests serveis és natural a servir les "necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.".

En el mateix sentit la sentència 60/2012:

"Com ho ha jutjat repetides vegades aquesta Sala (v. per exemple, la sentència 39/2008 de data 5 de maig de 2008), la presència dels serveis públics és una condició necessària per la qualificació de sòl urbà consolidat, però és necessari que aquests serveis públics siguin suficients "per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

La sentència, precitada, del 5 de maig de 2008 ha jutjat: "Això significa que els serveis bàsics dels que disposi el terreny del que se sol·licita la classificació com urbà consolidat s'han de valorar en funció de si són els adequats per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

I també la STSJA de data 20/06/2022, dictada en el recurs 20/2022 (ROJ: STSJAD 157/2022 - ECLI:AD:TSJADAD:2022:157) en la què s'analitzava el supòsit d'un terreny a peu de carretera per on passaven les canalitzacions dels serveis, és a dir, un supòsit molt similar al que ara ens ocupa.

A més, si s'admet la interpretació que fa la part agent, el resultat seria que qualsevol terreny amb els genèrics serveis necessaris segons la normativa anterior a la LGOTU i reglaments que l'acompanyen, quedarien exclosos de facto de l'actual normativa urbanística, i mai podrien ser afectats per cap tipus de suspensió de llicències, i no és aquesta la voluntat del legislador, compte tingut que aleshores la suspensió de llicències no tindria cap efecte.

En definitiva, els terrenys de la societat recurrent no disposen dels serveis requerits per la normativa (ja sigui per l' article 25 o per l ' article 90.2 LGOTU ), per la qual cosa no resten exclosos de la suspensió de les llicències.

A l'últim, la part agent defensa que les obres d'urbanització pendents no tenen per objecte dotar als terrenys de cap element dels previstos a l' article 90.2 LGOTU ni de cap servei urbanístic bàsic dels definits en l' article 25 LGOTU (dels quals, diu, ja disposa, en tractar-se d'un sòl urbà consolidat de gestió directa), sinó que les obres pendents consisteixen únicament en eixamplar la calçada de la CG-3 (per exigència del Pla Sectorial de Noves Infraestructures) i executar la voravia en el tram que delimita amb la parcel·la objecte d'estudi. Però tampoc aquesta posició pot per acceptada. En efecte, al recurs d'apel·lació es parla de la "condició de solar plena", però no hi ha diverses categories de solar, de manera que un terreny és un solar o no ho és, i no hi ha dubte que en aquest cas no ho és. De fet, a l'apartat 4 de l'informe tècnic aportat per l'agent es diu:

"4. Complement d'urbanització

Per tal de que dita parcel·la esdevingui solar, segons la definició de l'article 9 del reglament urbanístic, es completaran els elements d'urbanització que li falten i que queden descrits en l'annex corresponent, tal com preveuen els articles 10 i 90 del vigent reglament urbanístic.

Un cop descomptats els 481,28 m2 afectats per la vialitat de la parcel·la té una superfície neta de 17.781,18 m2".

I al foli 10 del referit informe es marquen els embrancaments necessaris per portar els serveis a la parcel·la.

En definitiva, no hi ha dubte que la pròpia recurrent i el seu tècnic reconeixen que el terreny no té la condició de solar, i que cal fer obres d'urbanització per tal que esdevingui un solar, obres que són absolutament incompatibles amb la suspensió de llicències acordada pel Comú d'Ordino.

Quart.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per ORG000.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.