SEGURETAT SOCIAL - CASS. Dret al cobrament de prestacions mèdiques. Prescripció de tres anys. (2000037-2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000037/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000106/2021

SENTÈNCIA 34-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Giner

Representant: Sr. Ribes

Advocada: Sra. Catalá

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Puig

Advocada: Sra. Puig

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000037/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Giner va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què impugnava la resolució de 16 de febrer de 2021, confirmada pel Consell d'Administració el 27 d'abril següent, mitjançant la qual es va desestimar el pagament de les prestacions mèdiques corresponents al període comprès entre el 18 de juliol de 1995 i l'1 d'octubre de 2017, en haver transcorregut més de tres anys en el moment en què es va reclamar el seu pagament.

La sentència de 14 d'octubre de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La forma de pagament de les prestacions reclamades havia de ser la transferència bancària i, si la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no disposava del número de compte de la interessada, havia de requerir la seva aportació. Atès que es va fer ús del pagament per mitjà de xecs, s'havia d'aplicar la mateixa lògica i advertir l'agent d'aquesta circumstància.

No hi ha regulació específica a la normativa de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sobre aquest cas, ja que la llei contempla la prescripció del dret al reconeixement una prestació a tant alçat, mentre que aquí es tracta de recollir un pagament que ja s'ha emès i percebut. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 11 de la Llei general de les finances públiques, segons el qual el pagaments dels deutes liquidats comença a comptar des del moment en què es notifica la liquidació.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:

Les prestacions que reclama l'agent no han estat reembossades per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ni percebudes per aquella, de manera que s'aplica el termini de prescripció que preveu l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social.

La interessada no havia facilitat les seves dades bancàries i, per això, no estava percebent les prestacions ni per transferència ni per cap altre mitjà de pagament. La transferència és el mitjà de pagament ordinari, però no l'únic.

Els xecs no s'acumulaven a les oficines de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), sinó que només s'emeten quan l'assegurat en fa la petició.

La normativa específica en matèria de prescripció està continguda en la Llei de la seguretat social, per la qual cosa no és aplicable la Llei general de les finances públiques. Segons la primera, el termini de prescripció s'ha de comptar des del moment en què l'assegurat té dret al cobrament.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si ha prescrit el dret de l'agent a percebre les prestacions mèdiques corresponents al període comprès entre el 18 de juliol de 1995 i l'1 d'octubre de 2017, que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha denegat pel fet que, quan la interessada va reclamar les quantitats corresponents, el 13 d'octubre de 2020, ja havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys que preveu l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- Les parts s'han estès àmpliament en els seus escrits d'al·legacions sobre la forma de pagament de les prestacions. Respecte d'aquesta qüestió, tal com diu la sentència apel·lada, s'ha de considerar que el fet que l'article 113 de l'esmentada Llei disposi que "el pagament de les prestacions es realitza ordinàriament mitjançant transferència bancària" no suposa que aquest sigui l'únic mitjà possible, especialment quan, com succeeix en aquest cas, l'agent no havia facilitat les dades bancàries a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i, en conseqüència, aquest organisme no podia fer ús d'aquesta modalitat de pagament.

En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu d'invalidesa de les resolucions impugnades com a conseqüència del mecanisme d'abonament de les prestacions litigioses que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) aplicava en aquest supòsit, a través de l'entrega d'un xec bancari a les oficines de la parapública.

Quart.- Com que la interessada no va reclamar les prestacions mèdiques fins l'any 2020, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) li va abonar les corresponents als tres darrers anys i va considerar prescrites les relatives als 22 anys anteriors, des de 1995 a 2017, per un import de 1.127,02 EUR.

L'article 114 de la Llei de la seguretat social disposa que:

"3. El dret a percebre prestacions a tant alçat i per una sola vegada prescriu als tres anys a comptar del moment en què es té dret al seu cobrament".

El dret al cobrament de la prestació va néixer en el moment de la realització de cadascun dels actes mèdics que donaven lloc a la mateixa, i des d'aquell moment la interessada podia reclamar l'import corresponent. En conseqüència, en aplicació de la doctrina de l'actio nata, s'han de considerar prescrites totes aquelles prestacions que no s'haguessin reclamat en el període de tres anys que preveu la llei, tal com ha conclòs la sentència apel·lada.

La invocació de la Llei general de les finances públiques no és procedent en aquest cas, en què la normativa específica continguda en la Llei de la seguretat social conté una regulació pròpia que s'ha d'aplicar de forma prioritària. Encara que es considerés que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ja havia reconegut la prestació, l'article 114.3 fixa en tres anys el dret al seu cobrament, que és el correlatiu a l'obligació de pagament que recau sobre la parapública. Un cop transcorregut aquest termini, la llei disposa clarament que prescriu aquest dret al cobrament.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Giner contra la sentència dictada el 14 d'octubre de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.